11
de setembre
del
2019
Actualitzat
a les
19:44h
La Diada 2019 ha tornat a omplir els carrers de Barcelona. La plaça d'Espanya i la Gran Via han aplegat 600.000 persones, segons la Guàrdia Urbana. Ha estat aquesta la vuitena mobilització massiva de l'independentisme des de l'espectacular Onze de Setembre del 2012. Aquella Diada va ser un tombant, sota el lema "Catalunya, nou estat d'Europa". Fins a un milió i mig de persones s'hi van congregar, segons dades dels Mossos d'Esquadra i de la Guàrdia Urbana.
El procés sobiranista ja estava en marxa. L'any 2013, la Diada va superar el seu propi rècord amb 1,6 milions (segons dades del Govern). Va ser l'any de la Via Catalana, que va creuar el país, en al·lusió gens dissimulada a la Via Bàltica.
El 2014, l'assistència va créixer encara i va mobilitzar 1,8 milions de persones (dades de la Guàrdia Urbana) a l'avinguda Meridiana. Aquesta va ser la Diada de la V, que va tornar a impactar en la premsa internacional. Va ser la manifestació prèvia a la consulta del 9-N, en un clima de gran efervescència.
En vigílies del "plebiscit" del 27-S
L'any següent, el 2015, van ser 1,4 milions de persones les que van omplir els carrers de Barcelona, en una manifestació que va omplir la Meridiana. La Diada es va celebrar quasi en campanya electoral. El president Artur Mas havia convocat eleccions al Parlament per al 27 de setembre. El clima, com havia passat els anys anteriors, era de màxima unitat independentista.
La coalició Junts pel Sí, que reunia ERC, el sector sobiranista de l'antiga CiU i figures independents, va obtenir, sumada a la CUP, la majoria absoluta al Parlament. Però no així la majoria absoluta dels vots, l'altre objectiu que es buscava. El bloc independentista va guanyar el 47% dels sufragis.
La Diada del 2016 va convocar 800.000 persones en totes les concentracions -cinc- celebrades al país. Era l'aniversari de la primera gran Diada després de la mort de Franco, el 1976. Per primer cop, hi va assistir el president de la Generalitat, Artur Mas, al costat de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.
El moment àlgid del 2017
L'any 2017 es va tornar a arribar a la xifra del milió de manifestants. Era un moment elèctric. Estava convocat el referèndum de l'1 d'octubre. Poques setmanes després, tindria lloc el moment decisiu del procés, amb el xoc frontal entre les institucions catalanes i l'Estat, la proclamació d'independència -suspesa inicialment- i l'aplicació de l'article 155 per part del govern de Mariano Rajoy.
L'any 2018, un milió de catalans va tornar a sortir al carrer (dades de la Guàrdia Urbana). Era la primera Diada des de l'1-O, però sobretot era el primer Onze de Setembre després de la repressió de l'Estat, amb la detenció i empresonament dels líders sobiranistes.
La Diada d'aquest any ha transcorregut en un moment molt especial. Ha tingut lloc quan s'espera per a la primera quinzena d'octubre la sentència que emetrà el Tribunal Suprem contra els dirigents independentistes. I, alhora, quan s'han evidenciat les divisions entre els diversos actors polítics sobiranistes i s'ha explicitat la manca d'una estratègia unitària.
La Guàrdia Urbana ha xifrat l'assistència en 600.000 persones. El càlcul de la Directa a partir de la superfície ocupada i la densitat d'ocupació xifra l'assistència a la manifestació promoguda per l'Assemblea en 750.000 persones (90.000 menys que l'any passat). La Guàrdia Urbana l'ha estimada en uns milers de persones menys, un èxit objectiu de convocatòria, i a la vegada un descens respecte als anys més elèctrics -i amb clima més unitari- del procés sobiranista.
El procés sobiranista ja estava en marxa. L'any 2013, la Diada va superar el seu propi rècord amb 1,6 milions (segons dades del Govern). Va ser l'any de la Via Catalana, que va creuar el país, en al·lusió gens dissimulada a la Via Bàltica.
El 2014, l'assistència va créixer encara i va mobilitzar 1,8 milions de persones (dades de la Guàrdia Urbana) a l'avinguda Meridiana. Aquesta va ser la Diada de la V, que va tornar a impactar en la premsa internacional. Va ser la manifestació prèvia a la consulta del 9-N, en un clima de gran efervescència.
En vigílies del "plebiscit" del 27-S
L'any següent, el 2015, van ser 1,4 milions de persones les que van omplir els carrers de Barcelona, en una manifestació que va omplir la Meridiana. La Diada es va celebrar quasi en campanya electoral. El president Artur Mas havia convocat eleccions al Parlament per al 27 de setembre. El clima, com havia passat els anys anteriors, era de màxima unitat independentista.
La coalició Junts pel Sí, que reunia ERC, el sector sobiranista de l'antiga CiU i figures independents, va obtenir, sumada a la CUP, la majoria absoluta al Parlament. Però no així la majoria absoluta dels vots, l'altre objectiu que es buscava. El bloc independentista va guanyar el 47% dels sufragis.
La Diada del 2016 va convocar 800.000 persones en totes les concentracions -cinc- celebrades al país. Era l'aniversari de la primera gran Diada després de la mort de Franco, el 1976. Per primer cop, hi va assistir el president de la Generalitat, Artur Mas, al costat de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.
El moment àlgid del 2017
L'any 2017 es va tornar a arribar a la xifra del milió de manifestants. Era un moment elèctric. Estava convocat el referèndum de l'1 d'octubre. Poques setmanes després, tindria lloc el moment decisiu del procés, amb el xoc frontal entre les institucions catalanes i l'Estat, la proclamació d'independència -suspesa inicialment- i l'aplicació de l'article 155 per part del govern de Mariano Rajoy.
L'any 2018, un milió de catalans va tornar a sortir al carrer (dades de la Guàrdia Urbana). Era la primera Diada des de l'1-O, però sobretot era el primer Onze de Setembre després de la repressió de l'Estat, amb la detenció i empresonament dels líders sobiranistes.
La Diada d'aquest any ha transcorregut en un moment molt especial. Ha tingut lloc quan s'espera per a la primera quinzena d'octubre la sentència que emetrà el Tribunal Suprem contra els dirigents independentistes. I, alhora, quan s'han evidenciat les divisions entre els diversos actors polítics sobiranistes i s'ha explicitat la manca d'una estratègia unitària.
La Guàrdia Urbana ha xifrat l'assistència en 600.000 persones. El càlcul de la Directa a partir de la superfície ocupada i la densitat d'ocupació xifra l'assistència a la manifestació promoguda per l'Assemblea en 750.000 persones (90.000 menys que l'any passat). La Guàrdia Urbana l'ha estimada en uns milers de persones menys, un èxit objectiu de convocatòria, i a la vegada un descens respecte als anys més elèctrics -i amb clima més unitari- del procés sobiranista.