11
de setembre
del
2019
Actualitzat
a les
19:56h
Una treva en tota regla. Del temps, i també dels partits. La tempesta meteorològica i política assetjava la Diada presentència del Tribunal Suprem, però ha amainat. Almenys avui. Un parèntesi dels llamps i trons que han fet tremolar les costures de l'independentisme en els darrers mesos. No s'ha superat la divisió estratègica, però ha deixat de pedregar per garantir que els pols mobilitzador no flaquegi. Acord per no exhibir el desacord, destrals al calaix. "Unitat", "unitat", "unitat". És la paraula més repetida per les entitats, des de l'escenari de l'estel amb epicentre a la plaça Espanya i també per boca dels manifestants.
Són ja vuit edicions de macromanifestacions i, també, de perfeccionament en l'organització dels assistents. Carmanyoles, cadires, paraigües i barrets. "Vinc, s'hagi de fer el que s'hagi de fer", explica l'Anna Zamora, veïna de Sentmenat de 37 anys. Ha vingut amb la família, també amb els seus dos fills de petits de tres mesos i de dos anys i mig. Al kit d'avituallament, els mobilitzats hi afegeixen entusiasme i paciència per no sucumbir al desànim i el desgast per les conseqüències de la judicialització. Quan se li pregunta per la picabaralla entre partits, resol ras i curt: "Aquí el problema el tenen els polítics".
És una constant que es repeteix. De fet, les proclames que arriben des de l'escenari van en aquest sentit. "Tots anem a l'una". "Aquí ningú renuncia als seus objectius". "Mai hem fallat, no poden fallar-nos més". El Carles i la Candi, de 67 i 65 anys, escolten seriosos els discursos. I assenteixen. "Aquí anem tots a l'una", afirmen. No entenen com els partits no hi van, tenint present que d'aquí a poques setmanes es faran públiques unes condemnes que donen per descomptat que seran severes. Com més en parlen, més traspuen la indignació: "Aquí manem nosaltres. En tot cas, segur que no estan tan separats com sembla a través dels mitjans". Cap al final de l'argumentació, apareix Hong Kong com a exemple.
Al tram 12, a la cruïlla de Gran Via amb el carrer Llançà, un dels braços de l'estel de la posada en escena d'enguany, se situa bona part de la cúpula d'ERC. Des del vicepresident del Govern, Pere Aragonès, al president del Parlament, Roger Torrent, l'exdiputat Joan Tardà o l'actual líder dels republicans al Congrés, Gabriel Rufián. Cap xiulet ni retret, com tampoc s'ha vist al tram 1 -on s'ha aplegat l'entorn postconvergent i la plana major del Govern, amb Quim Torra, Laura Borràs i Damià Calvet, entre d'altres-. Tots ells, però, sí que han hagut de gestionar una llarga bateria de selfies. En la Diada en què més explícita s'ha fet la llunyania entre partits i entitats, s'imposa també la treva. "Aquí el que està passant és que es barreja massa la propaganda electoral interna de les formacions", diagnostica la Rosa, de 63 anys, que té a tocar alguns dels dirigents del partit d'Oriol Junqueras.
A pocs metres, l'Eduard (43 anys) seu a terra amb la Núria (42 anys) amb unes cerveses plantades a l'asfalt. Desfiant els cants dels més apocalíptics que esbomben que a l'independentisme cada vegada li costa més sortir al carrer, aquesta és la primera vegada que participa de la convocatòria de l'ANC. "Em sembla que és un moment prou important com per ser-hi", argumenta la Núria. De partits, però, no en volen ni sentir a parlar. "És la nostra festa i és perquè en gaudim", resol. Fan la seva amb l'acte en marxa com a banda sonora de fons.
Tocades les 17.14 hores, com ja és tradició, moment àlgid. "Ni un pas enrere", és el clam que acaba impregnant tot el recorregut de la manifestació. Als polítics, un advertiment tant des de l'escenari com des del carrer: seguir avançant. Malgrat tot. Una pancarta al mig de la plaça d'Espanya els fa arribar un missatge diàfan: "Estem preparats". Per a què, exactament, és una incògnita.
L'enginy de l'independentisme
Entre samarretes turqueses amunt, samarretes turqueses avall, llaços grocs i estelades, circula també l'enginy de l'independentisme civil plasmat en pancartes. Des d'una silueta de Catalunya que avisa Espanya que se'n va a "comprar tabac", a un curiós anunci d'Ikea amb una guillotina anomenada Börbonen i missatges metafòrics en clau castellera: "Tenim un pilar de nou a la presó, però la pinya és al carrer".
.jpg)
Un cotxe model Mini independentista al mig de la plaça d'Espanya ha estat una de les atraccions que més fotografies ha aconseguit atraure. Al seu damunt, l'estàtua d'un segador que, segons han explicat els seus propietaris, simbolitza el trencament de les cadenes de l'Estat. Més enllà d'això, marxandatge elaborat com el que subministraven venedors ambulants a les portes d'una de les sortides del metro d'Espanya, just al costat d'una de les parades de material de l'Assemblea. Ni més ni menys que samarretes falsificades, gairebé idèntiques a les de l'ANC. Sense el logotip, això sí.
Els clàssics es mantenen. Dels crits reclamant la i-inde-independència al "ni un pas enrere" que es va consolidar fa dos anys i que aquest any s'entona amb el front una mica més arrufat. També la reivindicació de "llibertat" dels presos i exiliats, un desig expressat a les portes de conèixer el veredicte de Manuel Marchena i sense resposta sobre què fer l'endemà. "Si és que en moments clau sempre ens hem posat d'acord", es diu des de l'escenari, ubicat just davant de les torres venecianes. I, encongint-se d'espatlles, l'Eduard emet la seva conclusió: "La política és la política".
Són ja vuit edicions de macromanifestacions i, també, de perfeccionament en l'organització dels assistents. Carmanyoles, cadires, paraigües i barrets. "Vinc, s'hagi de fer el que s'hagi de fer", explica l'Anna Zamora, veïna de Sentmenat de 37 anys. Ha vingut amb la família, també amb els seus dos fills de petits de tres mesos i de dos anys i mig. Al kit d'avituallament, els mobilitzats hi afegeixen entusiasme i paciència per no sucumbir al desànim i el desgast per les conseqüències de la judicialització. Quan se li pregunta per la picabaralla entre partits, resol ras i curt: "Aquí el problema el tenen els polítics".
Manifestants a la plaça d'Espanya amb pancartes adreçades als polítics Foto: Adrià Costa
És una constant que es repeteix. De fet, les proclames que arriben des de l'escenari van en aquest sentit. "Tots anem a l'una". "Aquí ningú renuncia als seus objectius". "Mai hem fallat, no poden fallar-nos més". El Carles i la Candi, de 67 i 65 anys, escolten seriosos els discursos. I assenteixen. "Aquí anem tots a l'una", afirmen. No entenen com els partits no hi van, tenint present que d'aquí a poques setmanes es faran públiques unes condemnes que donen per descomptat que seran severes. Com més en parlen, més traspuen la indignació: "Aquí manem nosaltres. En tot cas, segur que no estan tan separats com sembla a través dels mitjans". Cap al final de l'argumentació, apareix Hong Kong com a exemple.
FOTOS El clam d'unitat als partits i les proclames per la llibertat i contra la repressió són les més habituals en la majoria de pancartes https://t.co/B0jBDSI2ew#Diada2019pic.twitter.com/0LCA1Beo2C
— NacióDigital (@naciodigital) September 11, 2019
Al tram 12, a la cruïlla de Gran Via amb el carrer Llançà, un dels braços de l'estel de la posada en escena d'enguany, se situa bona part de la cúpula d'ERC. Des del vicepresident del Govern, Pere Aragonès, al president del Parlament, Roger Torrent, l'exdiputat Joan Tardà o l'actual líder dels republicans al Congrés, Gabriel Rufián. Cap xiulet ni retret, com tampoc s'ha vist al tram 1 -on s'ha aplegat l'entorn postconvergent i la plana major del Govern, amb Quim Torra, Laura Borràs i Damià Calvet, entre d'altres-. Tots ells, però, sí que han hagut de gestionar una llarga bateria de selfies. En la Diada en què més explícita s'ha fet la llunyania entre partits i entitats, s'imposa també la treva. "Aquí el que està passant és que es barreja massa la propaganda electoral interna de les formacions", diagnostica la Rosa, de 63 anys, que té a tocar alguns dels dirigents del partit d'Oriol Junqueras.
En la Diada en què més explícita s'ha fet la llunyania entre partits i entitats, s'imposa la treva
A pocs metres, l'Eduard (43 anys) seu a terra amb la Núria (42 anys) amb unes cerveses plantades a l'asfalt. Desfiant els cants dels més apocalíptics que esbomben que a l'independentisme cada vegada li costa més sortir al carrer, aquesta és la primera vegada que participa de la convocatòria de l'ANC. "Em sembla que és un moment prou important com per ser-hi", argumenta la Núria. De partits, però, no en volen ni sentir a parlar. "És la nostra festa i és perquè en gaudim", resol. Fan la seva amb l'acte en marxa com a banda sonora de fons.
Tocades les 17.14 hores, com ja és tradició, moment àlgid. "Ni un pas enrere", és el clam que acaba impregnant tot el recorregut de la manifestació. Als polítics, un advertiment tant des de l'escenari com des del carrer: seguir avançant. Malgrat tot. Una pancarta al mig de la plaça d'Espanya els fa arribar un missatge diàfan: "Estem preparats". Per a què, exactament, és una incògnita.
L'enginy de l'independentisme
Entre samarretes turqueses amunt, samarretes turqueses avall, llaços grocs i estelades, circula també l'enginy de l'independentisme civil plasmat en pancartes. Des d'una silueta de Catalunya que avisa Espanya que se'n va a "comprar tabac", a un curiós anunci d'Ikea amb una guillotina anomenada Börbonen i missatges metafòrics en clau castellera: "Tenim un pilar de nou a la presó, però la pinya és al carrer".
Un cartell de Catalunya avisa Espanya que se'n va a comprar tabac, a la manifestació de la Diada. Foto: Sara González
Un cotxe model Mini independentista al mig de la plaça d'Espanya ha estat una de les atraccions que més fotografies ha aconseguit atraure. Al seu damunt, l'estàtua d'un segador que, segons han explicat els seus propietaris, simbolitza el trencament de les cadenes de l'Estat. Més enllà d'això, marxandatge elaborat com el que subministraven venedors ambulants a les portes d'una de les sortides del metro d'Espanya, just al costat d'una de les parades de material de l'Assemblea. Ni més ni menys que samarretes falsificades, gairebé idèntiques a les de l'ANC. Sense el logotip, això sí.
Un mini "independentista" amb l'estàtua d'un segador a sobre acapara totes les mirades de plaça Espanya. Els seus propietaris expliquen que simbolitza el trencament de les cadenes de l'Estat. Informa @aidamboixhttps://t.co/B0jBDSI2ew#Diada2019pic.twitter.com/rV2b9uMEmd
— NacióDigital (@naciodigital) September 11, 2019
Els clàssics es mantenen. Dels crits reclamant la i-inde-independència al "ni un pas enrere" que es va consolidar fa dos anys i que aquest any s'entona amb el front una mica més arrufat. També la reivindicació de "llibertat" dels presos i exiliats, un desig expressat a les portes de conèixer el veredicte de Manuel Marchena i sense resposta sobre què fer l'endemà. "Si és que en moments clau sempre ens hem posat d'acord", es diu des de l'escenari, ubicat just davant de les torres venecianes. I, encongint-se d'espatlles, l'Eduard emet la seva conclusió: "La política és la política".