Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

El despertador: 12 de setembre

Resposta política

El que cal aclarir és com s'enforteix el moviment amb complicitats dins i fora del país, i com s'obliga l'altra part, si convé des de la desobediència, a seure i parlar. Avui també són notícia el CIS, Meritxell Batet i Felip VI, la tornada a l'escola, Antoni Garell i els de Poblet, la batalla de Muret i Torras i Bages

per Ferran Casas, 12 de setembre de 2019 a les 06:00 |

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Fins a 600.000 persones segons la Guàrdia Urbana, 750.000 segons els companys de La Directa i fins a un milió segons altres càlculs que circulaven en àmbits propers a l'organització. Menys gent que altres anys (ni el clima meteorològic ni el polític en les hores prèvies van acompanyar) però molta, en qualsevol cas. La Diada va ser, de nou, un èxit. No hi va haver insults ni retrets als polítics -hi havia qui ho esperava- però sí una exigència clara d'una unitat estratègica que l'independentisme busca i necessita més enllà de la resposta indignada a la sentència que redacta el Tribunal Suprem.

La gent hi és i aspira, com és lògic, a una resposta a l'actual situació de bloqueig que permeti seguir fent camí. Centenars de milers de catalans s'han polititzat en els darrers anys i s'han implicat, i alguns han cregut en solucions màgiques perquè hi havia qui les oferia. La gent remava amb un objectiu que sabien que era ambiciós però també amb un full de ruta clar. A vegades, concret fins al punt de fixar terminis temporals malgrat que els timoners del procés sabien que hi havia factors endògens i exògens que no controlaven.

La solució hi ha de ser i arribarà, com passa sempre en els conflictes d'arrel política, des de la política -valgui la redundància-, des de la negociació i el diàleg. L'antipolítica, que va treure el cap ahir a la nit al Parlament amb la concentració d'uns centenars de persones, només durà més frustració i empetitirà el moviment. El que cal aclarir és com s'enforteix encara més amb la suma de complicitats dins i fora del país, i com s'obliga l'altra part, si convé des de la desobediència, a seure i a parlar. Potser caldrà fer-ho amb nous actors o lideratges, però el que és segur és que no es poden esperar miracles. En política tampoc n'hi ha.  

En tenim prou amb mirar què passa a Madrid, on ja s'ha instal·lat el clima electoral, per veure com costarà obrir el meló. El plet català ha provocat que el PSOE prefereixi unes eleccions a compartir consell de ministres amb qui no assumeix el seu model territorial. Avui, mentre es debat si els centenars de milers de cada any eren suficients, es fa públic un sondeig del CIS i la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, visita el rei per explicar-li que no hi ha cap candidat amb prou suport. Temps de complexitat i persistència. 
 

Avui no et perdis

» Crònica: L'independentisme recupera el pols al carrer per exigir unitat estratègica; per Sara González, Aida Morales i Oriol March.

» «Tornarem»: el compromís dels presos i exiliats en l'última Diada abans de la sentència; per Oriol March.

» «Una mobilització massiva per la independència»: la premsa internacional reacciona a la Diada; per Pep Martí.

» Contracrònica: «Aquí el problema el tenen els polítics»; per Sara González i Aida Morales.

» Opinió: «Més enllà del soroll de la sentència»; per Joan Serra Carné.

» Monogràfic: Tornada a l'escola amb reportatges, novetats i consells; per Irene Ramentol.
 

 El passadís

"El grup de Poblet" ja ha enllestit la feina. El pròxim 21 de setembre, prop de 200 persones de diverses sensibilitats, situades en el terreny del sobiranisme moderat i de centredreta, es trobaran al monestir cistercenc i debatran i aprovaran un seguit de documents sobre política, societat, economia i valors i cultura. Són prop de cent pàgines sota el títol "El país que volem" que inclouen una anàlisi molt crítica de com s'ha gestionat el procés. La reunió aplegarà molts membres del món acadèmic i també de la política, amb presència destacada de figures de l'ala moderada del PDECat i algunes personalitats de l'òrbita del PSC. Potser per això, per evitar que la trobada es vinculi excessivament a un sector partidari, s'ha elegit un portaveu neutre: Antoni Garrell, un acadèmic de prestigi, vinculat a la consultora tecnològica i que és director general de la Fundació de l'Escola Superior de Disseny Industrial de la Ramon Llull. És un nom clau de la trobada i coneix el terreny: presideix la Fundació del Reial Monestir de Poblet.

Vist i llegit

La Generalitat ha deixat de finançar la vacuna del papil·loma a homosexuals i prostitutes, segons avançava ahir eldiario.es en una informació de Pol Pareja. Fins ara els dos grups formaven part dels col·lectius que podien rebre de manera gratuïta el tractament, però Salut ha confirmat que ha retirat el finançament de manera "temporal" per l'alta demanda i els problemes financers. El virus es pot transmetre sexualment i pot arribar a causar diversos tipus de càncer. Les retallades encara es fan notar al nostre sistema sanitari, que era un dels quatre de l'Estat que oferia aquesta vacuna.

 L'efemèride

La Diada és la commemoració d'una resistència heroica, la de Barcelona el 1714. Però el 12 de setembre Catalunya també va viure una altra derrota clau després que tal dia com avui de l'any 1213 les tropes de la corona d'Aragó, que comandava Pere el Catòlic, fossin derrotades pels francesos a la batalla de Muret. El fet marcava la fi del domini i l'expansió de la Casa de Barcelona a Occitània. El fill de Pere, Jaume I, el Conqueridor, se centraria a guanyar terres als sarraïns i en l'expansió per la Mediterrània amb les reeixides campanyes de València i les Balears. El rei conqueridor no tenia un bon record del seu pare: quan era un infant l'havia ofert com a penyora al vencedor de Muret, Simó de Montfort, que finalment es va fer càrrec de la seva educació després que Pere morís a la batalla. La llegenda diu que la derrota de les tropes catalanes i aragoneses va arribar després d'una gran festa nocturna del rei i la seva cort el dia abans i en la qual no va faltar de res. Grups de recreació històrica de l'Aragó van participar en un acte de memòria de la batalla i del rei Pere i ho van recollir en aquest vídeo.

 L'aniversari

El 12 de setembre de 1846 naixia a les Cabanyes, a l'Alt Penedès, el bisbe de Vic Josep Torras i Bages, que va morir el 1916 a la capital osonenca. És el representant més qualificat del catalanisme conservador vinculat al catolicisme. Va intentar normalitzar el català com a llengua d'ús escrit, i no només oral, a l'església catalana i va ser autor de La tradició catalana, que acostà molts fidels al regionalisme. Va arribar al bisbat de Vic en un moment en què totes les diòcesis del país les ocupaven prelats catalans i després de refusar ser bisbe de Burgos. Se li atribueix el lema "Catalunya serà cristiana o no serà", que durant anys han reivindicat sectors democristians. L'historiador Xavier Baró ens atansa a la seva influent figura en aquesta entrevista que, amb motiu del centenari de la seva mort, li va fer el programa de TV3 Signes dels temps.

 
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 
Fes clic aquí per subscriure-t'hi

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
El despertador
Participació