13
de setembre
del
2019
Actualitzat
a les
17:37h
Arenys de Munt. 13 de setembre del 2009. Ernest Vila és el primer votant de la consulta d'independència del municipi. Fa gairebé dues hores que frisa per dipositar el seu vot a l'urna. A les 7 del matí, Meritxell Carrillo, una de les veïnes del poble que ha ajudat a organitzar la consulta, li recorda que el Centre Moral -el local habilitat per votar just al costat de l'ajuntament- no obre fins les 9. "Mes tard no podré venir", li retreu, tot i que s'espera fins que s'obre oficialment el col·legi. Vila es dedica a passejar ases en una masia d'Arenys, i els animals s'han de cuidar des de primera hora del matí.
Una vegada se li dona pas, centenars de flaixos immortalitzen la seva imatge. És el primer votant de la primera consulta sobre la independència de Catalunya. Una votació aprovada pel ple municipal, que es produeix dins del marc legal d'una entitat -el Moviment Arenyenc per a l'Autodeterminació-, i que representa el precedent de les consultes que s'han realitzat a Catalunya al llarg dels propers 10 anys, amb el referèndum d'independència de l'1 d'octubre del 2017 com a punt culminant. Vila diposita el vot a l'urna que custodia Sílvia Vàzquez, una altra veïna. Les casualitats de la vida fan que el primer ciutadà voti a l'última urna. Ja no hi ha marxa enrere. Arenys de Munt ja ha encès la guspira.
De Salvem la Riera a la moció "increïble"
L'autoorganitació és una cosa que s'aprèn, i ja abans de començar a pensar en la consulta d'independència de Catalunya, Arenys de Munt era un dels municipis que hi estava entrenat. Amb una bona base de ciutadans crítics, s'havia creat la plataforma Salvem la Riera. Diversa gent del poble s'oposava a l'enterrament de la riera que travessa el municipi, i alguns demanaven una votació que anés més enllà de la consulta que ja s'havia realitzat per part de l'Ajuntament. Malgrat que finalment la riera es va acabar soterrant, la possibilitat de realitzar altres consultes populars sobre temes rellevants del poble i del país va començar a ressonar al cap d'alguns vilatans. La idea ja era al foc.
"Si podíem preguntar per la riera, per què no podíem preguntar per la independència?", es pregunta Xavier Mas, que llavors tenia 33 anys i que es va acabar implicant molt en la logística i la organització de la votació. Segons explica a NacióDigital, aquest va ser el primer pas perquè la CUP ho incorporés al programa i ho presentés com una moció. "No sé com ens ho hem muntat, però la moció de la consulta s'ha acceptat", explica Meritxell Carrillo que li va comentar el llavors regidor cupaire Josep Manel Ximenis, president del Moviment Arenyenc per a l'Autodeterminació. I malgrat que "molta gent encara no s'ho acabava de creure", relata, persones "molt potents del poble" se la van començar a prendre molt seriosament.
L'engrescament va motivar tant, que diverses persones no polititzades s'hi van començar a implicar. Sílvia Vàzquez -llavors de 32 anys i amb dos fills molt petits- recorda que va començar a militar a la CUP. "Què fort, és increïble, ho farem!", rememora. Segons admet, mai s'hagués imaginat que la consulta l'acabaria convertint en regidora per la CUP, sobretot llavors, quan la càrrega dels fills requeria tantes hores.
La consulta, però, tenia un objectiu molt clar, afegeix Mas: "Volíem fer una cosa el màxim transversal possible, i volíem que fos com menys polititzada millor". Per això el grup organitzador es va allunyar de les consignes de partit i, malgrat que s'hi van implicar persones de totes les formacions, es va vetllar per una votació neta, independent i que fos tan oficial com fos possible. En aquest punt, indica, es va fer una campanya pel "sí" i una altra pel "no", es va crear un cens universal, es va comptar amb la col·laboració de diversos observadors internacionals i se li va intentar donar oficialitat.
Nervis i tensió: arriba el dia clau
Poques persones van dormir amb normalitat la vigília del dia 13 de setembre a Arenys. Mas recorda que, entre organitzar una cosa i altra, es va estirar poc més d'una hora abans de tornar a estar dempeus a les 6.00 del matí. No era un dia normal. Si bé la consulta tenia caràcter municipal, l'abast i la mediatització que havia adquirit durant els darrers mesos havia traspassat les fronteres de Catalunya. Grups feixistes havien amenaçat els organitzadors i, aquell dia, la Falange tenia prevista una concentració espanyolista al centre del poble. En paral·lel, grups antifeixistes també havien confirmat l'assistència. Segons assegura Mas, van haver de ser els militants de la CUP del Maresme els que van formar un cordó de seguretat per contenir els dos grups i evitar l'enfrontament.
El temor, diu, era que es "desvirtués la consulta" arran d'incidents concrets. L'anunci de la manifestació feixista havia generat cert neguit, i malgrat que l'ambient era "festiu, molt similar al de la Diada", afegeix Sílvia Vàzquez, alguns arenyencs -sobretot els més grans- recordaven la presència feixista d'anys enrere en l'acte de desgreuge per l'enderroc de la creu dels caiguts el 1979.
Aquell dia, però, fenomen de la consulta va superar totes les expectatives. Polítics i, sobretot, independentistes d'arreu de Catalunya es van desplaçar a Arenys per donar suport als seus vilatans. "L'Encarna i el Ramon, dues persones grans de 98 anys, van venir de Barcelona perquè deien que volien veure-ho", explica Carrillo. Carles Roig -conegut al poble amb el nom de Carles Serena- també relata a NacióDigital que mai, durant els 40 anys que llavors tenia, s'hagués imaginat una consulta d'independència, i encara menys liderada pel municipi d'Arenys: "Mai, ni en els meus millors somnis".
Independentista de tota la vida -defensa que ell ja ho era quan "només quatre eixelebrats" defensaven aquesta opció política-, considera que "els feixistes van ser una part molt important perquè la consulta tirés endavant". Cada vegada que l'Estat advertia que no votarien, els ciutadans s'hi agafaven amb més força. Amb to bromista, admet que amb uns amics ja tenien preparada una caixa amb 24 ous per llançar als membres de la Falange. "Les dones no ens els van deixar tirar", recorda amb un somriure sorneguer.
Emoció i aplaudiments: la votació és possible
Malgrat els avisos de la Delegació del govern espanyol a Catalunya i de l'Advocacia de l'Estat per evitar la celebració de la consulta, aquesta es va realitzar amb èxit i va acabar aconseguint 2.569 vots pel "sí" i 61 vots pel "no", d'un cens total -es permetia votar els majors de 16 anys- de 6.517 persones, és a dir, una participació del 41%. La pregunta era clara: "Està d'acord que Catalunya esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?". Segons recorda Vàzquez, la votació va tenir diversos moments, però sobretot onades d'aplaudiments.
"Va venir a votar gent amb crosses, amb cadira de rodes, els meus avis van passar per casa d'uns veïns per poder votar perquè tenien l'acte de la Falange a prop de casa seva...", assegura. Malgrat que l'objectiu inicial era construir fileres ordenades, les cues de ciutadans esperant per votar arribaven al carrer, i al passeig de la riera hi havien milers de persones. Mas defineix el dia amb "molta emoció", i afirma que encara se li posa la "pell de gallina" quan recorda casos com el d'una senyora gran que es va acostar al local, malgrat les dificultats físiques. "Em va dir que potser seria l'última cosa que faria, però que ho volia fer", relata, per acabar afegint: "No és que la gent volgués votar, és que en tenia la necessitat".
Rosa Alsina, una veïna d'Arenys que va participar-hi assegura que va ser "súper emocionant", malgrat la "mica de por" per la manifestació falangista. Durant el matí, recorda, va pujar a alguns balcons per penjar banderes. També ho va fer Roig -parella d'Alsina-, que assegura que va convertir una senyera de vuit metres de llarg en una estelada: "Vaig anar a buscar pintura blava i una estrella que teníem". Els dos van votar després de dinar. Roig va dipositar el seu vot afirmatiu al costat d'un altre home del poble que votava en sentit contrari: "no". Els dos es van fer una fotografia per demostrar el caràcter cívic i respectuós de l'acte.
Arenys, el "precedent" de les consultes
La votació va finalitzar a les 21.00 hores, i a la riera "no s'hi cabia", assegura Roig, que somriu quan recorda que va cantar els Segadors "com unes trenta vegades" entre crits d'independència i altres càntics de celebració. L'alegria, però, no només va durar un dia. "A tots els dinars i sopars de casa fèiem brindis pels resultats i la consulta", explica Vàzquez. I aquest va ser l'inici.
De consultes com les d'Arenys n'hi va haver més de 550 més arreu de Catalunya, repartides en diferents onades, l'última de les quals a Barcelona el 10 d'abril del 2011. D'aquell "precedent", però, la gent d'Arenys en fa aprendre moltes coses. Sílvia Vàzquez destaca la "valentia" de les persones que la van tirar endavant. "Va ser un punt d'inflexió", considera, encara emocionada, deu anys després. Meritxell Carrillo recorda la figura de "persones valentes" i "grans pensadors" com Ximenis, Pep Jordana, Jordi Bilbeny, Xavier Mitjà, Andreu Majó i Agustí Puig, entre d'altres. Carles Roig i Rosa Alsina afirmen que la votació va ser un missatge a Catalunya: "Nosaltres ja hem votat". I Xavier Mas assegura que la votació ha marcat un abans i un després: "Vam veure que estava a les nostres mans, que podíem trencar utopies. Va ser la guspira".
Una vegada se li dona pas, centenars de flaixos immortalitzen la seva imatge. És el primer votant de la primera consulta sobre la independència de Catalunya. Una votació aprovada pel ple municipal, que es produeix dins del marc legal d'una entitat -el Moviment Arenyenc per a l'Autodeterminació-, i que representa el precedent de les consultes que s'han realitzat a Catalunya al llarg dels propers 10 anys, amb el referèndum d'independència de l'1 d'octubre del 2017 com a punt culminant. Vila diposita el vot a l'urna que custodia Sílvia Vàzquez, una altra veïna. Les casualitats de la vida fan que el primer ciutadà voti a l'última urna. Ja no hi ha marxa enrere. Arenys de Munt ja ha encès la guspira.
Rememora la històrica consulta d'Arenys de Munt el 2009 amb les imatges de la jornada
Consulta per la independència a Arenys de Munt: primeres hores
Consulta per la independència a Arenys de Munt: tarda festiva
Consulta per la independència a Arenys de Munt: concentració de falangistes
Consulta per la independència a Arenys de Munt: espera i celebració
Consulta per la independència a Arenys de Munt: primeres hores
Consulta per la independència a Arenys de Munt: tarda festiva
Consulta per la independència a Arenys de Munt: concentració de falangistes
Consulta per la independència a Arenys de Munt: espera i celebració
De Salvem la Riera a la moció "increïble"
L'autoorganitació és una cosa que s'aprèn, i ja abans de començar a pensar en la consulta d'independència de Catalunya, Arenys de Munt era un dels municipis que hi estava entrenat. Amb una bona base de ciutadans crítics, s'havia creat la plataforma Salvem la Riera. Diversa gent del poble s'oposava a l'enterrament de la riera que travessa el municipi, i alguns demanaven una votació que anés més enllà de la consulta que ja s'havia realitzat per part de l'Ajuntament. Malgrat que finalment la riera es va acabar soterrant, la possibilitat de realitzar altres consultes populars sobre temes rellevants del poble i del país va començar a ressonar al cap d'alguns vilatans. La idea ja era al foc.
"Si podíem preguntar per la riera, per què no podíem preguntar per la independència?", es pregunta Xavier Mas, que llavors tenia 33 anys i que es va acabar implicant molt en la logística i la organització de la votació. Segons explica a NacióDigital, aquest va ser el primer pas perquè la CUP ho incorporés al programa i ho presentés com una moció. "No sé com ens ho hem muntat, però la moció de la consulta s'ha acceptat", explica Meritxell Carrillo que li va comentar el llavors regidor cupaire Josep Manel Ximenis, president del Moviment Arenyenc per a l'Autodeterminació. I malgrat que "molta gent encara no s'ho acabava de creure", relata, persones "molt potents del poble" se la van començar a prendre molt seriosament.
La consulta d'Arenys es va allunyar de les consignes dels partits i va vetllar per una votació neta, independent i que sigués tan oficial com fos possible
L'engrescament va motivar tant, que diverses persones no polititzades s'hi van començar a implicar. Sílvia Vàzquez -llavors de 32 anys i amb dos fills molt petits- recorda que va començar a militar a la CUP. "Què fort, és increïble, ho farem!", rememora. Segons admet, mai s'hagués imaginat que la consulta l'acabaria convertint en regidora per la CUP, sobretot llavors, quan la càrrega dels fills requeria tantes hores.
Meritxell Carrillo i Sílvia Vàzquez, dues veïnes d'Arenys que van participar en l'organització de la consulta. Foto: Aida Morales
La consulta, però, tenia un objectiu molt clar, afegeix Mas: "Volíem fer una cosa el màxim transversal possible, i volíem que fos com menys polititzada millor". Per això el grup organitzador es va allunyar de les consignes de partit i, malgrat que s'hi van implicar persones de totes les formacions, es va vetllar per una votació neta, independent i que fos tan oficial com fos possible. En aquest punt, indica, es va fer una campanya pel "sí" i una altra pel "no", es va crear un cens universal, es va comptar amb la col·laboració de diversos observadors internacionals i se li va intentar donar oficialitat.
Nervis i tensió: arriba el dia clau
Poques persones van dormir amb normalitat la vigília del dia 13 de setembre a Arenys. Mas recorda que, entre organitzar una cosa i altra, es va estirar poc més d'una hora abans de tornar a estar dempeus a les 6.00 del matí. No era un dia normal. Si bé la consulta tenia caràcter municipal, l'abast i la mediatització que havia adquirit durant els darrers mesos havia traspassat les fronteres de Catalunya. Grups feixistes havien amenaçat els organitzadors i, aquell dia, la Falange tenia prevista una concentració espanyolista al centre del poble. En paral·lel, grups antifeixistes també havien confirmat l'assistència. Segons assegura Mas, van haver de ser els militants de la CUP del Maresme els que van formar un cordó de seguretat per contenir els dos grups i evitar l'enfrontament.
Si bé la consulta tenia caràcter municipal, l'abast i la mediatització que havia adquirit durant els darrers mesos havia traspassat les fronteres de Catalunya
El temor, diu, era que es "desvirtués la consulta" arran d'incidents concrets. L'anunci de la manifestació feixista havia generat cert neguit, i malgrat que l'ambient era "festiu, molt similar al de la Diada", afegeix Sílvia Vàzquez, alguns arenyencs -sobretot els més grans- recordaven la presència feixista d'anys enrere en l'acte de desgreuge per l'enderroc de la creu dels caiguts el 1979.
Aquell dia, però, fenomen de la consulta va superar totes les expectatives. Polítics i, sobretot, independentistes d'arreu de Catalunya es van desplaçar a Arenys per donar suport als seus vilatans. "L'Encarna i el Ramon, dues persones grans de 98 anys, van venir de Barcelona perquè deien que volien veure-ho", explica Carrillo. Carles Roig -conegut al poble amb el nom de Carles Serena- també relata a NacióDigital que mai, durant els 40 anys que llavors tenia, s'hagués imaginat una consulta d'independència, i encara menys liderada pel municipi d'Arenys: "Mai, ni en els meus millors somnis".
Carles Roig, Rosa Alsina i Xavi Mas, votants i organitzador de la consulta d'Arenys de Munt. Foto: Aida Morales
Independentista de tota la vida -defensa que ell ja ho era quan "només quatre eixelebrats" defensaven aquesta opció política-, considera que "els feixistes van ser una part molt important perquè la consulta tirés endavant". Cada vegada que l'Estat advertia que no votarien, els ciutadans s'hi agafaven amb més força. Amb to bromista, admet que amb uns amics ja tenien preparada una caixa amb 24 ous per llançar als membres de la Falange. "Les dones no ens els van deixar tirar", recorda amb un somriure sorneguer.
Emoció i aplaudiments: la votació és possible
Malgrat els avisos de la Delegació del govern espanyol a Catalunya i de l'Advocacia de l'Estat per evitar la celebració de la consulta, aquesta es va realitzar amb èxit i va acabar aconseguint 2.569 vots pel "sí" i 61 vots pel "no", d'un cens total -es permetia votar els majors de 16 anys- de 6.517 persones, és a dir, una participació del 41%. La pregunta era clara: "Està d'acord que Catalunya esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?". Segons recorda Vàzquez, la votació va tenir diversos moments, però sobretot onades d'aplaudiments.
"Va venir a votar gent amb crosses, amb cadira de rodes, els meus avis van passar per casa d'uns veïns per poder votar perquè tenien l'acte de la Falange a prop de casa seva...", assegura. Malgrat que l'objectiu inicial era construir fileres ordenades, les cues de ciutadans esperant per votar arribaven al carrer, i al passeig de la riera hi havien milers de persones. Mas defineix el dia amb "molta emoció", i afirma que encara se li posa la "pell de gallina" quan recorda casos com el d'una senyora gran que es va acostar al local, malgrat les dificultats físiques. "Em va dir que potser seria l'última cosa que faria, però que ho volia fer", relata, per acabar afegint: "No és que la gent volgués votar, és que en tenia la necessitat".
"No és que la gent volgués votar, és que en tenia la necessitat"
Rosa Alsina, una veïna d'Arenys que va participar-hi assegura que va ser "súper emocionant", malgrat la "mica de por" per la manifestació falangista. Durant el matí, recorda, va pujar a alguns balcons per penjar banderes. També ho va fer Roig -parella d'Alsina-, que assegura que va convertir una senyera de vuit metres de llarg en una estelada: "Vaig anar a buscar pintura blava i una estrella que teníem". Els dos van votar després de dinar. Roig va dipositar el seu vot afirmatiu al costat d'un altre home del poble que votava en sentit contrari: "no". Els dos es van fer una fotografia per demostrar el caràcter cívic i respectuós de l'acte.
Arenys, el "precedent" de les consultes
La votació va finalitzar a les 21.00 hores, i a la riera "no s'hi cabia", assegura Roig, que somriu quan recorda que va cantar els Segadors "com unes trenta vegades" entre crits d'independència i altres càntics de celebració. L'alegria, però, no només va durar un dia. "A tots els dinars i sopars de casa fèiem brindis pels resultats i la consulta", explica Vàzquez. I aquest va ser l'inici.
De consultes com les d'Arenys n'hi va haver més de 550 més arreu de Catalunya, repartides en diferents onades, l'última de les quals a Barcelona el 10 d'abril del 2011. D'aquell "precedent", però, la gent d'Arenys en fa aprendre moltes coses. Sílvia Vàzquez destaca la "valentia" de les persones que la van tirar endavant. "Va ser un punt d'inflexió", considera, encara emocionada, deu anys després. Meritxell Carrillo recorda la figura de "persones valentes" i "grans pensadors" com Ximenis, Pep Jordana, Jordi Bilbeny, Xavier Mitjà, Andreu Majó i Agustí Puig, entre d'altres. Carles Roig i Rosa Alsina afirmen que la votació va ser un missatge a Catalunya: "Nosaltres ja hem votat". I Xavier Mas assegura que la votació ha marcat un abans i un després: "Vam veure que estava a les nostres mans, que podíem trencar utopies. Va ser la guspira".
Meritxell Carrillo i Xavier Mas, fullejant diaris de fa 10 anys amb notícies sobre la consulta d'Arenys de Munt. Foto: Aida Morales