13
de setembre
del
2019
Actualitzat
a les
20:39h
Com ha de continuar el procés? És la pregunta que fa mesos intenta respondre l'independentisme, que a hores d'ara no ha resolt la resposta a la sentència del Suprem sobre l'1-O ni ha consensuat un pla d'actuació per encarar el nou escenari que s'obrirà. Enmig d'aquesta incertesa, torna l'eix esquerra-dreta. L'esquerra sobiranista s'ha citat a una cimera el 14 de desembre per analitzar com prendre les regnes del procés. A participar-hi estaran convocats partits, col·lectius i independents. Quant a formacions, la cita interpel·la ERC i la seva òrbita, els comuns i la CUP. També s'hi esperen, però, representants de la Crida.
La presentació formal de la convenció es farà el dimarts que ve, 17 de setembre, al Col·legi de Periodistes. Es farà pública una carta, a la qual ha tingut accés NacióDigital, que ja està en mans d'un centenar de persones i que per ara ha aconseguit la implicació d'una dotzena d'organitzacions polítiques i socials. Impulsors de la convocatòria, que per ara no volen fer públics els seus noms, expliquen a aquest diari que es dona per garantida la presència "de tots els sectors" que conformen l'esquerra sobiranista a Catalunya. Des d'ERC i la seva òrbita, la CUP, els comuns i exmembres del PSC, fins a persones que formen part de la Crida i es declaren d'esquerres. La cimera preveu aplegar entre 300 i 400 persones de referència de l'espai progressista català.
Fonts del nucli impulsor de la iniciativa expliquen que en cap cas es tracta d'un "artefacte electoral", sinó d'un "espai de reflexió" que prosperi al marge de les "presses" i els calendaris electorals per confeccionar una estratègia conjunta. L'objectiu: dotar de contingut l'etapa post-sentència del Suprem i condicionar el rumb al procés des de l'esquerra. "La sentència serà una mena de foto finish i l'endemà s'obrirà una nova etapa en què caldrà una nova mirada i un nou relat", expliquen. Tot plegat, per superar el bloqueig i la dissonància sobre quins han de ser els pròxims passos del sobiranisme.
Amb presència de "de tots els sectors"
La xarxa d'actors d'aquest espectre polític fa setmanes que es teixeix i ha tingut ja alguna explicitació pública. L'exlíder d'EUiA i ara diputat al Congrés amb ERC Joan Josep Nuet va publicar la setmana passada a La Vanguardiaun article en el qual assegurava que "convé un fòrum de diàleg franc" de l'esquerra sobiranista i una "col·laboració àmplia del conjunt del sobiranisme republicà rupturista". El posicionament entronca amb algunes de les reflexions que aquesta setmana ha fet l'exlíder dels comuns Xavier Domènech en una entrevista al digital Crític.
En la carta que es farà pública, s'argumenta que Catalunya es troba davant d'una "cruïlla" a les portes d'una sentència que mereix una resposta "impugnatòria i democràticament unitària" que recuperi el capital de l'1 i del 3 d'octubre del 2017. Aquesta resposta, asseguren, ha d'anar de la mà d'una "proposta estratègica" per encarar una "nova etapa de la lluita d'autodeterminació nacional".
La missiva també assenyala que el procés ha representat per a la societat catalana, però també per a l'espanyola i europea, "oportunitats de transformació, ruptura i regeneració democràtica, social i nacional". "Cal positivitzar els avenços aconseguits, mantenint-los, així com reconèixer els errors comesos, assumint les limitacions físiques i temporals a les quals estem abocats, però sense renunciar als objectius de processos constituents en aquesta nova etapa", argumenta.
Consideren que aquesta nova etapa ha de combinar la mobilització popular amb l'acció institucional, però sent capaç de sumar aliances a Catalunya, Espanya i Europa a favor del projecte de la República catalana. I això creuen que s'ha de fer interpel·lant les classes populars promovent un "model social avançat, lliure de corrupció, democràticament participatiu, municipalista i feminista" que l'ompli de contingut. "La sensibilitat social és un factor nuclear del moviment", sostenen els impulsors.
"La criminalització de la dissidència política que rebutja el règim del 78 no pot presidir una nova etapa restaurativa d'involució on es tanqui la finestra d'oportunitat de canvi", sostenen. De moment, aquest és el marc teòric. A partir de que es faci pública la crida, està previst que els diferents actors implicats treballin per donar forma a la trobada, triar-ne els ponents i la metodologia perquè la "reflexió" acabi traduint-se en un pla d'acció que impregni tota l'esquerra sobiranista.
La presentació formal de la convenció es farà el dimarts que ve, 17 de setembre, al Col·legi de Periodistes. Es farà pública una carta, a la qual ha tingut accés NacióDigital, que ja està en mans d'un centenar de persones i que per ara ha aconseguit la implicació d'una dotzena d'organitzacions polítiques i socials. Impulsors de la convocatòria, que per ara no volen fer públics els seus noms, expliquen a aquest diari que es dona per garantida la presència "de tots els sectors" que conformen l'esquerra sobiranista a Catalunya. Des d'ERC i la seva òrbita, la CUP, els comuns i exmembres del PSC, fins a persones que formen part de la Crida i es declaren d'esquerres. La cimera preveu aplegar entre 300 i 400 persones de referència de l'espai progressista català.
Fonts del nucli impulsor de la iniciativa expliquen que en cap cas es tracta d'un "artefacte electoral", sinó d'un "espai de reflexió" que prosperi al marge de les "presses" i els calendaris electorals per confeccionar una estratègia conjunta. L'objectiu: dotar de contingut l'etapa post-sentència del Suprem i condicionar el rumb al procés des de l'esquerra. "La sentència serà una mena de foto finish i l'endemà s'obrirà una nova etapa en què caldrà una nova mirada i un nou relat", expliquen. Tot plegat, per superar el bloqueig i la dissonància sobre quins han de ser els pròxims passos del sobiranisme.
Amb presència de "de tots els sectors"
La xarxa d'actors d'aquest espectre polític fa setmanes que es teixeix i ha tingut ja alguna explicitació pública. L'exlíder d'EUiA i ara diputat al Congrés amb ERC Joan Josep Nuet va publicar la setmana passada a La Vanguardiaun article en el qual assegurava que "convé un fòrum de diàleg franc" de l'esquerra sobiranista i una "col·laboració àmplia del conjunt del sobiranisme republicà rupturista". El posicionament entronca amb algunes de les reflexions que aquesta setmana ha fet l'exlíder dels comuns Xavier Domènech en una entrevista al digital Crític.
En la carta que es farà pública, s'argumenta que Catalunya es troba davant d'una "cruïlla" a les portes d'una sentència que mereix una resposta "impugnatòria i democràticament unitària" que recuperi el capital de l'1 i del 3 d'octubre del 2017. Aquesta resposta, asseguren, ha d'anar de la mà d'una "proposta estratègica" per encarar una "nova etapa de la lluita d'autodeterminació nacional".
La missiva també assenyala que el procés ha representat per a la societat catalana, però també per a l'espanyola i europea, "oportunitats de transformació, ruptura i regeneració democràtica, social i nacional". "Cal positivitzar els avenços aconseguits, mantenint-los, així com reconèixer els errors comesos, assumint les limitacions físiques i temporals a les quals estem abocats, però sense renunciar als objectius de processos constituents en aquesta nova etapa", argumenta.
"La criminalització de la dissidència política que rebutja el règim del 78 no pot presidir una nova etapa restaurativa d'involució on es tanqui la finestra d'oportunitat de canvi", assegura la carta que es farà pública
Consideren que aquesta nova etapa ha de combinar la mobilització popular amb l'acció institucional, però sent capaç de sumar aliances a Catalunya, Espanya i Europa a favor del projecte de la República catalana. I això creuen que s'ha de fer interpel·lant les classes populars promovent un "model social avançat, lliure de corrupció, democràticament participatiu, municipalista i feminista" que l'ompli de contingut. "La sensibilitat social és un factor nuclear del moviment", sostenen els impulsors.
"La criminalització de la dissidència política que rebutja el règim del 78 no pot presidir una nova etapa restaurativa d'involució on es tanqui la finestra d'oportunitat de canvi", sostenen. De moment, aquest és el marc teòric. A partir de que es faci pública la crida, està previst que els diferents actors implicats treballin per donar forma a la trobada, triar-ne els ponents i la metodologia perquè la "reflexió" acabi traduint-se en un pla d'acció que impregni tota l'esquerra sobiranista.