10
de setembre
del
2019
Actualitzat
el
12
de setembre
a les
11:26h
La comitiva judicial i els Mossos d'Esquadra han fet efectiu aquest dimarts el matí el desnonament de Yamila Mesaud, la seva parella i el seu fill menor d'edat al carrer d'en Roig de Barcelona, al Raval. La família va ocupar un immoble propietat de l'Institut d'Habitatge Municipal de Barcelona (IMHAB) el gener del 2017 i després d'haver evitat el llançament tres vegades, aquest dimarts no han pogut frenar el desallotjament.
En declaracions a NacióDigital, Mesaud assegura que aquest matí els Mossos han picat a la seva porta sense previ avís, sense que cap representant de l'àrea de Serveis Socials de l'Ajuntament hi fos present. Un relat que coincideix amb el del Sindicat d'Habitatge del Raval. "Quan hem arribat ja hi havia els agents de l'Àrea de Recursos Operatius", expliquen les fonts del col·lectiu consultades.
"Volien trencar la porta amb el nen davant"
La veïna explica que la seva primera intenció ha estat resistir però que finalment han cedit després que els Mossos impedissin l'entrada a l'edifici dels activistes del sindicat que havien acudit a donar suport a la família. "Volien trencar la porta amb una serra radial mentre el meu fill era allà al davant", explica.
Un cop consumat el desnonament, Mesaud i membres del sindicat s'han desplaçat fins a les oficines dels serveis socials municipals. Segons asseguren, els tècnics que els han atès han justificat la seva absència durant el desnonament perquè no havien rebut cap avís que el desallotjament es produiria aquest dimarts.
Ara, l'Ajuntament ha facilitat a la família allotjament temporal en una pensió durant quatre dies. Serveis Socials els ha emplaçat a reunir-se de nou aquest divendres per estudiar alternatives i amb l'opció sobre la taula d'allotjar-los en una altra pensió durant una setmana més.
El bucle de l'ocupació
NacióDigital ja va avançar el cas de Mesaud, després que la veïna proposés a l'Ajuntament de Barcelona pagar un lloguer social per continuar vivint al pis.
L'IMHAB, però, recorre a la seva normativa per vetar aquesta opció. Els estatuts de l'institut municipal estableixen que una persona que ocupi un pis de la seva propietat perd l’opció de ser beneficiària d’un immoble de titularitat municipal més endavant. A més, fonts municipals ja van avisar que no desistirien en l'ordre de desnonament, amb l'argument que un informe de Serveis Socials demostrava que la família no complia els requisits per accedir a un pis públic. L'ocupació representa, segons l'IMHAB, una forma "incorrecta" d'accedir a un pis protegit.
Mesaud i la seva parella expliquen que van ocupar l'immoble després que l’anterior llogatera morís i el pis es quedés buit durant un any, tot i que l’IMHAB nega que passés tant temps. "Les condicions de l’habitatge on vivia abans eren massa insalubres pel meu fill", afirma la veïna. Mesaud assegura que per a la família és impossible recórrer a un lloguer de preu de mercat. Ella cobra la Renda Mínima d’Inserció i ell treballa de pescador amb un contracte fix discontinu. Asseguren que, entre els dos, rara vegada ingressen mil euros mensuals.
Consultat per NacióDigital, l'Ajuntament de Barcelona s'ha limitat a informar que el consistori ha ofert un allotjament a la família, que l'ha acceptat, i argumenta que l'oferiment d'una pensió és sempre el primer pas. "Això no vol dir que als tres dies quedin al carrer", afirmen fonts municipals.
Les dificultats per reallotjar les famílies desnonades a Barcelona van provocar que al juliol la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca es mobilitzés -amb ocupació de l'Ajuntament inclosa- per exigir solucions a les administracions. Finalment, la plataforma va forçar la creació d'un grup de treball amb el govern espanyol, la Generalitat i el consistori per abordar la manca d'habitatge. Aquest mes de setembre, el grup de treball s'ha de reunir per estudiar la manera de desenvolupar les propostes que hagin sorgit.
En declaracions a NacióDigital, Mesaud assegura que aquest matí els Mossos han picat a la seva porta sense previ avís, sense que cap representant de l'àrea de Serveis Socials de l'Ajuntament hi fos present. Un relat que coincideix amb el del Sindicat d'Habitatge del Raval. "Quan hem arribat ja hi havia els agents de l'Àrea de Recursos Operatius", expliquen les fonts del col·lectiu consultades.
"Volien trencar la porta amb el nen davant"
La veïna explica que la seva primera intenció ha estat resistir però que finalment han cedit després que els Mossos impedissin l'entrada a l'edifici dels activistes del sindicat que havien acudit a donar suport a la família. "Volien trencar la porta amb una serra radial mentre el meu fill era allà al davant", explica.
Un cop consumat el desnonament, Mesaud i membres del sindicat s'han desplaçat fins a les oficines dels serveis socials municipals. Segons asseguren, els tècnics que els han atès han justificat la seva absència durant el desnonament perquè no havien rebut cap avís que el desallotjament es produiria aquest dimarts.
Ara, l'Ajuntament ha facilitat a la família allotjament temporal en una pensió durant quatre dies. Serveis Socials els ha emplaçat a reunir-se de nou aquest divendres per estudiar alternatives i amb l'opció sobre la taula d'allotjar-los en una altra pensió durant una setmana més.
El bucle de l'ocupació
NacióDigital ja va avançar el cas de Mesaud, després que la veïna proposés a l'Ajuntament de Barcelona pagar un lloguer social per continuar vivint al pis.
L'IMHAB, però, recorre a la seva normativa per vetar aquesta opció. Els estatuts de l'institut municipal estableixen que una persona que ocupi un pis de la seva propietat perd l’opció de ser beneficiària d’un immoble de titularitat municipal més endavant. A més, fonts municipals ja van avisar que no desistirien en l'ordre de desnonament, amb l'argument que un informe de Serveis Socials demostrava que la família no complia els requisits per accedir a un pis públic. L'ocupació representa, segons l'IMHAB, una forma "incorrecta" d'accedir a un pis protegit.
Mesaud i la seva parella expliquen que van ocupar l'immoble després que l’anterior llogatera morís i el pis es quedés buit durant un any, tot i que l’IMHAB nega que passés tant temps. "Les condicions de l’habitatge on vivia abans eren massa insalubres pel meu fill", afirma la veïna. Mesaud assegura que per a la família és impossible recórrer a un lloguer de preu de mercat. Ella cobra la Renda Mínima d’Inserció i ell treballa de pescador amb un contracte fix discontinu. Asseguren que, entre els dos, rara vegada ingressen mil euros mensuals.
Consultat per NacióDigital, l'Ajuntament de Barcelona s'ha limitat a informar que el consistori ha ofert un allotjament a la família, que l'ha acceptat, i argumenta que l'oferiment d'una pensió és sempre el primer pas. "Això no vol dir que als tres dies quedin al carrer", afirmen fonts municipals.
Les dificultats per reallotjar les famílies desnonades a Barcelona van provocar que al juliol la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca es mobilitzés -amb ocupació de l'Ajuntament inclosa- per exigir solucions a les administracions. Finalment, la plataforma va forçar la creació d'un grup de treball amb el govern espanyol, la Generalitat i el consistori per abordar la manca d'habitatge. Aquest mes de setembre, el grup de treball s'ha de reunir per estudiar la manera de desenvolupar les propostes que hagin sorgit.