La consulta d'Arenys de Munt, una dècada de vigència

El 13 de setembre del 2009 va tenir lloc a Arenys de Munt un esdeveniment que ja forma part de la història política del país. Va ser la primera consulta popular sobre la independència, autoorganitzada per la ciutadania i amb una pregunta molt clara: "Està d'acord que la nació catalana esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?". Arenys de Munt va acollir el primer precedent d'una votació popular, va obrir via al debat polític sobre la independència i va articular els primers moviments de la societat civil.

Des de llavors i durant els darrers deu anys, el panorama ha patit grans canvis amb les votacions del 9-N del 2014 i el referèndum de l'1-O del 2017, que van comptar amb implicació activa del Govern a més de l'ANC i Òmnium. Ara, preveient els efectes de la sentència del Tribunal Suprem, és bon moment per reflexionar sobre el lloc on va començar tot. Ho fem amb cinc figures clau per entendre el moment: Carles Móra, que era alcalde del municipi per una llista independent vinculada a ICV; Anna Arqué, que va formar part de la Coordinadora Nacional de les Consultes; Josep Manel Ximenis, impulsor de la consulta i exregidor de la CUP; Alfred Bosch, que va coordinar Barcelona Decideix; i Elisenda Paluzie, que va formar part de la Coordinadora Nacional de les Consultes.

Carles Móra: "Ens estàvem enfrontant a l'Estat i la força de la gent és impressionant"

1. Jo penso que sí perquè, vista la perspectiva històrica, va ser el primer empoderament de la gent, és a dir, la primera vegada que la gent es va empoderar realment i va fer una cosa que tant l'Estat, com la Fiscalia prohibien i menystenien. A la comissió érem uns 40 i tothom feia la feina que li pertocava amb un empoderament molt conscient. Potser no prou conscient vista la repercussió posterior, però sí que prou conscient en el moment en què es feia. Llavors ens estàvem enfrontant a l'Estat i la força de la gent és impressionant. 

2. Gairebé tota la gent que aleshores estava a les comissions organitzant consultes populars ha acabat a l'organització de l'1-O. A més, amb els fills que ara tenen deu anys més i que, per tant, han adquirit consciència per sumar-s'hi. Hi ha una correspondència directa entre les consultes populars i les altres consultes que s'han fet, amb la posterior d'octubre. És la mateixa gent, però incrementada. 

3. No només un referèndum, sinó accions massives, estratègiques, contundents, eficaces i pacífiques. Aquests adjectius no són per què sí. S'ha de seguir una estratègia, ha de ser massiva, amb unitat i transversalitat, i sobretot ha de ser eficaç. Quins punts són els que volem ocupar? I si volguéssim fer una aturada de país, quins punts són els estratègics? Les accions han d'estar molt ben dibuixades, i tots els referèndums, moviments i accions han d'anar cap a forçar una decisió, no només del govern espanyol sinó també d'Europa.
 
Anna Arqué: "El que aporten les consultes a l'1-O és que la gent s'adona que hem d'interpel·lar els nostres polítics"

1. No ben bé. L'organització civil catalana sempre ha fet mostres de ser ferma i potent. El que aporten les consultes populars és que aquesta mobilització social autoorganitzada no està dirigida pels partits. Per tant, aporten un gir de 180 graus, i també demanen començar a actuar com a nació per deixar de mirar a Madrid amb una actitud victimista o de queixa, per mirar-nos cap a nosaltres mateixos. Aquest és un punt molt important en l'actitud i l'imaginari català. A partir de llavors es comencen a demanar responsabilitats als nostres polítics. 

2. El que aporten les consultes al primer d'octubre és que la gent s'adona que hem d'interpel·lar els nostres polítics i que s'ha de fer un acte de sobirania, no un acte de reacció. Hi ha una clara demanda d'exercir els drets que ens són propis com a nació, i les consultes centren el debat polític en els conceptes d'autodeterminació, referèndum i independència. Per altra banda, creen un espai positiu, transversal, intergeneracional per a la independència en un moment en què les enquestes no ens donaven majoria, i a les assemblees i reunions es comença a parlar obertament d'això. Hi veiem el nostre veí, el nostre cosí, i per primer cop es parla d'independència a l'oficina, a la perruqueria i a l'ascensor. També es comença a internacionalitzar el conflicte. 

3. No. De fet, és bastant surrealista que alguns vulguin introduir el debat de si cal un nou referèndum. Són els mateixos que són responsables d'haver convocat un referèndum oficial i vinculant el 2017, i que no han estat prou responsables. El 2017 es va fer el referèndum, que va ser una victòria del poble català amb un mandat clar de fer efectiva la independència. Però l'equip gestor de la victòria, en el moment de fer-la efectiva, va tenir por o va veure riscos o no sabia com fer-ho. I és molt humà i pot passar a qualsevol, però no es pot fer per mantenir el càrrec i llavors intentar convèncer el país que no és possible. El referèndum ja s'ha fet, i ara el que toca és fer-lo oficial i fer-lo efectiu. I per responsabilitat, els polítics han de fer un pas al costat. 
 
Josep Manel Ximenis: "L'ANC beu molt de les consultes"

1. La societat civil ja portava molt de temps organitzant coses, però sí que és la primera vegada que s'organitza per substituir una institució, amb rigor i amb voluntat de donar una interpretació que vagi  molt més enllà. Aquesta organització popular per substituir una administració no s'havia donat mai. L'ANC es va començar a gestar a Arenys de Munt, i l'estructura de la Coordinadora Nacional de les Consultes és molt similar a la que es va donar a l'ANC. Les consultes van mobilitzar més de 60.000 voluntaris, i molts van acabar dins l'Assemblea perquè quan participes en una cosa com aquesta i veus el poder que té, difícilment et tornes a quedar al sofà de casa. L'ANC beu molt de les consultes, però és que tot el que ha passat fins ara beu molt de les consultes. 

2. Jo sempre he dit que la consulta d'Arenys de Munt va fer aquest trencament, canvi de xip i canvi de pensament de l'independentisme per vincular-lo a la democràcia, la participació ciutadana, el no tenir por a l'Estat, i no ser una acció reactiva sinó propositiva. A partir d'allò, la manifestació del 10 de juliol del 2010 va ser una manifestació en favor de la independència i no d'un Estatut retallat, i llavors l'ANC va fer les manifestacions per pressionar els partits. Això ja va portar al 9-N, que no hauria estat igual sense les consultes, i llavors va venir l'1-O, que a diferència del 9-N no va ser institucional. Aquesta autoorganització, molta gent la va aprendre de les consultes. 

3. El referèndum vinculant ja s'ha fet, es va fer l'1 d'octubre, i es va fer contra tot un Estat. És una gran victòria i no podem menystenir-la, amagar-la o supeditar-la a un nou referèndum. I si els representants polítics no són capaços de dur-lo a terme, cal que siguem els ciutadans els que els substituïm. I si als espanyolistes no els hi agrada, que haguessin anat a votar. Com que no hi van anar, han d'acceptar el resultat de la democràcia perquè, a més, es va votar amb unes condicions molt negatives de repressió i violència. Si en aquelles condicions van votar 2,4 milions de persones, Catalunya ha d'esdevenir independent.
 
Alfred Bosch: "Incorporar la capitalitat en les consultes va ser una de les virtuts"

1. Les consultes van permetre passar de l'impossible al possible. Tothom considerava que era impossible portar a sobre la independència de Catalunya, i en aquelles consultes es va demostrar que no només era possible, sinó que hi havia molta gent que estava disposada a participar-hi, a ajudar i a tirar endavant un procés com aquest. En bona part és un punt de partida que marca un procés eminentment participatiu i democràtic. 

2. El que van aportar va ser, sobretot, consciència que hi havia moltíssima gent que estava disposada a treballar per a la independència, i aquesta via necessàriament havia de ser democràtica. Van aportar també la consciència que l'estat espanyol i el nacionalisme espanyol no era omnipotent, sinó que davant de l'exercici d'un dret democràtic com votar, els seus arguments eren molt febles. I una de les coses que més va encoratjar d'aquells anys és la xifra de gent que va arriba a participar-hi, més del 20% de la població, amb un èxit a Barcelona que superava el 21%, superant la mitjana de Catalunya. Incorporar la capitalitat va ser una de les virtuts. Això porta a la consulta del 9-N i al referèndum de l'1-O, conscients que aquesta eina democràtica és, segurament, la més valuosa que tenim. 

3. Allà es va demostrar que votar mai és un problema, al contrari, que votar enforteix. En aquell moment va quedar molt palès que la millor eina que tenim, aquells que creiem en els drets humans i en la democràcia, és el vot. I que si hem de tornar a votar, doncs ho farem i val la pena. No tenim cap problema amb les urnes, i qui té el problema és el poder espanyol. Però a més, creiem que la República s'ha d'assumir de forma pacífica i democràtica. Les consultes van ser l'arreu del moviment popular que acompanya el procés de tots aquests anys, i són una part molt important perquè la gent que va impulsar les consultes està a l'ANC o a Òmnium. Va ser el seu bateig de foc. 

 
Elisenda Paluzie: "Les consultes van permetre definir l'objectiu polític, que era un referèndum oficial"

1. Les consultes van ser la gran mostra d'autoorganització popular i, sobretot, van suposar un salt endavant en l'autodeterminació, que era una cosa que es veia molt teòrica. Va ser un exercici pràctic que va fer veure com decidir sobre la independència del nostre país és una cosa tan senzilla com posar urnes i paperetes. I també va permetre que es portés el debat al país. El fet que les consultes anessin per onades, amb una data límit, obligava a autoorganitzar i feia que totes les energies es canalitzessin per aconseguir la participació. En l'assemblea d'Arenys de Munt es va estructurar la Coordinadora de Consultes, amb quatre coordinadors de comissions que eren Uriel Bertran, Josep Manel Ximenis, Anna Arqué i David Vinyals. Més endavant, les assemblees organitzatives van acabar sent la base de les territorials de l'ANC. 

2. Les consultes van permetre definir l'objectiu polític, que era que s'acabés fent un referèndum oficial i vinculant, convocat per les institucions catalanes. I el referèndum es va aconseguir fer. 

3. En absolut. El referèndum ja es va fer i s'ha fet de totes les maneres possibles. S'han fet unes consultes organitzades per la societat civil que van portar a votar gairebé un milió de persones, s'ha fet un procés participatiu oficial organitzat per la Generalitat el 9-N, i s'ha fet un referèndum unilateral d'autodeterminació a partir d'una llei del referèndum aprovada al Parlament. Ara, el que cal és culminar el procés d'autodeterminació i fer efectiu el mandat de l'1-O.