14
de setembre
del
2019
Actualitzat
a les
20:11h
Amb Oriol Junqueras a la presó i Marta Rovira exiliada a Ginebra, ERC es veu abocada a fer de la necessitat virtut a l'hora de renovar la seva cúpula. Aquest diumenge els republicans votaran la composició de la seva direcció i ho faran amb dos grans objectius: adaptar-se al creixement electoral experimentat, consolidant-se com a partit hegemònic del sobiranisme, i contrarestar les conseqüències d'una judicialització que ha impactat en l'estructura del partit. És a dir, normalitzar l'anomalia de no poder comptar amb la presència dels seus dos líders.
Això explica un esquelet de direcció que, més enllà del tàndem Junqueras-Rovira, se sustenta en un binomi de caràcter "executiu" format per Pere Aragonès i Marta Vilalta. Aquests dos dirigents, de 36 anys i 35 respectivament i bressolats a les joventuts del partit, assumiran més pes en aquesta nova etapa en què, després d'haver guanyat les eleccions espanyoles a Catalunya i les municipals, els republicans tenen entre cella i cella conquerir la presidència de la Generalitat.
De portes enfora ningú vol ni sentir a parlar de la inhabilitació de Junqueras, però entre bambolines ja es treballa en un escenari condemnatori que es dona per fet. Aragonès ja és l'home fort d'ERC al Govern i l'assumpció de més responsabilitat al partit és una pista de propulsió més per ser candidat en unes eventuals eleccions catalanes. En paral·lel, els republicans tenen l'assignatura pendent de promoure nous lideratges femenins i Vilalta ha anat guanyant visibilitat des de que va assumir el càrrec de portaveu d'ERC el març del 2018. Els dos dirigents tindran la missió d'arribar allà on la presó i l'exili no ho permet.
Una direcció de continuïtat
La direcció, que és de continuïtat, estarà també apuntalada per sis vicesecretaries que ocuparan Sergi Sabrià -president del grup parlamentari- (comunicació i estratègia), Lluís Salvadó (coordinació interna), Isaac Peraire (vertebració territorial), Raquel Sans (dones), Sara Ballac (acció política) i Marta Vilaret (drets i llibertats i lluita antirepressiva). De fet, la carpeta que assumirà Vilaret, és una de les novetats de l'estructura que es ratificarà. Completaran el pinyol dirigents com el president del Parlament, Roger Torrent, o el líder al Congrés, Gabriel Rufián, membres nats de la direcció.
Qui també guanyarà pes en el nou equip de comandament serà el fins ara secretari de finances, Jordi Roig, que assumirà el paper de gerent i que, més enllà de gestionar els recursos econòmics del partit, també s'encarregarà de la captació de nou talent i de la formació de lideratge i coneixement dels dirigents. Consolidar noves cares i promoure el planter és una de les tasques que els republicans reconeixen que ha quedat estroncada en els darrers anys a causa de la convulsió provocada pel procés i la judicialització.
La llista liderada per Junqueras sota el lema Compromís republicà no té rival i, per tant, serà ratificada sense cap dificultat. Però el grau de suport amb què sigui escollida serà un termòmetre de la situació interna del partit. Els crítics aplegats en el Col·lectiu Primer d'Octubre han demanat "vot crític" en forma de blanc, abstenció, nul o la "no votació d'aquelles persones candidates més allunyades del mandat de l'1 d'octubre i de la ponència política". Els crítics acusen l'actual cúpula d'"incomplir els mandats" i han mostrat el seu rebuig a l'abstenció a la investidura de Sánchez i a la línia pactista i allunyada de la confrontació plantejada pels republicans.
La segona fase: la definició de la línia política
Un cop renovada la direcció, ERC es centrarà, entre octubre i novembre, en la segona fase del procés congressual, que passa per definir la línia política que marcarà la pauta de la nova etapa que s'obrirà després de la sentència del Tribunal Suprem. De posar negre sobre blanc se n'encarregarà el plenari del congrés nacional, que es constituirà en els pròxims dies. Però el debat ja va començar en un estiu que ha estat marcat per l'exhibició pública de la divisió en l'independentisme.
L'exdiputat al Congrés Joan Tardà va posar sobre la taula un document en el qual defensava la convocatòria d'eleccions i un govern amb els comuns. I just després que es fes pública aquesta aposta, dirigents d'ERC i fins i tot el mateix Junqueras han contemplat les eleccions com a possible resposta a la sentència del Suprem i un govern de concentració. Inevitablement, la convulsió que es derivarà un cop es faci públic el veredicte i les eventuals condemnes també acabarà contribuint en el procés de confecció de la nova línia política.
Això explica un esquelet de direcció que, més enllà del tàndem Junqueras-Rovira, se sustenta en un binomi de caràcter "executiu" format per Pere Aragonès i Marta Vilalta. Aquests dos dirigents, de 36 anys i 35 respectivament i bressolats a les joventuts del partit, assumiran més pes en aquesta nova etapa en què, després d'haver guanyat les eleccions espanyoles a Catalunya i les municipals, els republicans tenen entre cella i cella conquerir la presidència de la Generalitat.
De portes enfora ningú vol ni sentir a parlar de la inhabilitació de Junqueras, però entre bambolines ja es treballa en un escenari condemnatori que es dona per fet. Aragonès ja és l'home fort d'ERC al Govern i l'assumpció de més responsabilitat al partit és una pista de propulsió més per ser candidat en unes eventuals eleccions catalanes. En paral·lel, els republicans tenen l'assignatura pendent de promoure nous lideratges femenins i Vilalta ha anat guanyant visibilitat des de que va assumir el càrrec de portaveu d'ERC el març del 2018. Els dos dirigents tindran la missió d'arribar allà on la presó i l'exili no ho permet.
Una direcció de continuïtat
La direcció, que és de continuïtat, estarà també apuntalada per sis vicesecretaries que ocuparan Sergi Sabrià -president del grup parlamentari- (comunicació i estratègia), Lluís Salvadó (coordinació interna), Isaac Peraire (vertebració territorial), Raquel Sans (dones), Sara Ballac (acció política) i Marta Vilaret (drets i llibertats i lluita antirepressiva). De fet, la carpeta que assumirà Vilaret, és una de les novetats de l'estructura que es ratificarà. Completaran el pinyol dirigents com el president del Parlament, Roger Torrent, o el líder al Congrés, Gabriel Rufián, membres nats de la direcció.
Qui també guanyarà pes en el nou equip de comandament serà el fins ara secretari de finances, Jordi Roig, que assumirà el paper de gerent i que, més enllà de gestionar els recursos econòmics del partit, també s'encarregarà de la captació de nou talent i de la formació de lideratge i coneixement dels dirigents. Consolidar noves cares i promoure el planter és una de les tasques que els republicans reconeixen que ha quedat estroncada en els darrers anys a causa de la convulsió provocada pel procés i la judicialització.
La llista liderada per Junqueras sota el lema Compromís republicà no té rival i, per tant, serà ratificada sense cap dificultat. Però el grau de suport amb què sigui escollida serà un termòmetre de la situació interna del partit. Els crítics aplegats en el Col·lectiu Primer d'Octubre han demanat "vot crític" en forma de blanc, abstenció, nul o la "no votació d'aquelles persones candidates més allunyades del mandat de l'1 d'octubre i de la ponència política". Els crítics acusen l'actual cúpula d'"incomplir els mandats" i han mostrat el seu rebuig a l'abstenció a la investidura de Sánchez i a la línia pactista i allunyada de la confrontació plantejada pels republicans.
La segona fase: la definició de la línia política
Un cop renovada la direcció, ERC es centrarà, entre octubre i novembre, en la segona fase del procés congressual, que passa per definir la línia política que marcarà la pauta de la nova etapa que s'obrirà després de la sentència del Tribunal Suprem. De posar negre sobre blanc se n'encarregarà el plenari del congrés nacional, que es constituirà en els pròxims dies. Però el debat ja va començar en un estiu que ha estat marcat per l'exhibició pública de la divisió en l'independentisme.
L'exdiputat al Congrés Joan Tardà va posar sobre la taula un document en el qual defensava la convocatòria d'eleccions i un govern amb els comuns. I just després que es fes pública aquesta aposta, dirigents d'ERC i fins i tot el mateix Junqueras han contemplat les eleccions com a possible resposta a la sentència del Suprem i un govern de concentració. Inevitablement, la convulsió que es derivarà un cop es faci públic el veredicte i les eventuals condemnes també acabarà contribuint en el procés de confecció de la nova línia política.