10
de setembre
del
2019
Actualitzat
a les
19:40h
"Seré fidel al mandat democràtic i a la sobirania de Catalunya que resideix en el Parlament". Amb aquestes paraules, el president de la Generalitat, Quim Torra, ja deixava entreveure la setmana passada des de Madrid quina seria la seva estratègia de cara al judici que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha fixat per als dies 25 i 26 de setembre contra ell per un delicte de desobediència a les resolucions de la Junta Electoral Central (JEC) sobre els llaços grocs. En la conferència a la capital de l'Estat, Torra afirmava que qui tenia un "problema" era el TSJC, que havia fixat la compareixença els mateixos dies que el Parlament acollirà el debat de política general.
Aquest cap de setmana, però, el president ha donat una nova pista i, en una entrevista a El Punt Avui TV, ha donat per fet que no es presentarà. A més, el president ha recusat el tribunal que l'ha de jutjar, encapçalat pel president del TSJC, José María Barrientos, al·legant una "flagrant falta d'imparcialitat" per les seves opinions polítiques en l'esfera pública. Torra també ha demanat la recusació de la ponent del judici, Mercedes Armas, que va ser la magistrada que va ordenar a les forces de seguretat impedir l'1-O. Ara bé: si el president no es presenta a l'alt tribunal català, i per tant opta per desobeir la citació, què passarà? Aquest és el ventall d'opcions que se li obriria.
- Torra pot desoir la citació judicial?
Com qualsevol ciutadà, Torra és lliure de desoir el requeriment judicial i, per tant, optar per una conducta desobedient. Tampoc és la primera vegada que un càrrec públic decideix no comparèixer davant del jutge. Mentre ho faci la seva defensa, el magistrat podria buscar altres camins per continuar el procediment. El més habitual és que, segons expliquen a NacióDigital experts com Joan Queralt, catedràtic de Dret Penal per la UB, o bé Josep Maria Tamarit, catedràtic penalista de la UOC i la Universitat de Lleida, se li plantegés una segona citació, aquesta vegada, amb un advertiment de detenció.
- Podria ser detingut?
El president podria ser detingut, en aquest cas, si incomplís totes les advertències dels jutges i el tribunal considerés rellevant la seva compareixença. Ho avala l'article 487 de la llei d'enjudiciament criminal, que precisa: "Si la persona citada no compareix ni justifica causa legítima que li ho impedeixi, l'ordre de compareixença podrà convertir-se en ordre de detenció". En aquest cas, seria el cos dels Mossos d'Esquadra qui, com a policia judicial, actuaria seguint les ordres dictades pel TSJC.
L'article de la llei, però, xoca amb el precepte número 70 de l'Estatut. La norma catalana indica que "el president de la Generalitat i els consellers, durant llurs mandats i pels actes presumptament delictius comesos al territori de Catalunya, no poden ésser detinguts ni retinguts, excepte en cas de delicte flagrant".
- En cas de ser detingut, com arribaria Torra al TSJC?
Torra seria detingut i traslladat a l'alt tribunal català per part d'agents dels Mossos d'Esquadra. Segons explica Queralt, el més habitual és que hi arribés sota custòdia policial, tot i que no necessàriament emmanillat, ja que la petició de pena és baixa i només se li demana una inhabilitació d'un any i vuit mesos.
- El judici es podria celebrar sense ell?
Aquesta és la segona opció que s'albira, i dependria de diversos factors. El tribunal podria considerar que se'l pot jutjar, encara que no hi sigui. Així ho reconeixen Jordi Nieva, advocat penalista, i Carme Navarro, professora de dret processal per la UAB. En declaracions a NacióDigital expliquen que "la llei li permet absentar-se". Una altra cosa, precisa Nieva, és que "això tingui sentit per a la seva defensa", ja que Torra no podria utilitzar la seva declaració per explicar-se, ni tampoc el dret a l'última paraula.
- Quina llei empara un judici sense Torra?
L'article 786.1 de la llei d'enjudiciament criminal permet que el judici continuï sense la presència de l'acusat si, després d'escoltar totes les parts, el tribunal ho considera viable. En aquest cas, puntualitza Navarro, el seu advocat sí que hi hauria de ser, i la decisió hauria de comptar amb la conformitat de les parts. Com que Torra ha estat citat en qualitat d'acusat i no de testimoni, podria entendre's com a manifestació del seu dret a no declarar.
L'absència "injustificada" de l'acusat, precisa l'article de la llei, ha de produir-se després que hagi estat degudament citat. La norma permet jutjar sense la presència de l'acusat aquells casos en què la pena sol·licitada no excedeixi els dos anys de presó o, en el cas de Torra -en què se li demana inhabilitació-, la duració no superi els sis anys.
- Com seria la vista oral sense el president?
En cas que el tribunal decideixi continuar amb el judici, el procediment es practicaria com qualsevol altre, amb audiència pública, tot i que amb la incompareixença de l'acusat. Els magistrats agafarien com a referent la declaració que va prestar el president -també al TSJC- en període d'instrucció. El 15 de maig, Torra va assumir com a pròpies les decisions preses en el pols amb la JEC. "Sí, vaig desobeir, perquè jo em dec a un mandat superior de la ciutadania de defensa dels drets humans", va manifestar.
El dirigent independentista també va admetre que "l'última responsabilitat" era seva i va apuntar a una operació del PP i Ciutadans per portar-lo als tribunals. El judici hauria de continuar amb la fase testimonial i pericial, en la qual l'advocat de Torra podria realitzar interrogatoris. El judici acabaria amb l'exposició de les conclusions, sense practicar el dret d'última paraula per part de l'acusat.
Aquest cap de setmana, però, el president ha donat una nova pista i, en una entrevista a El Punt Avui TV, ha donat per fet que no es presentarà. A més, el president ha recusat el tribunal que l'ha de jutjar, encapçalat pel president del TSJC, José María Barrientos, al·legant una "flagrant falta d'imparcialitat" per les seves opinions polítiques en l'esfera pública. Torra també ha demanat la recusació de la ponent del judici, Mercedes Armas, que va ser la magistrada que va ordenar a les forces de seguretat impedir l'1-O. Ara bé: si el president no es presenta a l'alt tribunal català, i per tant opta per desobeir la citació, què passarà? Aquest és el ventall d'opcions que se li obriria.
- Torra pot desoir la citació judicial?
Com qualsevol ciutadà, Torra és lliure de desoir el requeriment judicial i, per tant, optar per una conducta desobedient. Tampoc és la primera vegada que un càrrec públic decideix no comparèixer davant del jutge. Mentre ho faci la seva defensa, el magistrat podria buscar altres camins per continuar el procediment. El més habitual és que, segons expliquen a NacióDigital experts com Joan Queralt, catedràtic de Dret Penal per la UB, o bé Josep Maria Tamarit, catedràtic penalista de la UOC i la Universitat de Lleida, se li plantegés una segona citació, aquesta vegada, amb un advertiment de detenció.
- Podria ser detingut?
El president podria ser detingut, en aquest cas, si incomplís totes les advertències dels jutges i el tribunal considerés rellevant la seva compareixença. Ho avala l'article 487 de la llei d'enjudiciament criminal, que precisa: "Si la persona citada no compareix ni justifica causa legítima que li ho impedeixi, l'ordre de compareixença podrà convertir-se en ordre de detenció". En aquest cas, seria el cos dels Mossos d'Esquadra qui, com a policia judicial, actuaria seguint les ordres dictades pel TSJC.
Mentre que la llei d'enjudiciament criminal obre la porta a una detenció en cas d'incompareixença, l'Estatut blinda la figura del president
L'article de la llei, però, xoca amb el precepte número 70 de l'Estatut. La norma catalana indica que "el president de la Generalitat i els consellers, durant llurs mandats i pels actes presumptament delictius comesos al territori de Catalunya, no poden ésser detinguts ni retinguts, excepte en cas de delicte flagrant".
- En cas de ser detingut, com arribaria Torra al TSJC?
Torra seria detingut i traslladat a l'alt tribunal català per part d'agents dels Mossos d'Esquadra. Segons explica Queralt, el més habitual és que hi arribés sota custòdia policial, tot i que no necessàriament emmanillat, ja que la petició de pena és baixa i només se li demana una inhabilitació d'un any i vuit mesos.
- El judici es podria celebrar sense ell?
Aquesta és la segona opció que s'albira, i dependria de diversos factors. El tribunal podria considerar que se'l pot jutjar, encara que no hi sigui. Així ho reconeixen Jordi Nieva, advocat penalista, i Carme Navarro, professora de dret processal per la UAB. En declaracions a NacióDigital expliquen que "la llei li permet absentar-se". Una altra cosa, precisa Nieva, és que "això tingui sentit per a la seva defensa", ja que Torra no podria utilitzar la seva declaració per explicar-se, ni tampoc el dret a l'última paraula.
- Quina llei empara un judici sense Torra?
L'article 786.1 de la llei d'enjudiciament criminal permet que el judici continuï sense la presència de l'acusat si, després d'escoltar totes les parts, el tribunal ho considera viable. En aquest cas, puntualitza Navarro, el seu advocat sí que hi hauria de ser, i la decisió hauria de comptar amb la conformitat de les parts. Com que Torra ha estat citat en qualitat d'acusat i no de testimoni, podria entendre's com a manifestació del seu dret a no declarar.
La legislació permet que el judici contra Torra es pugui produir sense ell a la sala perquè tant el delicte com la pena que es demana és menor
L'absència "injustificada" de l'acusat, precisa l'article de la llei, ha de produir-se després que hagi estat degudament citat. La norma permet jutjar sense la presència de l'acusat aquells casos en què la pena sol·licitada no excedeixi els dos anys de presó o, en el cas de Torra -en què se li demana inhabilitació-, la duració no superi els sis anys.
- Com seria la vista oral sense el president?
En cas que el tribunal decideixi continuar amb el judici, el procediment es practicaria com qualsevol altre, amb audiència pública, tot i que amb la incompareixença de l'acusat. Els magistrats agafarien com a referent la declaració que va prestar el president -també al TSJC- en període d'instrucció. El 15 de maig, Torra va assumir com a pròpies les decisions preses en el pols amb la JEC. "Sí, vaig desobeir, perquè jo em dec a un mandat superior de la ciutadania de defensa dels drets humans", va manifestar.
El dirigent independentista també va admetre que "l'última responsabilitat" era seva i va apuntar a una operació del PP i Ciutadans per portar-lo als tribunals. El judici hauria de continuar amb la fase testimonial i pericial, en la qual l'advocat de Torra podria realitzar interrogatoris. El judici acabaria amb l'exposició de les conclusions, sense practicar el dret d'última paraula per part de l'acusat.