Juguen amb foc

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Les delegacions del PSOE i Unides Podem es reuniran avui de nou al Congrés per intentar desbloquejar la investidura de Pedro Sánchez i, ja de forma agònica, evitar unes noves eleccions que em temo que només podrien beneficiar el tripartit de dretes. Si es posessin d'acord abans del límit legal del 23 de setembre, caldria una ronda de consultes de Felip VI i un debat d'investidura. A la Moncloa, però, sembla que no tenen clar que només hi guanyarien la dreta i la ultradreta. Pensen que amb uns nous comicis podran enterrar Pablo Iglesias reforçant el bipartidisme, deixar de dependre dels independentistes d'ERC, i "robar" a Ciutadans vot centrista tip de la deriva dretana d'Albert Rivera pels seus pactes amb el PP i Vox. La decepció dels votants de l'esquerra enutjats pel menyspreu de Sánchez a Iglesias i per la seva negativa a abordar amb valentia el debat territorial, ni la contemplen.

L'actitud de Sánchez i els seus ministres, que no volen saber res dels sobiranistes i, com feia diumenge a la nit la seva vicepresidenta Carmen Calvo, afirmen que no poden seure amb qui contempla un govern de concentració a Catalunya després de la sentència del Suprem -en relació als comuns-, fa evident que els socialistes no revisen vells postulats. S'entén que hagin enterrat la reforma constitucional. Prefereixen jugar-se la Moncloa abans de donar qualsevol mena de marge a l'independentisme i reconèixer-lo com a interlocutor. I el PSC sembla que s'ha resignat a aquesta situació, que no ajuda gens el seu projecte polític a Catalunya.    

Veurem què passa, però és evident que el panorama a Madrid convida els partits catalans a ser encara més prudents a l'hora d'administrar les seves propostes, que es formulen en un context de desconcert i recels. El possible avançament electoral després del veredicte del Suprem, que ahir Manuel Marchena va confirmar que arribarà a primers d'octubre i que no serà en lectura pública, estarà molt condicionat per si el 10 de novembre hi ha o no unes noves eleccions espanyoles i què en surt. A la Diada, que avui arrenca a Barcelona amb l'entrega de la Medalla d'Or del Parlament, l'ofrena al Fossar i l'acte institucional a la plaça de Sant Jaume, se'n parlarà.
 

---

Avui no et perdis

» El PSOE i Podem porten al límit l'intent de desencallar la investidura; per Sara González.

»Serà detingut Torra si no es presenta al judici del TSJC?; per Aida Morales.

»Opinió: «Ho hem fet bé»; per Jordi Cabré.

»Paeria, Generalitat i Diputació unides a Lleida per primer cop en una Diada; per Àlvar Llobet.

»Quin temps farà per la Diada?

»Crítica de cinema: «Untouchable», la radiografia dels abusos sexuals de Harvey Weinstein; per Víctor Rodrigo.
 

---

 El passadís

El PDECat s'ha convertit en el partit nòmada de Catalunya. Fa mesos que viu en sensació de provisionalitat. Per eixugar deute van vendre l'antiga, i espaiosa, seu de CDC al carrer Còrsega i van canviar-la per la del carrer Provença, menys còmoda i que fa poc van vendre també. Ara estan de lloguer al carrer Calàbria però la nova seu, més petita i just davant de la d'ERC, té un aire de provisionalitat i, de fet, encara no està oberta al públic. Per això les rodes de premsa David Bonvehí les acostuma a fer al local del partit al districte de Sarrià. Ahir hi havia comitè nacional del partit i van optar per llogar dues sales a l'hotel Catalonia Plaza del cèntric carrer Bergara de Barcelona. És on el partit ha celebrat les darreres nits electorals. La roda de premsa de Bonvehí va ser just al costat de la piscina. Els turistes, que aprofitaven que el matí era estiuenc i solejat, s'ho miraven encuriosits. Els periodistes haurien preferit un bany reparador que haver de seguir la darrera hora del procés. Segur.

Vist i llegit

Juan Luis Cebrián és encara un dels periodistes més influents d'Espanya, especialment a l'òrbita socialista per la seva bona connexió amb la vella guàrdia felipista. Ahir escrivia un article ben significatiu a El País. A "Razones para un gobierno de coalición" es mostrava partidari d'un executiu d'esquerres com el que pretén la formació morada i rebutgen ara els socialistes. I, a més, apuntava contra Pedro Sánchez: "El principal responsable de la repetició electoral serà qui va assumir l'encàrrec del rei i no va poder o voler consumar-lo", deia. A El País els costa pair Iglesias, però Sánchez tampoc els acaba de fer el pes.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1229, un extraordinari estol de 150 vaixells militars (a més d'algunes petites embarcacions) amb 1.500 cavallers i uns 15.000 peons comandats pel rei Jaume I arribava a Santa Ponça per començar la campanya militar de conquesta de Mallorca. Les naus havien partit dels ports de Tarragona, Cambrils i Salou després que uns mesos abans, en un sopar a casa de Pere Martell a Tarragona, el rei i alguns nobles del Principat decidissin emprendre l'ofensiva, que posteriorment ratificarien les Corts. L'11 de setembre hi ha els primers combats i el 12 de setembre els catalans vencen els sarraïns a la batalla de Portopí. El 31 de desembre ocupaven Palma (aleshores Madina Mayurqa) i hi establien un règim feudal. El rei va tornar a Catalunya el novembre de 1230 amb la campanya encaminada i es va centrar en la conquesta del País Valencià. Després d'incorporar Mallorca a la corona vindrien les Pitiüses i Menorca i s'aniria afermant el control català de la Mediterrània. Les illes es van repoblar amb rossellonesos, empordanesos i barcelonins. Us deixo un programa d'IB3 en què, de forma distesa, s'explica la conquesta. 

 L'aniversari

El 10 de setembre de l'any 1966, avui fa 53 anys, naixia a Rellinars, al Vallès Occidental, el pilot de trial Jordi Tarrés. És un mite d'aquesta disciplina del motor, ja que va ser set cops campió del món (1987, 1989 a 1991 i 1993 a 1995), dos cops subcampió (1988 i 1992) i va guanyar els Sis Dies d'Escòcia i set cops el Trial de les Nacions. Va ser nou vegades campió d'Espanya. Tarrés va canviar el trial gràcies al seu estil amb tota mena de salts i moviments i va ser un dels primers pilots professionals. El pilot de Beta primer i de Gas Gas després es va retirar el 1997 i des d'aleshores es dedica a formar joves pilots i a comercialitzar productes relacionats amb el món de la moto. En aquest vídeo podeu recordar-lo competint, el 1993 a Saragossa en un format indoor, amb el garrotxí Marc Colomer, un altre dels mites del nostre trial.

 ​Fes clic aquí per subscriure-t'hi