09
de setembre
del
2019
Actualitzat
a les
14:25h
L'any judicial comença amb totes les mirades a sobre. A l'espera de la sentència del Tribunal Suprem per l'1-O -que es preveu durant la primera quinzena d'octubre-, el curs polític i el judicial es tornen a entrellaçar, donant inici a una tardor que diversos actors ja han anunciat que serà calenta. L'advertència, però, no causa temor dins l'estament judicial, que aquest dilluns ha tornat a defensar la Constitució i els valors de la unitat de l'Estat per sobre de tot, en un acte que, com l'any passat, han encapçalat el rei Felip VI, el president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, i la fiscal general de l'Estat, María José Segarra.
Mateixa sala de plens, però diferents actors. Aquest ha estat una de les imatges del dia. L'acte d'obertura de l'any judicial s'ha realitzat al mateix lloc on, des del passat mes de febrer, es va jutjar els líders independentistes per rebel·lió, sedició i malversació. En aquesta, Lesmes ha fet una referència molt clara a la "independència judicial", i ha advertit que la sentència del procés català ha de ser "acatada i respectada". Segarra, de forma més contundent, ha assenyalat la "imperiosa obligació" d'acatar la resolució del Suprem, i ha precisat que això serà així, "sigui quina sigui".
Aquest és un dels fets que ja avançava a la memòria anual de la Fiscalia General de l'Estat, que va lliurar dijous al rei Felip VI, i que s'ha fet pública aquest dilluns coincidint. En aquesta s'hi posa en dubte l'actuació de les autoritats penitenciàries catalanes -les presons estan transferides a la Generalitat des dels anys 80- sobre els presos del procés, en cas que hi hagi sentència condemnatòria. Es qüestiona doncs de forma oberta que, cas de ser condemnats, hagin de complir la pena a Catalunya, tal com preveu la llei.
Segons consta al document –de 1.500 pàgines- les manifestacions de les autoritats catalanes "inclòs l’actual Director General d’Institucions Penitenciàries [en referència a Armand Calderó, depenent de la conselleria de Justícia]" mostrant "públicament el seu rebuig a la presó provisional acordada" sobre el que "consideren presos polítics" poden "posar en qüestió les condicions de tranquil·litat i imparcialitat que necessàriament han de concórrer a les autoritats i funcionaris de l’Administració Penitenciària de Catalunya quan hagin d’avaluar els presos si són finalment condemnats".
La legislació que hauria de regular que els reclusos complissin condemna en presons properes al seu domicili no és clara, malgrat que hi ha diversos tractats europeus que ho recomanen. La Constitució indica, en el seu article 25.2, que les penes privatives de llibertat estan orientades a la "reeducació i la reinserció social", de la mateixa manera que també ho diu la Llei Orgànica General Penitenciària. El seu article 12.1 precisa que la ubicació estarà fixada per l'administració penitenciària, tot i que s'intentarà "evitar el desarrelament social" dels condemnats. La decisió final doncs és a mans de la Direcció General d'Institucions Penitenciàries del Ministeri de Justícia, que en diverses ocasions ha aplicat criteris que han resultat interpretatius.
És el cas de la majoria de condemnats d'ETA, per exemple, per a qui Institucions Penitenciàries al·lega un alt pronòstic de reincidència i poques mostres de penediment. Només en cas que se'ls atorgui el segon grau, se'ls ha permès un acostament.
Les manifestacions, punt en contra
La Fiscalia recorda, a més, "situacions anòmales" com, al seu entendre, "l’existència de manifestacions com a mínim setmanals davant els centres penitenciaris on es trobaven ubicats aquests presos". Una situació que justificaria una mesura excepcional com allunyar-los per complir condemna del seu lloc de residència, una mesura que només s'ha aplicat als presos d'ETA amb la política de dispersió.
El text de la Fiscalia també admet que té una sensació "agredolça" pel resultat de les interlocutòries que el Tribunal Suprem va emetre contra els membres de l’anterior Govern que es troben a l'exterior i que considera fugits. També acusa els tribunals europeus que no han atès les peticions del Suprem (les euroordres) d’haver trencat el principi de "confiança mútua". "Aquesta confiança es pot trencar quan no es respecten els respectius àmbits competencials fent tasques de valoració sobre el grau d'intensitat d'alguns elements de tipus penal que, al nostre judici, excedeixen obertament de la tasca de control del compliment de les formalitats necessàries per executar les decisions remeses per les autoritats judicials o fiscals dels països implicats", indiquen.
Durant el seu discurs, Segarra ha parlat directament del "desafiament secessionista de Catalunya", i ha explicat que "davant l'extraordinària gravetat dels fets", el sistema judicial ha optat per una aplicació "serena, ferma i rigorosa de la llei", amb un judici que s'ha mantingut amb els "màxims estàndards de transparència". La fiscal general de l'Estat ha situat el "respecte de la llei" al centre del debat, i ha defensat la tasca dels fiscals del Suprem per ser "autònoma" i aplicant criteris "exclusivament jurídics".
Agraïment als tribunal de l'1-O
El president del Suprem ha anat al gra, ja en l'inici de seu discurs. La sala on se celebra l'obertura de l'any judicial, ha dit, és la mateixa que va acollir un judici "de gran impacte social i mediàtic". Un procediment, ha afegit, que ha posat de manifest el "compromís" dels jutges que hi han intervingut, en la "defensa dels valors de l'estat de dret" proclamats per la Constitució. Les primeres paraules, doncs, les ha adreçat a les persones que van fer possible el judici oral -acusacions, defenses i magistrats- i en especial al president de la sala segona i penal, Manuel Marchena, assegut no gaire lluny de Lesmes en aquest acte.
"Aquest judici ha estat el paradigma de tots els judicis que se celebren arreu de país", ha destacat, traient importància al fet mediàtic i polític que ha anat indiscutiblement lligat al procés contra els líders independentistes. Segons ha precisat, la justícia és imprescindible, sigui "en grans o petits judicis", i aquest és un fet que, tal com ha dit, s'ha pogut veure reflectit en la causa catalana, sota grans dosis "d'independència judicial": "El nostre Estat no serà democràtic, si no es garanteix el respecte al dret".
Lesmes ha estat autocrític sobre les mancances del sistema judicial -també ho ha estat la fiscal general de l'Estat parlant dels tempos i volum administratiu-, i ha dit que segueix sent lent i feixuc en determinats aspectes. Però fent ús d'un discurs ple de cites, però, ha volgut ressaltar els valors de la justícia en el sentit més abstracte de la paraula. "Som esclaus de les lleis per poder ser lliures", ha asseverat. I ha recordat que és la justícia, el que fa iguals els ciutadans i vetlla per la "convivència" i la "concòrdia". "Amb justícia, tot és possible, sense la justícia, res, excepte l'anarquia i el desordre. Sense la justícia no hi ha convivència", ha sentenciat.
El Poder Judicial demana "responsabilitat" per a la seva substitució
El president del Consell General del Poder Judicial no ha volgut finalitzar el seu discurs sense destacar la "demora" i, per tant, "l'anomalia" que suposa que encara no s'hagi renovat l'òrgan de govern dels jutges i, en concret, substituït la seva figura, que ha presidit l'acte en funcions. Això és el que Lesmes demana des de fa nou mesos, després que l'acord entre el PP i el PSOE per situar Marchena al capdavant del Poder Judicial es dinamités arran d'unes paraules del portaveu dels populars al Senat, Ignació Cosidó, que el situaven sota el control polític popular a canvi d'una majoria socialista a l'òrgan de govern dels jutges.
La configuració del nou CGPJ ha de venir determinat per un equilibri de forces jurídiques, però sobretot polítiques. Aconseguir les majories requerides per a la renovació del Poder Judicial és el principal escull a què s'enfronta l'ens, i això arrossega obligacions -també- personals. L'integren un president -actualment Lesmes, en funcions- i 20 vocals, 12 dels quals jutges. D'aquests, sis són designats pel Congrés i sis més pel Senat. Vuit cadires les ocupen juristes de reconegut prestigi, també elegits a parts iguals entre la cambra alta i la cambra baixa. I per a la reelecció de l'ens s'ha de comptar amb una majoria de tres cinquenes parts de les cambres. Segons Lesmes, no renovar l'òrgan suposa un "descrèdit" per a ell mateix i, per tant, ha recordat "l'obligació" que tenen les institucions a l'hora de garantir el canvi.
Mateixa sala de plens, però diferents actors. Aquest ha estat una de les imatges del dia. L'acte d'obertura de l'any judicial s'ha realitzat al mateix lloc on, des del passat mes de febrer, es va jutjar els líders independentistes per rebel·lió, sedició i malversació. En aquesta, Lesmes ha fet una referència molt clara a la "independència judicial", i ha advertit que la sentència del procés català ha de ser "acatada i respectada". Segarra, de forma més contundent, ha assenyalat la "imperiosa obligació" d'acatar la resolució del Suprem, i ha precisat que això serà així, "sigui quina sigui".
Aquest és un dels fets que ja avançava a la memòria anual de la Fiscalia General de l'Estat, que va lliurar dijous al rei Felip VI, i que s'ha fet pública aquest dilluns coincidint. En aquesta s'hi posa en dubte l'actuació de les autoritats penitenciàries catalanes -les presons estan transferides a la Generalitat des dels anys 80- sobre els presos del procés, en cas que hi hagi sentència condemnatòria. Es qüestiona doncs de forma oberta que, cas de ser condemnats, hagin de complir la pena a Catalunya, tal com preveu la llei.
Segons consta al document –de 1.500 pàgines- les manifestacions de les autoritats catalanes "inclòs l’actual Director General d’Institucions Penitenciàries [en referència a Armand Calderó, depenent de la conselleria de Justícia]" mostrant "públicament el seu rebuig a la presó provisional acordada" sobre el que "consideren presos polítics" poden "posar en qüestió les condicions de tranquil·litat i imparcialitat que necessàriament han de concórrer a les autoritats i funcionaris de l’Administració Penitenciària de Catalunya quan hagin d’avaluar els presos si són finalment condemnats".
La legislació que hauria de regular que els reclusos complissin condemna en presons properes al seu domicili no és clara, malgrat que hi ha diversos tractats europeus que ho recomanen. La Constitució indica, en el seu article 25.2, que les penes privatives de llibertat estan orientades a la "reeducació i la reinserció social", de la mateixa manera que també ho diu la Llei Orgànica General Penitenciària. El seu article 12.1 precisa que la ubicació estarà fixada per l'administració penitenciària, tot i que s'intentarà "evitar el desarrelament social" dels condemnats. La decisió final doncs és a mans de la Direcció General d'Institucions Penitenciàries del Ministeri de Justícia, que en diverses ocasions ha aplicat criteris que han resultat interpretatius.
És el cas de la majoria de condemnats d'ETA, per exemple, per a qui Institucions Penitenciàries al·lega un alt pronòstic de reincidència i poques mostres de penediment. Només en cas que se'ls atorgui el segon grau, se'ls ha permès un acostament.
Les manifestacions, punt en contra
La Fiscalia recorda, a més, "situacions anòmales" com, al seu entendre, "l’existència de manifestacions com a mínim setmanals davant els centres penitenciaris on es trobaven ubicats aquests presos". Una situació que justificaria una mesura excepcional com allunyar-los per complir condemna del seu lloc de residència, una mesura que només s'ha aplicat als presos d'ETA amb la política de dispersió.
Segarra ha parlat directament del "desafiament secessionista de Catalunya" i ha defensat una aplicació "serena, ferma i rigorosa de la llei"
El text de la Fiscalia també admet que té una sensació "agredolça" pel resultat de les interlocutòries que el Tribunal Suprem va emetre contra els membres de l’anterior Govern que es troben a l'exterior i que considera fugits. També acusa els tribunals europeus que no han atès les peticions del Suprem (les euroordres) d’haver trencat el principi de "confiança mútua". "Aquesta confiança es pot trencar quan no es respecten els respectius àmbits competencials fent tasques de valoració sobre el grau d'intensitat d'alguns elements de tipus penal que, al nostre judici, excedeixen obertament de la tasca de control del compliment de les formalitats necessàries per executar les decisions remeses per les autoritats judicials o fiscals dels països implicats", indiquen.
Durant el seu discurs, Segarra ha parlat directament del "desafiament secessionista de Catalunya", i ha explicat que "davant l'extraordinària gravetat dels fets", el sistema judicial ha optat per una aplicació "serena, ferma i rigorosa de la llei", amb un judici que s'ha mantingut amb els "màxims estàndards de transparència". La fiscal general de l'Estat ha situat el "respecte de la llei" al centre del debat, i ha defensat la tasca dels fiscals del Suprem per ser "autònoma" i aplicant criteris "exclusivament jurídics".
Agraïment als tribunal de l'1-O
El president del Suprem ha anat al gra, ja en l'inici de seu discurs. La sala on se celebra l'obertura de l'any judicial, ha dit, és la mateixa que va acollir un judici "de gran impacte social i mediàtic". Un procediment, ha afegit, que ha posat de manifest el "compromís" dels jutges que hi han intervingut, en la "defensa dels valors de l'estat de dret" proclamats per la Constitució. Les primeres paraules, doncs, les ha adreçat a les persones que van fer possible el judici oral -acusacions, defenses i magistrats- i en especial al president de la sala segona i penal, Manuel Marchena, assegut no gaire lluny de Lesmes en aquest acte.
"Aquest judici ha estat el paradigma de tots els judicis que se celebren arreu de país", ha destacat, traient importància al fet mediàtic i polític que ha anat indiscutiblement lligat al procés contra els líders independentistes. Segons ha precisat, la justícia és imprescindible, sigui "en grans o petits judicis", i aquest és un fet que, tal com ha dit, s'ha pogut veure reflectit en la causa catalana, sota grans dosis "d'independència judicial": "El nostre Estat no serà democràtic, si no es garanteix el respecte al dret".
El president del Poder Judicial i del Tribunal Suprem ha declarat que els ciutadans són "esclaus de les lleis per poder ser lliures"
Lesmes ha estat autocrític sobre les mancances del sistema judicial -també ho ha estat la fiscal general de l'Estat parlant dels tempos i volum administratiu-, i ha dit que segueix sent lent i feixuc en determinats aspectes. Però fent ús d'un discurs ple de cites, però, ha volgut ressaltar els valors de la justícia en el sentit més abstracte de la paraula. "Som esclaus de les lleis per poder ser lliures", ha asseverat. I ha recordat que és la justícia, el que fa iguals els ciutadans i vetlla per la "convivència" i la "concòrdia". "Amb justícia, tot és possible, sense la justícia, res, excepte l'anarquia i el desordre. Sense la justícia no hi ha convivència", ha sentenciat.
El Poder Judicial demana "responsabilitat" per a la seva substitució
El president del Consell General del Poder Judicial no ha volgut finalitzar el seu discurs sense destacar la "demora" i, per tant, "l'anomalia" que suposa que encara no s'hagi renovat l'òrgan de govern dels jutges i, en concret, substituït la seva figura, que ha presidit l'acte en funcions. Això és el que Lesmes demana des de fa nou mesos, després que l'acord entre el PP i el PSOE per situar Marchena al capdavant del Poder Judicial es dinamités arran d'unes paraules del portaveu dels populars al Senat, Ignació Cosidó, que el situaven sota el control polític popular a canvi d'una majoria socialista a l'òrgan de govern dels jutges.
La configuració del nou CGPJ ha de venir determinat per un equilibri de forces jurídiques, però sobretot polítiques. Aconseguir les majories requerides per a la renovació del Poder Judicial és el principal escull a què s'enfronta l'ens, i això arrossega obligacions -també- personals. L'integren un president -actualment Lesmes, en funcions- i 20 vocals, 12 dels quals jutges. D'aquests, sis són designats pel Congrés i sis més pel Senat. Vuit cadires les ocupen juristes de reconegut prestigi, també elegits a parts iguals entre la cambra alta i la cambra baixa. I per a la reelecció de l'ens s'ha de comptar amb una majoria de tres cinquenes parts de les cambres. Segons Lesmes, no renovar l'òrgan suposa un "descrèdit" per a ell mateix i, per tant, ha recordat "l'obligació" que tenen les institucions a l'hora de garantir el canvi.
Discurs Carlos Lesmes en la... by naciodigital on Scribd