09
de setembre
del
2019
Actualitzat
a les
14:24h
L'any judicial comença amb totes les mirades a sobre. A l'espera de la sentència del Tribunal Suprem per l'1-O -que es preveu durant la primera quinzena d'octubre-, el curs polític i el judicial es tornen a entrellaçar, donant inici a una tardor que diversos actors ja han anunciat que serà calenta. L'advertència, però, no causa temor dins l'estament judicial, que aquest dilluns ha tornat a defensar la Constitució i els valors de la unitat de l'Estat per sobre de tot, en un acte que, com l'any passat, han encapçalat el rei Felip VI, el president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, i la fiscal general de l'Estat, María José Segarra.
Mateixa sala de plens, però diferents actors. Aquest ha estat una de les imatges del dia. L'acte d'obertura de l'any judicial s'ha realitzat al mateix lloc on, des del passat mes de febrer, es va jutjar els líders independentistes per rebel·lió, sedició i malversació. En aquesta, Lesmes ha fet una referència molt clara a la "independència judicial", i ha advertit que la sentència del procés català ha de ser "acatada i respectada". Segarra, de forma més contundent, ha assenyalat la "imperiosa obligació" d'acatar la resolució del Suprem, i ha precisat que això serà així, "sigui quina sigui".
Segarra ha parlat directament del "desafiament secessionista de Catalunya", i ha explicat que "davant l'extraordinària gravetat dels fets", el sistema judicial ha optat per una aplicació "serena, ferma i rigorosa de la llei", amb un judici que s'ha mantingut amb els "màxims estàndards de transparència". La fiscal general de l'Estat ha situat el "respecte de la llei" al centre del debat, i ha defensat la tasca dels fiscals del Suprem per ser "autònoma" i aplicant criteris "exclusivament jurídics".
Agraïment als tribunal de l'1-O
El president del Suprem ha anat al gra, ja en l'inici de seu discurs. La sala on se celebra l'obertura de l'any judicial, ha dit, és la mateixa que va acollir un judici "de gran impacte social i mediàtic". Un procediment, ha afegit, que ha posat de manifest el "compromís" dels jutges que hi han intervingut, en la "defensa dels valors de l'estat de dret" proclamats per la Constitució. Les primeres paraules, doncs, les ha adreçat a les persones que van fer possible el judici oral -acusacions, defenses i magistrats- i en especial al president de la sala segona i penal, Manuel Marchena, assegut no gaire lluny de Lesmes en aquest acte.
"Aquest judici ha estat el paradigma de tots els judicis que se celebren arreu de país", ha destacat, traient importància al fet mediàtic i polític que ha anat indiscutiblement lligat al procés contra els líders independentistes. Segons ha precisat, la justícia és imprescindible, sigui "en grans o petits judicis", i aquest és un fet que, tal com ha dit, s'ha pogut veure reflectit en la causa catalana, sota grans dosis "d'independència judicial": "El nostre Estat no serà democràtic, si no es garanteix el respecte al dret".
Lesmes ha estat autocrític sobre les mancances del sistema judicial -també ho ha estat la fiscal general de l'Estat parlant dels tempos i volum administratiu-, i ha dit que segueix sent lent i feixuc en determinats aspectes. Però fent ús d'un discurs ple de cites, però, ha volgut ressaltar els valors de la justícia en el sentit més abstracte de la paraula. "Som esclaus de les lleis per poder ser lliures", ha asseverat. I ha recordat que és la justícia, el que fa iguals els ciutadans i vetlla per la "convivència" i la "concòrdia". "Amb justícia, tot és possible, sense la justícia, res, excepte l'anarquia i el desordre. Sense la justícia no hi ha convivència", ha sentenciat.
El Poder Judicial demana "responsabilitat" per a la seva substitució
El president del Consell General del Poder Judicial no ha volgut finalitzar el seu discurs sense destacar la "demora" i, per tant, "l'anomalia" que suposa que encara no s'hagi renovat l'òrgan de govern dels jutges i, en concret, substituït la seva figura, que ha presidit l'acte en funcions. Això és el que Lesmes demana des de fa nou mesos, després que l'acord entre el PP i el PSOE per situar Marchena al capdavant del Poder Judicial es dinamités arran d'unes paraules del portaveu dels populars al Senat, Ignació Cosidó, que el situaven sota el control polític popular a canvi d'una majoria socialista a l'òrgan de govern dels jutges.
La configuració del nou CGPJ ha de venir determinat per un equilibri de forces jurídiques, però sobretot polítiques. Aconseguir les majories requerides per a la renovació del Poder Judicial és el principal escull a què s'enfronta l'ens, i això arrossega obligacions -també- personals. L'integren un president -actualment Lesmes, en funcions- i 20 vocals, 12 dels quals jutges. D'aquests, sis són designats pel Congrés i sis més pel Senat. Vuit cadires les ocupen juristes de reconegut prestigi, també elegits a parts iguals entre la cambra alta i la cambra baixa. I per a la reelecció de l'ens s'ha de comptar amb una majoria de tres cinquenes parts de les cambres. Segons Lesmes, no renovar l'òrgan suposa un "descrèdit" per a ell mateix i, per tant, ha recordat "l'obligació" que tenen les institucions a l'hora de garantir el canvi.
Mateixa sala de plens, però diferents actors. Aquest ha estat una de les imatges del dia. L'acte d'obertura de l'any judicial s'ha realitzat al mateix lloc on, des del passat mes de febrer, es va jutjar els líders independentistes per rebel·lió, sedició i malversació. En aquesta, Lesmes ha fet una referència molt clara a la "independència judicial", i ha advertit que la sentència del procés català ha de ser "acatada i respectada". Segarra, de forma més contundent, ha assenyalat la "imperiosa obligació" d'acatar la resolució del Suprem, i ha precisat que això serà així, "sigui quina sigui".
Segarra ha parlat directament del "desafiament secessionista de Catalunya", i ha explicat que "davant l'extraordinària gravetat dels fets", el sistema judicial ha optat per una aplicació "serena, ferma i rigorosa de la llei", amb un judici que s'ha mantingut amb els "màxims estàndards de transparència". La fiscal general de l'Estat ha situat el "respecte de la llei" al centre del debat, i ha defensat la tasca dels fiscals del Suprem per ser "autònoma" i aplicant criteris "exclusivament jurídics".
Agraïment als tribunal de l'1-O
El president del Suprem ha anat al gra, ja en l'inici de seu discurs. La sala on se celebra l'obertura de l'any judicial, ha dit, és la mateixa que va acollir un judici "de gran impacte social i mediàtic". Un procediment, ha afegit, que ha posat de manifest el "compromís" dels jutges que hi han intervingut, en la "defensa dels valors de l'estat de dret" proclamats per la Constitució. Les primeres paraules, doncs, les ha adreçat a les persones que van fer possible el judici oral -acusacions, defenses i magistrats- i en especial al president de la sala segona i penal, Manuel Marchena, assegut no gaire lluny de Lesmes en aquest acte.
"Aquest judici ha estat el paradigma de tots els judicis que se celebren arreu de país", ha destacat, traient importància al fet mediàtic i polític que ha anat indiscutiblement lligat al procés contra els líders independentistes. Segons ha precisat, la justícia és imprescindible, sigui "en grans o petits judicis", i aquest és un fet que, tal com ha dit, s'ha pogut veure reflectit en la causa catalana, sota grans dosis "d'independència judicial": "El nostre Estat no serà democràtic, si no es garanteix el respecte al dret".
Lesmes ha estat autocrític sobre les mancances del sistema judicial -també ho ha estat la fiscal general de l'Estat parlant dels tempos i volum administratiu-, i ha dit que segueix sent lent i feixuc en determinats aspectes. Però fent ús d'un discurs ple de cites, però, ha volgut ressaltar els valors de la justícia en el sentit més abstracte de la paraula. "Som esclaus de les lleis per poder ser lliures", ha asseverat. I ha recordat que és la justícia, el que fa iguals els ciutadans i vetlla per la "convivència" i la "concòrdia". "Amb justícia, tot és possible, sense la justícia, res, excepte l'anarquia i el desordre. Sense la justícia no hi ha convivència", ha sentenciat.
El Poder Judicial demana "responsabilitat" per a la seva substitució
El president del Consell General del Poder Judicial no ha volgut finalitzar el seu discurs sense destacar la "demora" i, per tant, "l'anomalia" que suposa que encara no s'hagi renovat l'òrgan de govern dels jutges i, en concret, substituït la seva figura, que ha presidit l'acte en funcions. Això és el que Lesmes demana des de fa nou mesos, després que l'acord entre el PP i el PSOE per situar Marchena al capdavant del Poder Judicial es dinamités arran d'unes paraules del portaveu dels populars al Senat, Ignació Cosidó, que el situaven sota el control polític popular a canvi d'una majoria socialista a l'òrgan de govern dels jutges.
La configuració del nou CGPJ ha de venir determinat per un equilibri de forces jurídiques, però sobretot polítiques. Aconseguir les majories requerides per a la renovació del Poder Judicial és el principal escull a què s'enfronta l'ens, i això arrossega obligacions -també- personals. L'integren un president -actualment Lesmes, en funcions- i 20 vocals, 12 dels quals jutges. D'aquests, sis són designats pel Congrés i sis més pel Senat. Vuit cadires les ocupen juristes de reconegut prestigi, també elegits a parts iguals entre la cambra alta i la cambra baixa. I per a la reelecció de l'ens s'ha de comptar amb una majoria de tres cinquenes parts de les cambres. Segons Lesmes, no renovar l'òrgan suposa un "descrèdit" per a ell mateix i, per tant, ha recordat "l'obligació" que tenen les institucions a l'hora de garantir el canvi.
Discurs Carlos Lesmes en la... by naciodigital on Scribd