Jose Téllez: «S'ha d'aprofitar la sentència del Suprem per tornar a causar problemes a l'Estat»

Jose Téllez (Badalona, 1985) salta darrerament de tribunal en tribunal, acusat per desobediència. L'últim cas, per haver obert l'Ajuntament de Badalona el 12 d'octubre del 2016, conjuntament amb cinc regidors més. D'aquest darrer episodi judicial, del qual se l'ha absolt aquest dimarts, però, se'n considera un "cap de turc", i acusa la Fiscalia d'haver iniciat llavors la repressió que ha acabat empresonant polítics i líders de la societat civil pels fets de l'1-O. Téllez té la seva pròpia consideració del significat de la desobediència, i lamenta la pèrdua d'oportunitats que va suposar frenar davant del 155. Com a exregidor de Guanyem Badalona, lamenta la incapacitat de les esquerres de reinterpretar-se. Ni la CUP, ni tampoc els comuns, assegura, poden pretendre acaparar la refundació de l'esquerra.

- Avui s'ha conegut la sentència absolutòria del cas del 12 d'octubre. La setmana passada es va celebrar el judici contra vostè i cinc regidors més per obrir l'Ajuntament de Badalona el 2016. Un acte que van defensar com a "simbòlic" i "polític". 

- Considerem que vam ser un banc de proves de la repressió. En un context en què la Generalitat tenia els seus plans per fer un referèndum d'autodeterminació, es va escollir Badalona per avisar. Nosaltres no teníem cap interès en desobeir la interlocutòria, sinó que al novembre del 2015 jo, com a regidor de recursos humans, vaig començar a pactar amb els sindicats la possibilitat de canviar el 12 d'octubre per un altre dia de festa. Això permetia a molts treballadors fer un pont, i era per unanimitat de tots els sindicats, tant els majoritaris CCOO i UGT, fins a la IAC-CATAC i el Sindicat de Funcionaris i Policia. No vam tenir cap avís que això fos il·legal.

- No els van avisar serveis jurídics de l'Ajuntament?

- Estava tot súper validat per tothom. Sí que ens van avisar que no es podien fer tràmits perquè és un dia inhàbil, però no tothom ve a fer tràmits. Hi ha gent que ve a l'Ajuntament a buscar una sol·licitud, un formulari o a informar-se. Tot això surt perquè el PP, dos dies abans, ho escampa als mitjans de comunicació, a la tarda la Llanos de Luna fa una denúncia, i a nosaltres ens arriba el dia 11 a les 14.00 del migdia. Ens deixen en una indefensió total perquè no podem presentar recurs. A més, l'alcaldessa estava de viatge, és a dir, que si haguéssim volgut fer un gran xou aquell dia, l'alcaldessa seria allà, no? Jo crec que es va utilitzar aquest cas com a paradigma d'allò que després seria l'onada repressiva contra el govern de la generalitat. 

- Hi ha molts altres ajuntaments que el 12 d'octubre van obrir, i que ho segueixen fent cada any com a crítica al Dia de la Hispanitat. 

- Sí, i nosaltres el 12 d'octubre del 2017 vam fer una jornada de portes obertes i ningú ens va denunciar. És tot molt absurd.

"En un context en què la Generalitat tenia els seus plans per fer un referèndum d'autodeterminació, es va escollir Badalona per avisar"

- A part d'aquest cas, vostè en té pendent un altre al Suprem per agafar uns cartells d'Òmnium anteriorment requisats per la policia local i retornar-los a l'entitat, malgrat les advertències dels agents, que actuaven com a policia judicial.  

- Jo estic absolt en sentència ferma, però la Fiscalia ha presentat un recurs de cassació, al considerar que s'han vulnerat els seus drets fonamentals. Però la veritat és que forma part d'un acarnissament de la Fiscalia contra el que va simbolitzar el govern municipal de Dolors Sabater. 

- D'aquest episodi judicial, i de vostè concretament, se'n va parlar al judici de l'1-O al Suprem, quan la Fiscalia va intentar justificar l'acusació contra Jordi Cuixart. Malgrat estar absolt, el ministeri fiscal el va tractar com si fos culpable. 

- Durant el meu judici, la meva defensa va ser molt curosa, i la jutgessa també ho va ser, perquè el nom de Jordi Cuixart no sortís. De fet, se m'estava jutjant a mi i no a ell. No sé si la Fiscalia té alguna estratègia per utilitzar-ho i allargar un any més la seva pena, però sí que és veritat que després de veure que el meu nom sortia tantes vegades al Suprem em va sobtar. El senyor Marchena no hauria d'haver deixat que s'utilitzés el meu nom i es parlés de mi en un judici en què no se m'estava jutjant a mi. I no només això, sinó que estic absolt. El judici s'estava retransmetent per tot arreu, i s'estava danyant el meu honor. 

- A vostè l'han acusat sempre per desobediència. Però aquest concepte, com l'interpreta?

- Per a mi és una eina dels moviments socials per tal de poder fer una denuncia d'un tema en concret, provocar un debat i fer avançar unes idees fins a arribar a l'objectiu polític. És una acció política, però amb riscos, és evident. I per a mi, una cosa que la descriu és que mai ha de ser individual, sinó col·lectiva.
 
- Considera que ha desobeït o ha format part d'un moviment desobedient?

- Durant el 12 d'octubre del 2016 no. Considero que qui s'estava saltant la llei i estava convocant un estat d'excepció per la porta del darrere era la Fiscalia, que pretenia que nosaltres no entréssim a les oficines municipals. I nosaltres li vam dir que i tant que podíem.

- S'ha desobeït prou durant aquests anys?

- Durant l'1 d'octubre, evidentment. Va ser l'acte de desobediència més important que s'ha produït a l'Europa occidental en tota la història. 

- I els partits, han desobeït prou?

- Fins a l'1 d'octubre, sí. Hi ha persones a la presó que ho estan reivindicant. El tema és que no es va optar per la desobediència després de l'1-O. No estic convençut que provocar una confrontació amb l'Estat hagués triomfat, però jo crec que valia la pena intentar-ho, i no es va fer. Jo hagués optat per la desobediència més enllà de l'1 d'octubre, tot i que els partits van considerar que aquesta estratègia política s'havia acabat amb el referèndum. 

- Es podia aplicar la desobediència amb el 155 vigent?

- Hi havia cert marge. Recordo que tenia el carnet de l'Assemblea d'Electes de Catalunya, que és una cosa que va organitzar l'AMI, i sobre la qual ens va dir a tots els regidors i regidores que si mai s'aplicava un 155 es convocaria i nosaltres entomaríem la regnes del país. Recordo l'alcaldessa Dolors Sabater parlant amb responsables de la Generalitat aquells dies, demanant si us plau que algú convoqués l'Assemblea d'Electes. I es va decidir no fer-ho. 

- Qui ho va decidir?

- No ho sé, el president de l'AMI llavors era Miquel Buch. Però no sé si estava a les seves mans decidir-ho. Per tant, algú, no sé si Buch o qui fos, va decidir que aquella eina que estava mínimament preparada, no tirés endavant. I hagués valgut la pena. 

- Els regidors i alcaldes tenien indicacions clares sobre què fer en cas d'intervenció?

- Hi havia algunes coses. Fins i tot hi havia un pla esbossat de com mantenir dues legalitats paral·leles. Ni es pot explicar tot, ni considero que fos un pla que estigués súper afinat. De fet, jo vaig reclamar moltes vegades que es donessin instruccions més clares perquè no tot estava clar ni massa ben organitzat. 

- Després que sempre hagi estat l'esquerra alternativa i independentista qui ha abanderat la desobediència, què li sembla que ara aquesta paraula i altres com confrontació s'usin per reivindicar l'estratègia post-convergent? 

- Em sobta a mi i a molts convergents de l'antiga escola. Recordo que durant la campanya de l'1-O, quan el PDECat va fer un míting amb el president Puigdemont a Badalona, la Guàrdia Civil va prohibir l'acte perquè era una campanya de l'1-O. Jo com a responsable municipal vaig anar a la porta per si calia donar explicacions i fer-me responsable de l'acte. El PDECat és un partit que no és el meu i que està molt lluny de ser-ho, però per convicció democràtica hi vaig anar. Mentre escoltàvem el míting, gent amb càrrecs importants de Convergència em van dir que els feia ràbia perquè en aquesta campanya s'havien de preparar els discursos amb cites i referents d'esquerres, si es volia fer referència a la desobediència civil. I això forma part de la crisi d'identitat que té ara mateix la dreta catalana. 

"Em sap molt greu dir-ho perquè hi ha molta gent al Govern que aprecio, però és que està sent un dels pitjors Governs de la Generalitat de la història"

- D'això se n'està beneficiant ERC?

- Sí. ERC està fent una estratègia de catch-all. Esquerra és un partit que té des del Ruben Wagensberg fins a Pere Aragonès, amb perfils molt diferents. Està per veure si això tindrà èxit o si servirà per liderar una nova fase. Electoralment segur que funciona, però és una estratègia complicada que no comparteixo. 

- Creu que unes eleccions serien positives per a l'independentisme? 

- És que aquest Govern està esgotadíssim des de fa molt de temps. Em sap molt greu dir-ho perquè hi ha molta gent al Govern que aprecio, però és que està sent un dels pitjors Governs de la Generalitat de la història, i n'hi ha hagut de dolents. No està fent ni polítiques de dretes ni d'esquerres, i tampoc està liderant un moviment. I quan estàs en un govern i no saps què fer, el que has de fer és convocar eleccions. 

- El Govern parla d'una estratègia de confrontació amb l'Estat, però vostè com interpreta que ha de ser aquesta estratègia? 

- Sobretot ha de ser una estratègia de confrontació institucional i de carrer. Hem de tornar a causar problemes a l'Estat, com va passar l'1 d'octubre. I jo crec que, conforme va passant el temps, cada vegada tenim menys força, però en tenim certa d'acumulada. Segurament amb la sentència s'activarà molta gent que ara no està mobilitzada, i s'ha d'aprofitar aquesta mobilització de forces per causar problemes a l'Estat. 

- La pregunta és com.

- Si tingués la resposta, no tornaria a la meva feina la setmana vinent... Però crec que s'ha de buscar la màxima unitat possible, i que la unitat no ha de ser només antirepressiva, sinó que cal anar a allò que ha provocat la repressió, és a dir, el dret a l'autodeterminació. 

- Amb un altre referèndum?

- Un procés constituent o el que es consideri i acumuli més gent possible. Jo sóc dels que consideren que el referèndum ja es va fer i es podia haver aplicat el resultat de l'1-O, amb tots els seus problemes, però amb prou legitimat. Conforme va passant el temps, ja no es pot fer. Un referèndum com l'1 d'octubre no s'ha de fer, però un referèndum per validar una Constitució catalana, on no només estaríem votant si volem un estat sinó també com el volem, valdria la pena intentar-ho. 
 
- Què n'opina del moviment del Tsunami Democràtic? 

- Veient tota la gent que hi està donant difusió, a mi m'ha alegrat. Jo no he rebut cap consigna, però es veu una campanya organitzada i m'ha semblat bé perquè després de molt de temps veiem certa unitat estratègica a l'hora d'afrontar la sentència. No sé exactament si hi haurà actes de desobediència massius, i crec que està bé que no ho sapiguem, veient la capacitat repressiva de l'Estat. Veurem si complirà les expectatives esperades o no. 

- Parlava d'unitat, però durant els últims mesos s'ha fet evident el xoc entre partits.

- Espero que quan s'apliquin les sentències la gent entri en raó. En la línia estratègica del que s'ha de fer, ens hem de posar d'acord perquè ja ho hem fet altres vegades. Si es van posar d'acord Joan Herrera amb el Govern de llavors per anar a demanar la consulta del 9-N, no ens podem posar d'acord amb el dret a l'autodeterminació? I llavors, parlem-ne per avançar per exercir el dret.

- El Govern demana aprovar uns pressupostos i que hi hagi estabilitat institucional per reforçar la resposta a la sentència. La CUP, però, s'hi oposa. 

- Aprovar uns pressupostos és la solució per aplicar polítiques socials, i m'agradaria molt que es pogués arribar a un acord, però el problema és que hi ha un debat polític. I aprovar uns pressupostos suposa validar un govern en concret. Per tant, és evident que la Generalitat no pot continuar gestionada amb uns pressupostos prorrogats, però és que el problema que té la Generalitat no és de gestió, és polític. I primer cal trobar unitat en allò polític amb les forces democràtiques, i aquí s'haurien de poder incloure els comuns, tot i que cada vegada en tinc més dubtes.

"És evident que la Generalitat no pot continuar gestionada amb uns pressupostos prorrogats, però és que el problema que té la Generalitat no és de gestió, és polític"

- A Badalona, el partit de Sabater va donar suport al PSC per evitar el govern del PP, malgrat superar-los amb vots. Era l'única opció?

- Sí. El PSC va jugar a la ruleta russa fins al final, i a nosaltres no ens agrada jugar a la ruleta russa amb la ciutat. El govern del PSC, i ara amb l'antiga Iniciativa reconvertida en els comuns, és un govern que no ha entès el gest de generositat màxima que va fer tota l'esquerra en donar-los suport. Actuen com si tinguessin majoria absoluta i això portarà la ciutat al desastre. I si és així, vol dir que el 2023 Xavier García-Albiol potser és capaç d'aconseguir majoria absoluta perquè és molt difícil combatre el seu populisme xenòfob i racista.

- Guanyem Badalona va prestar els vots gratuïtament al PSC, doncs? 

- En certa manera sí, perquè consideràvem que sortia molt car a la ciutat que Xavier García-Albiol retornés a l'alcaldia. El PSC, però, està portant l'Ajuntament de Badalona a la fallida econòmica. Ara mateix és el pitjor ajuntament de tot Catalunya, i això no ho dic jo, sinó les dades econòmiques del Ministeri d'Hisenda, que són desastroses. 

- Què va faltar a Guanyem Badalona per aconseguir superar el PP? 

- Guanyem érem molt inexperts en campanyes electorals grosses. Ara hi ha molts temes de la campanya que segurament hagués fet diferent perquè mai havíem dissenyat una campanya per guanyar. I malgrat que crec que vam fer una bona campanya, García-Albiol la va fer molt millor. És evident que ell és un expert en això des de fa molt més temps. I també va fracassar l'estratègia de front unitari. 

- El 2015, de fet, va ser l'any de l'esquerra alternativa en molts municipis perquè tant la CUP, com els comuns i altres coalicions d'esquerres van aconseguir governs. Ara el PSC ha tornat a guanyar terreny. Què ha fallat? 

- Veient els resultats de Badalona, creiem que encara hem aguantat perquè la davallada dels ajuntaments del canvi ha estat espectacular. Jo, passat el temps i parlant amb altres companys de tot l'estat espanyol, crec que s'ha acabat la fase del 15-M. Segurament ens vam equivocar les esquerres, optant pel municipalisme com a opció de canvi, tot i que és la més fàcil per arribar al poder, però està clar que les eines que té un ajuntament no poden garantir un canvi real. Per exemple, la crisi social més forta que tenim ara mateix és l'habitatge i els ajuntaments no tenen eines. Això ha provocat molta frustració a la gent. 

"L'opció estratègica que han defensat els comuns de mantenir l'alcaldia de Barcelona a qualsevol preu amb el PSC fa mal"

- I llavors cap a on s'han d'enfocar les esquerres? 

- El que va provocar el 15-M va ser la reacció al règim del 78, i aquest règim s'ha de superar. I crec que el moviment per a la República catalana ha estat una oportunitat que no ha sigut compartida per la resta d'esquerres de l'Estat. De fet, això ha provocat que moltes de les esquerres de l'Estat hagin fet un replegament cap a la social-democràcia o l'espanyolisme davant l'auge de les opcions polítiques feixistes. I així, les esquerres de l'Estat s'han fet les màximes defensores del règim i han optat per fer aliances amb el PSOE.

- És el cas d'Ada Colau? 

- Sí, a mi em dol molt perquè tinc molts amics al seu govern municipal i crec que no van fer una mala política. Però veient com defensa les declaracions del seu regidor de Seguretat, em cau l'ànima als peus. S'ha transformat en allò que jo sempre he defensat molt que no era. I la veritat és que l'opció estratègica que han defensat els comuns de mantenir l'alcaldia a qualsevol preu amb el PSC fa mal. La meva opinió és que en el mandat anterior s'hauria d'haver fet un govern amb ERC i la CUP. 

- A principis d'estiu la CUP va fer un debat estratègic i organitzatiu per valorar la necessitat d'una refundació. Hi va participar?

- Jo no vaig estar-hi implicat, i penso que la forma de debatre de les assemblees de la CUP tampoc és la més engrescadora. Segurament és la més democràtica de tots els partits, però engrescadora, no ho és gaire. Però conec els debats que es van fer, i sóc dels que penso que la CUP s'ha de refundar. Als documents, però, es parlava molt de mirar-se cap a un mateix i no es parlava de veure amb quins sectors. I crec que existeix un espai que supera molt l'espai de la CUP, i en què la CUP ha de ser un element més. Penso que la CUP no pot ser l'eix vertebrador de la refundació de l'esquerra. M'agradaria molt perquè és on estic més proper ideològicament, però no pot ser-ho perquè està capacitada. I aquí hem de buscar altres actors. Que la CUP no hagi aprofitat la crisi forta dels comuns, que són la meitat del que eren fa quatre anys, i que en canvi se n'hagi vist aprofitada ERC, és un error. Tot aquest espai de l'esquerra s'ha de refundar i hem de tornar a fer un reset. I ni la CUP ni els comuns poden considerar que la refundació de l'esquerra passarà pel seu nucli.