Laudrup i la intel·ligència

"Els futbolistes han canviat, sí, però el món ha canviat més". Quin gust escoltar un futbolista fent reflexions intel·ligents. És missió impossible en un territori en què l'encefalograma pla no només domina sinó que es premia. Ahir al programa Quan s’apaguen els llums hi havia de convidat Michael Laudrup, un luxe. Per poc bé que parlis, per poques llums que demostris tenir, ja destaques, però esclar en el cas de Laudrup la cosa es dispara perquè només obrir la boca ja es veu que juga a una altra lliga. I perdó pel joc de paraules.

Li van preguntar pels canvis que ha experimentat el món del futbol comparant el present amb els anys que estava en actiu. Va ser discret, no va voler fer sang, però se li va entendre tot. Va ser clar en assenyalar el xiringuito dels jugadors, representants, mànagers i mitjans de comunicació com un món viciat, podrit, fètid. Un món de vanitats, interessos econòmics, distància sideral entre els futbolistes i la resta de la humanitat. Els déus baixats a la terra, els ídols convertits en déus absurds. No va ser tan sols una frase més o menys afortunada, va ampliar la reflexió i la crítica fins la submissió a la tecnologia i a les xarxes socials.

Segurament l'entrevista es devia enregistrar fa força setmanes, potser mesos. Hauria estat fabulós que posés exemples del que estava dient. I un exemple en concret que demanava a crits aparèixer: el cas Neymar i l'aixecada de camisa que suposa. Hi ha gent, molta, que sent els colors per sobre de qualsevol eventualitat circumstancial que s'entesti en tacar-los, cada vegada em costa més d’entendre. És bonic creure en els valors de l’esport, en la seva capacitat de mobilització, d'igualació social, d'entusiasme col·lectiu. És bonic tenir ídols, persones amb qui emmirallar-te. El futbol d'elit d’avui permet coses així? Em costa detectar-ho.

Això vol dir que en temps del Laudrup jugador tot era molt millor? Seria agosarat dir-ho tan categòricament. Existien també clavegueres, interessos perniciosos, tripijocs de gàngsters. Però, i ja em perdonareu, escoltar parlar els futbolistes podia no significar un repte per la teva vergonya aliena. Per què es tolera un sistema que premia l'estultícia, que s'escolta Neymar, Cristiano Ronaldo, Sergio Ramos, Jordi Alba com si fossin importants per alguna cosa, que crea una trama de milions i milions i milions d’euros, corrompuda, corrupta, al servei de la més absoluta de les buidors?

Gràcies, Laudrup, per aquesta espurna, per aquesta perla perduda en el mar, en l’oceà, en la immensitat.