Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Entrevista

Saül Gordillo: «L'intent d'intervenir TV3 i Catalunya Ràdio demostra que són una estructura d'estat sòlida»

El director de l'emissora pública reflexiona a NacióDigital sobre com s'ha cobert el procés des dels mitjans públics, la competència amb RAC1 i totes les novetats de la temporada

per Sergi Ambudio, 7 de setembre de 2019 a les 17:10 |
Saül Gordillo | Adrià Costa
Saül Gordillo (Calella, 1972) fa tres anys i mig que és director de Catalunya Ràdio. Ha capitanejat l'emissora en el context de més intensitat política de la història moderna del país, en el qual els mitjans públics catalans han estat criminalitzats constantment per part de l'unionsime. Troba normal la fiscalització que reben, però rebutja frontalment les crítiques injustificades i "intencionades" a una ràdio "plural" com la que ell dirigeix. En l'inici del seu mandat es va proposar recuperar el lideratge de Catalunya Ràdio als EGM. Per ara, no ho ha aconseguit. Malgrat això, està orgullós de ser capdavanters en "lideratge social".

En aquesta entrevista reflexiona sobre els atacs que han rebut juntament amb TV3, sobre la necessitat de fer (tots) autocrítica, el futur de Mònica Terribas, la competència amb RAC1 i les principals novetats de la temporada.


- Què n'espera d'aquesta nova temporada?

- Esperem que el lema "Dins teu" s'acabi convertint en realitat: que Catalunya Ràdio formi cada vegada més part dels oients i que aquests se sentin cada vegada més partícips dels continguts que es fan de la ràdio pública. A més, esperem estar a l'altura de la complexitat del moment que vivim i dels mesos que estan per venir.

- I com es fa això?

- Això passa per una aposta pels continguts més propers i sensibles als oients. I també per posar totes les innovacions al servei de com la gent escolta la ràdio avui en dia, que no necessàriament és quan s'emet per FM.


- Està clar que heu fet una aposta contundent per la tecnologia i pels continguts audiovisuals. La ràdio és cada vegada menys ràdio?

- Aquesta és una manera de dir-ho. L'altra és dir que la ràdio és el mitjà tradicional que millor s'adapta a la textura dels nous hàbits de consum de la gent. La possibilitat de convertir-se en ràdio-visual és molt factible. Amb el nou estudi d'iCat i amb l'estudi 1 de Catalunya Ràdio hem fet un pas important d'avenç per convertir-los en platós.
 

Saül Gordillo, en un moment de l'entrevista al nou estudi d'iCat. Foto: Adrià Costa


- I per què ho fan?

- Per esnobisme, no. Ho fem perquè creiem que cada cop hi ha més gent, sobretot els joves, que, quan consumeix un àudio, ho fa si pot mirar també un vídeo. No ens carreguem la màgia de la ràdio perquè cada contingut continuarà tenint la seva textura. Però, per determinats públics, aquesta ràdio és de les més modernes.

- Entre les noves incorporacions d'aquesta temporada hi destaquen moltes veus femenines.

- Sí, ja teníem una graella molt femenina. Amb veus molt femenines en gairebé totes les franges, de dilluns a divendres. Ara també a la franja d'entreteniment. Mantenim la sensibilitat per tenir veus femenines. Amb això la ràdio pública també ha de ser capdavantera. Incorporem talent que respon a la realitat de l'audiència. En l'avaluació continuada de la campanya "On són les dones?" als mitjans, Catalunya Ràdio en surt molt ben parada. Estem orgullosos.

- De fet, aquesta és una de les principals diferències que tenen amb RAC1.

- Entre d'altres. Tenim moltes diferències, però aquesta n'és una molt forta. Nosaltres podem fer una presentació de tota la graella on la presència femenina és molt forta i rotunda. Això és un gran punt a favor nostre.

- Fins a quin punt miren RAC1, com a immediat objectiu a batre, o la SER, com a immediata perseguidora, a l'hora de definir una nova temporada?

- La direcció actual no pren les decisions pendents d'altres. Hem fet canvis i hem dut a terme apostes pensant, simplement, què és el que Catalunya Ràdio ha de fer. I això molts cops passa per arriscar-se i trencar amb allò previsible i tradicional. Per tant, no ens obsessiona perquè crec que una ràdio pública no pot prendre decisions en funció del que fan els altres. És evident que, en la mesura que no renunciem a una sana competència, som conscients del que fan els nostres competidors. Però no fem o desfem mirant-los. Prova d'això és que nosaltres estem apostant clarament pel digital, on d'altres ni s'hi dediquen.

Gordillo: "La ràdio pública ha de ser capdavantera en la sensibilitat per tenir veus femenines i Catalunya Ràdio ho és"

- Fa uns mesos, Lídia Heredia reflexionava a La Sexta i deia que, sobre el procés independentista, no s'han fet prou preguntes concretes i impertinents des dels mitjans de comunicació. Està d'acord?

- Estic d'acord en el fet que el que hem viscut com a professionals ens ha de servir per, si ens tornem a trobar en una situació semblant a la que vam viure el 2017, fer les preguntes que no vam fer. És una lliçó apressa. La realitat ens ha sorprès a tots. Però també és cert que aquesta reflexió, molt sana i que diu molt a favor dels mitjans públics de Catalunya, deixa clar que a l'altra banda no hi ha autocrítica.
 

Saül Gordillo, en un moment de l'entrevista amb NacióDigital. Foto: Adrià Costa

 
- A l'altra banda?

- Estaria molt bé que la resta de mitjans de comunicació que en aquells temps no feien preguntes, sinó que només plantejaven escenaris de catastrofisme i de tremendisme, també tinguessin la valentia que va tenir Heredia. Molts cops, el que estaven fent era informar d'una realitat presentant-la d'una forma antagònica a com era. La reflexió d'Heredia era molt sana, però no oblidem que tot això passava en un context en què als mitjans públics se'ns estava criminalitzant.

- L'autocrítica només s'ha exigit als mitjans públics?

- Hem de treure lliçons... però a totes les bandes. Sembla que els públics hàgim de ser els campions de l'autocrítica. Ho hem de fer, està clar... però tots.

- Però TV3 i Catalunya Ràdio són els que es fan amb els diners de tots, no?

- És clar. És obvi que nosaltres estem sotmesos a un plus d'exigència. I així ha de ser. El passem amb el CAC i amb el control parlamentari. Les crítiques són sinònim que som rellevants, així que benvingudes siguin. El dia que no hi hagi crítica a TV3 i Catalunya Ràdio estarem molt malament perquè voldrà dir que no tenim impacte social. La intensitat de les crítiques i, sobretot, l'intent d'intervenir els mitjans públics quan s'havia suspès l'autogovern de Catalunya demostren que són una estructura d'estat, si se'm permet l'expressió, una realitat comunicativa, sòlida i forta. Hi ha tertúlies d'altres mitjans públics que actuen a Catalunya que no recullen la realitat i la complexitat de la societat catalana i se'n parla molt poc, per no dir gens.

- Creu que els mitjans de comunicació públics, en la cobertura del procés, aproven?

- Catalunya Ràdio, per descomptat. Les dades d'audiència ho demostren. El CEO ho demostra. El nivell de satisfacció i el consum digital ho demostren. El CAC també demostra la nostra pluralitat, que cau pel seu propi pes davant molts relats que sovint es fan des de fora sense escoltar la ràdio. Ara bé, no tothom pot dir el mateix.
 

Saül Gordillo i el periodista Sergi Ambudio en un moment de l'entrevista. Foto: Adrià Costa


- A qui es refereix?

- Crec que la majoria dels mitjans catalans s'han jugat el seu èxit digital a la intensitat informativa. El clic com a mode de viure. Han coincidit la transformació digital dels mitjans amb una situació política extremadament intensa. En aquell moment, amb jornades i setmanes apassionants, hi havia la necessitat de donar resposta al que demanava l'audiència i, lògicament, això va condicionar la línia editorial dels mitjans. Si a alguns va condicionar menys, aquests són els públics. Sembla que només s'ha de criticar a TV3 i a Catalunya Ràdio, però Déu n'hi do l'entusiasme amb el qual van informar cap a una determinada direcció els mitjans de fora de Catalunya. Vol dir això que hem d'avalar que els professionals prenguin les decisions d'obrir un informatiu amb una notícia que tingui més m'agrada o retuits? No. Però també és cert que estàvem demanant a molts professionals que també fossin sensibles amb el que volia consumir l'audiència.

Gordillo: "Hi ha tertúlies daltres mitjans públics que actuen a Catalunya que no recullen la realitat i la complexitat de la societat catalana i se'n parla molt poc, per no dir gens"

- TV3 i Catalunya Ràdio són màquines "d'agitació i adoctrinament"?

- No. Són mitjans de referència per molta part de la població catalana en un moment en què la situació política a polaritzat la situació. Ara tenim un repte molt més complicat: que el discurs sobre nosaltres que s'ha fet des de fora amb tota la intenció del món no afecti la percepció que tingui determinada gent que no sempre mira TV3 o escolta Catalunya Ràdio. Això no serà fàcil i és un repte majúscul. El discurs s'ha fet molt insistentment i ja hi ha gent que ens mira amb certa prevenció. Amb els anys s'haurà de fer una feina sostinguda, amb discreció i paciència, perquè molta gent torni a escoltar i mirar-nos. El desconeixement sobre com treballem potser ha incentivat aquests discursos. Potser hem de ser un pèl més transparents i que es vegi que hi ha comitès de redacció, d'empresa, llibres d'estil i professionals amb un criteri propi.

- Alhora, també, hi ha uns consellers al capdavant de la CCMA que són escollits pels polítics.

- Com a tot arreu. No som una estranyesa en el panorama democràtic. Ara es qüestiona una cosa que fa un temps era un avenç democràtic. És el sistema més avançat, plural i democràtic que, fins ara, s'ha trobat. A Catalunya no gestiona els mitjans públics algú nomenat a dit pel Govern, sinó un consell de govern nomenat pel Parlament, amb partits de tots els colors. Per això, quan es va aplicar el 155 no es va intervenir TV3 i Catalunya Ràdio. Tenim consellers d'Unió, del PP i del món de JxCat i ERC. Un conseller socialista va abandonar fa poc el càrrec. Per tant, la realitat és molt plural. Quan alguns mitjans critiquen TV3 o Catalunya Ràdio desconeixen que, precisament, hi ha consellers proposats per partits molt diversos.

- El seu nom ha sonat amb força com a pròxim president de la CCMA. Què hi ha de cert en això?

- Van sortir uns noms i allò no va prosperar. Aleshores no em vaig pronunciar i no ho faré ara. L'energia i l'entusiasme que estem posant en Catalunya Ràdio és tan gran que no tinc temps per pensar en altres ocupacions.
 

Saül Gordillo, somrient en un moment de l'entrevista. Foto: Adrià Costa


- Que TV3 com a televisió pública sigui líder amb tanta solvència afegeix pressió a Catalunya Ràdio, que no ho és?

- No. Són realitats diferents. TV3 és la televisió en català més potent i tota la indústria audiovisual catalana gira al seu entorn. En el món de la ràdio, des de fa 20 anys que va néixer RAC1, la realitat és complement diferent. Això no ha passat amb la tele.

- No els afecta, doncs?

- Molts cops es jutja o s'analitza més el que fa TV3 que el que fa Catalunya Ràdio i, en canvi, moltes decisions innovadores es prenen des de la ràdio. Adolescents iCat, per exemple, que va destinat a un públic jove que els mitjans públics del país tenen l'obligació de cuidar en català. Des de Catalunya Ràdio també fem coses de les quals se'n beneficia TV3 i n'estem molt orgullosos.

Gordillo: "Estaria molt bé que els mitjans de comunicació que en aquells temps només plantejaven escenaris de catastrofisme també tinguessin la valentia d'Heredia per fer autocrítica"

- Què és el "lideratge social" que tant destaquen? Té alguna cosa a veure amb el lideratge d'audiència?

- En el Parlament sovint se'ns demana lideratge com una obligació i no hi renunciem pas. És una bona manera de tenir els equips motivats i forma part dels objectius de la casa. Ara bé, considero que, des de la ràdio pública, difícilment aconseguiràs el lideratge a l'EGM sense conquerir prèviament el lideratge social. Des d'una privada és diferent.

- I vostès lideren socialment?

- En aquestes últimes temporades estem demostrant que no parem: hem tornat iCat a l'FM, hem fet continguts culturals en programes de referència, hem fet apostes confluïdes com la del Club de la Mitjanit, hem modernitzat la imatge de programes clàssics, hem apostat pel consum i la presència en plataformes digitals, hem apostat per talent jove... tot això va en la línia del lideratge social. Cal dir-ho i cal reivindicar-ho. No tot és una foto cada tres mesos de l'EGM. Allò et dóna una informació, però hi ha tota una realitat a darrere que cal fer valdre.
 

Saül Gordillo, de fons. Foto: Adrià Costa


-Però veu viable ser líder aviat en audiència també?

- Tots els professionals de Catalunya Ràdio remem en aquesta direcció. És un repte que ha de formar part del nostre dia a dia. Però ho volem fer a qualsevol preu? No. Però tampoc renunciem a res.

- Quina valoració en fa del seu mandat al capdavant de Catalunya Ràdio fins avui en dia?

- Estem fent la feina el millor que sabem. Estic molt content de l'equip que tinc. I podem estar contents de com estan sortint les coses. He tingut l'encert d'envoltar-me de la millor gent i, a més, de deixar-los treballar amb la màxima llibertat. Segur que no estem anant desencertats si les decisions que prenem van seguides d'una bona rebuda per part de l'audiència.

El director de Catalunya Ràdio considera que el sistema per triar els consellers de la CCMA és el més "avançat, plural i democràtic" que s'ha trobat fins ara

- Què me'n diu de l'Estat de Gràcia? Aquest any s'han destacat molt les novetats, però hi ha un programa de la seva graella que perd una hora.

- Sí. El dia té 24 hores i la graella té la cabuda que té. Vam pensar que havia arribat el moment de donar una gran oportunitat a l'APM?, que ja venia de funcionar al matí. Ho decidim fer a la tarda perquè volem trencar amb la veritat que semblava inqüestionable de què els programes de tarda han de durar tres hores. Volem revolucionar la graella. No podem oblidar que l'Estat de Gràcia està fent els millors resultats a la seva franja des que Toni Clapés va marxar de Catalunya Ràdio. Roger de Gràcia i el seu equip han fet una gran feina, però també és cert que creiem que el mateix es pot compactar, destil·lar i concentrar en dues hores. Així tindrà més ritme i canya.

- Petites revolucions...

- Exacte. Petites revolucions en llocs estratègics que pensem que poden tenir efectes multiplicadors.
 

Saül Gordillo. Foto: Adrià Costa


- La ràdio avança cap aquí? Imatge i programes més fraccionats i diversos?

- És el que hem volgut fer. I és el que estem intentant fer. Ho creiem així, sí. Cada vegada més, la gent consumeix els continguts quan pot o quan li ve de gust. Per tant, hem de fer una graella que s'adapti a això.

- Mònica Terribas, renovada una temporada més. L'última?

- És molt aviat per dir això. Vés a saber d'aquí a un any què ha passat amb tots nosaltres. Sempre hi ha molta inquietud sobre ella i en Basté, però tots dos estan a gust a les seves respectives cases. Terribas va tenir un final de temporada accidentat per temes familiars. Ho està superant i ha hagut de començar sense fer les millors vacances, però ha tornat amb molta força. El final de temporada i l'inici d'aquesta ha evidenciat com ens estimem la Mònica, com la gent se l'estima i com ella estima els colors de Catalunya Ràdio.

- M'agradaria preguntar-li també sobre la causa oberta al jutjat 13.

- No tinc novetats d'això i tampoc en vull tornar a parlar fins que no n'hi hagi.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació