Diada 2019: raons per sortir al carrer

L'estiu ha mostrat les tensions existents en el si del bloc independentista, que també s'han deixat veure en vigílies de l'Onze de Setembre ja que encara no s'ha acordat quina ha de ser la resposta política a la sentència del Suprem. La Diada marca l'inici d'un curs carregat d'incerteses i de moments que, de ben segur, es titllaran d'històrics. La sentència, que s'espera a l'octubre, assenyalarà un nou tombant, mentre tots els interrogants són oberts entorn el futur de la legislatura catalana i de l'espanyola.

L'horitzó d'unes noves eleccions a Espanya és més que una hipòtesi. La Diada és un bon moment per reflexionar i hem preguntat a cinc figures del món sobiranista pel panorama polític: la periodista i escriptora Pilar Rahola; Josep Huguet, exdirigent d'ERC i exconseller; l'advocada Magda Oranich; l'escriptora Bel Olid; i l'urbanista Jordi Borja. 

Pilar Rahola: "Ja hem sorprès el món, ara cal mantenir el llistó"

1. Sí, sempre hi vaig, amb la mateixa colla d'amics. Crec que ja hem exhaurit la capacitat de sorprendre al món amb les nostres meravelles. Som els de la Via Catalana. El que ens hem d'exigir és no punxar. Toca mantenir el llistó. 
 
2. És la Diada que se celebrarà abans de la sentència del Suprem. És imprescindible demostrar que no estem desanimats. Si de cas, farts per l'actitud de l'Estat. I molt forts i igualment alçats.

Pilar Rahola:"Si no ens presentem units davant de la sentència, estem vençuts"

3. Tot el que faci l'independentisme que no sigui expressar una estratègia d'unitat seria un error descomunal i un fracàs històric. Si no ens presentem units davant de la sentència, estem vençuts. La història no ens ho perdonaria. Som la generació que ho ha fet. No siguem també la que ho ha desfet. 

 
Josep Huguet: "Cal un marc ampli similar al que fou l'Assemblea de Catalunya"

1. Hi aniré. No vaig dir mai que no hi aniria, sinó que m'ho estava plantejant. Soc soci de tres entitats: ERC, Òmnium i l'ANC. Sí que vaig advertir contra el risc de cert populisme. Crec que hem d'anar en compte al parlar de poble en genèric. El poble fa revoltes, sovint reprimides. Les revolucions les fa el poble organitzat a través de partits, sindicats i organitzacions. Crec que s'està reconduint bé la situació i els discursos estan confluint.

2. En les anteriors diades hi havia una voluntat de construcció del projecte i de fer una acumulació de forces per exigir el referèndum, que vam guanyar políticament. Ara toca revisar on som, després d'una repressió brutal i una resposta europea que ens ha decebut a tots, no pas per no ser favorable a la independència, sinó per no reaccionar a la repressió. També aquí, però, hi ha canvis, com estem veient amb posicionaments de diputats i senadors francesos, i amb respostes com la d'un ministre turc que, davant una condemna europea, recorda que a Espanya també es reprimeix el dissident. Per aquesta Diada, la idea és que ho tornarem a fer, però ho farem diferent.

Josep Huguet:"Cal definir accions amb objectius clars que permetin plantejar batalles i, ni que siguin petites, guanyar-les"

3. La Diada presenta totes les vies que han de confluir: a la tarda, la manifestació independentista. Al matí, l'ANC fa una fira sobre eines de país que aplaudeixo, amb totes les possibles iniciatives de lluita no-violenta. Al matí també, Òmnium prepara un acte de suport als presos que apel·la al 80% de la societat. Què cal fer? Cal un marc programàtic més ampli que el dels cinc actors de Ginebra, una plataforma més en la línia de les que van presidir Joan Rigol o Joan Ignasi Elena, més similar a l'Assemblea de Catalunya, que pugui aplegar tots els qui defensen seriosament el dret d'autodeterminació, com també els drets i llibertats a Catalunya, però també a l'Estat. Això i definir accions amb objectius clars que permetin plantejar batalles, ni que siguin petites, i guanyar-les. 
 
Magda Oranich: "Persistir, persistir i persistir"

1. És clar que hi aniré. Com cada any. Per mi, és igual d'important ser-hi que en les anteriors. Per mi, cada any creix en importància.

2. El que la fa diferent és que se celebrarà estant tots pendents de la sentència als presos. Això no vol dir que la gran mobilització que hi haurà condicioni la sentència o tingui una influència en el seu contingut. Això no. La gent ha de pensar en el que representa que una presidenta del Parlament, que els nostres líders polítics i els dirigents socials estan a la presó. És que és molt fort. I cal demostrar a l'opinió pública europea i mundial que estem units i com actua l'estat espanyol.

Magda Oranich:"Cal demostrar a l'opinió pública europea i mundial que estem units i com actua l'estat espanyol"

3. Persistir, persistir i persistir. Demostrar que tenim força i escenificar la nostra unitat, que és molt més forta en la base que en les cúpules dels partits. Saber que només quan hem estat units ens en hem sortit bé.
 
Bel Olid: "Una manifestació menys unitària no és necessàriament dolent"

1. Sí. Participaré segur a la lectura per la llibertat d'expressió que convoca l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana a les 10 i a la d'Òmnium a les 12. A la tarda, segurament m'acostaré al Parlament.

2. Crec que ara hi ha més crítica als nostres polítics que la que hi havia en els anys anteriors. Ja no es tracta només de reclamar al govern espanyol un tracte digne per a Catalunya, es tracta també de recordar al Govern de la Generalitat que som molts els qui no creiem en l'status quo actual.

Bel Olid: "Els partits que governaven la tardor de 2017 van demostrar que prefereixen no tenir la independència que aconseguir-la amb la força ciutadana"

3. "L'independentisme" no existeix. Existeixen persones independentistes organitzades en CDR, en associacions, en partits polítics. No és un moviment homogeni, com ha quedat més que demostrat. I potser enguany tindrem una manifestació menys unitària que mai, i això no és necessàriament dolent. La idea que "primer la independència i després ja veurem com" no se la creien ni els qui la proclamaven; els partits que governaven la tardor de 2017 van demostrar que prefereixen no tenir la independència que aconseguir una independència amb la força ciutadana, que potser s'empoderaria prou com per forçar canvis profunds que afectarien les elits.
 
Jordi Borja: "La Diada hauria de ser menys retòrica" 

1. Sí que hi seré, en aquest cas com a un participant més i un observador més que com un activista. I sent més partidari del 80% que del 47%. 

2. Crec que aquesta Diada hauria de ser menys retòrica i més concreta, amb dues idees clares: l'aposta pel diàleg polític i l'esforç per aconseguir un encaix de totes les posicions, sobretot pensant en com respondre al que suposarà la sentència del Tribunal Suprem. 

Jordi Borja: "Els polítics de l'Estat també han mostrat incompetència, però ells tenen el poder"

3. Crec que reduir tot l'objectiu a la independència és xocar contra una paret. Cal buscar un acord més ampli. Si es vol conviure, cada part ha de ser conscient que no podrà sortir del conflicte obtenint tots els seus objectius. Hem de ser conscients que si no som una majoria immensa, hem de saber ser gradualistes. Hem de combatre la incompetència política. Es pot dir que els polítics de l'Estat han demostrat també ser incompetents, però no oblidem que ells tenen la força.