04
de setembre
del
2019
Actualitzat
a les
15:38h
Aquest setembre arrencaran els debats constituents ciutadans que la primavera vinent han d'arribar al Parlament en forma de document de bases constitucionals i reclamant als partits la constitució d'una Assemblea constituent. Així ho han anunciat aquest dimecres l'expresident del Consell Assessor del Debat Constituent, Lluís Llach, junt a altres membres de la Coordinadora d'Enteses pel Debat Constituent.
Seguint el calendari previst i anunciat en compareixences anteriors, l'objectiu és consolidar durant aquest setembre i octubre la xarxa territorial i les enteses territorials que ja s'han anat constituint els darrers mesos. En els mateixos terminis, aquestes enteses organitzaran set jornades formatives sobre cadascun dels àmbits en què s'ha dividit el debat, en set ciutats diferents. La primera jornada serà a Tortosa el 14 de setembre i la darrera, a Barcelona, el 26 d'octubre, i en cadascuna d'elles ponents experts exposaran diversos arguments sobre els diferents àmbits a tractar.
Aquesta primera etapa formativa deixarà pas, el novembre, a una segona etapa de debats ciutadans participatius al territori en la qual "tothom podrà participar". En ell, la ciutadania podrà respondre a diferents qüestions de cada àmbit per oferir les seves opinions i generar un material sobre el qual haurà de treballar el Fòrum Cívic i Social, la primavera del 2020. Aquest òrgan sintetitzarà aquesta informació per elaborar uns "documents de bases constitucionals o directrius", els quals s'entregaran "a les forces polítiques amb la reivindicació que convoquin una Assemblea constituent".
Malgrat tot, Llach també ha avisat que es podrà alterar aquest calendari "si els esdeveniments polítics ho requereixen", en referència a la sentència de l'1-O o a eventuals eleccions, unes decisions que hauran de prendre en cada moment els impulsors d'aquest debat. En tot cas, ha insistit que aquest procés no ha de cloure en una Constitució catalana, tasca que ha encomanat als polítics des d'una Assemblea constituent, sinó a determinar una proposta dels "eixos troncals de la Constitució" que voldrien, "les bases i principis sobre les que s'hauria d'inspirar i fer".
Constitució d'una Coordinadora d'Enteses
L'exdiputat de Junts pel Sí ha presentat la Coordinadora d'Enteses, l'òrgan de coordinació nacional i d'impuls del projecte en una nova etapa conjuntament amb les Enteses de cada territori. Aquesta Coordinadora està formada pels exmembres del Consell Assessor del Debat Constituent com el mateix Llach, Jordi Domingo, Gabriela Serra, Carmina Castellví, Montse Castellà, Albert Noguera i Montserrat Palau i 22 delegats territorials de les nou regions en què s'estructura el projecte.
Llach ha fet una crida a la participació de tothom perquè s'impliquin a través de les Enteses territorials i ha deixat clar que, ara per ara, aquesta Coordinadora d'Enteses no té "cap relació orgànica amb cap institució, és tan sols cap a la societat civil". Així mateix, s'està creant un grup de constitucionalistes per donar suport a nivell metodològic, per bé que el que es pretén és baixar el debat a nivell de territori i amb el suport de les entitats locals de cada lloc.
Participació no només independentista
La metodologia de treball, ha insistit, "és totalment oberta i inclusiva" i s'ha intentat no posar "cap fre a la participació", motiu pel qual espera que sectors propers als comuns o no estrictament independentistes se sumin als debats. "No estem buscant organitzacions independentistes en absolut, sinó aquelles entitats que treballen en el territori, que les grans entitats ciutadanes hi siguin presents", ha asseverat.
Els set àmbits de debat d'aquest procés són els que pertanyen a l'estructura d'una Constitució i són els següents: elements constitutius; drets; participació política i organització del poder; organització territorial; règim econòmic; territori, recursos naturals, sector estratètics i empreses públiques; i seguretat i relacions internacionals. I per estructurar aquests debats, s'estan creant grups territorials, dels quals n'hi ha 18 de creats, 22 en procés i 12 més que es vol acabar d'impulsar -corresponen a les comarques i districtes de Barcelona, bàsicament-, i que s'organitzen al seu torn en nou regionals.
Compatible amb la desobediència civil
Aquesta iniciativa, han asseverat els membres de la Coordinadora, és compatible amb d'altres sorgides darrerament, com el Tsunami Democràtic, o les eventuals respostes a la sentència de l'1-O. "És compatible una resposta basada en la desobediència civil i mobilitzacions amb actes de sobirania de cara endins constituint estructures d'estat, com els fonaments d'una Constitució", han afirmat.
En una roda de premsa a finals de juliol, Llach va anunciar que el debat sobre el procés constituent aterraria al Parlament l'abril del 2020, amb la presentació del Fòrum Cívic i Social, que ha de sintetitzar el resultat dels debats. Llavors es va dissoldre el Consell Assessor pel Debat Constituent, trencant tot vincle amb el Govern, amb la prioritat, segons va explicar, de consolidar les enteses territorials, que n'agafarien el relleu.
Seguint el calendari previst i anunciat en compareixences anteriors, l'objectiu és consolidar durant aquest setembre i octubre la xarxa territorial i les enteses territorials que ja s'han anat constituint els darrers mesos. En els mateixos terminis, aquestes enteses organitzaran set jornades formatives sobre cadascun dels àmbits en què s'ha dividit el debat, en set ciutats diferents. La primera jornada serà a Tortosa el 14 de setembre i la darrera, a Barcelona, el 26 d'octubre, i en cadascuna d'elles ponents experts exposaran diversos arguments sobre els diferents àmbits a tractar.
Aquesta primera etapa formativa deixarà pas, el novembre, a una segona etapa de debats ciutadans participatius al territori en la qual "tothom podrà participar". En ell, la ciutadania podrà respondre a diferents qüestions de cada àmbit per oferir les seves opinions i generar un material sobre el qual haurà de treballar el Fòrum Cívic i Social, la primavera del 2020. Aquest òrgan sintetitzarà aquesta informació per elaborar uns "documents de bases constitucionals o directrius", els quals s'entregaran "a les forces polítiques amb la reivindicació que convoquin una Assemblea constituent".
Malgrat tot, Llach també ha avisat que es podrà alterar aquest calendari "si els esdeveniments polítics ho requereixen", en referència a la sentència de l'1-O o a eventuals eleccions, unes decisions que hauran de prendre en cada moment els impulsors d'aquest debat. En tot cas, ha insistit que aquest procés no ha de cloure en una Constitució catalana, tasca que ha encomanat als polítics des d'una Assemblea constituent, sinó a determinar una proposta dels "eixos troncals de la Constitució" que voldrien, "les bases i principis sobre les que s'hauria d'inspirar i fer".
Constitució d'una Coordinadora d'Enteses
L'exdiputat de Junts pel Sí ha presentat la Coordinadora d'Enteses, l'òrgan de coordinació nacional i d'impuls del projecte en una nova etapa conjuntament amb les Enteses de cada territori. Aquesta Coordinadora està formada pels exmembres del Consell Assessor del Debat Constituent com el mateix Llach, Jordi Domingo, Gabriela Serra, Carmina Castellví, Montse Castellà, Albert Noguera i Montserrat Palau i 22 delegats territorials de les nou regions en què s'estructura el projecte.
Llach ha fet una crida a la participació de tothom perquè s'impliquin a través de les Enteses territorials i ha deixat clar que, ara per ara, aquesta Coordinadora d'Enteses no té "cap relació orgànica amb cap institució, és tan sols cap a la societat civil". Així mateix, s'està creant un grup de constitucionalistes per donar suport a nivell metodològic, per bé que el que es pretén és baixar el debat a nivell de territori i amb el suport de les entitats locals de cada lloc.
Participació no només independentista
La metodologia de treball, ha insistit, "és totalment oberta i inclusiva" i s'ha intentat no posar "cap fre a la participació", motiu pel qual espera que sectors propers als comuns o no estrictament independentistes se sumin als debats. "No estem buscant organitzacions independentistes en absolut, sinó aquelles entitats que treballen en el territori, que les grans entitats ciutadanes hi siguin presents", ha asseverat.
Els set àmbits de debat d'aquest procés són els que pertanyen a l'estructura d'una Constitució i són els següents: elements constitutius; drets; participació política i organització del poder; organització territorial; règim econòmic; territori, recursos naturals, sector estratètics i empreses públiques; i seguretat i relacions internacionals. I per estructurar aquests debats, s'estan creant grups territorials, dels quals n'hi ha 18 de creats, 22 en procés i 12 més que es vol acabar d'impulsar -corresponen a les comarques i districtes de Barcelona, bàsicament-, i que s'organitzen al seu torn en nou regionals.
Compatible amb la desobediència civil
Aquesta iniciativa, han asseverat els membres de la Coordinadora, és compatible amb d'altres sorgides darrerament, com el Tsunami Democràtic, o les eventuals respostes a la sentència de l'1-O. "És compatible una resposta basada en la desobediència civil i mobilitzacions amb actes de sobirania de cara endins constituint estructures d'estat, com els fonaments d'una Constitució", han afirmat.
En una roda de premsa a finals de juliol, Llach va anunciar que el debat sobre el procés constituent aterraria al Parlament l'abril del 2020, amb la presentació del Fòrum Cívic i Social, que ha de sintetitzar el resultat dels debats. Llavors es va dissoldre el Consell Assessor pel Debat Constituent, trencant tot vincle amb el Govern, amb la prioritat, segons va explicar, de consolidar les enteses territorials, que n'agafarien el relleu.