Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

investidura

Per què la proposta de Sánchez és més recentralitzadora que federalista?

El document de 370 propostes omet la reforma constitucional, oblida el text de Granada del PSOE i trepitja competències d'habitatge, fiscalitat, ensenyament o polítiques actives d'ocupació

per Roger Tugas Vilardell / Aida Morales , 3 de setembre de 2019 a les 21:04 |
Pedro Sánchez, durant la presentació de la seva proposta programàtica, aquest dimarts. | @PSOE
La proposta de Pedro Sánchez per aconseguir el suport de Podem rebutja de ple el referèndum català. És un fet que no suposa cap novetat, ja que el líder socialista s'ha negat sempre a aquesta opció, però la realitat és que el programa de 370 punts presentat aquest dimarts no només no assumeix aquesta demanda reclamada pels de Pablo Iglesias, sinó que també queda lluny de la declaració de Granada aprovada el 2013 pel mateix PSOE i que delimita la proposta territorial d'aquest partit. Igualment, també obre la porta a la recentralització de l'Estat.

La declaració de Granada ja era un document amb una ambició limitada que casava els plantejaments dels partidaris més clars del federalisme dins del socialisme amb els dels sectors conservadors. La referència a l'estat federal era força buida, però existia, així com es deixava clara la necessitat de reformar la Constitució. De fet, Sánchez va arrencar de Mariano Rajoy una comissió de debat territorial que havia de culminar amb la seva modificació, a canvi de votar el 155, per bé que no va tenir recorregut. Les propostes d'aquell document, en tot cas, eren genèriques i limitades, però més ambicioses que el projecte de govern actual del PSOE. Els passos enrere més clars són vuit:


1 - Reforma de la Constitució: Si una idea quedava clara en el document del 2013, era que el PSOE defensava modificar la carta magna "per incorporar el mapa autonòmic d'Espanya" i com una necessitat per avançar i consolidar en un model descentralitzat. La proposta de govern de Sánchez renuncia a aquesta idea i fixa que el model "s'estructura a partir de la Constitució i els Estatuts d'Autonomia" actuals i limitant el diàleg "sempre dins de la Constitució" ara vigent, sense obrir la porta a modificar-la.

2 - Senat federal: El PSOE apostava fa sis anys, en el marc de la reforma de la carta magna, per "substituir el Senat per una autèntica cambra de representació territorial, sense la qual no pot funcionar un estat de tall federal". Ara, però, només esmenta la necessitat de "transformació del Senat", sense més detall, així com la "descentralització institucional de l'Estat, traslladant totalment o parcial les seus de diverses institucions i organismes".


En la proposta programàtica, no es fa cap referència a la diversitat cultural, política o lingüística, més enllà de l'eteri compromís d'"avançar cap a un model d'Estat integrador"

3 - Estat plural: El text de Granada, també dins la nova Constitució, pretenia "incorporar els fets diferencials i les singularitats polítiques, institucionals, territorials i lingüístiques" com a mostra de diversitat. En la proposta feta pública aquest dimarts no es fa cap referència a la diversitat cultural, política o lingüística, més enllà de l'eteri compromís d'"avançar cap a un model d'Estat integrador, en el que la diversitat, la igualtat i la solidaritat siguin valors compatibles".


4 - Cooperació institucional: El PSOE volia incorporar a la carta maga, el 2013, nous "mecanismes de cooperació institucional que caracteritzen els estats federals" els quals reconeixia que ara manquen "en gran mesura". La situació deu haver canviat, ja que ara ja no en vol crear de nous, sinó tan sols defensa un "reconeixement exprés dels instruments i procediments de col·laboració i coordinació" ja existents, i cita la conferència de presidents, les conferències sectorials o els convenis de col·laboració de les autonomies amb l'Estat o entre elles. Ja no manquen els espais federals.

5 - Nou finançament: Els socialistes també reclamaven blindar a la Constitució "un nou sistema de finançament autonòmic just i equitatiu". De fet, l'han exigit des de l'oposició des que el 2014 va caducar l'actual model i sobretot després que la conferència de presidents acordés amb Rajoy que el 2017 ja n'hi hauria un de nou. Aquest horitzó, però, s'allunya i Sánchez només planteja ara desenvolupar "la previsió de les regles i principis que han de regir el sistema de finançament [...] i el procediment per establir-lo amb participació dels territoris, amb l'objectiu d'aprovar un nou sistema de finançament" sense data ni horitzó.

6 - Participació europea: El text de Granada pretenia constitucionalitzar també "la participació de les comunitats autònomes en la governació de l'Estat i en la presència d'Espanya a Europa". En la proposta per seduir Podem, en canvi, ni tan sols se cita que els governs autonòmics tinguin cap tipus de veu en els afers europeus.

7 - Retallada d'Estatuts: El PSOE també pretenia el 2013 que la reforma constitucional inclogués la impossibilitat que "el Tribunal Constitucional anul·li parcialment un Estatut que ja hagi estat votat pels ciutadans", tal com havia ocorregut, tres anys abans, amb el català. Malgrat que el projecte de govern socialista inclou altres reformes constitucionals en àmbits sectorials, aquest compromís no hi és per enlloc.

Sánchez ja no menciona cap tipus de veu en els afers europeus per part de les comunitats autònomes i allunya l'horitzó d'un nou finançament

8 - Blindar competències: El document socialista encara vigent volia modificar la Constitució "per clarificar i delimitar definitivament la distribució de competències" entre l'Estat i les autonomies i "acabar amb la confusió actual". Lluny d'això, ara Sánchez busca "la clarificació del repartiment competencial" però, a la vegada, incentivar "la participació de les comunitats autònomes en les actuacions i decisions de l'Estat" i, en especial, "de l'Estat en les actuacions autonòmiques, quan afecti l'interès general".

Una fórmula curiosa d'intentar evitar "la confusió actual", la d'obrir la porta a que el govern espanyol trepitgi indiscriminadament les competències autonòmiques quan tan sols cregui que afecten "l'interès general". Un article contradictori, ja que la segona part va contra la voluntat del primer de clarificar les competències mútues. De fet, la proposta de govern ja assenyala alguns àmbits en què el PSOE pretén que l'Estat intervingui en àmbits reservats a les autonomies. 

Competències trepitjades

És el cas de l'habitatge, competència transferida a les comunitats i en la que, malgrat això, Sánchez pretén aprovar una llei estatal d'habitatge. Així mateix, també regula alguns aspectes d'aquest camp relatius al dret civil tot i que alguns territoris com Catalunya tenen dret civil propi sobre el que ja han legislat en relació a l'habitatge. Igualment, també preveu actuacions en matèria de memòria històrica, un camp en què algunes comunitats ja han fet força passos.

Sánchez pretén aprovar una llei estatal d'habitatge, malgrat que les competències estan transferides, i vol harmonitzar els tributs ambientals o les polítiques d'orientació laboral

En el cas dels serveis socials, pretén impulsar una llei marc estatal, sense concretar si finançarà la cartera de serveis bàsics, fins ara de gestió autonòmica. Tampoc no detalla qui pagarà les escoles bressol que preveu universalitzar, malgrat que l'educació és una competència de gestió transferida. En el camp educatiu, de fet, Sánchez hi posa l'ull, trepitjant-ne la gestió de les competències, com quan vol crear un Institut de Desenvolupament Curricular i Innovació Educativa per actualitzar i modernitzar el currículum. De fet, vol impulsar -"amb caràcter obligatori per a tot l'alumnat"- l'educació "en els valors constitucionals, democràtics, cívics i universals". 

Altres exemples del xoc competencial són la proposta de revisar i harmonitzar els tributs ambientals existent en totes les administracions, fins ara una via d'ingressos de les autonomies. Les polítiques actives d'ocupació també són autonòmiques i, tot i això, el PSOE vol crear una Acadèmia de l'Orientació per formar els professionals de l'àmbit per tal que "l'orientació laboral sigui homogènia". Tot i que la Generalitat gestiona la prevenció i extinció d'incendis i els bombers, Sánchez també proposa aprovar una llei de bombers forestals en el marc del Sistema Nacional de Protecció Civil.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació