02
de setembre
del
2019
Actualitzat
el
03
de setembre
a les
12:10h
Aquest dimarts, el líder del PSOE, Pedro Sánchez, presentarà el paquet de 300 mesures per a un programa de govern progressista. La iniciativa està adreçada especialment a Podem i vol obtenir el seu suport a la investidura del candidat socialista. No els vol al govern però n'espera el suport parlamentari. Però, si això fracassa, l'horitzó d'unes noves eleccions es va assentant com a hipòtesi més probable, amb la data "fatídica" del 23 de setembre com a límit per arribar a una entesa. Els darrers intercanvis entre els dos interlocutors indiquen que la desconfiança entre ells no recula. La Moncloa ha aixecat un mur davant la proposta de Pablo Iglesias d'un govern de coalició.
De crisi de règim a recuperació dels grans partits
La revolta cívica del 15-M, amb la posterior emergència de Podem com a canalitzador del malestar, va posar a la defensiva els partits del règim. En el camp de l'esquerra, on el PSOE havia estat des del 1977 la força hegemònica, van tremolar els fonaments. Per primer cop des de l'inici de la transició, una organització a l'esquerra del PSOE, amb rostres nous i un discurs renovador, va estar a punt d'encalçar els socialistes. Les eleccions de 2015 i 2016 ho van apuntar.
Per la seva banda, el procés sobiranista, que el 2017 es va convertir en l'amenaça més greu per al règim del 1978, ha entrat en un estat de contenció mentre es van explicitant les divisions internes. Però les eleccions del 28-A han dibuixat un gir, amb un PSOE que, tot i lluny d'una hegemonia incontestable (té 123 diputats de 350), ha recuperat posicions i deixa Podem enrere, a quasi vuitanta escons de diferència. Les eleccions municipals, a més, han suposat la pèrdua de places importants per les confluències, amb uns resultats simbolitzats per la "reconquesta" de Madrid pel bloc conservador. Unes noves eleccions poden castigar l'esquerra si la dreta suma, però podrien acabar amb l'alternativa a l'esquerra i deixar el PSOE com el gran partit.
Casado a Sánchez: "Tenim una tasca comuna"
Durant el debat d'investidura del juliol, que va concloure amb la derrota de Sánchez, va cridar l'atenció una frase del líder del PP. Pablo Casado, en un to sorprenentment moderat i amb referències a la Restauració monàrquica (1875-1923), va dir al candidat socialista: "Vostè i jo tenim una tasca comuna per endavant, que és eixamplar l'espai central de la moderació i fer-lo tan gran que altre cop els dos hi puguem guanyar". Casado fins i tot va dir que Sánchez "ha de renunciar a ser govern en un nou sistema i assumir que és millor ser oposició dins sistema de 1978". De manera explícita, el líder de la dreta reclamava la recuperació del vell bipartidisme.
Molts analistes afirmen aquests dies que, en el fons, Sánchez està repetint el que va fer Mariano Rajoy després de les eleccions del 2015, exigint als partits de l'oposició que li facilitessin la investidura. En tot cas, les declaracions de tots els dirigents socialistes des de les eleccions han insistit en el rebuig a una coalició amb Podem, presentat com una força externa al sistema. Aquest dilluns, Miquel Iceta s'ha alineat també amb Moncloa.
El PP, el partit que té més a guanyar
Si pel PSOE, anar a unes noves eleccions inclou una dosi d'incertesa perquè pot implicar perdre la Moncloa, pel Partit Popular l'escenari és menys tràgic. Pablo Casado gestiona uns resultats difícils, amb un grup parlamentari escarransit de 66 diputats, el que ha fet difícil pel líder del partit d'estructurar un equip d'oposició potent. La seva aposta per la renovació interna, a més, ha suposat descavalcar bona part dels històrics, molts d'ells vinculats a l'etapa de Mariano Rajoy -i a Sáenz de Santamaría-, com Rafael Hernando, el que ha afeblit el grup al Congrés.
Casado ha evitat, això sí, el pitjor: ser superat per Rivera i Ciutadans. L'aposta del líder taronja per rellevar-lo com a cap de la dreta ha encaixonat Rivera en un espai molt delimitat ideològicament, i no el deixa créixer. Ara, després d'uns pactes postelectorals amb Ciutadans i Vox, el PP pot afrontar unes noves eleccions amb una base de suport important: el del poder territorial que ha mantingut o conquerit. Pugui governar o no, Casado té difícil obtenir uns resultats pitjors. Només pot créixer.
Sectors empresarials volen urnes
Un dels fets més sorprenents dels darrers mesos ha estat la llum verda donada per alguns sectors empresarials en favor d'unes noves eleccions. El juliol, es va pronunciar per una nova cita amb les urnes algú com Antonio Garamendi, president de la gran patronal espanyola, la CEOE. Un posicionament sorprenent venint d'un portaveu dels sectors econòmics, sempre inquiets davant del que pugui escenificar inestabilitat. Pel que es veu, per un sector de l'empresariat és més inestable un govern de coalició amb Podem que anar a unes eleccions incertes.
De crisi de règim a recuperació dels grans partits
La revolta cívica del 15-M, amb la posterior emergència de Podem com a canalitzador del malestar, va posar a la defensiva els partits del règim. En el camp de l'esquerra, on el PSOE havia estat des del 1977 la força hegemònica, van tremolar els fonaments. Per primer cop des de l'inici de la transició, una organització a l'esquerra del PSOE, amb rostres nous i un discurs renovador, va estar a punt d'encalçar els socialistes. Les eleccions de 2015 i 2016 ho van apuntar.
Per la seva banda, el procés sobiranista, que el 2017 es va convertir en l'amenaça més greu per al règim del 1978, ha entrat en un estat de contenció mentre es van explicitant les divisions internes. Però les eleccions del 28-A han dibuixat un gir, amb un PSOE que, tot i lluny d'una hegemonia incontestable (té 123 diputats de 350), ha recuperat posicions i deixa Podem enrere, a quasi vuitanta escons de diferència. Les eleccions municipals, a més, han suposat la pèrdua de places importants per les confluències, amb uns resultats simbolitzats per la "reconquesta" de Madrid pel bloc conservador. Unes noves eleccions poden castigar l'esquerra si la dreta suma, però podrien acabar amb l'alternativa a l'esquerra i deixar el PSOE com el gran partit.
Casado a Sánchez: "Tenim una tasca comuna"
Durant el debat d'investidura del juliol, que va concloure amb la derrota de Sánchez, va cridar l'atenció una frase del líder del PP. Pablo Casado, en un to sorprenentment moderat i amb referències a la Restauració monàrquica (1875-1923), va dir al candidat socialista: "Vostè i jo tenim una tasca comuna per endavant, que és eixamplar l'espai central de la moderació i fer-lo tan gran que altre cop els dos hi puguem guanyar". Casado fins i tot va dir que Sánchez "ha de renunciar a ser govern en un nou sistema i assumir que és millor ser oposició dins sistema de 1978". De manera explícita, el líder de la dreta reclamava la recuperació del vell bipartidisme.
Molts analistes afirmen aquests dies que, en el fons, Sánchez està repetint el que va fer Mariano Rajoy després de les eleccions del 2015, exigint als partits de l'oposició que li facilitessin la investidura. En tot cas, les declaracions de tots els dirigents socialistes des de les eleccions han insistit en el rebuig a una coalició amb Podem, presentat com una força externa al sistema. Aquest dilluns, Miquel Iceta s'ha alineat també amb Moncloa.
El PP, el partit que té més a guanyar
Si pel PSOE, anar a unes noves eleccions inclou una dosi d'incertesa perquè pot implicar perdre la Moncloa, pel Partit Popular l'escenari és menys tràgic. Pablo Casado gestiona uns resultats difícils, amb un grup parlamentari escarransit de 66 diputats, el que ha fet difícil pel líder del partit d'estructurar un equip d'oposició potent. La seva aposta per la renovació interna, a més, ha suposat descavalcar bona part dels històrics, molts d'ells vinculats a l'etapa de Mariano Rajoy -i a Sáenz de Santamaría-, com Rafael Hernando, el que ha afeblit el grup al Congrés.
Casado ha evitat, això sí, el pitjor: ser superat per Rivera i Ciutadans. L'aposta del líder taronja per rellevar-lo com a cap de la dreta ha encaixonat Rivera en un espai molt delimitat ideològicament, i no el deixa créixer. Ara, després d'uns pactes postelectorals amb Ciutadans i Vox, el PP pot afrontar unes noves eleccions amb una base de suport important: el del poder territorial que ha mantingut o conquerit. Pugui governar o no, Casado té difícil obtenir uns resultats pitjors. Només pot créixer.
Sectors empresarials volen urnes
Un dels fets més sorprenents dels darrers mesos ha estat la llum verda donada per alguns sectors empresarials en favor d'unes noves eleccions. El juliol, es va pronunciar per una nova cita amb les urnes algú com Antonio Garamendi, president de la gran patronal espanyola, la CEOE. Un posicionament sorprenent venint d'un portaveu dels sectors econòmics, sempre inquiets davant del que pugui escenificar inestabilitat. Pel que es veu, per un sector de l'empresariat és més inestable un govern de coalició amb Podem que anar a unes eleccions incertes.