judici de l'1-O

L'escrit de defensa de Boya al TSJC denuncia una «persecució ideològica» per l'1-O

L'exdiputada de la CUP fa constar que no va rebre cap tipus de requeriment del Constitucional ni va ser subjecte de cap querella de la Fiscalia

per Aida Morales , 2 de setembre de 2019 a les 19:20 |
L'exdiputada i exmembre de la direcció de la CUP Mireia Boya | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 2 de setembre de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La defensa de l'exdiputada de la CUP Mireia Boya ja ha presentat el seu escrit de defensa al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el competent per jutjar-la a ella i a la mesa del Parlament -amb l'excepció de Carme Forcadell que ho ha estat al Tribunal Suprem- per un delicte de desobediència vinculat als fets de l'1-O. Ja de cara a l'inici de la vista, Boya demana la seva absolució i s'empara en els seus drets fonamentals de participació política i llibertat ideològica. 

La militant de la CUP, a més, també indica a través del seu escrit que no va rebre cap tipus de notificació ni de requeriment del Constitucional ni va ser subjecte de cap querella de la Fiscalia, i que la seva imputació, processament i actual acusació "obeeixen a l'estratègia estatal, operada simultàniament des de fronts judicials, policials, mediàtic i polítics, de persecució ideològica de tot l'independentisme".


De fet, la defensa de Boya deixa constància que la reacció de les "estructures de l'estat espanyol" s'emmarca en la "pràctica històrica de la repressió contra l'independentisme", que s'ha anat fent extensiva a mesura que aquesta opció ideològica també creixia. Per això, i després de repassar la cronologia dels fets que consten en l'escrit d'acusació, la defensa de l'exdiputada assegura que les accions "no són constitutives de cap delicte", i que "no havent-hi infracció penal", tampoc és pertinent impulsar "cap mena de participació en els fets" sobre Boya. 

Protegida per la inviolabilitat parlamentària


Per altra banda, l'escrit també recorda el sentit fundacional de la CUP amb "l'assoliment de la independència nacional dels Països Catalans" com a objectiu, i constata que en els darrers processos electorals, tant la CUP com altres formacions polítiques ja incloïen l'autodeterminació i la independència com a punts del seu programa electoral, "conformant-se unes clares majories parlamentàries partidàries d'aquests objectius". Una majoria parlamentària, precisa la defensa, "reflex d'una ciutadania partidària de les tesis sobiranistes", amb una activitat que consistia en "dur a la pràctica, amb major menor encert i fidelitat, allò que establien els respectius programes electorals". 

En aquest sentit, l'escrit de defensa recorda que l'acord per a la transició nacional i per garantir l'estabilitat parlamentària del Govern, signat el 19 de desembre del 2012, no va comptar amb la participació de la CUP, i que en la resolució del Parlament de declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya del 23 de gener del 2013 la CUP va repartir els seus tres vots en un de favorable i dues abstencions. Els cupaires tampoc van intervenir en l'aprovació del Consell Assessor per a la Transició Nacional, ni es van fer seu el Llibre blanc de la transició nacional, i tampoc es va donar suport al full de ruta unitari del procés sobiranista del 2015. Respecte del document conegut com a EnfoCATs, la defensa de Boya indica que "és obvi que es tracta d'un opuscle que té entre poc i res a veure amb la proposta estratègica e la CUP per a l'assoliment de la independència". 


Pel que fa a la resolució del Parlament sobre l'inici del procés polític a Catalunya, com a conseqüència dels resultat electorals del 27 de setembre del 2015, Boya encara no formava part de la cambra, ja que va ser proclamada diputada el 14 de gener del 2016. La resta d'actuacions, precisa l'escrit, les va realitzar com a presidenta del grup parlamentari i, per tant, protegida per la seva inviolabilitat parlamentària. 

Interrogatori en aranès i testimonial nodrida per cupaires

La defensa de Boya també demana que la seva patrocinada pugui expressar-se en aranès durant l'interrogatori, ja que aquest és un idioma oficial a Catalunya i ella és resident a l'Aran. Per tant, sol·licita que es disposi d'un intèrpret de llengua aranesa per tal que pugui realitzar les funcions de traducció simultània. 

Pel que fa a la testifical, l'advocat de la cupaire demana poder prendre declaració a l'actual diputat de la CUP Carles Riera, els exdiputats Eulàlia Reguant, Albert Botran, Gabriela Serra i David Fernández; a l'exmembre del secretariat nacional Lluc Salellas; a l'exalcaldessa de Badalona Dolors Sabater; a l'alcalde de Verges Ignati Sabater, i als diputats Albano Dante Fachin, Ferran Civit, Lluís Llach i Antoni Castellà.

També sol·licita, com a prova documental, l'acta de constitució de la CUP, els programes electorals del partit de les eleccions del 2012, 2015 i 2017, el certificat de proclamació de diputada i el seu nomenament, i el document del Parlament pel qual s'aprova el dictàmen de la Comissió d'Investigació sobre l'Operació Catalunya. 

Tant Boya com Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet estan processats per desobediència al TSJC, després que la causa recaigués del Tribunal Suprem a l'alt tribunal català. La Fiscalia els acusa d'aquest delicte, mentre que l'acusació popular de Vox també veu un delicte d'organització criminal.

 

Escrit de defensa de Mireia... by naciodigital on Scribd

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació