Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

procés català

Torrent i Torra topen per la resposta a la sentència de l'1-O

Tensió entre el president del Parlament, que aposta per un govern de concentració, i el president de la Generalitat, que li replica que es prepari per si cal investir Puigdemont

per Sergi Ambudio, 31 d'agost de 2019 a les 12:07 |
Torrent i Torra, al Parlament, en una imatge d'arxiu. | ACN
Tensió entre les dues màximes autoritats institucionals del país, el president de la Generalitat, Quim Torra, i el del Parlament, Roger Torrent, després que aquest dissabte al matí s'hagin pronunciat sobre quina ha de ser la resposta a la sentència del Tribunal Suprem, que es preveu dura. Torra i Torrent s'han expressat de forma gens coincident, exhibint les diferències estratègiques entre ERC i JxCat. I han mantingut les diferències a la tarda.

El primer en moure fitxa ha estat el president del Parlament, Roger Torrent, que en una entrevista a l'ACN ha advocat per un govern de concentració sobiranista. Poques hores després, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha tornat a posar sobre la taula la possibilitat d'investir Carles Puigdemont.


Posteriorment, fonts de Presidència del Parlament han afegit a NacióDigital que "com sap el president Torra, el president Torrent treballa des de fa molts mesos una resposta institucional a la sentència que apel·li el 80%" de la ciutadania catalana, amb la voluntat de "sumar àmplies majories que ens permetin posar fi a la repressió i resoldre democràticament el conflicte".

"La proposta que ha fet avui el president Torrent s’inscriu en aquesta mateixa lògica: traslladar a les institucions els grans consensos del país (prou repressió, referèndum i agenda republicana)", han afegit, i han celebrat que la proposta de Torrent "hagi estat ben acollida per les forces de l’espai sobiranista", en referència no només a les altres forces independentistes, sinó també als comuns.


Des de la presidència de la Generalitat, a la vegada s'ha insistit en la pressió a Torrent, tot i que rebaixant l'afirmació del matí de Torra que parlava d'investir Puigdemont. "El Parlament també haurà de reaccionar a les sentències contra diputats que van ser escollits per aquesta legislatura", han assenyalat fonts de Palau, que han afegit que "totes les institucions hauran de liderar amb l'exemple en el període de confrontació democràtica".

La tensió entre Torra i Torrent és extensiva als dos socis del Govern, JxCat i ERC, i també ha enrarit l'ambient a la cimera que han celebrat a Ginebra el propi Torra, Puigdemont i la secretària general d'ERC, Marta Rovira, exiliada a la ciutat suïssa.


Diferencies estratègiques

La disparitat de propostes entre Torrent i Torra és un capítol més de les diferències estratègiques que arrossegua des de fa mesos el Govern i que afecta de ple la resposta al veredicte de l'alt tribunal espanyol.

La investidura de Puigdemont ha estat, precisament, un dels punts més calents en la relació entre els socis de Govern, i ha fet que els postconvergents posin Torrent al punt de mira. La primera negativa, mesos enrere, del president de la cambra a investir a distància l'expresident a l'exili per "manca d'efectivitat" i per la pressió de la justícia espanyola va topar de ple amb els interessos de JxCat i va obrir una profunda crisi de confiança.

Torra sosté que totes les institucions hauran de liderar la reacció a la sentència, també el Parlament, en el marc d'un període de "confrontació democràtica" amb l'Estat. En canvi, Torrent -que no descarta noves eleccions- és partidari de trobar una fórmula compartida que permeti encaixar  el 80% de la societat, amb "un vessant social, un discurs antirepressió i una voluntat de solucionar democràticament el conflicte". La proposta passaria per oferir als comuns i a la CUP integrar-se a l'executiu. Altres veus d'ERC, com ara Oriol Junqueras o Joan Tardà, han advocat per anar directament a eleccions.

El president del Parlament considera que el govern de concentració traslladaria un missatge polític "claríssim" no només al país sinó també a l'Estat. El president de la cambra defensa que aquesta mesura enfortiria les institucions i ajudaria a forçar Madrid a asseure's a negociar el "referèndum inevitable".

El president de la Generalitat insisteix des de fa mesos que qualsevol veredicte que no sigui l'absolució haurà de tenir una resposta democràtica basada en l'exercici del dret a l'autodeterminació tot i que no ha concretat la fórmula. Té la intenció d'exposar la seva proposta al Parlament, un cop es coneguin les sentències de l'1-O.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació