31
d'agost
del
2019
Actualitzat
a les
9:10h
Des de mitjans d'agost hi ha més gent que fa cua al davant de l'oficina d'estrangeria del Passeig de Sant Joan de Barcelona. La policia espanyola ho atribueix a un missatge de Whatsapp on apareix un jove al davant de l'oficina dient que s'hi donen papers i que hauria provocat un "efecte crida puntual", però assegura que no és perquè a l'estiu atenguin a menys persones.
El cas és que l'afluència de gent s'ha mantingut elevada i davant discussions i baralles, "sovint" els treballadors de l'oficina han trucat als Mossos d'Esquadra, que en alguns casos s'hi han desplaçat amb una patrulla d'Arro, i que han fet tasques de mediació. Aquest divendres, de les 200 persones que s'esperaven a la porta n'han pogut entrar 50. Per no perdre el torn, les persones que fan cua s'han organitzat a través d'un sistema de llistes però alguns han de dormir fins a quatre dies al ras.
A les nou del matí, quan obren les portes, hi ha dues files. La de l'esquerra és de persones majoritàriament d'origen africà i la de la dreta de gent procedent principalment del continent americà. Les persones consultades, de les dues cues, expliquen que és la millor fórmula que han trobat per organitzar-se i no tenir problemes. A l'hora d'entrar ho fan en grups de cinc persones de la fila de la dreta i de l'esquerra successivament, el divendres passat fins a arribar a la cinquantena.
Cada cua s'organitza a través de llistes de 25 persones que escriuen el nom en un paper del qual prenen fotos i en alguns casos fan un grup de Whatsapp per solucionar els problemes que els puguin sorgir. S'organitzen en torns, de manera que no fa falta que tots es quedin a passar la nit, sinó que n'hi ha prou amb què ho faci una representació de cadascuna de les llistes. Per aquest motiu des del diumenge al divendres hi ha entre 30 i 50 persones dormint a la porta d'estrangeria, perquè no els prenguin el lloc, entre bosses de menjar, matalassos i cartons.
Banquers, periodistes i botiguers dormint al ras
A les cues davant del número 189 del Passeig de Sant Joan hi ha de tot. Quan la Nicole va arribar de l'Equador, deixant la seva família i després d'estudiar Periodisme, li van dir que li tocava iniciar una llista. Al principi no entenia res, però així ho va fer. Lamenta que el sistema els obligui a organitzar-se i a passar nits al ras. En Norman, del Pakistan, critica el sistema de llistes, però es resigna perquè afirma que no hi ha altra solució. En Rudolph, de Ghana, després de diversos dies fent cua, aquest divendres tampoc ha entrat, però s'ho pren amb tranquil·litat: "algun dia em tocarà".
El sistema de llistes té els seus problemes. Alguns venen places i altres desapareixen obligant alguns a tornar a començar el procés. En Rafael treballava en un banc al Salvador. Les "pandillas" van matar el seu pare, ell ho va denunciar i li van fer la vida impossible fins que va decidir vendre-ho tot i venir amb la seva família a Barcelona. S'ha hagut d'apuntar en tres llistes diferents en dues setmanes i confia que la darrera serà la definitiva. En Guillermo, de Costa Rica, considera "una falta de respecte" que els facin passar nits al ras per començar els tràmits per demanar asil. Explica que ha de venir des de lluny i que té pocs diners i li suposa molts maldecaps les hores perdudes per aquests tràmits.
El cas és que l'afluència de gent s'ha mantingut elevada i davant discussions i baralles, "sovint" els treballadors de l'oficina han trucat als Mossos d'Esquadra, que en alguns casos s'hi han desplaçat amb una patrulla d'Arro, i que han fet tasques de mediació. Aquest divendres, de les 200 persones que s'esperaven a la porta n'han pogut entrar 50. Per no perdre el torn, les persones que fan cua s'han organitzat a través d'un sistema de llistes però alguns han de dormir fins a quatre dies al ras.
A les nou del matí, quan obren les portes, hi ha dues files. La de l'esquerra és de persones majoritàriament d'origen africà i la de la dreta de gent procedent principalment del continent americà. Les persones consultades, de les dues cues, expliquen que és la millor fórmula que han trobat per organitzar-se i no tenir problemes. A l'hora d'entrar ho fan en grups de cinc persones de la fila de la dreta i de l'esquerra successivament, el divendres passat fins a arribar a la cinquantena.
Cada cua s'organitza a través de llistes de 25 persones que escriuen el nom en un paper del qual prenen fotos i en alguns casos fan un grup de Whatsapp per solucionar els problemes que els puguin sorgir. S'organitzen en torns, de manera que no fa falta que tots es quedin a passar la nit, sinó que n'hi ha prou amb què ho faci una representació de cadascuna de les llistes. Per aquest motiu des del diumenge al divendres hi ha entre 30 i 50 persones dormint a la porta d'estrangeria, perquè no els prenguin el lloc, entre bosses de menjar, matalassos i cartons.
Banquers, periodistes i botiguers dormint al ras
A les cues davant del número 189 del Passeig de Sant Joan hi ha de tot. Quan la Nicole va arribar de l'Equador, deixant la seva família i després d'estudiar Periodisme, li van dir que li tocava iniciar una llista. Al principi no entenia res, però així ho va fer. Lamenta que el sistema els obligui a organitzar-se i a passar nits al ras. En Norman, del Pakistan, critica el sistema de llistes, però es resigna perquè afirma que no hi ha altra solució. En Rudolph, de Ghana, després de diversos dies fent cua, aquest divendres tampoc ha entrat, però s'ho pren amb tranquil·litat: "algun dia em tocarà".
El sistema de llistes té els seus problemes. Alguns venen places i altres desapareixen obligant alguns a tornar a començar el procés. En Rafael treballava en un banc al Salvador. Les "pandillas" van matar el seu pare, ell ho va denunciar i li van fer la vida impossible fins que va decidir vendre-ho tot i venir amb la seva família a Barcelona. S'ha hagut d'apuntar en tres llistes diferents en dues setmanes i confia que la darrera serà la definitiva. En Guillermo, de Costa Rica, considera "una falta de respecte" que els facin passar nits al ras per començar els tràmits per demanar asil. Explica que ha de venir des de lluny i que té pocs diners i li suposa molts maldecaps les hores perdudes per aquests tràmits.