31
d'agost
del
2019
Actualitzat
el
01
de setembre
a les
21:22h
Segons la propaganda governamental espanyola, "Espanya" va entrar a París l'agost de 1944 per contribuir a l'alliberament de la capital francesa, al costat dels combatents de la Resistència gaullista i les forces aliades. En realitat, van ser uns lluitadors exiliats els qui es van enrolar a la divisió Leclerc, la mítica Nou. Espanya, l'estat, el país oficial, eren molt lluny de París i molt a prop de Berlín. Aquest 1 de setembre es compleixen vuitanta anys de l'inici de la Segona Guerra Mundial. Com es va viure aquest dia a la "neutral" Espanya de Franco?
El 4 de setembre de 1939, tres dies després de l'inici de la invasió alemanya de Polònia, Franco va proclamar la neutralitat d'Espanya en la guerra mundial que s'iniciava. L'ambient oficial, però, i el tipus d'informacions que anaven publicant els mitjans de comunicació no amagaven, amb pocs matisos, la fília proalemanya. Franco li devia molt a Hitler, que l'havia ajudat a guanyar la Guerra Civil que encara fumejava. La identificació del règim espanyol amb el feixisme era explícita.
L'ambaixada alemanya, "ministeri" de Propaganda
Al llarg del conflicte, la influència de l'ambaixada alemanya a Madrid sobre la premsa i els cercles oficials va ser enorme, actuant gairebé com un ministeri de Propaganda paral·lel. Segons la historiadora Ingrid Schulze, autora de l'estudi Èxits i fracassos de la propaganda alemanya a Espanya (1939-44), l'estructura teixida a la legació diplomàtica per l'ambaixador Von Stohrer llançava les consignes que després recollien bona part dels diaris i l'agència Efe. En aquell moment, el director de Premsa era Manuel Aznar (avi del futur president José María Aznar). Una de les peces que elaborava eren la suposada "Carta de Berlín" que publicava cada dia el diari ABC.
El paper de l'ABC
La premsa explícitament falangista, amb el diari Arriba al davant, van actuar com a clarament filonazis durant tot el conflicte. Però l'ABC va destacar també per la seva simpatia envers Berlín. El 2 de setembre, la portada del diari dels Luca de Tena era ben explícita, monopolitzada per una imatge de Hitler amb posat decidit i "informant" que "la ciutat lliure" de Danzig s'integraria en el Reich. A la pàgina 4, s'hi podien veure unes imatges de la ciutat polonesa, amb un peu de foto on es deia que els carrers mostraven "el típic sabor alemany".
Les publicacions de l'ABC van seguir la mateixa orientació aquell setembre. El 5 d'octubre, informava de "l'entrada triomfal del führer a Danzig", que s'havia produït el 19 de setembre, subratllant-ne "l'entusiasme" amb què la població l'havia aclamat. Cal recordar que el rotatiu informaria del suïcidi de Hitler l'abril de 1945 afirmant en to elogiós que va morir "lluitant fins al darrer moment contra les forces comunistes".
"Hores atzaroses a Europa"
Així és com La Vanguardia va titular les primeres notícies sobre la invasió de Polònia, "Hores atzaroses a Europa". Amb un to més suau que l'ABC, informava de "recíprocs intents aeris sobre Varsòvia i Berlín", donant a entendre un enfrontament equitatiu quan es tractava d'una invasió.
El corresponsal de La Vanguardia a Berlín, Ramon Garriga, donava notícia el 2 de setembre de la sessió celebrada al Reichstag en què Hitler va comunicar la "rèplica alemanya a les agressions" poloneses. Sobre el dictador alemany, escriu que "se li notaven les marques de l'enorme treball i responsabilitat dels moments actuals". El que deien els diaris reflectia simplement la línia oficial dictada pel règim. Quan semblava que Hitler assoliria la victòria, Franco va passar de la neutralitat a la no bel·ligerància, donant a entendre que no entrava en la guerra però no era indiferent.
Va ser el temps en què Serrano Suñer, de l'ala més filoalemanya del govern, va ser fet ministre d'Exteriors. Quan la petjada nazi era ben visible als carrers. Franco es va entrevistar amb Hitler a Hendaya. Quan el führer va envair Rússia, es va exacerbar la fília pronazi i es va enviar la División Azul a morir en terra russa. Després, però, vindria la reculada. Stalingrad va assenyalar el declivi hitlerià. Serrano Súñer va ser cessat i Franco va tornar a la "neutralitat". Una actitud molt allunyada de la dels republicans catalans i espanyols que van entrar a París.
El 4 de setembre de 1939, tres dies després de l'inici de la invasió alemanya de Polònia, Franco va proclamar la neutralitat d'Espanya en la guerra mundial que s'iniciava. L'ambient oficial, però, i el tipus d'informacions que anaven publicant els mitjans de comunicació no amagaven, amb pocs matisos, la fília proalemanya. Franco li devia molt a Hitler, que l'havia ajudat a guanyar la Guerra Civil que encara fumejava. La identificació del règim espanyol amb el feixisme era explícita.
L'ABC es va caracteritzar per la seva simpatia pel III Reich. Foto: ABC
L'ambaixada alemanya, "ministeri" de Propaganda
Al llarg del conflicte, la influència de l'ambaixada alemanya a Madrid sobre la premsa i els cercles oficials va ser enorme, actuant gairebé com un ministeri de Propaganda paral·lel. Segons la historiadora Ingrid Schulze, autora de l'estudi Èxits i fracassos de la propaganda alemanya a Espanya (1939-44), l'estructura teixida a la legació diplomàtica per l'ambaixador Von Stohrer llançava les consignes que després recollien bona part dels diaris i l'agència Efe. En aquell moment, el director de Premsa era Manuel Aznar (avi del futur president José María Aznar). Una de les peces que elaborava eren la suposada "Carta de Berlín" que publicava cada dia el diari ABC.
El paper de l'ABC
La premsa explícitament falangista, amb el diari Arriba al davant, van actuar com a clarament filonazis durant tot el conflicte. Però l'ABC va destacar també per la seva simpatia envers Berlín. El 2 de setembre, la portada del diari dels Luca de Tena era ben explícita, monopolitzada per una imatge de Hitler amb posat decidit i "informant" que "la ciutat lliure" de Danzig s'integraria en el Reich. A la pàgina 4, s'hi podien veure unes imatges de la ciutat polonesa, amb un peu de foto on es deia que els carrers mostraven "el típic sabor alemany".
Les publicacions de l'ABC van seguir la mateixa orientació aquell setembre. El 5 d'octubre, informava de "l'entrada triomfal del führer a Danzig", que s'havia produït el 19 de setembre, subratllant-ne "l'entusiasme" amb què la població l'havia aclamat. Cal recordar que el rotatiu informaria del suïcidi de Hitler l'abril de 1945 afirmant en to elogiós que va morir "lluitant fins al darrer moment contra les forces comunistes".
"Hores atzaroses a Europa"
Així és com La Vanguardia va titular les primeres notícies sobre la invasió de Polònia, "Hores atzaroses a Europa". Amb un to més suau que l'ABC, informava de "recíprocs intents aeris sobre Varsòvia i Berlín", donant a entendre un enfrontament equitatiu quan es tractava d'una invasió.
El corresponsal de La Vanguardia a Berlín, Ramon Garriga, donava notícia el 2 de setembre de la sessió celebrada al Reichstag en què Hitler va comunicar la "rèplica alemanya a les agressions" poloneses. Sobre el dictador alemany, escriu que "se li notaven les marques de l'enorme treball i responsabilitat dels moments actuals". El que deien els diaris reflectia simplement la línia oficial dictada pel règim. Quan semblava que Hitler assoliria la victòria, Franco va passar de la neutralitat a la no bel·ligerància, donant a entendre que no entrava en la guerra però no era indiferent.
Va ser el temps en què Serrano Suñer, de l'ala més filoalemanya del govern, va ser fet ministre d'Exteriors. Quan la petjada nazi era ben visible als carrers. Franco es va entrevistar amb Hitler a Hendaya. Quan el führer va envair Rússia, es va exacerbar la fília pronazi i es va enviar la División Azul a morir en terra russa. Després, però, vindria la reculada. Stalingrad va assenyalar el declivi hitlerià. Serrano Súñer va ser cessat i Franco va tornar a la "neutralitat". Una actitud molt allunyada de la dels republicans catalans i espanyols que van entrar a París.