Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

memòria històrica

Quan Hitler va voler ser l'amo del món: 80 anys de la Segona Guerra Mundial

L'1 de setembre de 1939, les tropes de Hitler van envair Polònia com a resposta a un inexistent atac a Alemanya

per Pep Martí, 30 d'agost de 2019 a les 21:06 |
Soldats alemanys eliminen un punt fronterer polonès. | Viquipèdia
"Aquesta nit, el nostre enemic secular ha iniciat les accions ofensives contra l'estat polonès. En aquest moment històric, m'adreço a tots els ciutadans del país amb la profunda convicció que tota la nació es posa al costat del comandant en cap i de les forces armades per defensar la seva llibertat, la seva independència i el seu honor". El president de Polònia, Ignacy Moscicki, es va dirigir amb aquestes paraules a la seva població poques hores després que s'iniciés l'atac alemany a Polònia.  

Era l'1 de setembre de 1939. Amb la invasió de Polònia per les tropes del III Reich, començava la Segona Guerra Mundial. Després de diverses crisis internacionals en què Europa havia fregat un conflicte continental, com quan Alemanya es va fer amb els Sudets uns mesos abans (quan es va annexionar Bohèmia i Moràvia amb l'excusa que hi vivien sudets, germanòfons de l'est), o quan es va apoderar d'Àustria, finalment arribava l'hora de la veritat per les grans democràcies com França i Gran Bretanya.


Berlín reclamava el corredor de Gdansk (Danzig en alemany), una franja del nord de Polònia, com a part integrant de la gran Alemanya. Aquesta va ser la coartada per un atac massiu del poder militar de Hitler contra el poble polonès. Poques setmanes abans, havia signat un acord amb Stalin per repartir-se el país i impedir que l'URSS intervingués. 
Hitler creia que França i el Regne Unit tornarien a cedir. Coneixia els governants de tots dos països (Daladier, Chamberlain) i els considerava tous i sense força. A més, Hitler disposava de la simpatia de la Itàlia feixista. Espanya acabava de sortir de la Guerra Civil i estava sota la bota del general Franco. El feixisme ascendia arreu. 


Les mentides de Hitler

El dictador alemany va saber aprofitar la humiliació que havia suposat el Tractat de Versalles (1919) després de la derrota alemanya a la Primera Guerra Mundial. Les dures condicions dels vencedors havien ferit la moral alemanya. "Mai més un 9 de novembre", repetia Hitler, en al·lusió al dia de la capitulació, el 1918. L'1 de setembre de 1939 era el dia de la revenja.


Va convocar el Reichstag, el parlament del règim nacionalsocialista, per comunicar que les tropes alemanyes havien entrat a Polònia. Encara en aquell moment, es va referir tan sols a Danzig com a objectiu de conquesta, va esmentar suposats atacs i vexacions que patien els germanoparlants de Polònia i va oferir converses pacífiques per resoldre el conflicte amb les autoritats de Varsòvia. També en aquell moment, Hitler va assegurar que l'operació militar era una resposta a diversos atacs que havien rebut de les tropes poloneses. En realitat, Berlín va simular una suposada ofensiva polonesa contra Alemanya.

Aquest cop, però, Londres i París van respondre i les coses van anar diferents. La invasió violava de ple els acords amb el Regne Unit, que havia assegurat la protecció de Polònia i el Regne Unit i França van exigir a Hitler que es fes enrere mentre feien una crida a la mobilització general. Al Reichstag, que es va reunir en un ambient de gran excitació i fanatisme, Hitler va exclamar: "La meva vida pertany al poble alemany". El món ja estava en guerra. Ho estaria fins al 1945, en un conflicte mundial que deixaria una estesa de morts que encara ara és matèria de debat historiogràfic però que va superar els 55 milions (24 d'ells només a l'URSS) i que va culminar amb la derrota i la desfeta de Hitler. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació