28
d'agost
del
2019
Actualitzat
a les
16:27h
La reina Elisabet II, cap d'Estat del Regne Unit, ha acceptat la suspensió del parlament que li havia demanat el primer ministre, Boris Johnson. Aquesta decisió paralitza Westminster i permet al líder conservador tirar endavant els seus plans del Brexit sense aparent oposició.
La pretensió del primer ministre Boris Johnson obre una crisi constitucional sense precedents al Regne Unit i deixa en una posició molt compromesa Elisabet II, qui formalment ha hagut d'autoritzar la pretensió del seu premier.
Qui millor va descriure la situació que es podria generar en cas que Johnson intentés perpetrar la suspensió del Parlament va ser John Major, exprimer ministre. Conservador com Johnson però angoixat per la deriva que viu el Regne Unit, en una entrevista a la BBC va amenaçar d'anar als tribunals en cas que Downing Street intentés deixar el legislatiu de banda.
Elisabet II, que ha rebut la petició del seu primer ministre a la residència on passa les vacances, a Balmoral, s'ha enfrontat a una papereta important. De fet, la tradició política britànica no deixa gaire marge al monarca, que sol concedir les propostes dels primers ministres. Una negativa de la reina hagués estat una intervenció enfront el govern en el país que ha fet de la màxima "el rei regna però no governa" un dels seus principis.
El moviment de Johnson és un atac sense precedents al Parlament, on el líder conservador no té una majoria assegurada. Tot i que les enquestes el donen guanyador ara per ara d'unes eleccions anticipades, a Westminster hi ha una majoria contrària a un Brexit sense acord. La via de recórrer als tribunals que va anunciar Major apareix ara com una possible reacció dels contraris a sortir de la UE per la finestra.
La petició de Johnson de suspendre el Parlament també dona ales a les reivindicacions independentistes d'Escòcia, ja fortament revifades arran del Brexit: "No és una democràcia, és una dictadura", ha afirmat la primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, per qualificar les intencions de Johnson de tancar la cambra legislativa.
La pretensió del primer ministre Boris Johnson obre una crisi constitucional sense precedents al Regne Unit i deixa en una posició molt compromesa Elisabet II, qui formalment ha hagut d'autoritzar la pretensió del seu premier.
Qui millor va descriure la situació que es podria generar en cas que Johnson intentés perpetrar la suspensió del Parlament va ser John Major, exprimer ministre. Conservador com Johnson però angoixat per la deriva que viu el Regne Unit, en una entrevista a la BBC va amenaçar d'anar als tribunals en cas que Downing Street intentés deixar el legislatiu de banda.
Elisabet II, que ha rebut la petició del seu primer ministre a la residència on passa les vacances, a Balmoral, s'ha enfrontat a una papereta important. De fet, la tradició política britànica no deixa gaire marge al monarca, que sol concedir les propostes dels primers ministres. Una negativa de la reina hagués estat una intervenció enfront el govern en el país que ha fet de la màxima "el rei regna però no governa" un dels seus principis.
El moviment de Johnson és un atac sense precedents al Parlament, on el líder conservador no té una majoria assegurada. Tot i que les enquestes el donen guanyador ara per ara d'unes eleccions anticipades, a Westminster hi ha una majoria contrària a un Brexit sense acord. La via de recórrer als tribunals que va anunciar Major apareix ara com una possible reacció dels contraris a sortir de la UE per la finestra.
La petició de Johnson de suspendre el Parlament també dona ales a les reivindicacions independentistes d'Escòcia, ja fortament revifades arran del Brexit: "No és una democràcia, és una dictadura", ha afirmat la primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, per qualificar les intencions de Johnson de tancar la cambra legislativa.