28
d'agost
del
2019
Actualitzat
a la
13:21h
La pretensió del primer ministre Boris Johnson de tancar el Parlament obre una crisi constitucional sense precedents al Regne Unit i deixa en una posició molt compromesa la reina Elisabet II, que és la cap de l'Estat i qui formalment ha d'autoritzar la pretensió del seu premier. El líder conservador vol assegurar-se d'executar el Brexit, amb acord o sense, i per això darrer necessita que Westminster estigui immobilitzat.
Qui millor va descriure la situació que es podria generar en cas que Johnson intentés perpetrar la suspensió del Parlament va ser John Major, exprimer ministre. Conservador com Johnson però angoixat per la deriva que viu el Regne Unit, en una entrevista a la BBC va amenaçar d'anar als tribunals en cas que Downing Street intentés deixar el legislatiu de banda.
Elisabet II, que ha rebut la petició del seu primer ministre a la residència on passa les vacances, a Balmoral, té una papereta enrevessada. La tradició política britànica no deixa gaire marge al monarca, que sol concedir les propostes dels primers ministres. Una negativa de la reina seria una intervenció enfront el govern en el país que ha fet de la màxima "el rei regna però no governa" un dels seus principis.
Però alhora, el moviment de Johnson és un atac sense precedents al Parlament, on el líder conservador no té una majoria assegurada. Tot i que les enquestes el donen guanyador ara per ara d'unes eleccions anticipades, a Westminster hi ha una majoria contrària a un Brexit sense acord. La via de recórrer als tribunals que va anunciar Major apareix ara com una possible reacció dels contraris a sortir de la UE per la finestra.
Una altra opció seria que el bloc opositor es posés d'acord per derrocar Johnson al Parlament, però hi ha moltes dificultats per consensuar un candidat a primer ministre. El grapat de diputats conservadors contraris a Johnson, com també els liberals, no volen fer primer ministre el líder laborista, Jeremy Corbyn.
John Major va recordar en les seves declaracions a la BBC el darrer cop que un monarca va intentar suspendre el Parlament. Va ser a mitjan segle XVII, quan l'absolutista Carles I va voler preservar el seu poder contra el legislatiu. Va ser l'inici d'una guerra civil que va concloure amb la decapitació del rei i la proclamació d'una efímera república a Gran Bretanya.
La petició de Johnson de suspendre el Parlament també dona ales a les reivindicacions independentistes d'Escòcia, ja fortament revifades arran del Brexit: "No és una democràcia, és una dictadura", ha afirmat la primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, per qualificar les intencions de Johnson de tancar la cambra legislativa.
Qui millor va descriure la situació que es podria generar en cas que Johnson intentés perpetrar la suspensió del Parlament va ser John Major, exprimer ministre. Conservador com Johnson però angoixat per la deriva que viu el Regne Unit, en una entrevista a la BBC va amenaçar d'anar als tribunals en cas que Downing Street intentés deixar el legislatiu de banda.
Elisabet II, que ha rebut la petició del seu primer ministre a la residència on passa les vacances, a Balmoral, té una papereta enrevessada. La tradició política britànica no deixa gaire marge al monarca, que sol concedir les propostes dels primers ministres. Una negativa de la reina seria una intervenció enfront el govern en el país que ha fet de la màxima "el rei regna però no governa" un dels seus principis.
Però alhora, el moviment de Johnson és un atac sense precedents al Parlament, on el líder conservador no té una majoria assegurada. Tot i que les enquestes el donen guanyador ara per ara d'unes eleccions anticipades, a Westminster hi ha una majoria contrària a un Brexit sense acord. La via de recórrer als tribunals que va anunciar Major apareix ara com una possible reacció dels contraris a sortir de la UE per la finestra.
Una altra opció seria que el bloc opositor es posés d'acord per derrocar Johnson al Parlament, però hi ha moltes dificultats per consensuar un candidat a primer ministre. El grapat de diputats conservadors contraris a Johnson, com també els liberals, no volen fer primer ministre el líder laborista, Jeremy Corbyn.
John Major va recordar en les seves declaracions a la BBC el darrer cop que un monarca va intentar suspendre el Parlament. Va ser a mitjan segle XVII, quan l'absolutista Carles I va voler preservar el seu poder contra el legislatiu. Va ser l'inici d'una guerra civil que va concloure amb la decapitació del rei i la proclamació d'una efímera república a Gran Bretanya.
La petició de Johnson de suspendre el Parlament també dona ales a les reivindicacions independentistes d'Escòcia, ja fortament revifades arran del Brexit: "No és una democràcia, és una dictadura", ha afirmat la primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, per qualificar les intencions de Johnson de tancar la cambra legislativa.