El Govern inicia les accions legals per reclamar a l'Estat el finançament del 2019

Meritxell Budó lamenta que el govern de Pedro Sánchez "projecti els seus problemes interns" a la resta d'administracions

La consellera portaveu, Meritxell Budó, en roda de premsa.
La consellera portaveu, Meritxell Budó, en roda de premsa. | Govern
27 d'agost del 2019
Actualitzat a les 14:21h
La Generalitat ha iniciat els tràmits legals per portar el govern espanyol als tribunals perquè aboni els recursos que li pertoquen el 2019 en finançament. Així ho ha anunciat aquest dimarts la consellera portaveu, Meritxell Budó, després que fa uns dies el vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Pere Aragonès, ja anunciés en compareixença parlamentària aquest acció, que reclama a 1.317 milions d'euros.

Després de la reunió de l'executiu català, Budó ha lamentat que el govern de Pedro Sánchez "projecti els seus problemes interns" a la resta d'administracions i ha denunciat que vulneri la llei en incomplir les seves obligacions financeres envers la Generalitat. Segons ha dit, l'acord de Govern és el "pas previ" a la presentació d'un recurs contenciós-administratiu, que es tramitarà en els propers dies. D'acord amb la llei 22/2009, ha precisat la consellera, l'Estat està "obligat" a fer efectiu el lliurament de les bestretes perquè les comunitats autònomes puguin fer front a les seves obligacions legals, i malgrat que els pressupostos estatals del 2019 no van ser aprovats, el seu avantprojecte sí que va ser acceptat pel Consell de Ministres. Per tant, ha dit, es compleix el requisit establert per la llei perquè els pagaments es facin efectius, ja que en no fer-ho la tresoreria de la Generalitat pateix un important perjudici.

Ara per ara, ha indicat, el govern de Sánchez al·lega que no es poden fer els pagaments perquè l'executiu es troba en funcions, però aquest argument legal, segons ha dit, "no pot ser admès", ja que els ingressos constitueixen una acció d'administració ordinària i, per tant, una obligació legal fins i tot per a un govern en funcions.

Els recursos retinguts, ha explicat Budó, s'eleven a 1.317 milions d'euros, dels quals 874 corresponen a l'actualització de la bestreta de l'any 2019, i 443 milions procedeixen de la gestió de l'IVA que Hisenda va introduir l'any 2017 i que va provocar una pèrdua d'ingressos a les comunitats autònomes equivalent a la recaptació d'un mes.

Arran de la denúncia de la Generalitat, altres comunitats autònomes com Galícia o Castella i Lleó han decidit presentar recursos per l'impacament de les bestretes i, per tant, emprendre també accions legals contra l'Estat. Malgrat que no hi ha hagut una acció conjunta amb aquests territoris, sí que hi ha hagut comunicació.

Per altra banda, tant el Govern com també diversos partits polítics han sol·licitat la remissió de l'informe de l'Advocacia de l'Estat en què es justifica aquest impagament. "No se'ns ha facilitat en cap moment, i això que em consta que per part de la conselleria d'Economia i Hisenda s'ha sol·licitat", ha declarat Budó. Per contra, ha dit, la Generalitat es basa en l'informe de l'assessoria jurídica que cita els punts legals en què es basarà el contenciós-administratiu.

Confrontació amb diàleg

Budó ha aclarit les paraules del president del Govern, Quim Torra, a la Universitat Cataltana d'Estiu. Segons ha justificat, "confrontació democràtica vol dir afrontar políticament un problema que és polític", i per tant, ha dit, "vol dir no cedir a la repressió" i "no acceptar cap sentència que no sigui l'absolució". Òbviament, ha puntualitzat, la confrontació "és compatible amb el diàleg", i per tant el Govern ha mostrat el "màxim suport" a aquesta tesi. Pel que fa a les línies mestres de la reposta unitària, ha afirmat que s'està treballant des dels diferents actors polítics. En aquest punt, ha afirmat que la Diada serà el primer escenari "previ" a la mobilització amb vista a les sentències: "La Diada ha de ser una primera resposta a qualsevol sentència que no sigui absolutòria". No obstant això, ha recordat que també s'haurà d'estar atent a les euroordres que puguin determinar-se.

La consellera portaveu, però, s'ha mostrat convençuda que "no hi ha cap escenari" que, en aquests moments, "faci pensar que una resposta a la sentència serà la convocatòria d'eleccions", tot i que ha precisat que l'última paraula la té el president.

Sanitat, robòtica i innovació

El Govern també ha aprovat el decret d'acreditació dels infermers perquè puguin indicar, usar i dispensar medicaments i productes sanitaris, sempre acreditant el títol i un mínim d'un any d'experiència professional. També s'ha acordat adjudicar el concurs per subscriure convenis amb les mútues col·laboradores de la seguretat social que han de cobrir contingències d'accidents de treball i malalties professionals al personal vinculat a la Generalitat, i s'ha aprovat l'adhesió a un programa per promoure la robòtica i el pensament computacional als centres educatius.

En termes d'innovació, el Govern també ha aprovat la participació de Catalunya al projecte europeu Interreg Europa-Start Easy per fomentar pràctiques administratives orientades a la millora de la competitivitat de les startups. Així mateix, ha acceptat declarar l'associació sense ànim de lucre LiceXballet entitat d'interès cultural.