26
d'agost
del
2019
Actualitzat
a les
17:22h
La cimera del G-7 a Biarritz ja és història. Durant tres dies, ha reunit els líders de les principals potències econòmiques democràtiques: el president dels EUA, Donald Trump; el de França, Emmanuel Macron; la cancellera alemanya, Angela Merkel; el primer ministre britànic, Boris Johnson; el d'Itàlia, Giuseppe Conte; el del Canadà, Justin Trudeau, i el del Japó, Shinzo Abe, més el president del Consell Europeu, Donald Tusk. La trobada deixa un escenari complex amb algunes sorpreses. Aquests són alguns elements que ofereix el panorama internacional després de la cimera.
Macron, diplomàtic guanyador
El president francès ha aconseguit un èxit diplomàtic en la cimera de Biarritz. Ha sabut aprofitar el seu paper d'amfitrió i ha escenificat amb eficàcia la posició de França. No s'ha arronsat davant els seus interlocutors més difícils, com Donald Trump i Boris Johnson. Ha consolidat un bloc junt a la cancellera alemanya, Angela Merkel, i la Unió Europea. S'ha plasmat en la defensa de l'acord nuclear amb l'Iran i el gest sorprenent del viatge del ministre d'Exteriors iranià a Biarritz de diumenge per entrevistar-se amb els caps de la diplomàcia francesa. Un viatge fora del guió que ha ofert la imatge d'un Macron agosarat.
El president nord-americà fa concessions
L'encontre al País Basc francès ha servit també per contemplar un Trump inhabitual. Si l'inici de la trobada l'ambient era crispat, Trump s'ha acomiadat explicant que la Xina havia demanat tornar a negociar per encarrilar la guerra comercial i mostrant-se obert a dialogar. Sobre l'Iran, ha assegurat que no vol derrocar el règim de la República Islàmica i que Teheran té una oportunitat de resoldre la seva crisi.
El president nord-americà ha explicitat que tots els aliats coincideixen en la voluntat d'impedir que l'Iran sigui una potència nuclear. A què es deu aquest aparent Trump moderat? És fruit d'un càlcul davant la campanya nord-americana o el risc d'una recessió? Potser simplement sigui un bon dia dins d'una presidència molt llunàtica. En tot cas, els problemes persistiran.
La UE planta cara al Brexit dur
El G-7 s'ha reunit dos mesos abans del 31 d'octubre, quan es farà efectiu el Brexit (si no hi ha un nou ajornament in extremis). El nou primer ministre britànic, Boris Johnson, s'ha entrevistat amb els seus aliats i ha intentat convèncer-los que modifiquin la seva posició. Però tot i la cordialitat, ni Merkel, ni Macron, ni Donald Tusk, el president del Consell Europeu, han obert la porta a cap més concessió a Londres. Una opció que veuen com a perillosa i que afebliria la UE. Johnson es troba entre l'espasa del Parlament de Westminster, que no vol un Brexit sense acord, i la paret de Brussel·les, que no li vol donar més aire. Caldrà veure.
El clima, una batalla de resultat incert
El G-7 ha aprovat un pla d'ajuda de 20 milions de dòlars per a l'Amazonia en flames. Aquest és un dels titulars de la cimera. Però el cert és que es tracta d'una mesura paliativa que no és una mostra de cap gir significatiu pel que fa a la política de combat contra el canvi climàtic. S'ha anunciat (ho ha fet Macron acompanyat d'un dels presidents convidats, el de Xile, Sebastián Piñera) que la propera assemblea general de l'ONU debatrà un pla integral de reforestació de l'Amazònia.
Però el ritme de destrucció del gran pulmó verd corre més que tots els plans de reforestació que es puguin engegar. I el presdient brasiler, l'ultra Bolsonaro, que ha protagonitzat una polèmica sorollosa amb Macron, ja ha deixat clar que no facilitarà la intervenció internacional a l'Amazònia. El clima té mala peça al teler.
Rússia, encara no
Els líders del G-7 han deixat clar que no ha arribat encara el moment de tornar a obrir la porta a Moscou perquè es reincorpori al grup. Això malgrat que Trump ha expressat en diverses ocasions la seva posició favorable al retorn de Vladimir Putin a la taula. La resta de líders mundials s'hi neguen en rodó, després que decidissin l'expulsió de Rússia arran de l'annexió de Crimea. En això, el britànic Johnson coincideix amb els altres cinc enfront Washington.
Macron, diplomàtic guanyador
El president francès ha aconseguit un èxit diplomàtic en la cimera de Biarritz. Ha sabut aprofitar el seu paper d'amfitrió i ha escenificat amb eficàcia la posició de França. No s'ha arronsat davant els seus interlocutors més difícils, com Donald Trump i Boris Johnson. Ha consolidat un bloc junt a la cancellera alemanya, Angela Merkel, i la Unió Europea. S'ha plasmat en la defensa de l'acord nuclear amb l'Iran i el gest sorprenent del viatge del ministre d'Exteriors iranià a Biarritz de diumenge per entrevistar-se amb els caps de la diplomàcia francesa. Un viatge fora del guió que ha ofert la imatge d'un Macron agosarat.
El president nord-americà fa concessions
L'encontre al País Basc francès ha servit també per contemplar un Trump inhabitual. Si l'inici de la trobada l'ambient era crispat, Trump s'ha acomiadat explicant que la Xina havia demanat tornar a negociar per encarrilar la guerra comercial i mostrant-se obert a dialogar. Sobre l'Iran, ha assegurat que no vol derrocar el règim de la República Islàmica i que Teheran té una oportunitat de resoldre la seva crisi.
El president nord-americà ha explicitat que tots els aliats coincideixen en la voluntat d'impedir que l'Iran sigui una potència nuclear. A què es deu aquest aparent Trump moderat? És fruit d'un càlcul davant la campanya nord-americana o el risc d'una recessió? Potser simplement sigui un bon dia dins d'una presidència molt llunàtica. En tot cas, els problemes persistiran.
La UE planta cara al Brexit dur
El G-7 s'ha reunit dos mesos abans del 31 d'octubre, quan es farà efectiu el Brexit (si no hi ha un nou ajornament in extremis). El nou primer ministre britànic, Boris Johnson, s'ha entrevistat amb els seus aliats i ha intentat convèncer-los que modifiquin la seva posició. Però tot i la cordialitat, ni Merkel, ni Macron, ni Donald Tusk, el president del Consell Europeu, han obert la porta a cap més concessió a Londres. Una opció que veuen com a perillosa i que afebliria la UE. Johnson es troba entre l'espasa del Parlament de Westminster, que no vol un Brexit sense acord, i la paret de Brussel·les, que no li vol donar més aire. Caldrà veure.
El clima, una batalla de resultat incert
El G-7 ha aprovat un pla d'ajuda de 20 milions de dòlars per a l'Amazonia en flames. Aquest és un dels titulars de la cimera. Però el cert és que es tracta d'una mesura paliativa que no és una mostra de cap gir significatiu pel que fa a la política de combat contra el canvi climàtic. S'ha anunciat (ho ha fet Macron acompanyat d'un dels presidents convidats, el de Xile, Sebastián Piñera) que la propera assemblea general de l'ONU debatrà un pla integral de reforestació de l'Amazònia.
Però el ritme de destrucció del gran pulmó verd corre més que tots els plans de reforestació que es puguin engegar. I el presdient brasiler, l'ultra Bolsonaro, que ha protagonitzat una polèmica sorollosa amb Macron, ja ha deixat clar que no facilitarà la intervenció internacional a l'Amazònia. El clima té mala peça al teler.
Rússia, encara no
Els líders del G-7 han deixat clar que no ha arribat encara el moment de tornar a obrir la porta a Moscou perquè es reincorpori al grup. Això malgrat que Trump ha expressat en diverses ocasions la seva posició favorable al retorn de Vladimir Putin a la taula. La resta de líders mundials s'hi neguen en rodó, després que decidissin l'expulsió de Rússia arran de l'annexió de Crimea. En això, el britànic Johnson coincideix amb els altres cinc enfront Washington.