El «155» de la dreta hindú al Caixmir reobre un conflicte oblidat

La decisió del govern de Narendra Modi de suprimir l'autonomia de l'estat de majoria musulmana retorna les tensions de Nova Delhi amb el Pakistan i la Xina

Forces policials vigilen les ciutats del Caixmir després de la suspensió de l'autonomia.
Forces policials vigilen les ciutats del Caixmir després de la suspensió de l'autonomia. | Europa Press
25 d'agost del 2019
Actualitzat a les 10:59h
La decisió del govern indi, el 5 d'agost passat, de suprimir l'autonomia del Caixmir -aplicant-hi una mena d'article 155- ha reobert un conflicte que acompanya la història de l'Índia, nascuda com a estat del procés d'independència del Regne Unit culminat el 1947. Aquell mateix any, les zones de majoria musulmana de l'Índia van separar-se'n i van crear un nou estat, el Pakistan. Això va ser l'inici d'un conflicte llarg que ha generat diverses guerres entre tots dos països. 

El Caixmir, regió del nord de majoria musulmana, va optar per continuar a l'Índia, però va ser des d'aleshores un territori en disputa. Un terç de l'estat pertany al Pakistan, i una petita zona, a la Xina. La resta roman a l'Índia, que ara li ha arrabassat l'estatus especial que tenia.

L'Índia es va constituir en una república amb uns estats federats que disposen de competències rellevants. Però el poder central es reserva la capacitat d'intervenir-hi a través de decrets presidencials avalats pel Parlament. Ha estat la via emprada per Nova Delhi. La Constitució índia estableix en el seu article 370 un règim especial per al Caixmir, amb la prohibició de compra de terreny per foranis. Una garantia per impedir la colonització del territori que ara ha estat anul·lada. Amb la suspensió de l'autonomia, s'han suspès drets individuals i centenars de dirigents polítics han estat posats en arrest domiciliari.  

Contra l'herència de Nehru i Indira Gandhi

Durant dècades, la història de l'Índia va ser també la d'una dinastia, els Nehru. Jawaharlal Nehru i la seva filla, Indira, van governar el país al capdavant del Partit del Congrés, una força nacionalista hindú però conscient de la necessitat d'un estat laic per aixoplugar totes les seves confessions. Durant anys, el Congrés va practicar una política populista i vagament esquerranosa. A l'oposició només hi havia una suma de faccions, moltes de base regional, i un minoritari Partit Bharatiya Janata (BJP), hinduista conservador. 

El Janata va governar en breus períodes, sempre vigilat de prop pel Partit del Congrés. Però la històrica formació dels Nehru es va desgastar i, el 2014, Narendra Modi va dur el BJP al poder amb una majoria clara, i aquest març passat, la dreta hinduista va incrementar la seva majoria. Va ser el moment esperat per endurir el projecte nacionalista hindú i la repressió contra les minories.  

Modi i el projecte de la dreta nacionalista

Les accions armades del mes de febrer d'un grup jihadista, Jaish-e-Mohammad, des del Pakistan, amb atemptats mortals contra policies, van decidir Nova Delhi a aprofitar al màxim el missatge de la dreta nacionalista. Amb una majoria abassegadora al Parlament, Modi ha cregut arribada l'hora de donar un cop decisiu al Caixmir i anorrear la comunitat musulmana.    

El projecte de Modi va més enllà de l'hegemonia d'un partit. Vol fer de l'Índia una nació només per a hindús i acabar amb el component laic que propugnaven Nehru i Indira Gandhi. També vol enterrar per sempre el llegat de Mahatma Gandhi, que va advocar per un estat on podien conviure hindús i musulmans i va ser assassinat per un extremista hindú, Nathuram Godse, el 1948.  

L'executiu conservador ha suprimit l'autonomia del Caixmir i l'ha dividit creant-ne dos estats subordinats directament a Nova Delhi: Jammu i Cixmir, d'una banda, i Ladakh de l'altra. La decisió de Modi pot ser l'inici d'un nou conflicte regional. El Pakistan i la Xina ja s'han mostrat del tot contràries a la mesura adoptada i la ferida de les guerres indopakistaneses amenaça de reobrir-se.