Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

seguretat

Per què el 90% dels lladres reincidents eludeixen la presó?

El conseller d'Interior, Miquel Buch, recupera el debat sobre la necessitat de revisar el codi penal i donar eines als jutges per empresonar en cas de multireincidència

per Aida Morales, 22 d'agost de 2019 a les 15:10 |
Els Mossos, detenint una persona després d'haver comès un delicte. | Mossos d'Esquadra
Els Mossos d'Esquadra van presentar aquest dimecres una dada gens menyspreable. Nou de cada deu detinguts per furts i delictes de robatori amb violència i intimidació no ingressen en presó provisional, malgrat que siguin considerats reincidents. Una situació materialitzada a Barcelona en només 165 ingressos a la presó de les 1.529 persones que han estat detingudes per aquest tipus de delictes entre els mesos de gener i agost del 2019. Davant d'aquesta situació, el conseller d'Interior, Miquel Buch, ja ha demanat al govern espanyol que es plantegi un enduriment del codi penal. 

La norma orgànica espanyola, però, ja va ser reformada respecte dels delictes que afecten el patrimoni l'any 2015. La Llei Orgànica 1/2015 del 30 de març esdevenia, de fet, la reforma més profunda efectuada a l'actual codi penal des de la seva aprovació l'any 1995, i suposava la supressió de les faltes i la creació de nous delictes lleus. Ara, el debat polític, i de retruc judicial, se centra en la interpretació més o menys restrictiva d'aquests delictes -quan són considerats lleus però tenen caràcter reincident-, i els límits de la presumpció d'innocència. 


- Què diu la llei?
L'article 235 del codi penal indica que es condemnarà a entre un i tres anys de presó una persona que hagi estat condemnada fermament per, com a mínim, tres delictes de furt. La pena ascendeix a entre dos i cinc anys en els delictes de robatori amb força. En cas que l'import d'allò furtat no superi els 400 euros, només s'imposarà una multa.

- Què és l'agreujant de reincidència?
L'agreujant de reincidència s'aplica quan una persona ja ha estat condemnada per un delicte que ha de ser comprès en el mateix títol del codi penal, i de la mateixa naturalesa. En cas que la sentència no sigui ferma, no es podrà aplicar aquest agreujant, i si la condemna està recorreguda, tampoc.


Tampoc es considerarà reincident una persona condemnada per delictes diferents. I és aquest un dels aspectes de la discòrdia, ja que, en el marc dels delictes patrimonials es considera que tenen una naturalesa diferent entre si els delictes de robatori, furt, estafa, apropiació indeguda o insolvència punible, entre d'altres. En altres paraules, si hi ha una persona condemnada per un delicte de robatori en habitatge, i és detinguda per cometre un furt, no se'l consideraria reincident.

- Per què no es decreta presó provisional després d'una detenció?
Experts penalistes consultats per NacióDigital expliquen que, en cas de delictes de furt o de robatori amb intimidació -que hagin tingut caràcter lleu i amb escàs valor d'allò robat-, els jutges acostumen a deixar en llibertat els detinguts per preservar la seva presumpció d'innocència. "És un tema jurisprudencial, però no legal", apunten, i precisen que en qualsevol moment podria canviar la jurisprudència i justificar la presó en el risc de reincidència, precisament, si allò que es decideix computar són les detencions múltiples i no les condemnes fermes.

En aquest punt, la discòrdia rau en aquells casos de persones que han estat detingudes diverses vegades en un període curt de temps, però que encara no han estat condemnades per un mateix tipus de delicte. Sobre això, el conseller d'Interior ha vinculat els problemes de seguretat a Barcelona amb el fet que hi hagi persones detingudes fins a quatre vegades per furtar i que segueixen en llibertat.

- És una opció modificar el codi penal?

Modificar el codi penal, tal com proposa Buch, permetria aclarir la situació de multireincidència quan encara no hi ha condemnes fermes, i donar eines clares als jutges per decretar o no presó provisional. Actualment, la decisió és a mans de la judicatura, que actua basant-se en la jurisprudència d'òrgans superiors i els indicadors de proporcionalitat.

L'any 2017, per exemple, la sala segona del Tribunal Suprem va rebutjar una proposta per agreujar la pena a multireincidents en robatoris de caràcter lleu. L'alt tribunal espanyol va rebaixar la condemna a una persona acusada d'apropiar-se d'un Iphone, quan ja acumulava sis sentències fermes anteriors per furt. En aquest cas, se'l va condemnar només al pagament d'una multa de 174 euros, en considerar que es tractava d'un delicte menor de furt en grau de temptativa. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació