21
d'agost
del
2019
Actualitzat
a les
21:22h
Itàlia viu un nou terrabastall polític. La presentació d'una moció de censura -després retirada- per part de Matteo Salvini, ministre de l'Interior, en plena crisi immigratòria i després d'un pols amb l'Open Arms que ha estat una odissea, ha obert un nou període d'incertesa política en el país. La caiguda del govern de coalició entre el Moviment 5 Estrelles (M5S) i la Lliga de Salvini després de la renúncia d'aquest obre la porta a unes eleccions anticipades. Però abans, el Partit Democràtic, de centre esquerra, ara a l'oposició, i els populistes del M5S intentaran constituir un nou govern per evitar anar a les urnes, que segons la majoria d'enquestes beneficiarien la dreta radical de Salvini.
Dos coneixedors de la realitat italiana i de l'extrema dreta, el sociòleg i investigador de la Universitat Complutense Guillermo Fernández-Vázquez i la periodista Alba Sidera, analitzen per a NacióDigital els darrers esdeveniments polítics a Itàlia i la figura de matteo Salvini, convertit en el principal exponent de la dreta radical i populista europea. Un moviment polític que, especialment davant del fenomen migratori, ha xocat frontalment amb el discurs d'acollida que el Papa Francesc ha proclamat des de la seva arribada al Vaticà. I que va tenir el seu millor exemple en la visita que va fer a Lampedusa el 2013.
Dreta radical més que feixisme
Guillermo Fernández-Vázquez assenyala que "no s'entén el fenomen Salvini sense el sentiment d'abandonament que senten molts italians respecte de les institucions europees. Creuen que els han deixat sols a l'hora d'afrontar un problema com el de la immigració". El sociòleg considera que "el terme feixisme no ajuda a explicar què és Salvini i a on vol anar. No vol reproduir l'experiència del feixisme. Per això jo prefereixo parlar més de dreta radical".
Assenyala que Salvini té unes particularitats pròpies però que hi ha hagut una fascinació mútua amb Donald Trump i que ha estat el dirigent populista que més ha atret l'entorn del president nord-americà: "Steve Bannon ha passat a Roma la major part del temps que ha estat a Europa i sempre va veure en Salvini l'home que podia canviar la política europea. De fet, ell sí que va aconseguir el sorpasso a la dreta tradicional, malgrat que el resultat de les europees va ser menor a l'esperat per Bannon".
La contradictòria relació amb l'Església
L'investigador de la Complutense subratlla el discurs de defensa dels valors cristians que fa Salvini, i alhora les seves males relacions amb el Vaticà del Papa Francesc: "Ell parla d'Europa com una identitat civilitzatòria cristiana en perill, però no apareix com un catòlic practicant. El seu discurs amb referències al cristianisme, però, topa amb la línia de Francesc, per això aquest papa és un element que molesta la dreta radical".
Sobre el recorregut polític de Salvini, Guillermo Fernández es mostra prudent: "Té futur, no és un fenomen passatger. Però potser té menys futur del que pensa, ja que l'escenari que ell somia, el d'un xoc total entre patriotes i mundialistes és difícil que es produeixi tal i com ell voldria. De moment, la dreta populista intenta fracturar el Partit Popular Europeu amb l'ajuda de partits conservadors de l'est".
Del "primer, els del nord" a "primer, els italians"
Alba Sidera, corresponsal d'El Punt/Avui a Roma, explica com Salvini va ser capaç de convertir la Lliga Nord, "amb un discurs excloent envers la Itàlia del sud, en una força política nacional, fins i tot canviant-li el nom per esdevenir només la Lliga de Salvini". Segons ella, però, el líder ultra pot haver caigut en un excés de tacticisme: "De cop, la Lliga veu que pot perdre tot el poder que havia acumulat en un any i mig".
Sidera, que prepara un llibre sobre Salvini, explica com veu la situació després de la seva dimissió: "El líder de la Lliga s'ha beneficiat d'un munt de factors, inclòs la fallida de la dreta clàssica de Silvio Berlusconi i es errors del Moviment 5 Estrelles. Però sobretot, de les mancances del centre esquerra italià, que no ha estat capaç de bastir una alternativa pròpia més enllà de mostrar-se com a anti-Salvini, com abans havien estat anti-Berlusconi".
Un 40% que val per tot
Paradoxalment, la llei electoral que van pactar en el seu moment els partits majoritaris -el Democràtic de Matteo Renzi, de centre esquerra, i Forza Italia, de Silvio Berlusconi- pot convertir-se en el principal aliat de Salvini. Segons la llei, el partit que obtingui el 40% dels vots s'endú 340 escons dels 630 de la Cambra de Diputats, és a dir, la majoria absoluta.
En les eleccions del març del 2018, les urnes van donar una radiografia d'Itàlia que va trastocar totes les previsions. El guanyador va ser el Moviment 5 Estrelles, amb el 32%. El Partit Democràtic de Renzi es va quedar en un 19%. El bloc de dretes va sumar un 37%, però dins d'ell va ser la Lega de Salvini la primera força per damunt de Berlusconi, amb un 17%. Ara, la cursa de Salvini depèn de la capacitat que tinguin les forces democràtiques, del centre esquerra al Moviment 5 Estrelles, per bastir una alternativa pròpia més enllà dels tacticismes de curta volada.
Dos coneixedors de la realitat italiana i de l'extrema dreta, el sociòleg i investigador de la Universitat Complutense Guillermo Fernández-Vázquez i la periodista Alba Sidera, analitzen per a NacióDigital els darrers esdeveniments polítics a Itàlia i la figura de matteo Salvini, convertit en el principal exponent de la dreta radical i populista europea. Un moviment polític que, especialment davant del fenomen migratori, ha xocat frontalment amb el discurs d'acollida que el Papa Francesc ha proclamat des de la seva arribada al Vaticà. I que va tenir el seu millor exemple en la visita que va fer a Lampedusa el 2013.
Dreta radical més que feixisme
Guillermo Fernández-Vázquez assenyala que "no s'entén el fenomen Salvini sense el sentiment d'abandonament que senten molts italians respecte de les institucions europees. Creuen que els han deixat sols a l'hora d'afrontar un problema com el de la immigració". El sociòleg considera que "el terme feixisme no ajuda a explicar què és Salvini i a on vol anar. No vol reproduir l'experiència del feixisme. Per això jo prefereixo parlar més de dreta radical".
Guillermo Fernández: "No s'entén el fenomen Salvini sense el sentiment d'abandonament que tenen molts italians"
Assenyala que Salvini té unes particularitats pròpies però que hi ha hagut una fascinació mútua amb Donald Trump i que ha estat el dirigent populista que més ha atret l'entorn del president nord-americà: "Steve Bannon ha passat a Roma la major part del temps que ha estat a Europa i sempre va veure en Salvini l'home que podia canviar la política europea. De fet, ell sí que va aconseguir el sorpasso a la dreta tradicional, malgrat que el resultat de les europees va ser menor a l'esperat per Bannon".
La contradictòria relació amb l'Església
L'investigador de la Complutense subratlla el discurs de defensa dels valors cristians que fa Salvini, i alhora les seves males relacions amb el Vaticà del Papa Francesc: "Ell parla d'Europa com una identitat civilitzatòria cristiana en perill, però no apareix com un catòlic practicant. El seu discurs amb referències al cristianisme, però, topa amb la línia de Francesc, per això aquest papa és un element que molesta la dreta radical".
Sobre el recorregut polític de Salvini, Guillermo Fernández es mostra prudent: "Té futur, no és un fenomen passatger. Però potser té menys futur del que pensa, ja que l'escenari que ell somia, el d'un xoc total entre patriotes i mundialistes és difícil que es produeixi tal i com ell voldria. De moment, la dreta populista intenta fracturar el Partit Popular Europeu amb l'ajuda de partits conservadors de l'est".
Del "primer, els del nord" a "primer, els italians"
Alba Sidera, corresponsal d'El Punt/Avui a Roma, explica com Salvini va ser capaç de convertir la Lliga Nord, "amb un discurs excloent envers la Itàlia del sud, en una força política nacional, fins i tot canviant-li el nom per esdevenir només la Lliga de Salvini". Segons ella, però, el líder ultra pot haver caigut en un excés de tacticisme: "De cop, la Lliga veu que pot perdre tot el poder que havia acumulat en un any i mig".
Alba Sidera: "L'èxit de salvini és, sobretot, el fracàs del centre esquerra, que no ha sabut bastir una alternativa pròpia"
Sidera, que prepara un llibre sobre Salvini, explica com veu la situació després de la seva dimissió: "El líder de la Lliga s'ha beneficiat d'un munt de factors, inclòs la fallida de la dreta clàssica de Silvio Berlusconi i es errors del Moviment 5 Estrelles. Però sobretot, de les mancances del centre esquerra italià, que no ha estat capaç de bastir una alternativa pròpia més enllà de mostrar-se com a anti-Salvini, com abans havien estat anti-Berlusconi".
Un 40% que val per tot
Paradoxalment, la llei electoral que van pactar en el seu moment els partits majoritaris -el Democràtic de Matteo Renzi, de centre esquerra, i Forza Italia, de Silvio Berlusconi- pot convertir-se en el principal aliat de Salvini. Segons la llei, el partit que obtingui el 40% dels vots s'endú 340 escons dels 630 de la Cambra de Diputats, és a dir, la majoria absoluta.
En les eleccions del març del 2018, les urnes van donar una radiografia d'Itàlia que va trastocar totes les previsions. El guanyador va ser el Moviment 5 Estrelles, amb el 32%. El Partit Democràtic de Renzi es va quedar en un 19%. El bloc de dretes va sumar un 37%, però dins d'ell va ser la Lega de Salvini la primera força per damunt de Berlusconi, amb un 17%. Ara, la cursa de Salvini depèn de la capacitat que tinguin les forces democràtiques, del centre esquerra al Moviment 5 Estrelles, per bastir una alternativa pròpia més enllà dels tacticismes de curta volada.