Pressupostos

El Govern portarà l'Estat als tribunals per exigir els recursos de finançament del 2019

Aragonès denuncia que l'Estat s'escuda en la pròrroga pressupostària per no actualitzar les transferències a les autonomies però sí que firma contractes d'armament de 2.300 milions

per Roger Tugas Vilardell , 21 d'agost de 2019 a les 10:25 |
Pere Aragonès, aquest dimecres, al Parlament. | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 21 d'agost de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La Generalitat portarà el govern espanyol als tribunals perquè aboni els recursos que li pertoquen el 2019 en finançament. Així ho ha anunciat aquest dimecres el vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Pere Aragonès, a l'inici de la seva compareixença parlamentària per explicar el tancament de caixa avançat aquest agost. La quantitat que reclama supera els 800 milions.

"Portarem el govern espanyol als tribunals perquè es paguin les bestretes de finançament del 2019, que son nostres i estan retenint de forma irregular", ha asseverat el número dos del Govern després d'anunciar que la situació econòmica d'"ofec financer per part de l'Estat i de pròrroga pressupostària a l'Estat i a la Generalitat" no els "agafarà amb els braços caiguts". El recurs, ha detallat, serà per la via contenciós-administrativa i que s'aprovarà dimarts vinent al Govern. S'ha ofert igualment a presentar-lo juntament amb altres governs autonòmics, però ha especificat que s'ha de fer amb "la màxima celeritat".


Aragonès ha denunciat que el govern espanyol s'escuda en la seva pròrroga pressupostària per no actualitzar els recursos que transfereix a les comunitats autònomes tal com marca la llei, adaptant-los a la millora econòmica i de recaptació. "Ja té els recursos recaptats!", ha clamat, tant pel que fa a l'IRPF o l'IVA, però es nega a fer-los arribar als governs autonòmics "com li exigeix la llei", un fet que ha qualificat de "jacobinisme per part de l'administració de l'Estat".

9.000 milions pendents a les comunitats


La quantitat total que ha recaptat de més però no transfereix als executius autonòmics, ha asseverat, suma 9.000 milions, mentre, en canvi, firma nous programes de 2.300 milions per armament militar. "Per això no estan en funcions!", ha etzibat, i ha assegurat que, si Catalunya recaptés els seus impostos, com fa el País Basc o Navarra, no tindria aquest problema. Aquests recursos del finançament, ha afegit, els demanen comunitats de tots els colors i no transferir-los és una "deslleialtat als ciutadans" mentre l'Estat assegura que Catalunya fa "massa operacions de pròtesis de maluc" i exigeix retallades en sanitat. "No retallarem en salut!", ha deixat clar.

A més dels 800 milions de les bestretes del 2019, Aragonès ha reclamat al govern espanyol que retorni el cobrament d'IVA recaptat per l'anterior executiu del PP a través d'un canvi de comptabilitat que el PSOE va denunciar a l'oposició. Entre les dues partides, sumarien 1.317 milions. Igualment, ha denunciat els 110 milions d'euros pendents del finançament dels Mossos, les disposicions addicionals terceres no abonades, el dèficit fiscal o el dèficit màxim del 0,1% fixat a les comunitats autònomes.


Negociació dels pressupostos del 2020

En aquest marc, el vicepresident català ha tret pit de la recuperació de les finances de la Generalitat i ha avançat que preveu que aquest 2019 la despesa de l'executiu serà 1.000 milions superior a la del 2019. Pel que fa als serveis públics, ha apuntat, s'han recuperat els nivells de despesa del 2010 i, al mateix temps, s'ha reduït el dèficit un 90%. "Hem revertit les retallades", ha celebrat, i ha anunciat que la setmana vinent començarà una ronda de converses per negociar els pressupostos del 2020. Com li han reclamat posteriorment PSC i comuns, s'ha mostrat "disposat a parlar de reformes fiscals", però ha recordat que "de res serveix si aquests segueixen sent retinguts irregularment per part del govern de l'Estat".

Pel que fa al tancament de caixes, Aragonès ha explicat que se circumscriu a les empreses públiques, però sense afectar als salaris o a serveis essencials. "L'abast és limitat però cal fer-lo", ha afirmat, i implicarà que "les declaracions complementàries i no previstes s'hauran d'adaptar a uns criteris". El pla, de fet, no està tancat i el volum de la mesura serà aproximadament del 6% del pressupost de les empreses públiques.

Cs torna a criticar el procés

En el torn de rèpliques, el diputat de Cs José María Cano ha criticat a Aragonès que les "retallades és el trist resum de la seva gestió" i ha tornat a asseverar que el procés "trenca amistats i famílies i crea inseguretat jurídica". El parlamentari ha afirmat que el vicepresident català fa "el mateix discurs insolidari del nacionalisme de sempre" i l'ha equiparat a Matteo Salvini i als defensors del Brexit. Les causes de les retallades, ha assegurat, són la mala gestió del Govern, la corrupció i el 3%, i cost del procés.

La diputada del PSC Alícia Romero ha lamentat l'anunci de la denúncia i ha afirmat que trenca el discurs del diàleg que defensa Aragonès i contribueix a judicialitzar la política. La culpa, ha afirmat, és de la manca de pressupostos de la Generalitat, que ha atribuït a la manca de reformes fiscals que estava disposat a afrontar. En tot cas, ha justificat que l'Estat demanés retallades en salut, ja que apunta que hi ha un "abús de la despesa farmacèutica, sobretot a Catalunya". Romero ha denunciat també que "el govern està descoordinat, descohesionat i no dona respostes".

Els comuns hi veuen electoralisme

El diputat de Catalunya en Comú-Podem David Cid ha lamentat que Aragonès hagi fet un "discurs de candidat a la Generalitat", ja que ha afirmat que és un conseller d'Economia que "pensa en escons i no en euros". Ha criticat també la manca de transparència de l'ajust, el qual ha afirmat que es deu a "un problema d'ingressos".

Per la manca de reformes fiscals, de fet, ha assegurat que van rebutjar la proposta de pressupostos del 2020 i li ha exigit que batalli per un nou sistema de finançament a Catalunya. "No s'hi atreveixen perquè fa de botifler", ha afirmat, i ha recordat que el que reclama a l'Estat estava inclòs als comptes de Pedro Sánchez rebutjats per ERC, qui ara vol facilitar-li la investidura "gratis". En aquest sentit, Cid li ha reclamat que la Generalitat elevi una proposta de nou finançament a l'Estat i, de cara als comptes catalans del 2020, li ha demanat una profunda reforma fiscal.

La CUP demana plantar cara

La diputada de la CUP Maria Sirvent ha carregat contra el fet que Aragonès "retalla quan té més ingressos" i ha afirmat que el seu "avui és un govern subordinat". "La gent està farta, planti'n cara", ha demanat, i ha afegit que ningú creu que calgui fer "retallades per ser més sobirans" i s'ha preguntat: "Es pensa que la gent no veu que no té cap tipus de sentit?". "Això és una intervenció executada pel seu propi departament, autoimposada", ha conclòs.

El líder del PP a Catalunya, Alejandro Fernández, ha preguntat a Aragonès perquè, si creu que Sánchez ofega les comunitats, ERC "facilita que l'ofegador es mantingui com a president". La retenció de les bestretes, ha coincidit amb el vicepresident català, afecta totes les comunitats, però ha assenyalat que "només aquí es presenta un ajust". En tot cas, creu que la denúncia anunciada "no és viable" i ha recordat que "ja ho va anunciar Artur Mas i no ho va fer mai" perquè sabia que era una via sense recorregut.

JxCat vol un pressupost per a la independència

El diputat de JxCat Jordi Munell ha coincidit amb Aragonès que la causa dels ajustos són les polítiques del govern espanyol i ha denunciat el "maltractament històric amb Catalunya". Ara s'està efectuant, ha considerat, una "intervenció de la Generalitat des del ministeri d'Economia" i ha animat el vicepresident català a elaborar "un pressupost digne per a un país que fa la transició cap a la independència".

El diputat d'ERC Lluís Salvadó ha rebutjat que, com afirmen el PSC i els comuns, la mesura es degui a no disposar de pressupostos, ja que un informe de l'Airef assenyala també que el País Valencià i les Illes, amb pressupostos aprovats i governs que inclouen socis d'aquests partits, no compliran el dèficit i tenen pressupostos. "El sistema de finançament porta més temps caducat que en el termini en què havia d'estar vigent", ha asseverat, i ha conclòs que "les culpes són de l'Estat i recauen sobre els ciutadans de Catalunya".

Aragonès ha començat fent un reconeixement de les ONGs que rescaten immigrants i critica estats com Itàlia o Espanya: "S'està produint un genocidi al Mediterrani i hem d'actuar"

El dirigent d'ERC ha començat la intervenció fent un reconeixement de la tasca d'ONGs que rescaten immigrants al Mediterrani i ha demanat que aquesta problemàtica s'afronti "amb determinació", ja que "no per molt que es miri a una altra banda, el problema deia d'existir". "S'està produint un genocidi al Mediterrani i hem d'actuar", ha clamat i s'ha desmarcat dels "posicionaments de governs que han decidit ser forts amb els febles i febles amb els forts", en referència a Itàlia, però també ha lamentat la gestió de l'executiu espanyol.

Protegir els serveis públics

Segons havia afirmat prèviament Aragonès, l'ajust de despesa ha de "protegir" els serveis públics davant la "irresponsabilitat" i la "paràlisi" del govern espanyol en funcions. L'ordre de tancament, assegura, serveix per salvaguardar els serveis públics "davant l'asfíxia econòmica del govern espanyol contra Catalunya" i per garantir el benestar i la seguretat dels catalans. De fet, l'ordre no afecta les nòmines, la salut, l'educació ni els serveis socials.

La compareixença d'Aragonès es fa a petició dels comuns i la CUP, i el mateix vicepresident, dies enrere, ja va explicar que estava disposat a acudir a la Cambra per donar les explicacions oportunes. Malgrat que la retallada pressupostària és de la Generalitat i afecta als seus comptes, el vicepresident va argumentar que es deu a les conseqüències de "l'asfíxia econòmica del govern espanyol contra Catalunya".

Empreses participades

El dijous 8 d'agost el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya va publicar que la Conselleria d'Economia ordenava una retallada del voltant d'un 6% de les empreses participades pel Govern, com ara la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i Ferrocarrils de la Generalitat (FGC). Segons s'exposava en el document publicat pel DOGC, els objectius del pla d'acció són el "manteniment del nivell de prestació dels serveis públics fonamentals i, de l'altra, el compliment dels compromisos ineludibles de la despesa".

Precisament dilluns, la consellera de Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, ja va criticar l'"ofec econòmic" de l'Estat cap a Catalunya, i li va reclamar uns 1.300 milions d'euros en concepte de les bestretes del model de finançament pendents de pagament i de liquidació de l'IVA. "Des del Govern no volem quedar-nos de braços creuats i volem denunciar i demanar que ens paguin allò que ens toca, que són aquests 1.300 milions", ha exposat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació