Crònica

Torra consuma el divorci estratègic amb ERC

El president de la Generalitat esmena la via del diàleg que abandera Junqueras i demana a l'independentisme tancar files per a una "confrontació" amb l'Estat

per Sara González / Maria Fernández, Barcelona / Prada de Conflent, 20 d'agost de 2019 a les 18:18 |
El president de la Generalitat, Quim Torra, a Prada de Conflent aquest dimarts | Josep M Montaner
Com l'aigua i l'oli. Les vies esbossades pel president de la Generalitat, Quim Torra, i del líder d'ERC, Oriol Junqueras, per encarar l'etapa post-judici han estat verbalitzades des de Prada de Conflent i des de Lledoners; i es demostren incompatibles. El primer fa bandera de la confrontació i la ruptura amb l'Estat; el segon, pregona el diàleg amb el govern espanyol. Lluny de superar la desunió, la tardor marcada per les condemnes per l'1-O es perfila a hores d'ara com el darrer tram d'un trajecte que planteja una bifurcació.

Junts per Catalunya i ERC comparteixen el què -la independència- però no el com. I aquesta discrepància esdevé encara més difícil de superar perquè transita en paral·lel a l'objectiu de guanyar unes eleccions catalanes que els partits perceben cada vegada més inevitables. És una qüestió de projecte, però també de qui té l'hegemonia. 


La judicialització del conflicte i els seus efectes -presó i exili, però també la pèrdua de l'autogovern durant el 155- han abocat l'independentisme a tancar files a l'entorn d'un front antirepressiu basat en aturar els costos personals, preservar les institucions i denunciar que cal trobar un desllorigador polític després del judici del Tribunal Suprem. Si bé ja fa temps que post-convergents i republicans exhibeixen diferències, l'excepcionalitat i la commoció compartida ha estat, des de la tardor del 2017, l'argamassa entre els dos partits. Ara, si en una cosa estan d'acord és que cal anar més enllà del replegament per avançar. "Tenir la pilota", ha dit el president mencionant Johan Cruyff i Pep Guardiola. 

Les divergències entre Torra i Junqueras s'han fet públiques després que els dos dirigents es trobessin aquest dilluns a Lledoners

Però per a Torra i Junqueras, que precisament es van veure aquest dilluns a la presó de Lledoners, ni la diagnosi de la situació és la mateixa ni veuen amb el mateix prisma la manera de passar a l'acció. Des de Prada de Conflent, en una conferència a la Universitat Catalana d'Estiu que enceta el curs polític català, el president de la Generalitat ha demanat recuperar la "iniciativa perduda" i passar a l'acció. Ho ha fet un dia després que el president d'ERC plantegés, a través d'una entrevista a Catalunya Ràdio, que aposta pel diàleg amb l'Estat i no per la "confrontació" verbalitzada primer per Carles Puigdemont, així com unes eleccions com a possible resposta a la sentència del Suprem. Torra, però, ha donat per enterrada la possibilitat d'acordar amb un govern espanyol que nega el dret a l'autodeterminació i que no vol ni sentir a parlar d'un referèndum. 

El president enterra el diàleg amb Sánchez


"No ens mentim ni ens enganyem més a nosaltres mateixos", ha proclamat el president tot donant a entendre que el diàleg amb Sánchez és impossible en aquests termes i que l'única opció realista per a l'independentisme és assumir que "tan sols queda la confrontació democràtica i pacífica". Si una cosa no ha paït bé Torra és el fet d'encapçalar un Govern on la retòrica i les accions no es corresponen. Amb vocació d'autocrítica, ha advertit que els partits independentistes no poden seguir aprovant resolucions a favor de l'autodeterminació si no són capaços d'aplicar-les. I la coherència, ha puntualitzat, implica "fer valdre el projecte de la República per damunt de les conseqüències de la repressió". És a dir, pagar el preu que suposa desobeir lleis considerades injustes. "Sacrificis", ha resumit. 

Segons Torra, la coherència de l'independentisme implica "fer valdre el projecte de la República per damunt de les conseqüències de la repressió". És a dir, pagar el preu que suposa desobeir lleis considerades injustes

Just quan el vicepresident Pere Aragonès ha explicitat que cal passar pàgina a la unilateralitat, Torra demana tancar files amb aquesta via. "Prou de batalles entre independentistes", ha reclamat després d'un estiu en què els pactes postelectorals i la investidura de Sánchez han eixamplat l'escletxa entre JxCat i els republicans. Però el que ha estat presentat pel president com un clam per la unitat que tingui la Diada com a punt de partida, és en realitat tot un torpede al plantejament estratègic que fa ERC.
 

El president de la Generalitat, Quim Torra, a la Universitat Catalana d'Estiu Foto: Josep M Montaner


Torra ha plantejat que la via de confrontació arrenqui amb la resposta a la sentència del Suprem que segueixen intentant acordar a partir d'un programa que impliqui i comprometi tothom i que estigui pilotat per Govern i Parlament, a més de la societat civil. Sibil·linament i sense mencionar els republicans, el president ha assegurat que l'"autonomisme, el conformisme, és una opció legítima", però que no és ni la seva aposta ni la de la "majoria" de catalans: "No soc president per gestionar una autonomia. És per fer la República que jo vaig anar a una llista electoral el 21-D".

Ell, ha dit, estarà sempre "al costat" dels que entenen l'1-O com un "moment fundacional" de la República i ha tret pit del vot en contra dels pressupostos de l'Estat i a la investidura fallida de Sánchez, on ERC es va abstenir. El partit de Junqueras pretén mantenir el posicionament de no bloqueig al govern del PSOE si hi ha un nou intent al setembre. 

L'avantsala d'un avançament electoral

El discurs de Torra ha caigut com una gerra d'aigua freda en la cúpula republicana, que interpreta que el president està abonant el terreny per a una convocatòria electoral on Carles Puigdemont torni a ser el candidat; mentre que una condemna i inhabilitació de Junqueras impediria que es pogués presentar. Torra s'ha compromès amb restituir Puigdemont a la presidència de la Generalitat, amb la qual cosa la interpretació que fan els republicans és que el president està preparant la seva sortida en un context en què JxCat s'erigeixi en l'hereu de l'1-O mentre que ERC torna a l'escenari autonomista, lectura que titllen de "ridícula". 

Constatat el divorci estratègic, abans present entre bambolines però ara ja públic a bombo i platerets, ERC sosté que seguirà actuant "amb coherència" amb el relat que l'ha fet guanyar les eleccions del 28-A a Catalunya i les municipals del 26-M. Treballen, insisteixen, amb vocació de "representar el 80%", pilar de la doctrina junquerista. O, tal i com ho defineix Joan Tardà, ser el "pal de paller" de l'esquerra sobiranista catalana. "El frontisme -en el qual emmarquen la proposta de Torra- representa el 8%", asseguren refugiats en unes enquestes que auguren el seu triomf en unes eventuals eleccions catalanes. 

"El frontisme -en el qual emmarquen la proposta de Torra- representa el 8%", assenyalen des d'ERC

Des d'ERC assenyalen també que l'espai post-convergent no és precisament monolític. Que ni els presos de Junts per Catalunya -que en contra de la voluntat de Torra van demanar l'abstenció a la investidura de Sánchez- ni un sector del PDECat són partidaris de la confrontació amb l'Estat i que fins i tot els consellers del partit tenen opinions diferents. De fet, l'òrbita que lidera Puigdemont té encara pendent d'afrontar la seva reorganització i definició estratègica i ideològica. Fonts de l'espai expliquen, però, que s'han "greixat" les relacions entre presos, Waterloo i els representants de JxCat, i que, en tot cas, estan a l'espera de què vol fer el PDECat. La previsió és, però, que totes les peces "encaixaran" al voltant de dues premisses: Puigdemont candidat i "fer efectiu" el mandat de l'1-O. 

La tardor arrencarà amb la mobilització de la Diada i a l'espera d'un veredicte del Suprem que pot marcar el final d'una etapa. El desacord més enllà de la mobilització com a resposta, pot ser-ne el detonant. La realitat fins aleshores és que al capdavant del Govern de la Generalitat hi ha un president -Torra- que advoca per la desobediència i un vicepresident -Aragonès- que demana superar el debat de la unilateralitat. Esgotar la legislatura amb aquesta paradoxa, i més encara si no s'aproven els pressupostos del 2020, s'albira com una quimera.  

 


 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació