20
d'agost
del
2019
Actualitzat
a la
13:16h
La demanda de tractaments sociosanitaris per deixar el consum de cocaïna ha augmentat considerablement durant els últims tres anys fins al 23,9% el 2018, segons ha informat el Departament de Salut de la Generalitat, tot i que la droga estrella que lidera els tractaments continua sent l'alcohol -en un 42,2% dels casos-. Aquestes són les dades que ha proporcionat el sub-director general de Drogodependències, Joan Colom, que també ha puntualitzat que, pel que fa a l'heroïna, no despunta cap increment rellevant, malgrat la percepció d'augment de consum d'aquesta droga, sobretot en determinats punts de Barcelona com la Mina o Ciutat Vella.
Colom ha diferenciat les dades de consum de les de tractament, que en ocasions poden anar relacionades però no sempre, ha dit, i per aquest motiu ha negat que les xifres suposin una "causa immediata" d'un augment de drogues. "Entre que s'inicia el consum i es demana el tractament passen anys", ha especificat Colom, que també ha destacat que, per exemple, hi ha drogues "legals" com el tabac que els consumidors abandonen per si sols -només un 3,7% sol·liciten un tractament-, o el 13,8% que ho fan en el cas del cànnabis, malgrat que poden ser substàncies més consumides que, per exemple, l'heroïna.
Pel que fa a les dades, prop de 14.000 persones van iniciar tractaments el 2018, essencialment homes, mentre que 7.000 persones van ser ateses en centres de reducció de danys per drogodependència com, per exemple, les anomenades narcosales. Des de fa 20 anys, ha precisat Colom, l'alcohol lidera el rànquing dels tractaments, tot i que també és, encara que passi desapercebut, la substància que reflecteix una càrrega més alta de mortalitat: "La màxima incidència i mortalitat pertany a les anomenades drogues legals". De fet, les urgències hospitalàries relacionades amb el consum d'alcohol suposen el 57% dels casos, seguides de les relacionades amb la cocaïna, amb un 11%.
És precisament en aquest tipus de drogues com el tabac i l'alcohol que les dones tendeixen a igualar els homes, tot i que la majoria de tractaments han anat adreçades al gènere masculí. Pel que fa al consum de cocaïna, només el 18% de dones es tracten i, en el cas de l'heroïna, la xifra disminueix fins al 12%.
L'edat mitjana de sol·licitud de tractament, per altra banda, varia molt segons la droga. El cànnabis es relaciona amb els més joves, amb una mitjana d'edat de 29 anys en dones i homes. Per contra, les persones que volen deixar el tabac tenen una edat mitjana de 52 anys i, pel que fa a l'alcohol, de 47 anys.
En el cas de l'heroïna - un 11% de les persones no han fet mai un tractament previ- i la cocaïna, oscil·len al llarg de l’edat adulta amb importants diferències, però, socioeconòmiques. Els demandants de tractament per deixar l'heroïna tenen una situació laboral molt per sota de la mitjana, amb nivells d'estudis baixos i risc d'exclusió. La cocaïna, per contra, acull consumidors amb nivells d'estudis superiors i un 49% de les persones tractades treballa.
Lluny dels nivells d'heroïna dels anys 80
El sub-director general de Drogodependències ha negat un repunt de l'heroïna similar al viscut durant els anys 80 i 90, segons consta a les dades que ells recopilen, i ha vinculat la percepció social d'aquest repunt a fets locals. "En determinats llocs hi ha una major visibilitat", ha puntualitzat, en referència al barri de la Mina, que durant els últims mesos ha estat epicentre d'una intensa activitat policial vinculada al tràfic de drogues.
"En determinats espais on hi ha una presència més massiva i una visualització, hi ha una percepció", ha declarat. Segons Colom, també influeix la coneixença dels decomisos que porten a terme els cossos policials. Aquests, ha dit, "han crescut en totes les substàncies, però no són representatius".
En aquest punt, ha remarcat, si bé l'any 1992 l'heroïna representava la primera demanda de tractament amb un 53% dels casos -5.100-, el 2018 el percentatge ha baixat fins l'11,9%. Segons ha afegit el secretari de Salut Públic, Joan Guix, Catalunya està ara en una situació "francament millor" pel que fa als tractaments d'heroïna: "Als anys 80 i 90 Barcelona va ser l'epicentre més gran d'heroïna de l'Estat".
Més de 6.800 serveis de reducció de danys
Un dels programes més importants per combatre l'addició a l'heroïna és el tractament mèdic amb agonistes opioides. A finals del 2018, han especificat, hi havia més de 8.000 persones rebent aquest tractament majoritàriament amb metadona. Per altra banda, 6.878 persones van ser ateses als Serveis de Reducció de Danys. D'aquestes, més de 3.600 van anar a sales de consum supervisat a fer més de 146.000 consums higiènics i segurs, i de les 214 sobredosis que hi va haver a les sales, cap va resultar mortal. Un 35% dels pacients va consumir heroïna, un 30% cocaïna, i un 33% la mescla coneguda com speed-ball, és a dir, cocaïna i heroïna.
Pel que fa a la prevenció d'infeccions pel VIH i hepatitis, es van distribuir més d'un milió de xeringues estèrils a través de 622 punts d'accés a aquest material.
Més consumidor a les sales de venopunció
"L'acció contra els narcopisos ha fet desviar molta gent que hi estava consumint, i que ha anat a les sales de venopunció", ha admès Colom, que ho ha considerat una bona notícia, ja que és en aquests punts on els drogodependent poden rebre ajuda de professionals i mesures higièniques.
A Ciutat Vella, concretament al barri del Raval, ha assumit, es van tancar pisos "on es subministrava droga i es malvivia", i això es va notar a la sala Baluard, que va trobar-se amb un increment i va haver d'augmentar l'horari d'atenció. És el mateix que ara s'ha notat a la Mina, ha afirmat, on també hi ha hagut un increment i, de la mateixa manera, s'ha decretat un augment de l'horari.
Colom ha diferenciat les dades de consum de les de tractament, que en ocasions poden anar relacionades però no sempre, ha dit, i per aquest motiu ha negat que les xifres suposin una "causa immediata" d'un augment de drogues. "Entre que s'inicia el consum i es demana el tractament passen anys", ha especificat Colom, que també ha destacat que, per exemple, hi ha drogues "legals" com el tabac que els consumidors abandonen per si sols -només un 3,7% sol·liciten un tractament-, o el 13,8% que ho fan en el cas del cànnabis, malgrat que poden ser substàncies més consumides que, per exemple, l'heroïna.
Pel que fa a les dades, prop de 14.000 persones van iniciar tractaments el 2018, essencialment homes, mentre que 7.000 persones van ser ateses en centres de reducció de danys per drogodependència com, per exemple, les anomenades narcosales. Des de fa 20 anys, ha precisat Colom, l'alcohol lidera el rànquing dels tractaments, tot i que també és, encara que passi desapercebut, la substància que reflecteix una càrrega més alta de mortalitat: "La màxima incidència i mortalitat pertany a les anomenades drogues legals". De fet, les urgències hospitalàries relacionades amb el consum d'alcohol suposen el 57% dels casos, seguides de les relacionades amb la cocaïna, amb un 11%.
És precisament en aquest tipus de drogues com el tabac i l'alcohol que les dones tendeixen a igualar els homes, tot i que la majoria de tractaments han anat adreçades al gènere masculí. Pel que fa al consum de cocaïna, només el 18% de dones es tracten i, en el cas de l'heroïna, la xifra disminueix fins al 12%.
L'edat mitjana de sol·licitud de tractament, per altra banda, varia molt segons la droga. El cànnabis es relaciona amb els més joves, amb una mitjana d'edat de 29 anys en dones i homes. Per contra, les persones que volen deixar el tabac tenen una edat mitjana de 52 anys i, pel que fa a l'alcohol, de 47 anys.
En el cas de l'heroïna - un 11% de les persones no han fet mai un tractament previ- i la cocaïna, oscil·len al llarg de l’edat adulta amb importants diferències, però, socioeconòmiques. Els demandants de tractament per deixar l'heroïna tenen una situació laboral molt per sota de la mitjana, amb nivells d'estudis baixos i risc d'exclusió. La cocaïna, per contra, acull consumidors amb nivells d'estudis superiors i un 49% de les persones tractades treballa.
Lluny dels nivells d'heroïna dels anys 80
El sub-director general de Drogodependències ha negat un repunt de l'heroïna similar al viscut durant els anys 80 i 90, segons consta a les dades que ells recopilen, i ha vinculat la percepció social d'aquest repunt a fets locals. "En determinats llocs hi ha una major visibilitat", ha puntualitzat, en referència al barri de la Mina, que durant els últims mesos ha estat epicentre d'una intensa activitat policial vinculada al tràfic de drogues.
"En determinats espais on hi ha una presència més massiva i una visualització, hi ha una percepció", ha declarat. Segons Colom, també influeix la coneixença dels decomisos que porten a terme els cossos policials. Aquests, ha dit, "han crescut en totes les substàncies, però no són representatius".
En aquest punt, ha remarcat, si bé l'any 1992 l'heroïna representava la primera demanda de tractament amb un 53% dels casos -5.100-, el 2018 el percentatge ha baixat fins l'11,9%. Segons ha afegit el secretari de Salut Públic, Joan Guix, Catalunya està ara en una situació "francament millor" pel que fa als tractaments d'heroïna: "Als anys 80 i 90 Barcelona va ser l'epicentre més gran d'heroïna de l'Estat".
Més de 6.800 serveis de reducció de danys
Un dels programes més importants per combatre l'addició a l'heroïna és el tractament mèdic amb agonistes opioides. A finals del 2018, han especificat, hi havia més de 8.000 persones rebent aquest tractament majoritàriament amb metadona. Per altra banda, 6.878 persones van ser ateses als Serveis de Reducció de Danys. D'aquestes, més de 3.600 van anar a sales de consum supervisat a fer més de 146.000 consums higiènics i segurs, i de les 214 sobredosis que hi va haver a les sales, cap va resultar mortal. Un 35% dels pacients va consumir heroïna, un 30% cocaïna, i un 33% la mescla coneguda com speed-ball, és a dir, cocaïna i heroïna.
Pel que fa a la prevenció d'infeccions pel VIH i hepatitis, es van distribuir més d'un milió de xeringues estèrils a través de 622 punts d'accés a aquest material.
Més consumidor a les sales de venopunció
"L'acció contra els narcopisos ha fet desviar molta gent que hi estava consumint, i que ha anat a les sales de venopunció", ha admès Colom, que ho ha considerat una bona notícia, ja que és en aquests punts on els drogodependent poden rebre ajuda de professionals i mesures higièniques.
A Ciutat Vella, concretament al barri del Raval, ha assumit, es van tancar pisos "on es subministrava droga i es malvivia", i això es va notar a la sala Baluard, que va trobar-se amb un increment i va haver d'augmentar l'horari d'atenció. És el mateix que ara s'ha notat a la Mina, ha afirmat, on també hi ha hagut un increment i, de la mateixa manera, s'ha decretat un augment de l'horari.