MAPES Un de cada cinc robatoris amb violència a l'Estat té lloc a la ciutat de Barcelona

Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret s'amaga la llegenda. Picant sobre cada districte es desplega el seu nom, el nombre robatoris amb violència i/o intimidació que hi va haver entre 2018 i juny de 2019, i la ràtio que suposa per cada 1.000 habitants. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge.

La problemàtica dels robatoris violents a Barcelona és real. Així ho assenyalen les dades dels Mossos d'Esquadra i el ministeri de l'Interior, segons les quals un de cada cinc robatoris amb violència i/o intimidació que van tenir lloc a l'Estat durant el 2018 es van fer a la ciutat de Barcelona. Una ràtio que no es correspon ni de lluny amb el pes de la seva població, ja que tan sols viuen 1,6 milions de persones a la ciutat, mentre que la població del conjunt de l'Estat és de 46,7 milions.

En concret, la ràtio és especialment alta al districte de Ciutat Vella, on, entre 2018 i fins al juny de 2019, es van produir 5.558 robatoris violent, 55,2 per cada 1.000 habitants. El segon districte, a certa distància, és l'Eixample, amb 4.237 d'aquests delictes, per bé que, com hi viu molta més gent, la ràtio és de tan sols 16 per cada 1.000 habitants.

Els segueixen Sant Martí (13,4 per cada 1.000 veïns) i Sants-Montjuïc (11,8), mentre que, per contra, són més baixos a Horta-Guinardó (4,6) i Gràcia (4,8). A Sarrià-Sant Gervasi, malgrat el nivell de renta elevat, tan sols es van fer 5,7 robatoris violents per cada 1.000 habitants, una ràtio quasi deu cops inferior a la de Ciutat Vella.

Es dupliquen els casos a Ciutat Vella

Aquest districte tan turístic és també on clarament augmenten més aquest tipus de delictes, amb un increment molt notable des del 2016. El primer semestre del 2019 n'hi ha hagut 2,2 cops més que tres anys abans. A la resta de districtes també han augmentat, però lluny de duplicar-se, situant-se en segon lloc Sant Martí (un 60,1% més), per davant de l'Eixample (53,1%). On menys ha augmentat és a Nou Barris (21,6%), seguit d'Horta-Guinardó (29,3%), districtes allunyats de les rendes altes i el turisme.


Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada districte, es desplega el seu nom, el nombre robatoris amb violència i/o intimidació que hi va haver la primera meitat del 2016 i la primera meitat del 2019, i el percentatge d'increment que suposa. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge.

Malgrat aquests notables increments, aquest no és el moment recent de major problemàtica dels robatoris violents a la ciutat, ja que, a l'inici de la dècada, la situació era més conflictiva i va anar a millor, fins a iniciar un repunt el 2017. Així, l'any 2012, es van produir 16.580 robatoris violents a la ciutat, moment en què va anar-se reduint la xifra fins a 9.991, el 2016. L'any passat havien remuntat fins als 12.847, clarament encara per sota que les xifres inicials. Igualment, la primera meitat del 2012 també hi van haver més robatoris amb violència que la primera meitat del 2019, així que no sembla que aquest any s'hagi de superar el llistó.

Sí que ho podria fer, però, a Ciutat Vella, arran del destacat increment viscut els darrers anys. Aquest districte es disputava fa uns anys amb l'Eixample el dubtós honor de ser on, en termes absoluts, més robatoris violents hi havia (situant-s'hi per darrere el 2013 i el 2014), però ara ja ostenta el liderat sense cap dubte. Sigui com sigui, tots els districtes segueixen la dinàmica general de la ciutat, excepte alguns amb poca densitat de delictes, com Gràcia o les Corts, on el repunt de robatoris no va arribar fins el 2018 i és més moderat.
 
La concentració a Barcelona del 20,2% de robatoris amb violència ocorreguts a l'Estat es deu també al fet que l'increment del nombre de casos a la ciutat és molt superior a la mitjana espanyola, on en realitat disminueixen. L'augment del 2016 al 2018 a Barcelona, segons dades del ministeri d'Interior, va ser del 27,2%, mentre que en el conjunt de l'Estat aquest tipus de delictes va caure un 4,2% i, fins i tot a Madrid, ho va fer en un 15,7%. Així, malgrat que la capital espanyola té quasi el doble de població que la catalana, allí hi va haver un 17,8% menys de robatoris violents el 2018.

L'única gran ciutat de l'Estat amb un creixement equiparable (a certa distància) és Palma, on va ser del 19,8%. L'augment mitjà a Catalunya, de fet, és notable, del 11,7%, ja que, més enllà de Barcelona, algunes ciutats mitjanes o grans han patit increments rellevants els darrers dos anys, com Manresa (68,7%), Girona (66,1%), Terrassa (38%) o, més lluny, Lleida (17,8%) o Sant Cugat del Vallès (13,4%).
 
Un altre motiu de preocupació per a Barcelona és la baixa taxa de resolució d'aquests casos cada cop més freqüents. Només un 16,9% dels ocorreguts a la ciutat, entre 2011 i 2018, s'han resolt, amb un percentatge encara més baix a Ciutat Vella (15,8%). De mitjana, la taxa de resolució a Catalunya d'aquests delictes és del 21,6%, mentre que la de l'Estat és del 24,9%, vuit punts més que a la ciutat comtal.
 

METODOLOGIA D'ANÀLISI

Les dades principals sobre casos de robatoris amb violència i/o intimidació s'han extret del registre de dades delinqüencials dels Mossos d'Esquadra. D'aquestes, s'han seleccionat les referides a aquest tipus de delictes, per a la regió metropolitana de Barcelona. Com que les àrees policials bàsiques coincideixen amb els districtes, això ha permès desagregar a aquest nivell la informació (la qual inclou tant els casos coneguts com els resolts). Malgrat tot, una minoria de delictes no s'atribueixen a un districte i tenen la categoria general d'àrea policial bàsica de Barcelona, cosa que impedeix que l'anàlisi per districtes sigui precisa al 100%. Per calcular les ràtios per districte, s'han usat les dades de població de l'Idescat. Per saber el nombre de robatoris amb violència i/o intimidació comesos al conjunt de l'Estat i en les seves principals ciutats, s'ha consultat el portal estadístic sobre criminalitat del ministeri de l'Interior. Les xifres no coincideixen exactament en termes absoluts amb les dels Mossos, segurament per un tractament diferenciat dels tipus de delictes, però sí que són força homologables i la diferència és relativament petita. Aquest portal permet obtenir la informació a nivell autonòmic, provincial o de les principals ciutats, des del 2015, però també d'anys anterior -tant de casos coneguts com resolts-, si es necessita només a nivell estatal.