Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

ERC

Els crítics d'ERC rebutgen l'estratègia d'anar a eleccions

El Col·lectiu 1r d'octubre advoca per la via unilateral, "empoderar la militància i retornar al camí de la ponència política"

per Maria Fernández, Prada, 19 d'agost de 2019 a les 20:01 |
Joan Puig, Xavier Martínez-Gil i Jordi Taurinyà, membres del Col·lectiu 1r d'Octubre | Josep Maria Montaner
Els militants crítics d'ERC inscrits en el Col·lectiu 1r d’Octubre han defensat que no són partidaris d'anar a eleccions, tal com entenen que proposa el líder del seu partit, Oriol Junqueras. Demanen, però, que la militància pugui votar si el partit facilita o no la investidura de Pedro Sánchez. També insisteixen a ser fidels al mandat de l'1 d’octubre, apostar per la via unilateral i treballar per una unitat estratègica de l'independentisme. Així ho ha explicat un dels seus representants, Xavier Martínez-Gil, en el marc de la programació de la 51a edició de la Universitat Catalana d’Estiu

Aquestes declaracions es fan després que NacióDigital publiqués en primícia una proposta estratègica impulsada per l'exdiputat al Congrés Joan Tardà amb suport de dirigents com Gabriel Rufián i que pivota en la convocatòria d'unes eleccions immediates i i governs de "front ampli" amb els comuns, a més d'abjurar de l'estratègia de la "confrontació" de l'expresident Carles Puigdemont. 


Martínez-Gil ha defensat que "el partit ha de ser fidel al mandat de l’1 d’octubre i ha de complir amb el que s'havia aprovat amb tota la militancia i que recull la ponència política" del juliol de 2018 subscrita per ERC. Juntament amb Joan Puig, també membre del col·lectiu, han negat cap pretensió d'aconseguir un càrrec polític al partit i han defensat la força de la militància i els votants de la formació d'esquerres.

La creació del Col·lectiu 1r d’Octubre va sorgir després que s'aprovés la ponència política per part de la direcció, que incloïa, entre d'altres aspectes, no renunciar a la via unilateral i no retornar a la realitat autonòmica. Martínez-Gil, crític amb l'actuació de la direcció, assegura que aquesta "va prescindir del que deia la ponència". El canvi sobtat de candidat de cap de llista a Barcelona -tot i haver guanyat Alfred Bosch, va ser Maragall qui va ocupar el lloc-, van propiciar l'aparició d'aquest moviment crític que advoca per "empoderar la militància i retornar al camí de la ponència política" per redreçar "la nau independentista", explica Martínez-Gil. 

Unitat estratègica com a base

"Ja tenim un parlament amb un mandat clar, ja tenim majoria independentista, fem ara la unitat estratègica, tenim el mandat polític per fer-ho clarament", ha apuntat Martínez-Gil. En aquest sentit la unitat estratègica es converteix en una de les qüestions fonamentals que reclama el col·lectiu. No es tracta de crear llistes úniques, sinó "d’intentar actuar amb més sentit de país, d'estat" i fer-ho, sobretot, quan s'ha d’actuar "fora dels Països Catalans, a Madrid o a Europa, amb una única veu i no amb veus dissonants com està passant", ha recalcat Martínez-Gil. 


Han demanat també, tal com ho van fer el passat juliol en l'acte de presentació del Col·lectiu, un debat i votació interna de la militància del partit per decidir el sentit del vot de la investidura de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol, tot i que des del col·lectiu s'aposta pel "no", ja que, com ha explicat Joan Puig, el PSOE "no és un partit d'esquerres". Ell mateix també ha incidit que la capacitat de la militància a votar és "la primera obligació", així com que "el partit s'obri al debat".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació