judici de l'1-O

La reforma retroactiva del codi penal pot fer caure la condemna per rebel·lió per l'1-O

Acadèmics i catedràtics en dret penal aposten per matisar la definició del delicte pel qual estan acusats els líders independentistes al Suprem i explicitar-ne el caràcter violent

per Aida Morales , 25 d'agost de 2019 a les 20:00 |
Presos polítics durant el judici de l'1-O al Suprem. | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 25 d'agost de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
"Actualitzar el delicte de rebel·lió al segle XXI". Aquesta era la proposta que el PSOE posava sobre la taula el maig del 2018, per boca del seu president i actual mandatari espanyol en funcions, Pedro Sánchez. Ho feia mesos abans de l'inici del judici de l'1-O al Tribunal Suprem, enmig d'un ambient ja caldejat per una presó provisional molt discutida entre els acadèmics, i amb imputacions per rebel·lió, amb el punt calent de la violència i l'ús de les armes. 

Ja llavors, els socialistes acostaven posicions amb el PP sobre la voluntat de dotar l'Estat d'instruments precisos amb els quals defensar el "bé jurídic" de la Constitució davant del perill que es pogués trencar la unitat d'Espanya. Ho feien, de fet, obrint la porta a una reforma del codi penal -per la qual cosa es necessita la majoria absoluta del Congrés dels Diputats- que perfilés els límits del delicte de rebel·lió. D'aquesta manera, els socialistes proposaven reinterpretar aquest tipus penal per aplicar-lo al procés i, de manera indirecta, aplanar el camí d'una condemna que finalment, amb dubtes sobre l'abast del delicte, pot acabar nodrint-se d'una important dosi interpretativa.


La mateixa reflexió, tot i que amb un rumb diferent, és la que han realitzat acadèmics i juristes espanyols de renom, que segons va avançar el diari Ara ja treballen per modificar el codi penal amb la finalitat d'aclarir els termes del delicte de rebel·lió. En declaracions a NacióDigital, membres del Grup d'Estudis de Política Criminal expliquen que encara és una qüestió primerenca, tot i que una de les possibles conseqüències més rellevants de la reforma del codi penal podria ser "matisar o revertir amb caràcter retroactiu" una molt probable condemna de rebel·lió per part del Tribunal Suprem als líders de l'1-O. 

La difícil interpretació de la rebel·lió


L'exfiscal i magistrat emèrit del Suprem José Antonio Martín Pallín, membre del Grup d'Estudis de Política Criminal, veu necessari un debat acadèmic i professional, tot i que considera que els termes del delicte de rebel·lió ja són molt clars. "L'última condemna per rebel·lió, que era la de Tejero, era molt clara; és necessari l'ús de les armes", assegura a NacióDigital.

L'exfiscal i magistrat emèrit del Suprem José Antonio Martín Pallín considera que l'única condemna que hi ha d'haver per rebel·lió és la de Tejero

Segons el seu punt de vista, i sumat a un clar "abús" de la presó preventiva en el cas dels líders independentistes, cap d'ells hauria de ser condemnat per rebel·lió pel Suprem: "Aquesta requereix l'ús d'armes, per molt que [la Fiscalia] vulgui vendre una rebel·lió del segle 21 o del cap de setmana". A més, recorda, el Tribunal Constitucional contempla "molt clarament" que aquest tipus delictiu va lligat a la violència amb armes. 

El mateix parer el comparteix el catedràtic de dret penal per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universitat de Lleida, Josep Maria Tamarit, que considera que el problema d'aquesta causa judicial és "la interpretació que fan la Fiscalia i el tribunal" d'una violència que, de forma necessària, "ja s'especifica al codi penal".

Un document en construcció

Va ser durant l'última reunió del Grup d'Estudis de Política Criminal realitzada a Jaén quan es va posar sobre la taula la reforma de codi penal, bàsicament, per tractar els delictes contra la Constitució i aquells que atempten contra la llibertat sexual. Els catedràtics i acadèmics van dividir-se en funció de l'interès en la matèria, i es van emplaçar a una propera reunió -durant el mes d'octubre- per exposar les diferents consideracions. 

Serà a partir d'aquestes, que es debatrà i es proposarà un document de reforma del codi penal, que es publicarà en format acadèmic, posant-se a disposició -si ho consideren- dels partits polítics per ser debatut al Congrés. El camí de la reforma, doncs, ja queda a mans dels grups parlamentaris, que l'haurien de tramitar. Com que es tracta d'una llei orgànica, precisa Pallín, es necessita majoria absoluta, tot i que assegura que hi ha hagut precedents de reformes proposades pel grup que s'han adoptat, presentat i, finalment, s'han acabat aprovant al Congrés. 

La reforma del codi penal s'ha d'aprovar per majoria absoluta al Congrés dels Diputats, a proposta d'algun grup parlamentari

El fet particular d'una reforma del delicte de rebel·lió -en el sentit d'aclarir el seu caràcter violent-, destaca pels efectes que podria tenir sobre la sentència del Suprem. "Qualsevol reforma del codi penal que sigui favorable al reu s'ha d'aplicar retroactivament", recorda també Tamarit. Per tant, ha continuat argumentant, és una "qüestió de voluntat política" que, malgrat remota, podria ser "viable". 

Un bri d'esperança per a les defenses

I com ho veuen les defenses dels presos polítics? "Tindria sentit", apunten diversos dels advocats dels líders independentistes. La proposta, però, alerten que hauria de transformar-se en una iniciativa legislativa i, per tant, passar per una sèrie de tràmits que avui es veuen lluny de complir-se, tenint en compte les majories de la cambra baixa espanyola. 

En aquest sentit, creuen, el fet no seria tant com revocar la rebel·lió sinó redefinir el delicte, i per tant, l'encaix dels fets provats s'hauria de realitzar sobre un nou tipus. En cas que el codi penal es redefinís, el pas seria presentar un recurs extraordinari al Tribunal Suprem contra la sentència que obligués a la reinterpretació dels fets.

Un codi penal que s'endureix

Fins el moment, el codi penal espanyol -vigent des del 24 de maig del 1996- ha viscut una trentena de modificacions, les més destacades a partir del 2010 quan es va despenalitzar l'avortament, i el 2011 i 2015, amb la prescripció d'un any als delictes d'injúries i calúmnies, i es van fer desaparèixer les faltes penals, que van derivar en delictes lleus. 

Les successives reformes del codi penal, però, han anat en la línia del seu enduriment, sobretot a partir del 2015, quan també es va aprovar la Llei de Seguretat Ciutadana, més coneguda com la Llei Mordassa.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació