Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

MIGRACIONS

L'odissea de l'Open Arms

L'ordre de desembarcament de la fiscalia italiana posa punt final a un periple de 20 dies en aigües del Mediterrani Central

per Andreu Merino / Sergi Ambudio , 20 d'agost de 2019 a les 22:00 |
Els passatgers de l'Open Arms | Open Arms
"Per fi s'acaba el malson". Abraçades, crits i llàgrimes d'alegria. Així s'ha celebrat a bord de l'Open Arms el punt final d'una odissea de 20 dies. Les persones rescatades pel vaixell humanitari el primer d'agost en aigües del Mediterrani Central tornen a trepitjar terra aquest dimarts. Una ordre d'última hora de la fiscalia italiana ha desencallat aquesta tarda un desembarcament al port de Lampedusa que semblava que no arribaria mai.

El fiscal italià ha signat la resolució poques hores després que el govern espanyol anunciés l'enviament d'un vaixell militar per traslladar els migrants fins al port de Palma de Mallorca. Una solució tardana que evidencia la manca de voluntat política per part de la Unió Europea d'abordar conjuntament el rescat de persones al Mediterrani i la seva acollida al continent.


La crisi de l'Open Arms arriba a la seva fi mentre els estats europeus encara no han estat capaços de traçar cap pla conjunt i els naufragis es continuen succeint dia sí i dia també.

Aquesta ha estat la cronologia dels fets, des que l'Open Arms va rescatar els primers nàufrags a les aigües del Mediterrani Central. Una odissea de tres setmanes al mar, punt per punt.


1 d'agost: doble rescat

L'Open Arms va rescatar l'1 d'agost a la tarda 52 persones que viatjaven en una pastera al Mediterrani Central i que estaven a punt de naufragar. La nit d'aquell mateix dia, l'ONG feia una nova operació de rescat i incrementava fins a 124 les persones a bord


L'ONG havia decidit salpar cap a la zona el 26 de juny, després que el govern espanyol hagués tingut bloquejat el vaixell des del gener i només el deixés viatjar fins a les illes gregues de Lesbos i Samos per traslladar-hi material humanitari. L'Open Arms, però, va decidir tornar a cobrir la ruta migratòria amb més trànsit, fent un pols a l'Estat i a la Unió Europea.

2 d'agost: el govern espanyol, de perfil

L'endemà dels rescats el govern espanyol es pronunciava per primera vegada sobre l'Open Arms. "Esperem que actuï d'acord amb la normativa", deia la ministra portaveu en funcions, Isabel Celáa.

En paral·lel, el president Quim Torra posava a disposició de l'ONG els ports catalans, davant la situació de bloqueig que vivia l'embarcació. 

5 d'agost: Ábalos assenyala la Comissió Europea

El 5 d'agost, una de les cares més visibles del govern espanyol durant el bloqueig de l'Open Arms, el ministre de Foment en funcions, José Luis Ábalos, demanava a la Comissió Europea que assumís la seva "responsabilitat". "No es pot donar la imatge que Espanya és sempre port segur, això seria dramàtic per als drets humanitaris, les convencions internacionals i la mateixa Comissió Europea", deia el ministre.

Ábalos criticava que s'exigís a l'Estat acollir el vaixell mentre altres països més pròxims a la situació de l'embarcació, com Itàlia i Malta, mantenien tancats els ports. 

En aquest sentit, el ministre qualificava d'excepció el desembarcament de l'Aquarius al port de València i deixava clar que el govern de Sánchez esperava que Europa mogués fitxa. 

7 d'agost: Salvini marca territori

Per si hi havia algun dubte, el ministre d'Interior italià, l'ultradretà Matteo Salvini, deixava clara el 7 d'agost la seva oposició frontal a l'entrada de l'Open Arms en aigües italianes.

Salvini amenaçava de confiscar l'embarcació si s'apropava a algun port italià, poc després que el Senat aprovés la llei antiimmigració impulsada per ell mateix, que reforça el control de les fronteres i eleva a un milió d'euros les multes contra els vaixells humanitaris. 

Davant la declaració d'intencions de Salvini, el president del parlament europeu, l'italià David Maria Sassoli, instava la Comissió Europea a oferir un port a l'Open Arms. La Unió Europea, però, continuava -i encara continua- sense definir cap protocol per coordinar el desembarcament de vaixells humanitaris i l'acollida de les persones rescatades al Mediterrani.
 
L'Open Arms, prop de Lampedusa. Foto: Europa Press

12 d'agost: creix la pressió a Sánchez

Després de rescatar 39 persones més -que se sumaven a les 121 que ja hi havia a bord-, l'Open Arms, el director d'Open Arms, Oscar Camps, alertava que el nivell d'ansietat de les persones rescatades convertia en "insostenible" la situació al vaixell.

Itàlia es mantenia inflexible i Malta només s'oferia per desembarcar les últimes 39 persones rescatades. En aquest context, creixia la pressió a Sánchez. Societat civil, entitats, ajuntaments -entre els quals el de Barcelona- i sindicats instaven el president espanyol a obrir els ports. però l'executiu del PSOE continuava mirant cap a Itàlia, exigint a Salvini que fos el país transalpí qui es fes càrrec de la nau.

14 d'agost: la justícia es pronuncia però Salvini es fa el sord

Després que l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) instés els governs europeus a permetre el desembarcament de l'Open Arms, un tribunal italià va autoritzar el vaixell a entrar en aigües italianes per desembarcar-hi.

Salvini, però, va mantenir la seva posició i va desobeir la resolució judicial, que el tribunal havia ordenat com a mesura cautelar. L'única concessió del ministre d'Interior italià va ser l'evacuació de l'embarcació de 27 menors d'edat el 27 d'agost. Salvini assegurava que ho feia "contra la seva voluntat" i només perquè el primer ministre italià, Giuseppe Conte, ho havia ordenat.

18 i 19 d'agost: d'Algesires a Mallorca

Disset dies després del bloqueig, el govern espanyol va oferir a l'Open Arms el port d'Algesires, a 950 milles de distància. L'ONG va rebutjar la proposta i Camps va retreure a Sánchez l'oferta. "Després de 26 dies de missió, 17 d'espera amb 134 persones a bord, una resolució judicial a favor i 6 països disposats acollir, vol que naveguem 950 milles, uns 5 dies més, a Algesires, el port més llunyà del Mediterrani, amb una situació insostenible a bord?", es preguntava.

L'Open Arms també va rebutjar la possibilitat de viatjar fins a Mallorca, argumentant la inseguretat que suposaria realitzar el trajecte amb més de 107 persones a bord i en condicions meteorològiques adverses. Per això, l'ONG va instar l'Estat i Itàlia a garantir els "mitjans necessaris" per poder dur a terme el viatge. 

Més tard, l'ONG insistia que la millor opció era desembarcar a Lampedusa, a només 800 metres de distància de l'embarcació, i retreia a Sánchez que els oferiments del govern espanyol havien paralitzat les gestions que s'estaven duent a terme per obrir el port de Lampedusa.

Matí i migdia del 20 d'agost: el vaixell militar entra a escena

Gairebé tres setmanes després del primer rescat, finalment el govern espanyol ha anunciat aquest dimarts que enviaria un vaixell militar a Lampedusa per traslladar les persones a bord de l'Open Arms fins a Palma. L'executiu de Pedro Sánchez defensa que aquesta era la millor opció de les que han valorat perquè permetia "resoldre aquesta mateixa setmana l'emergència humanitària". 

L'anunci arribava després de diversos episodis de desesperació a l'embarcació, amb persones saltant a l'aigua davant la situació de bloqueig i amb l'ONG avisant que el dia a dia a la nau estava "fora de control".

Tarda del 20 d'agost: un fiscal en helicòpter i una resolució definitiva

Poc abans de les set de la tarda, quan el sol ja enfilava el camí per desaparèixer en l'horitzó del Mediterrani un dia més, el fiscal de la ciutat italiana d'Agrigent (Sicília) -que havia estat unes hores abans a bord per veure amb els seus propis ulls la magnitud de la crisi- ha ordenat el desembarcament immediat dels migrants al port més proper, el de Lampedusa.

En la mateixa resolució, que ha posat punt i final a una odissea a escala humanitària però també política, el ministeri fiscal també ha ordenat el bloqueig -que pot allargar-se fins als 10 dies- de l'embarcació de l'Open Arms al port d'Agrigent. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació