19
d'agost
del
2019
Actualitzat
el
20
d'agost
a les
9:34h
El president de la Generalitat, Quim Torra, esbossarà aquest dimarts des de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE), a Prada de Conflent, com creu que s'ha d'encarar el nou curs polític, marcat per la sentència del Tribunal Suprem sobre l'1-O i la desunió independentista a l'hora de traçar un camí conjunt. Un dia després que Oriol Junqueras hagi explicitat en una entrevista a Catalunya Ràdio que contempla l'avançament electoral com a resposta a les condemnes, el president, que s'ha reunit aquest dilluns amb els presos a Lledoners i amb el propi líder d'ERC, detallarà els pilars de la seva pauta per transitar l'etapa post-judici.
Torra porta setmanes donant forma a una carta de navegació que començarà a explicar quan ja ha acabat la ronda de contactes amb els diferents actors del sobiranisme per explorar una resposta conjunta al veredicte del Suprem. Fonts que han seguit de prop el procés de confecció de la conferència expliquen que l'ha escrit després de parlar amb tots ells i que l'ha compartit amb un nucli reduït de persones de confiança.
De fet, asseguren que a Prada no dirà quina ha de ser la resposta concreta a la sentència -els partits segueixen reunint-se per intentar consensuar la reacció- però sí que revelarà sobre quins factors ha de pivotar l'acció del Govern a partir de la Diada.
Una pauta que completarà a Waterloo i el 5 de setembre a Madrid
La conferència a la UCE serà només el primer episodi per explicar una diagnosi de la situació que anirà completant en les pròximes setmanes amb una reunió amb Carles Puigdemont i el grup parlamentari de Junts per Catalunya a Waterloo i, el 5 de setembre, en una conferència organitzada per Europa Press a Madrid. Si una cosa ha deixat clara el president és que ell no és partidari de donar per finalitzada la legislatura per molt que hi hagi veus a ERC -i també dins de l'òrbita postconvergent- que, o defensen directament les eleccions o les contemplen com a una possibilitat.
El president també va viure amb incomoditat els pactes postelectorals, especialment el de JxCat amb el PSC a la Diputació de Barcelona. I, a diferència dels presos del seu propi partit, que van demanar a finals de juny l'abstenció, era partidari de votar en contra de la investidura de Pedro Sánchez. Fonts coneixedores de la situació expliquen que en les darreres setmanes s'han abocat esforços en "greixar" la relació entre la presó, l'exili, Torra i els principals representants de JxCat al Govern i al Congrés.
Lluny d'avalar un avançament electoral, dins de Junts per Catalunya sostenen que a la tardor caldrà abocar esforços en intentar aprovar els pressupostos del 2020, sobre els quals el vicepresident Pere Aragonès ja ha començat a treballar. Parlar de comicis, afirmen, suposa un "punt d'irresponsabilitat" per part dels republicans. I Carles Puigdemont defensa que caldrà tornar a un escenari de "confrontació" amb l'Estat.
En tot cas, no serà fins que es facin públiques les condemnes -previsiblement abans del 16 d'octubre, quan hauria de ser revisada la presó preventiva de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart- quan el president expliqui al Parlament quina resposta institucional preveu donar. La Diada és contemplada com un possible catalitzador per superar la divisió entre partits.
És per això que, en plena explicació del guió que vol seguir aquesta tardor, farà previsiblement una crida als partits perquè tanquin files i garanteixin l'èxit de la mobilització. Des del seu naixement l'any 2012, mai abans l'ANC havia arribat al 20 d'agost sense fer públiques xifres d'inscrits a la manifestació de la Diada. Preveu fer-ho aquesta setmana, quan en falten tres per a una convocatòria que conceben com l'avantsala a la sentència del Suprem sobre l'1-O.
Una crida a tancar files per la Diada
A les portes d'encarar l'etapa post-judici, la distància entre l'entitat i els partits -especialment amb ERC- s'ha fet evident, però Torra demanarà pactar una treva reclamant als partits que aparquin diferències i remin a favor de la manifestació que convoca l'entitat que fins ara ha exercit de motor del procés. Ho farà, puntualitzen, subratllant que des dels "diferents accents de l'independentisme" s'ha de garantir una nova mobilització "multitudinària" com a preludi a la resposta a les previsibles condemnes per l'1-O.
El 31 de juliol van ser l'ANC i Òmnium les que van saltar a l'arena per reclamar als partits que superessin la desunió per fer front al que es preveu com un nou moment convuls del procés. La divisió, van subratllar, és precisament l'efecte que busca la repressió de l'Estat per debilitar l'independentisme. Tot i això, la cúpula de l'Assemblea assegura no estar preocupada perquè la falta d'unitat estratègica dels partits passi factura en la mobilització de l'11 de setembre.
"A principis de juliol ens feia patir, però s'ha remuntat a nivell de motivació", expliquen fonts de l'ANC, que consideren que l'independentisme civil reaccionarà de nou en una Diada en què pretenen seguir esperonant els partits a liderar el procés cap a la independència. L'entitat no ha amagat el seu desencant pel fet que el Govern no advoqui pel camí de la unilateralitat i ha intentat de forma infructífera marcar el pas de l'executiu. Caldrà veure si el rumb que vol emprendre ara Torra satisfà o no aquestes expectatives.
Torra porta setmanes donant forma a una carta de navegació que començarà a explicar quan ja ha acabat la ronda de contactes amb els diferents actors del sobiranisme per explorar una resposta conjunta al veredicte del Suprem. Fonts que han seguit de prop el procés de confecció de la conferència expliquen que l'ha escrit després de parlar amb tots ells i que l'ha compartit amb un nucli reduït de persones de confiança.
De fet, asseguren que a Prada no dirà quina ha de ser la resposta concreta a la sentència -els partits segueixen reunint-se per intentar consensuar la reacció- però sí que revelarà sobre quins factors ha de pivotar l'acció del Govern a partir de la Diada.
Una pauta que completarà a Waterloo i el 5 de setembre a Madrid
La conferència a la UCE serà només el primer episodi per explicar una diagnosi de la situació que anirà completant en les pròximes setmanes amb una reunió amb Carles Puigdemont i el grup parlamentari de Junts per Catalunya a Waterloo i, el 5 de setembre, en una conferència organitzada per Europa Press a Madrid. Si una cosa ha deixat clara el president és que ell no és partidari de donar per finalitzada la legislatura per molt que hi hagi veus a ERC -i també dins de l'òrbita postconvergent- que, o defensen directament les eleccions o les contemplen com a una possibilitat.
El president també va viure amb incomoditat els pactes postelectorals, especialment el de JxCat amb el PSC a la Diputació de Barcelona. I, a diferència dels presos del seu propi partit, que van demanar a finals de juny l'abstenció, era partidari de votar en contra de la investidura de Pedro Sánchez. Fonts coneixedores de la situació expliquen que en les darreres setmanes s'han abocat esforços en "greixar" la relació entre la presó, l'exili, Torra i els principals representants de JxCat al Govern i al Congrés.
Lluny d'avalar un avançament electoral, dins de Junts per Catalunya sostenen que a la tardor caldrà abocar esforços en intentar aprovar els pressupostos del 2020, sobre els quals el vicepresident Pere Aragonès ja ha començat a treballar. Parlar de comicis, afirmen, suposa un "punt d'irresponsabilitat" per part dels republicans. I Carles Puigdemont defensa que caldrà tornar a un escenari de "confrontació" amb l'Estat.
En tot cas, no serà fins que es facin públiques les condemnes -previsiblement abans del 16 d'octubre, quan hauria de ser revisada la presó preventiva de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart- quan el president expliqui al Parlament quina resposta institucional preveu donar. La Diada és contemplada com un possible catalitzador per superar la divisió entre partits.
És per això que, en plena explicació del guió que vol seguir aquesta tardor, farà previsiblement una crida als partits perquè tanquin files i garanteixin l'èxit de la mobilització. Des del seu naixement l'any 2012, mai abans l'ANC havia arribat al 20 d'agost sense fer públiques xifres d'inscrits a la manifestació de la Diada. Preveu fer-ho aquesta setmana, quan en falten tres per a una convocatòria que conceben com l'avantsala a la sentència del Suprem sobre l'1-O.
Una crida a tancar files per la Diada
A les portes d'encarar l'etapa post-judici, la distància entre l'entitat i els partits -especialment amb ERC- s'ha fet evident, però Torra demanarà pactar una treva reclamant als partits que aparquin diferències i remin a favor de la manifestació que convoca l'entitat que fins ara ha exercit de motor del procés. Ho farà, puntualitzen, subratllant que des dels "diferents accents de l'independentisme" s'ha de garantir una nova mobilització "multitudinària" com a preludi a la resposta a les previsibles condemnes per l'1-O.
El 31 de juliol van ser l'ANC i Òmnium les que van saltar a l'arena per reclamar als partits que superessin la desunió per fer front al que es preveu com un nou moment convuls del procés. La divisió, van subratllar, és precisament l'efecte que busca la repressió de l'Estat per debilitar l'independentisme. Tot i això, la cúpula de l'Assemblea assegura no estar preocupada perquè la falta d'unitat estratègica dels partits passi factura en la mobilització de l'11 de setembre.
"A principis de juliol ens feia patir, però s'ha remuntat a nivell de motivació", expliquen fonts de l'ANC, que consideren que l'independentisme civil reaccionarà de nou en una Diada en què pretenen seguir esperonant els partits a liderar el procés cap a la independència. L'entitat no ha amagat el seu desencant pel fet que el Govern no advoqui pel camí de la unilateralitat i ha intentat de forma infructífera marcar el pas de l'executiu. Caldrà veure si el rumb que vol emprendre ara Torra satisfà o no aquestes expectatives.