Arribar des del Vallès a Barcelona en bicicleta en 35 o 40 minuts. És molt semblant al temps destinat en vehicle, entre embussos i aparcament. Aquest és el propòsit de Plataforma de BikeVidrera, que té al darerer Jaume Valldeperas (Barcelona, 1982) com a impulsor de la iniciativa. Aquest veí de Sant Cugat, sense cap altre interès que "fer coses per la bicicleta", veu en els túnels de servei dels Túnels de Vallvidrera una solució per reduir cotxes d'entrada a Barcelona. "Aprofitar" les infraestructures actuals, perquè, com diu, des de l'àrea metropolitana aportar solucions a la problemàtica de contaminació de la capital catalana.
- Connectar el Vallès amb Barcelona travessant la muntanya de Collserola sense fer cap gran obra.
- Sí, així és. Fa anys anava en bicicleta i vaig descobrir el túnel del Mina Grott i vaig endegar una campanya per Change.org per fer-ho possible. Però era molt difícil, encara que amb el túnel de serveis per Vallvidrera sí que era possible. Vaig deixar el tema aparcat i ho vaig reprendre quan vaig tornar a viure a Sant Cugat. També vaig impulsar una crida a través de Change.org.
- I per on comença?
- Amb un missatge per Instagram a la que aleshores era l’alcaldessa, Carmela Fortuny. I vam aconseguir tenir una reunió, cap al març d’enguany, amb el Departament de Territori i Sostenibilitat, la concessionària, Abril bicis 1000! i l'Ajuntament de Sant Cugat, entre d'altres. Vam visitar el túnel i tot. Semblava que tirava endavant, però uns dies després van negar-se adduint temes de seguretat. Fortuny volia que es fes sí o sí i abans de les eleccions municipals.
- Però si hi ha un incendi...
- ... En els més de 20 anys que estan en funcionament no s'ha fet servir mai, perquè no compleix els requisits de seguretat. A més, també és per si es col·lapsa el túnel gran, encara que els dos accessos estan tancats. Però què és millor el pas de cotxes o bicicletes? La seguretat és l’excusa fàcil. Ara bé, també entenc que fos un problema per a la concessionària, amb tota la paperassa que comporta.
- Seria una inversió molt gran?
- La veritat, el túnel està molt malament, perquè es van fer en el seu moment, a la dècada dels 70, com una mena de prova pilot per fer els futurs Túnels de Vallvidrera. S’hauria d’adaptar perquè hi passessin bicicletes, però el més important és que la principal actuació, el túnel, ja està feta. És el del tram que dona a Sarrià, de 2,5 quilòmetres.
- Les raons per no fer-ho són de seguretat, però l’emergència ambiental i la restricció imminent d’entrada de vehicles a Barcelona no ho és també?
- Ara és el moment de fer-ho, Barcelona s’haurà de tancar al vehicle. Del prop de milió que entren diàriament, l’ocupació no arriba als 2, és d’1,6. Però si es tanca, s’han de donar alternatives i aquestes passen perquè arribin des dels municipis dels voltants i una és aquesta. Això es farà, és evident que anem cap aquí, però seria bo que no fos d’aquí a 20 anys sinó ara. Fins i tot no descartem Barcelona-Cerdanya, perquè al Túnel del Cadí hi ha el mateix i està en millors condicions. Però això seria un somni i més enfocat cap al cicloturisme.
- Una altra problemàtica seria que fos accessible. En el cas dels vallesans, l’anada és en baixada, però i la tornada?
- Seria ideal fer un carril bici als ponts per salvar el desnivell i que fos més accessible. La idea és que sigui un bon carril. De totes maneres, existeixen bicicletes elèctriques, fins i tot vaig contactar amb Moventis, que els hi han donat la concessió de la bicicleta a París, per fer un bicing Vallès-Barcelona. També es podria habilitar un aparcament gran per deixar-hi el cotxe i entrar a la capital a través d’aquest carril bici. De solucions, n’hi ha moltes.
- Estem a la cua d’Europa en mobilitat sostenible. A Sant Sebastià hi ha un cas similar, a Morlans, i funciona bé. Al setembre hi haurà la Setmana de la Mobilitat i la Festa Major del barri de Sarrià de Barcelona, i hi serem perquè això també milloraria el transport dins la ciutat. Ara, com deia abans, el somni seria que s’enllacés Manresa i Barcelona, i fins i tot la Cerdanya.
