19
d'agost
del
2019
El repic de tambors de l'avançament electoral donarà el tret de sortida al nou curs polític. La incapacitat de teixir un acord de l'independentisme per encarar l'etapa post-sentència del Suprem més enllà de la mobilització com a resposta -el mínim comú denominador que es dona per descomptat- pot donar per esgotada la legislatura. En són conscients tant a Junts per Catalunya com a ERC.
Des del punt de vista retòric, la cerca de la "unitat estratègica" està en boca de tothom, però la polifonia entre partidaris del diàleg amb l'Estat i els que abanderen la "confrontació" -via defensada per Carles Puigdemont- no troba un desllorigador.
Si una cosa tenen clara les cúpules d'ambdós partits és que a cap dels dos els convé aparèixer com els responsables d'un eventual descarrilament. A les portes de la Diada, les sales de màquines de les dues formacions esmolen ja la dialèctica per encarar un horitzó electoral que als partits cada vegada es veu més "inevitable". Es tracta, doncs, d'un pols per veure qui fa quallar el marc en què se celebren aquests comicis, davant la impossibilitat de teixir un consens entre els que visualitzen la nova etapa del procés com una cursa de fons -com sovint afirmen des d'ERC- o com una cursa llampec.
La data límit d'aquestes eventuals eleccions seria la primavera de l'any que ve, però es podrien precipitar si la desunió segueix i no s'aproven els pressupostos del 2020. Per primera vegada després del judici de l'1-O ha estat el líder d'ERC, Oriol Junqueras, qui ha expressat en una entrevista per escrit a Catalunya Ràdio que "convocar eleccions és una opció que no s'ha de descartar mai".
Junqueras comença a marcar la pauta
No és el primer dirigent republicà que ho verbalitza. Abans, han estat el vicepresident Pere Aragonès, i encara amb més contundència, l'exdiputat al Congrés Joan Tardà els que han esbossat aquest escenari. Però Junqueras és, sens dubte, la veu amb més ascendència a ERC i assumeix obertament com a contemplable l'avançament electoral.
Mentrestant, el president de la Generalitat, Quim Torra, que és l'únic que té la prerrogativa de convocar-les, rebutja per ara que aquesta pugui ser una resposta a les condemnes. Aquest dimarts, en una conferència a la Universitat Catalana d'Estiu a Prada de Conflent, el president començarà a explicar la pauta que preveu a partir de setembre.
Cert és que les perspectives electorals per als republicans i per a JxCat són en aquests moments antagòniques: les enquestes apunten a una clara victòria d'ERC en unes hipotètiques eleccions catalanes. Com també és cert que s'ha produït una evolució en les preferències dels dos partits. Al setembre del 2018 era Torra qui no descartava les eleccions mentre els republicans les rebutjaven, i ara és completament a la inversa.
"No podem descartar les eleccions perquè no podem descartar cap escenari que ens faci més forts", argumenten fonts de la direcció d'ERC, que defensen que si és aquesta l'opció que genera més consens no pot rebutjar-se d'entrada.
L'acord per a qualsevol pas que es doni, insisteixen els republicans, és el millor dels escenaris. Engloben en un sol "paquet" una resposta a la sentència del Suprem que inclogui des de mobilitzacions a l'eventual convocatòria electoral. El "govern de concentració" de les forces autodeterministes -és a dir, sumar comuns i la CUP- és una altra de les opcions que contemplen ja sigui abans o després d'una convocatòria electoral.
De fet, la via defensada per Tardà, recollida en en document avançat per NacióDigital i que compta amb el suport de dirigents com Gabriel Rufián passa per eleccions i govern amb els comuns. "Tots a ERC coincidim en molts aspectes d'aquest document", afirmen des de la direcció. En tot cas, el que busquen els republicans és que no hi hagi un culpable de la convocatòria de comicis, sinó que, si es va a eleccions, sigui per un acord amb JxCat.
Asseguren, però, que a les reunions es troben amb l'espai postconvergent "dividit" sobre la via a seguir. Afegeixen que tenen la impressió que a sectors de JxCat "no els interessa" la unitat estratègica que pregonen per situar en ERC la càrrega de la culpa de la falta d'unitat com a detonant de les eleccions.
JxCat apunta al repte d'aprovar els pressupostos
Des de JxCat, per contra, insisteixen que ells són "optimistes" a l'hora de consensuar una resposta a les condemnes per l'1-O i expressen "sorpresa" pel fet que des d'ERC es parli d'eleccions. "Que també ho faci el vicepresident del Govern ens resulta sorprenent i un punt irresponsable", argumenten fonts del grup que encapçala Carles Puigdemont. Afegeixen que resulta "difícil d'entendre" que els republicans considerin que cal evitar unes noves eleccions espanyoles i, en canvi, no pensin el mateix en el cas català.
"La feina principal que tenim és la d'aprovar els pressupostos, que se centrin en això. Al febrer els hauríem d'estar debatent", insisteixen fixant la mirada en la vicepresidència de Pere Aragonès. La no aprovació dels comptes, admeten des de JxCat, sí que abocaria el Govern a convocar eleccions, una situació en la qual abocarien bona part del pes sobre ERC, encarregada de la carpeta econòmica.
Sense estratègia consensuada i sense pressupostos, pedra angular de tot executiu, la legislatura pot tenir una data de caducitat molt pròxima. La previsió és que els partits teixeixin una treva de cara a la Diada per garantir un nou èxit de mobilització. Es buscarà també que el front antirepressiu exhibeixi múscul quan el tribunal faci públic el seu veredicte. Més enllà, tret d'un gir de guió, el desacord sobre com gestionar un conflicte enquistat i el pols per l'hegemonia pot acabar desembocant en un nou repartiment de cartes a les urnes per explorar noves majories.
Des del punt de vista retòric, la cerca de la "unitat estratègica" està en boca de tothom, però la polifonia entre partidaris del diàleg amb l'Estat i els que abanderen la "confrontació" -via defensada per Carles Puigdemont- no troba un desllorigador.
Si una cosa tenen clara les cúpules d'ambdós partits és que a cap dels dos els convé aparèixer com els responsables d'un eventual descarrilament. A les portes de la Diada, les sales de màquines de les dues formacions esmolen ja la dialèctica per encarar un horitzó electoral que als partits cada vegada es veu més "inevitable". Es tracta, doncs, d'un pols per veure qui fa quallar el marc en què se celebren aquests comicis, davant la impossibilitat de teixir un consens entre els que visualitzen la nova etapa del procés com una cursa de fons -com sovint afirmen des d'ERC- o com una cursa llampec.
La data límit d'aquestes eventuals eleccions seria la primavera de l'any que ve, però es podrien precipitar si la desunió segueix i no s'aproven els pressupostos del 2020. Per primera vegada després del judici de l'1-O ha estat el líder d'ERC, Oriol Junqueras, qui ha expressat en una entrevista per escrit a Catalunya Ràdio que "convocar eleccions és una opció que no s'ha de descartar mai".
Junqueras comença a marcar la pauta
No és el primer dirigent republicà que ho verbalitza. Abans, han estat el vicepresident Pere Aragonès, i encara amb més contundència, l'exdiputat al Congrés Joan Tardà els que han esbossat aquest escenari. Però Junqueras és, sens dubte, la veu amb més ascendència a ERC i assumeix obertament com a contemplable l'avançament electoral.
Mentrestant, el president de la Generalitat, Quim Torra, que és l'únic que té la prerrogativa de convocar-les, rebutja per ara que aquesta pugui ser una resposta a les condemnes. Aquest dimarts, en una conferència a la Universitat Catalana d'Estiu a Prada de Conflent, el president començarà a explicar la pauta que preveu a partir de setembre.
Cert és que les perspectives electorals per als republicans i per a JxCat són en aquests moments antagòniques: les enquestes apunten a una clara victòria d'ERC en unes hipotètiques eleccions catalanes. Com també és cert que s'ha produït una evolució en les preferències dels dos partits. Al setembre del 2018 era Torra qui no descartava les eleccions mentre els republicans les rebutjaven, i ara és completament a la inversa.
"No podem descartar les eleccions perquè no podem descartar cap escenari que ens faci més forts", asseguren des de la direcció d'ERC
"No podem descartar les eleccions perquè no podem descartar cap escenari que ens faci més forts", argumenten fonts de la direcció d'ERC, que defensen que si és aquesta l'opció que genera més consens no pot rebutjar-se d'entrada.
L'acord per a qualsevol pas que es doni, insisteixen els republicans, és el millor dels escenaris. Engloben en un sol "paquet" una resposta a la sentència del Suprem que inclogui des de mobilitzacions a l'eventual convocatòria electoral. El "govern de concentració" de les forces autodeterministes -és a dir, sumar comuns i la CUP- és una altra de les opcions que contemplen ja sigui abans o després d'una convocatòria electoral.
De fet, la via defensada per Tardà, recollida en en document avançat per NacióDigital i que compta amb el suport de dirigents com Gabriel Rufián passa per eleccions i govern amb els comuns. "Tots a ERC coincidim en molts aspectes d'aquest document", afirmen des de la direcció. En tot cas, el que busquen els republicans és que no hi hagi un culpable de la convocatòria de comicis, sinó que, si es va a eleccions, sigui per un acord amb JxCat.
Asseguren, però, que a les reunions es troben amb l'espai postconvergent "dividit" sobre la via a seguir. Afegeixen que tenen la impressió que a sectors de JxCat "no els interessa" la unitat estratègica que pregonen per situar en ERC la càrrega de la culpa de la falta d'unitat com a detonant de les eleccions.
JxCat apunta al repte d'aprovar els pressupostos
Des de JxCat, per contra, insisteixen que ells són "optimistes" a l'hora de consensuar una resposta a les condemnes per l'1-O i expressen "sorpresa" pel fet que des d'ERC es parli d'eleccions. "Que també ho faci el vicepresident del Govern ens resulta sorprenent i un punt irresponsable", argumenten fonts del grup que encapçala Carles Puigdemont. Afegeixen que resulta "difícil d'entendre" que els republicans considerin que cal evitar unes noves eleccions espanyoles i, en canvi, no pensin el mateix en el cas català.
"Que el vicepresident del Govern també contempli eleccions ens resulta sorprenent i un punt irresponsable"", asseguren fonts de JxCat
"La feina principal que tenim és la d'aprovar els pressupostos, que se centrin en això. Al febrer els hauríem d'estar debatent", insisteixen fixant la mirada en la vicepresidència de Pere Aragonès. La no aprovació dels comptes, admeten des de JxCat, sí que abocaria el Govern a convocar eleccions, una situació en la qual abocarien bona part del pes sobre ERC, encarregada de la carpeta econòmica.
Sense estratègia consensuada i sense pressupostos, pedra angular de tot executiu, la legislatura pot tenir una data de caducitat molt pròxima. La previsió és que els partits teixeixin una treva de cara a la Diada per garantir un nou èxit de mobilització. Es buscarà també que el front antirepressiu exhibeixi múscul quan el tribunal faci públic el seu veredicte. Més enllà, tret d'un gir de guió, el desacord sobre com gestionar un conflicte enquistat i el pols per l'hegemonia pot acabar desembocant en un nou repartiment de cartes a les urnes per explorar noves majories.