21
d'agost
del
2019
Actualitzat
a les
20:41h
L'auge del neofeixisme és una realitat i, a més, cada cop està més organitzat i preparat per actuar. Així ho reconeix el document de l'executiu sobre compliment de les resolucions del debat general sobre la priorització de l'agenda social i la recuperació de la convivència, efectuat al Parlament el 10 i 11 d'octubre del 2018. "Aquests grups han incrementat el nombre dels seus integrants, i han millorat molt el seu nivell de coordinació, fins a constituir-se en una xarxa semi-clandestina", assevera el text.
Aquest fragment del document del Govern, datat del passat 17 de juny i al qual ha tingut accés NacióDigital, dona resposta a un dels punts aprovats a la cambra catalana. Aquest instava l'executiu que, "amb la voluntat de lluitar contra l'amenaça de creixement del feixisme i el racisme a Catalunya", donés "suport als moviments socials i a les entitats antiracistes i antifeixistes, així com, entre d'altres, desplegués "les eines necessàries per a frenar l'ascens dels filofeixismes, per mitjà de l'educació i de la sensibilització contra l'exclusió, l'autoritarisme, el masclisme, el racisme i qualsevol atac a col·lectius, i també per mitjà de l'aplicació de les polítiques de progrés".
En aquest sentit, el Govern admet que "la millora de les condicions de vida de la societat sol anar lligada a l'augment de les demandes de més drets civils i polítics". Afegeix també que, "en el cas concret del dret a l'autodeterminació, és manifesta i constatable la intenció dels sectors majoritaris de la societat que reclamen d'utilitzar-lo per crear un marc jurídic on siguin precisament els drets socials els que es vegin reforçats".
En tot cas, "malgrat les profundes desigualtats econòmiques", l'executiu afirma que "el nivell de convivència a la societat catalana segueix estant, en termes quantificables, entre els millors del món". Però afegeix que "la repressió de l'estat espanyol contra el moviment autodeterminista ha encoratjat grups neofeixistes a atacar aquelles propietats públiques i privades que no comparteixen el seu punt de vista, a intentar silenciar les mostres de protesta contra aquesta repressió, a amenaçar persones, entitats i institucions i a incentivar -de moment sense èxit- els enfrontaments violents al carrer".
Per aquesta raó, el Govern justifica la creació de l'Oficina per a la Defensa dels Drets Civils i Polítics, liderada per l'exregidor de la CUP de Manresa Adam Majó, així com anuncia un "programa de prevenció dels extremismes violents creant un discurs per abordar de manera integral tots els fenomens que desemboquen en extremisme violent (entre d'altres, els vinculats al filofeixisme i el racisme)", per part de la secretaria d'Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat.
Sobre aquest auge del neofeixisme, Majó admet a NacióDigital que, "quan l'independentisme estava a l'ofensiva, allò va generar una contra-ofensiva de l'extrema dreta que ha disminuït", ja que no són tan freqüents les batudes nocturnes per retirar llaços grocs o les agressions de militants de l'extrema dreta a simpatitzants sobiranistes.
Ara bé, alerta que això "no vol dir que, com que la xarxa està creada i s'han envalentit i creuen que els ha arribat el moment, si arriba nova conjuntura política a nivell de conflicte català o de crisi de refugiats o d'emigració, aquesta xarxa i contactes no es puguin usar per fer determinades accions i posar en perill de nou la convivència". Els centres de menors que també allotgen menors no acompanyats, de fet, són ara també un objectiu d'aquests grups.
Informe sobre les agressions feixistes
L'Oficina per a la Defensa dels Drets Civils i Polítics publicarà les properes setmanes, segons avança, un informe amb una relació d'atemptats contra la pluralitat ideològica succeïts els darrers mesos, incloent-hi agressions contra persones o atacs contra edificis i locals, amenaces que "pretenen restringir la llibertat ideològica". També s'hi inclouran els atacs a seus polítiques de tot color, però precisa que "és evident que l'extrema dreta espanyolista ha actuat de manera molt més agressiva" que l'independentisme que atacava locals de Cs, PSC o PP.
Majó constata "que existeix una xarxa i que el context polític nacional amb el procés autodeterminista i l'auge de l'extrema dreta a nivell mundial han reforçat aquests grups". Una tendència global, però que a Catalunya "s'ha donat de forma especialment preocupant". Malgrat que es tracta d'un "món atomitzat", hi ha "persones i individus que han fet de pont" perquè el neofeixisme actuï de forma unitària en determinats moments, com hauria ocorregut l'octubre del 2017.
Organitzats i connectats
"Hi ha més connexió i unitat d'acció del que es podria pensar", assevera Majó, que explica que s'han detectat "persones que poden formar part de diversos grups com Vox, o que arrenquen llaços o escridassen menors no acompanyats", que es repeteixen en les diferents actuacions ultres. De fet, el salt de Vox a les institucions -amb l'entrada de Plataforma per Catalunya, per exemple- "servirà d'aglutinador d'aquests grups", els quals insisteix que han crescut i millorat la seva organització els darrers mesos.
Aquesta alerta xoca amb la que, fa un any, va fer el conseller d'Interior, Miquel Buch, que va assegurar que les agressions feixistes anaven a la baixa i en negava un repunt, xocant així amb forces com la CUP, que li reclamaven més actuacions dels Mossos en aquest camp.
Majó, però, no ho veu contradictori, ja que "Interior ha acotat els moviments als obertament nazis, agressius, racistes..., i aquests no creixen". "Si s'entén el neofeixisme com un concepte més ampli, sí que creix i, a més, part d'aquesta extrema dreta és legal i, per això, Interior no actuarà, mentre que a l'Oficina sí que ens preocupa", afegeix.
I és que, segons detalla, "els sectors més intel·ligents han vist que el model a seguir és el de Salvini i, per tant, les formes més feixistitzants les aparten i n'usen de més amables, un discurs democratista, però per anar a posicionaments insolidaris que acaben coincidint amb l'extrema dreta". "Canvia de forma, però cal mirar el rerefons del que proposen, que és legitimar la manca de drets per a determinats col·lectius", destaca, i conclou: "Si el que busquem són skin heads amb botes, en trobarem pocs".
Aquest fragment del document del Govern, datat del passat 17 de juny i al qual ha tingut accés NacióDigital, dona resposta a un dels punts aprovats a la cambra catalana. Aquest instava l'executiu que, "amb la voluntat de lluitar contra l'amenaça de creixement del feixisme i el racisme a Catalunya", donés "suport als moviments socials i a les entitats antiracistes i antifeixistes, així com, entre d'altres, desplegués "les eines necessàries per a frenar l'ascens dels filofeixismes, per mitjà de l'educació i de la sensibilització contra l'exclusió, l'autoritarisme, el masclisme, el racisme i qualsevol atac a col·lectius, i també per mitjà de l'aplicació de les polítiques de progrés".
En aquest sentit, el Govern admet que "la millora de les condicions de vida de la societat sol anar lligada a l'augment de les demandes de més drets civils i polítics". Afegeix també que, "en el cas concret del dret a l'autodeterminació, és manifesta i constatable la intenció dels sectors majoritaris de la societat que reclamen d'utilitzar-lo per crear un marc jurídic on siguin precisament els drets socials els que es vegin reforçats".
En tot cas, "malgrat les profundes desigualtats econòmiques", l'executiu afirma que "el nivell de convivència a la societat catalana segueix estant, en termes quantificables, entre els millors del món". Però afegeix que "la repressió de l'estat espanyol contra el moviment autodeterminista ha encoratjat grups neofeixistes a atacar aquelles propietats públiques i privades que no comparteixen el seu punt de vista, a intentar silenciar les mostres de protesta contra aquesta repressió, a amenaçar persones, entitats i institucions i a incentivar -de moment sense èxit- els enfrontaments violents al carrer".
Compliment de la resolució sobre priorització de la convivència by naciodigital on Scribd
Per aquesta raó, el Govern justifica la creació de l'Oficina per a la Defensa dels Drets Civils i Polítics, liderada per l'exregidor de la CUP de Manresa Adam Majó, així com anuncia un "programa de prevenció dels extremismes violents creant un discurs per abordar de manera integral tots els fenomens que desemboquen en extremisme violent (entre d'altres, els vinculats al filofeixisme i el racisme)", per part de la secretaria d'Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat.
Sobre aquest auge del neofeixisme, Majó admet a NacióDigital que, "quan l'independentisme estava a l'ofensiva, allò va generar una contra-ofensiva de l'extrema dreta que ha disminuït", ja que no són tan freqüents les batudes nocturnes per retirar llaços grocs o les agressions de militants de l'extrema dreta a simpatitzants sobiranistes.
Ara bé, alerta que això "no vol dir que, com que la xarxa està creada i s'han envalentit i creuen que els ha arribat el moment, si arriba nova conjuntura política a nivell de conflicte català o de crisi de refugiats o d'emigració, aquesta xarxa i contactes no es puguin usar per fer determinades accions i posar en perill de nou la convivència". Els centres de menors que també allotgen menors no acompanyats, de fet, són ara també un objectiu d'aquests grups.
Informe sobre les agressions feixistes
L'Oficina per a la Defensa dels Drets Civils i Polítics publicarà les properes setmanes, segons avança, un informe amb una relació d'atemptats contra la pluralitat ideològica succeïts els darrers mesos, incloent-hi agressions contra persones o atacs contra edificis i locals, amenaces que "pretenen restringir la llibertat ideològica". També s'hi inclouran els atacs a seus polítiques de tot color, però precisa que "és evident que l'extrema dreta espanyolista ha actuat de manera molt més agressiva" que l'independentisme que atacava locals de Cs, PSC o PP.
Majó constata "que existeix una xarxa i que el context polític nacional amb el procés autodeterminista i l'auge de l'extrema dreta a nivell mundial han reforçat aquests grups". Una tendència global, però que a Catalunya "s'ha donat de forma especialment preocupant". Malgrat que es tracta d'un "món atomitzat", hi ha "persones i individus que han fet de pont" perquè el neofeixisme actuï de forma unitària en determinats moments, com hauria ocorregut l'octubre del 2017.
Organitzats i connectats
"Hi ha més connexió i unitat d'acció del que es podria pensar", assevera Majó, que explica que s'han detectat "persones que poden formar part de diversos grups com Vox, o que arrenquen llaços o escridassen menors no acompanyats", que es repeteixen en les diferents actuacions ultres. De fet, el salt de Vox a les institucions -amb l'entrada de Plataforma per Catalunya, per exemple- "servirà d'aglutinador d'aquests grups", els quals insisteix que han crescut i millorat la seva organització els darrers mesos.
L'Oficina dels Drets Civils i Polítics alerta que la presència de Vox a les institucions pot servir com a eina cohesionadora de l'extrema dreta
Aquesta alerta xoca amb la que, fa un any, va fer el conseller d'Interior, Miquel Buch, que va assegurar que les agressions feixistes anaven a la baixa i en negava un repunt, xocant així amb forces com la CUP, que li reclamaven més actuacions dels Mossos en aquest camp.
Majó, però, no ho veu contradictori, ja que "Interior ha acotat els moviments als obertament nazis, agressius, racistes..., i aquests no creixen". "Si s'entén el neofeixisme com un concepte més ampli, sí que creix i, a més, part d'aquesta extrema dreta és legal i, per això, Interior no actuarà, mentre que a l'Oficina sí que ens preocupa", afegeix.
I és que, segons detalla, "els sectors més intel·ligents han vist que el model a seguir és el de Salvini i, per tant, les formes més feixistitzants les aparten i n'usen de més amables, un discurs democratista, però per anar a posicionaments insolidaris que acaben coincidint amb l'extrema dreta". "Canvia de forma, però cal mirar el rerefons del que proposen, que és legitimar la manca de drets per a determinats col·lectius", destaca, i conclou: "Si el que busquem són skin heads amb botes, en trobarem pocs".