20
d'agost
del
2019
Actualitzat
a les
11:22h
A Pedro Sánchez li agrada córrer. I, si jutgem per la seva trajectòria política, assumir riscos. Acabades les vacances a Doñana, i quasi quatre mesos després de guanyar les eleccions del 28 d'abril, el president del govern espanyol en funcions encara una contrarellotge que combina els dos factors: té just un mes per intentar ser investit president o bé per quedar abocat de nou a la sort de les urnes. En temps de descompte, es disposa a reprendre els contactes amb els partits per resoldre aquesta dicotomia, una ronda en la qual pretén incloure els partits independentistes.
Des de la investidura fallida del 25 de juliol, a Unides Podem esperen una trucada que, per ara, no ha arribat. La intenció de Sánchez, que aquesta vegada comandarà personalment les converses, és arribar a seure a la taula amb els representants de la formació de Pablo Iglesias -de baixa paternal- havent ja parlat amb altres grups clau per garantir la investidura.
Podem espera reprendre la negociació en el punt abans de saltar pels aires, és a dir, amb una oferta per entrar al govern que sectors del partit, especialment Izquierda Unida, consideren que va ser un error no acceptar.
Però els dirigents socialistes donen per esgotat el plantejament de la coalició, a més d'haver explicitat la "desconfiança" mútua que existeix entre els dos partits. Entenen que l'intent de forjar un govern bipartit va ser fallit i que, per tant, ara toca explorar altres alternatives. I el govern a la portuguesa és la fórmula que obertament ha apadrinat Sánchez fins abans del descans estival.
Descartada l'opció que siguin PP o Ciutadans qui facilitin la investidura, abocar Podem a escollir entre apuntalar des de l'oposició un govern en solitari del PSOE o bé anar a una repetició electoral que pot ser devastadora per al partit lila és, d'entrada, l'esquema que pretenen seguir.
En posició de força davant la fragilitat de Podem
Els socialistes estan convençuts que estan en una posició de força perquè els d'Iglesias, que pateixen una fragilitat interna i electoral, no estan en disposició d'assumir uns altres comicis. Sectors de l'espai, com els comuns, ja han demanat al secretari general que esgoti totes les possibilitats d'acordar amb el PSOE, però que les eleccions siguin l'última de les opcions. Abans, prefereixen pagar el preu de quedar-se a l'oposició.
La cúpula de Podem, però, segueix apostant per la coalició com a primera de les opcions. Pablo Echenique porta la veu cantant mentre Iglesias està retirat temporalment de la primera línia i sectors de l'espai pateixen perquè es torni a tensar tant la corda que es dinamiti tot una altra vegada.
De moment, Sánchez plantejarà la represa de les converses amb el "programa obert" fruit de les reunions amb les entitats, que des de Podem sempre han interpretat com una manera de pressionar-los perquè renunciïn a la coalició. Però el president pretén també tenir ja al sarró el suport d'altres grups menors però clau per assegurar-se la investidura. És per això que començarà aquesta setmana una ronda de contactes en la qual el PNB serà el seu primer interlocutor. La previsió és que el Sánchez es desplaci a Bilbao per explorar si els nacionalistes bascos estan disposats a facilitar la seva investidura.
València, Bilbao i... Barcelona?
Tenint present que el 5 d'agost es va reunir a València amb Compromís i que el líder del PSOE preveu aquest cop incloure les formacions independentistes en les converses, és una incògnita si els seus plans inclouen desplaçar-se a Barcelona per trobar-se amb ERC.
"Intentarem parlar amb ell a Madrid, això segur", asseguren fonts republicanes. Durant el debat de la investidura fallida, Gabriel Rufián va advertir Sánchez que no podia garantir si al setembre el seu partit estaria en disposició d'abstenir-se com ho va fer al juliol. Però Oriol Junqueras ja ha deixat entreveure en una entrevista a Catalunya Ràdio que sí que hi haurà setembre i mantindrà el seu posicionament. "Per nosaltres no serà", resumeix un dirigent consultat tot donant a entendre que la partida està entre el PSOE i Podem.
Tot plegat, però, endarrereix encara més una reunió amb els d'Iglesias, que temen que la intenció de Sánchez sigui escenificar una nova negociació in extremis i responsabilitzar-los del descarrilament de la negociació. Els estadistes de la Moncloa tenen molt presents les dades favorables del CIS, però també que són els partits de dretes els primers interessats en tenir una nova oportunitat electoral.
Des de Podem insisteixen que les eleccions no haurien d'interessar tampoc el PSOE, que temptat per la possibilitat d'ampliar el seu suport, es pot trobar, en el millor dels casos, depenent igualment d'Iglesias i dels partits sobiranistes. En el pitjor escenari, avisen, la dreta podria acabar sumant si PP i Cs, per exemple, acaben trobant fórmules de cooperació a circumscripcions clau per rendibilitzar resultats. Per ara els d'Albert Rivera han descartat la fórmula Espanya Suma -replicant la coalició de Navarra- de cara a unes eleccions estatals.
Amb la incògnita de si està Iglesias disposat a anar a eleccions abans que quedar-se a l'oposició, Sánchez enfila la recta final de la cursa. Un trajecte que fa pujada tenint present que el calendari avança no només per la negociació de la investidura sinó també perquè arribi la sentència del Tribunal Suprem sobre l'1-O, moment en què el conflicte amb Catalunya viurà un altre repunt que sacsejarà el tauler polític. De nou, l'adrenalina del cronòmetre i la incertesa del resultat final.
Des de la investidura fallida del 25 de juliol, a Unides Podem esperen una trucada que, per ara, no ha arribat. La intenció de Sánchez, que aquesta vegada comandarà personalment les converses, és arribar a seure a la taula amb els representants de la formació de Pablo Iglesias -de baixa paternal- havent ja parlat amb altres grups clau per garantir la investidura.
Podem espera reprendre la negociació en el punt abans de saltar pels aires, és a dir, amb una oferta per entrar al govern que sectors del partit, especialment Izquierda Unida, consideren que va ser un error no acceptar.
Però els dirigents socialistes donen per esgotat el plantejament de la coalició, a més d'haver explicitat la "desconfiança" mútua que existeix entre els dos partits. Entenen que l'intent de forjar un govern bipartit va ser fallit i que, per tant, ara toca explorar altres alternatives. I el govern a la portuguesa és la fórmula que obertament ha apadrinat Sánchez fins abans del descans estival.
Descartada l'opció que siguin PP o Ciutadans qui facilitin la investidura, abocar Podem a escollir entre apuntalar des de l'oposició un govern en solitari del PSOE o bé anar a una repetició electoral que pot ser devastadora per al partit lila és, d'entrada, l'esquema que pretenen seguir.
En posició de força davant la fragilitat de Podem
Els socialistes estan convençuts que estan en una posició de força perquè els d'Iglesias, que pateixen una fragilitat interna i electoral, no estan en disposició d'assumir uns altres comicis. Sectors de l'espai, com els comuns, ja han demanat al secretari general que esgoti totes les possibilitats d'acordar amb el PSOE, però que les eleccions siguin l'última de les opcions. Abans, prefereixen pagar el preu de quedar-se a l'oposició.
La cúpula de Podem, però, segueix apostant per la coalició com a primera de les opcions. Pablo Echenique porta la veu cantant mentre Iglesias està retirat temporalment de la primera línia i sectors de l'espai pateixen perquè es torni a tensar tant la corda que es dinamiti tot una altra vegada.
De moment, Sánchez plantejarà la represa de les converses amb el "programa obert" fruit de les reunions amb les entitats, que des de Podem sempre han interpretat com una manera de pressionar-los perquè renunciïn a la coalició. Però el president pretén també tenir ja al sarró el suport d'altres grups menors però clau per assegurar-se la investidura. És per això que començarà aquesta setmana una ronda de contactes en la qual el PNB serà el seu primer interlocutor. La previsió és que el Sánchez es desplaci a Bilbao per explorar si els nacionalistes bascos estan disposats a facilitar la seva investidura.
València, Bilbao i... Barcelona?
Tenint present que el 5 d'agost es va reunir a València amb Compromís i que el líder del PSOE preveu aquest cop incloure les formacions independentistes en les converses, és una incògnita si els seus plans inclouen desplaçar-se a Barcelona per trobar-se amb ERC.
"Intentarem parlar amb ell a Madrid, això segur", asseguren fonts republicanes. Durant el debat de la investidura fallida, Gabriel Rufián va advertir Sánchez que no podia garantir si al setembre el seu partit estaria en disposició d'abstenir-se com ho va fer al juliol. Però Oriol Junqueras ja ha deixat entreveure en una entrevista a Catalunya Ràdio que sí que hi haurà setembre i mantindrà el seu posicionament. "Per nosaltres no serà", resumeix un dirigent consultat tot donant a entendre que la partida està entre el PSOE i Podem.
"Intentarem parlar amb ell a Madrid, això segur", asseguren des d'ERC, que desconeixen si Sánchez vindrà a Catalunya a reunir-se amb ells
Tot plegat, però, endarrereix encara més una reunió amb els d'Iglesias, que temen que la intenció de Sánchez sigui escenificar una nova negociació in extremis i responsabilitzar-los del descarrilament de la negociació. Els estadistes de la Moncloa tenen molt presents les dades favorables del CIS, però també que són els partits de dretes els primers interessats en tenir una nova oportunitat electoral.
Des de Podem insisteixen que les eleccions no haurien d'interessar tampoc el PSOE, que temptat per la possibilitat d'ampliar el seu suport, es pot trobar, en el millor dels casos, depenent igualment d'Iglesias i dels partits sobiranistes. En el pitjor escenari, avisen, la dreta podria acabar sumant si PP i Cs, per exemple, acaben trobant fórmules de cooperació a circumscripcions clau per rendibilitzar resultats. Per ara els d'Albert Rivera han descartat la fórmula Espanya Suma -replicant la coalició de Navarra- de cara a unes eleccions estatals.
Amb la incògnita de si està Iglesias disposat a anar a eleccions abans que quedar-se a l'oposició, Sánchez enfila la recta final de la cursa. Un trajecte que fa pujada tenint present que el calendari avança no només per la negociació de la investidura sinó també perquè arribi la sentència del Tribunal Suprem sobre l'1-O, moment en què el conflicte amb Catalunya viurà un altre repunt que sacsejarà el tauler polític. De nou, l'adrenalina del cronòmetre i la incertesa del resultat final.