Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

migracions

Els vaixells que rescaten migrants al Mediterrani acumulen 200 dies esperant port

Les ONG reclamen als estats un acord que permeti desembarcaments segurs

per NacióDigital, 17 d'agost de 2019 a les 11:21 |
La coberta de l'Open Arms, aquesta setmana | ACN
Una vintena de bloquejos, amb 200 dies acumulats a l'espera de port segur on desembarcar i gairebé 3.000 migrants a bord. Són les xifres dels vaixells que han estat rescatant migrants al Mediterrani des del passat mes de juny de 2018, segons el còmput de Metges Sense Fronteres (MSF). Els dos últims vaixells bloquejats han estat l'Open Arms, que espera des de fa dies poder atracar al port italià de Lampedusa, i l'Ocean Viking, amb més de 500 rescatats en total.

"Portem els últims 14 mesos amb una campanya política de bloqueig, amb una tendència a la criminalització de les ONG", ha explicat la responsable de relacions externes de Metges Sense Fronteres, Raquel González.


Fins a juny de 2018, segons ha precisat González, qualsevol vaixell, tant els humanitaris, com els de Frontex, com els comercials que haguessin fet un rescat en al Mediterrani "anaven a Itàlia i desembarcaven". Si bé, assegura que a partir de l'Aquarius, que després de ser bloquejat, finalment va arribar a València després de gairebé una setmana de travessia, va haver-hi "un punt d'inflexió".

"El que pensàvem que anava a ser una cosa puntual, s'ha convertit en la norma. Des de juny de 2018 hi ha hagut més de 20 bloquejos al mar i més de 3.000 persones han estat encallades durant dies esperant alguna solució. El total de dies que han estat bloquejats aquests vaixells (no només d'ONG) que han fet operacions de rescat ha estat de 200 dies", ha puntualitzat González.

Segons precisa, fins a juny de 2018 el responsable de la coordinació a la zona d'aigües internacionals entre Líbia i Itàlia era el centre de coordinació de rescats marítims de Roma, amb el qual estaven en constant comunicació, però a partir d'aquest moment, aquesta responsabilitat es va desviar al centre de coordinació libi.

 "Líbia no és un port segur"

Des de llavors, assegura que en les quatre operacions de rescat que han tingut entre el 9 i el 12 d'agost "no han respost a cap de les alertes" que van emetre des del buc. Només quan li van comunicar des de l'Ocean Viking que estaven realitzant aquests rescats, els va demanar el desembarcament d'aquestes persones a Líbia, però això és una "línia vermella" per MSF perquè "Líbia no és un port segur".

L'Ocean Viking, d'MSF i SOS Mediterraneé, porta vuit dies a la deriva al mar amb 357 persones a bord, i encara que dimarts passat 13 d'agost van demanar formalment al centre de coordinació marítima d'Itàlia i Malta un port segur per al desembarcament, de moment, cap dels dos països els ha donat una resposta positiva.

El que demanen des d'MSF, igual que l'ONG Proactiva Open Arms, és que els estats membres de la UE "habilitin un sistema de desembarcament segur i permanent".

Per MSF, bloquejar dos vaixells amb més de 500 persones vulnerables a bord només és "un exemple de les fallides polítiques migratòries". I amb la "criminalització" de l'acció humanitària al Mediterrani, creuen que només es pretén "normalitzar un missatge molt pervers: que les morts al mar i el sofriment de les persones atrapades a Líbia són un preu acceptable d'externalitzar la gestió de fronteres a tercers països".

Pols entre estats

Des de la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR), la seva directora general, Estrella Galán, lamenta que el tancament dels ports decretat per Itàlia hagi convertit cada desembarcament en un "pols entre estats" per demostrar "qui tanca les seves portes de manera més inhumana", i reclama que la Unió Europea imposi sancions al ministre de l'Interior italià, Matteo Salvini.

"La UE ha de sancionar Salvini i cal obrir-li un expedient perquè està incomplint amb tots els tractats i acords internacionals, i fins i tot desobeint el seu propi govern. Està impedint fins i tot que la Justícia sigui complerta, perquè hi ha una sentència d'un tribunal que està incomplint", exposa Galán en declaracions a Europa Press.

La directora general de CEAR lamenta els "intents frustrats" per acordar un protocol de salvament al Mediterrani, i que les ONG estiguin "suplint" una funció de rescat que hauria de correspondre als estats, per la qual cosa reclama que no es "criminalitzi" aquestes organitzacions.

Sobre l'actuació del Govern espanyol en aquest crisi, Estrella Galán "aplaudeix" que "finalment hagi fet un pas al capdavant i sigui un dels països que s'han ofert a acollir les persones de l'Open Arms", encara que critica la demora en la resposta. "Aquests dies d'absoluta angoixa haurien d'haver-se evitat", postil·la.

"No hi ha diferència entre Ábalos i Salvini"

Des de l'organització Caminant Fronteres, Helena Maleno es mostra molt més crítica amb l'actuació del Govern en funcions de Pedro Sánchez, i assegura que Espanya ha començat a actuar a l'Estret d'una manera similar a la d'Itàlia al Mediterrani central.

"El que fa Salvini és el que fa el Govern espanyol de manera solapada al Mar d'Alborán des de fa un any. El dijous hi havia 63 persones a l'aigua i no es va activar cap servei de salvament marítim, sinó un avió militar de Frontex i una embarcació militar de Portugal que va tenir esperant aquestes persones al mar fins que va venir el Marroc", assegura Maleno a Europa Press des del país magrebí.

"No hi ha diferència entre Ábalos i Salvini", sentencia aquesta activista al·ludint al ministre de Foment espanyol i responsable de Salvament Marítim. "No podem diferenciar entre nàufrags negres i blancs, que és el que passa a Espanya cada dia. Si els nàufrags del dijous haguessin estat francesos s'haurien desplegat tots els mitjans de salvament, però com eren negres i pobres va ser una operació militar sense importar les condicions", denúncia.

Per a Helena Maleno, la crisi de l'Open Arms no és "humanitària" sinó de "drets humans", i qualifica com alguna cosa positiva que s'hagi resolt a través dels tribunals, encara que es mostra pessimista davant la possibilitat que es repeteixin aquestes situacions a les aigües del Mediterrani.

"Es repetirà fins que Europa no trobi el camí per respectar els drets de les persones", afirma Maleno, que assenyala a més un interès econòmic darrere del control migratori. "En el control migratori hi ha moltíssims diners, i aquests diners els estan guanyant empreses europees. Darrere de Salvini no hi ha només ideologia política, sinó 'lobbys' econòmics fortíssims", assegura.

Port segur sense demora

Per la seva banda, Red Acoge ha valorat "positivament" que sis països europeus s'hagin ofert a acollir els migrants i refugiats de l'Open Arms una vegada hagin desembarcat a port, però remarquen "la urgència que s'arribi a una solució que permeti el desembarcament segur i la reubicació de les persones que es troben a bord, tant d'aquest vaixell com de l'Ocean Viking".

"Demanem un lloc segur per desembarcar sense més demora. Les fronteres internacionals no poden convertir-se en zones d'exclusió o excepció de compliment dels drets humans. Hem de garantir el rescat i l'auxili de les persones que es juguen la vida", subratllen.

En aquest sentit, Red Acoge proposa "facilitar i flexibilitzar l'accés a vies segura i legals, així com per salvar vides, i mecanismes segurs i coordinats per part de la Unió Europea, a més de treballar per prevenir i combatre el tràfic de persones i enfortir la resposta internacional davant el fenomen de la tracta d'éssers humans".

"És fonamental un sistema institucional estable, segur i solidari, en el qual es deixin de costat les mesures a curt termini i es desenvolupin polítiques que vagin més enllà de mesures excepcionals, tals com el rescat", subratlla. També suggereix que es promogui un discurs públic basat en la realitat dels fluxos migratoris actuals i destacant la contribució positiva de la població migrant.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació