18
d'agost
del
2019
Actualitzat
el
19
d'agost
a les
18:26h
Les imatges de les sèries policíaques d'antigues carpetes sobre casos d'homicidis plenes de pols poden ser només ficció. Almenys en el cas dels Mossos, els quals, des del 2011, han resolt pràcticament els mateixos casos que els que s'han comès. De fet, han tingut constància de 457 casos d'homicidi o assassinat, en aquests vuit anys, i n'han resolt 456, segons les dades de la policia catalana.
I això que, en les dades referides al 2017, no es computa encara el cas dels atemptats gihadistes com a resolt, el qual va deixar 15 morts. Malgrat això, en d'altres anys la quantitat de casos tancats ha estat superior al dels oberts, ja que se'n resolien d'homicidis i assassinats antics. La diferència entre aquests dos delictes és que el segon, a més d'intencionat, té agreujants com la traïdoria, l'acarnissament o la realització del delicte a canvi de recompensa o per efectuar un altre delicte. La ràtio d'èxit dels Mossos no és tan elevada en altres tipus de delictes com els sexuals.
Sigui com sigui, aquests dies els Mossos tindran feina per resoldre el degoteig de nous casos que que estan tenint lloc sobretot a Barcelona. Ho faran amb un bon currículum, ja que altres cossos policials no tenen un percentatge de resolució tan elevat en homicidis i assassinats o fins i tot no arriben a una taxa del 90% dels casos rebuts del 2011 al 2018. És el cas dels succeïts a La Rioja (85,7% de resolució), Madrid (86,1%), Múrcia (88,7%), País Valencià (88,9%) o Galícia (89,9%).
Capdavantera en augment de delictes
Malgrat tot, pel que fa al conjunt de delictes produïts, Catalunya és el segon territori en que més s'han incrementat, en els darrers cinc anys. Del 2013 al 2018, la quantitat ha crescut un 9,1%, només per darrere de Navarra (14,1%), per bé que, al conjunt de l'Estat, els delictes ocorreguts l'any passat van ser inferiors que els de cinc anys abans. Són notables els descensos aconseguits a La Rioja (-16,2%), Astúries (-12%), el País Valencià (-11%) o Andalusia (-10,9%).
A més, si es posa la lupa en els darrers dos anys, Catalunya pren la davantera, ja que llavors l'increment és fins i tot més accentuat, del 16,7%, quasi duplicant el segon classificat, el País Basc, amb un augment del 8,9% des del 2016. En aquest període, el creixement a les Illes Balears és del 7%; a Madrid, del 4,2%, i al País Valencià gairebé no ha variat, sent només un 0,5% superior.
En aquests cinc anys, a més, Catalunya ha estat el tercer territori amb una ràtio més alta de delictes, de 357,1 per cada 1.000 habitants, només per darrere de les Balears (371,8) i gairebé empatant amb Madrid (358). La del País Valencià és de 300,6 delictes per cada 1.000 habitants, per sobre de la mitjana estatal, de 278,7. On n'hi ha menys és a Extremadura (160,1), Astúries (166,3) i La Rioja (169,9).
En tot cas, bona part d'aquests casos són furts o robatoris. La ràtio d'homicidis consumats a Catalunya és força similar a la mitjana estatal. Segons els comptes del ministeri de l'Interior, entre 2013 i 2018, la ràtio catalana va ser de 41,2 homicidis per cada milió d'habitants, mentre que la ràtio espanyola era de 40,4.
Sigui com sigui, aquests dies els Mossos tindran feina per resoldre el degoteig de nous casos que que estan tenint lloc sobretot a Barcelona. Ho faran amb un bon currículum, ja que altres cossos policials no tenen un percentatge de resolució tan elevat en homicidis i assassinats o fins i tot no arriben a una taxa del 90% dels casos rebuts del 2011 al 2018. És el cas dels succeïts a La Rioja (85,7% de resolució), Madrid (86,1%), Múrcia (88,7%), País Valencià (88,9%) o Galícia (89,9%).
Capdavantera en augment de delictes
Malgrat tot, pel que fa al conjunt de delictes produïts, Catalunya és el segon territori en que més s'han incrementat, en els darrers cinc anys. Del 2013 al 2018, la quantitat ha crescut un 9,1%, només per darrere de Navarra (14,1%), per bé que, al conjunt de l'Estat, els delictes ocorreguts l'any passat van ser inferiors que els de cinc anys abans. Són notables els descensos aconseguits a La Rioja (-16,2%), Astúries (-12%), el País Valencià (-11%) o Andalusia (-10,9%).
A més, si es posa la lupa en els darrers dos anys, Catalunya pren la davantera, ja que llavors l'increment és fins i tot més accentuat, del 16,7%, quasi duplicant el segon classificat, el País Basc, amb un augment del 8,9% des del 2016. En aquest període, el creixement a les Illes Balears és del 7%; a Madrid, del 4,2%, i al País Valencià gairebé no ha variat, sent només un 0,5% superior.
VARIACIÓ DEL NOMBRE DE DELICTES CONEGUTS, PER COMUNITATS AUTÒNOMES (EN %, ENTRE 2013 I 2018)
En tot cas, bona part d'aquests casos són furts o robatoris. La ràtio d'homicidis consumats a Catalunya és força similar a la mitjana estatal. Segons els comptes del ministeri de l'Interior, entre 2013 i 2018, la ràtio catalana va ser de 41,2 homicidis per cada milió d'habitants, mentre que la ràtio espanyola era de 40,4.
| METODOLOGIA D'ANÀLISI |
|---|
| Les dades principals sobre resolució d'homicidis i assassinats a Catalunya s'han extret del registre de dades delinqüencials dels Mossos d'Esquadra. D'aquestes, s'han seleccionat les referides als tipus de delicte d'homicidi consumat i assassinat consumat, les quals es poden consultar per àrea policial bàsica i per mes, amb els casos coneguts i resolts per a cadascuns, entre altra informació. Per saber el nombre de delictes comesos a cada comunitat autònoma i, d'aquests, quants han estat d'homicidis i assassinats, s'ha consultat el portal estadístic sobre criminalitat del ministeri de l'Interior. Les xifres no coincideixen exactament en termes absoluts amb les dels Mossos (de fet, no inclou les dades sobre els homicidis resolts per la policia catalana), segurament per un tractament diferenciat dels tipus de delictes, però sí que són força homologables. Per calcular les ràtios per habitants, s'han tingut en compte les dades sobre població de l'Institut Nacional d'Estadística. |