Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Barcelona: festes

L'«essència» dels carrers guarnits com a eina per mantenir viva la Festa Major de Gràcia

Els canvis socials han marcat l'evolució de la festa, que ara s'enfronta al repte del turisme massiu i la gentrificació

per Andreu Merino , 16 d'agost de 2019 a les 20:15 |
El guarnit de la plaça de la Vila | ACN
Enguany la Festa Major de Gràcia compta amb 24 carrers engalanats, una xifra que no s'assolia des del 2001. La dada evidencia la bona salut de la festa, si es té en compte la valoració de la fundació que l'organitza. "La festa és el guarniment", argumenta el responsable de comunicació de la Fundació Festa Major de Gràcia, Josep Maria Contel. Cada any, grups de veïns comencen a preparar la decoració del seu carrer quan encara falten molts mesos per al 15 d'agost i Contel defensa que preservar aquesta tradició és l'única manera de fer sobreviure la festa.

Una tasca que no és fàcil, tenint en compte com han evolucionat les tendències i els costums des que la festa va néixer fa més de 200 anys. "La festa és viva i nosaltres volem salvar els mobles sense morir en l'intent", resumeix Contel.


Des que els veïns de la vila donessin el tret de sortida a la tradició al segle XIX, fenomens com el turisme han representat un repte a l'hora de mantenir-ne l'essència. "El problema no és el turisme, sinó no saber interpretar-lo", defensa Contel. El responsable de comunicació defensa que "no es poden posar portes al camp" i insisteix que la millor eina per fer-hi front és prioritzar el guarniment dels carrers per sobre de les altres activitats. 

Per Contel, la Fundació ha de ser conscient dels límits i "no voler pujar l'Everest si només podem assolir el Montblanc". Dit d'una altra manera, no estirar més el braç que la màniga i no acabar dissenyant un programa de festes amb grans concerts i activitats paral·leles que portin més gent al barri però restin valor a la tasca feta pels veïns.


La feina i la casa

Abans del turisme, alguns canvis socials ja havien forçat a modificar la naturalesa de les festes, començant per l'annexió de Gràcia a Barcelona el 1897. A partir d'aleshores, molts barcelonins van voler acostar-se al barri, que prèviament ja havia viscut un esclat demogràfic. Va passar de tenir 3.000 habitants el 1828 a gairebé 62.000 el 1875.


Tot plegat mentre la festa anava adquirint un vessant més cívic que religiós, un caràcter que s'accentuaria encara més a partir del 1919. Aquell any l'estat espanyol aprovava la jornada laboral de vuit hores, després de la pressió que va suposar la vaga de la Canadenca, i els obrers van començar a disposar de temps lliure per dedicar a l'oci.

Tornant a l'actualitat, el turisme no és l'únic repte per a la festa. El preu de l'habitatge també representa un obstacle i cada cop és més car viure a Gràcia. El 2014, el preu mitjà d'un lloguer a la Vila era de 681 euros, mentre que el 2018 tancava amb un preu mitjà de 915. Una dinàmica que amenaça a expulsar cada cop més veïns, molts dels quals s'encarreguen cada any dels guarnits. 

La gentrificació i el turisme massiu, doncs, apareixen com a amenaces principals de la festa. Un escenari en què la Fundació de la Festa Major insisteix a tornar als orígens i donar tot el protagonisme als guarnits. "És el que ens diferencia de la resta de festes", conclou Contel.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació