16
d'agost
del
2019
Actualitzat
a les
15:22h
El 17 d'agost del 2017, Miguel López va anar a comprar al carrer de la Boqueria, a Barcelona, acompanyat de la seva filla. Van enfilar la Rambla per dirigir-se cap a la plaça de Catalunya i en aquell moment van veure com la furgoneta blanca que acabaria matant 14 persones baixava a tota velocitat. López va amb cadira de rodes i explica com, en un acte reflex, va empènyer la seva filla perquè sortís de la trajectòria del vehicle. "Jo em vaig quedar allà perquè no podia fer res més i em va caure a sobre el cos d'una persona que va ser atropellada", relata.
Uns metres més enllà, Sílvia Aranda es va refugiar en una farmàcia després de veure l'atropellament massiu. Com ella, desenes de persones van quedar-se a l'establiment fins a les nou de la nit i van compartir espai amb el cadàver del nen australià Julian Cadman. Tant Aranda com López han sol·licitat al ministeri d'Interior el reconeixement com a víctimes psicològiques de l'atemptat. Ella ha vist com l'Estat li tombava dos cops la petició. Ell encara espera resposta.
Aranda i López són dues de les moltes persones que van ser diagnosticades amb estrès posttraumàtic després de viure l'atemptat, i denuncien que s'han sentit desemparades pel tracte dispensat pel ministeri d'Interior. Tots dos han estat atesos per la Unitat d'Atenció i Valoració a Afectats pel Terrorisme (UAVAT), que també ha criticat el paper fet per l'Estat. Segons la UAVAT, Interior ha denegat el 82% dels reconeixements com a víctimes psicològiques sol·licitats a través de l'associació, mentre que el govern espanyol assegura que ha reconegut 88 víctimes psicològiques del 17-A.
Una "pèrdua de temps"
Aranda és actriu, i tot just ara ha pogut tornar a treballar de manera continuada. Explica que la seva energia vital es va veure "minvada" arran de l'atemptat i assegura que els tràmits fets amb el ministeri d'Interior la van sorprendre. "He sentit que qüestionaven el que jo havia viscut", detalla, en relació a les visites amb els metges forenses del ministeri. "Vaig sortir plorant de les visites, no van mostrar cap mena d'empatia", apunta.
"Interior ha obviat el que va passar a la farmàcia, els informes mèdics i les proves que vaig presentar amb la sol·licitud", explica Aranda i considera que, vist amb perspectiva, els tràmits li han suposat una "pèrdua de temps".
López encara espera una resposta del ministeri i confia que sigui positiva. Encara rep tractament psicològic i, a més, és una de les persones que apareixen com a víctimes físiques de l'atemptat en el sumari judicial, a causa dels hematomes que va fer-se durant l'atropellament massiu.
En declaracions a NacióDigital, lamenta els "problemes" que l'Estat posa al reconeixement de víctimes psicològiques i assegura que s'ha sentit "indefens". "Ningú m'ha trucat per veure com estem la meva filla i jo", afirma.
López necessita medicació des del dia de l'atemptat i confessa que des de llavors evita els llocs amb aglomeracions i que sempre té controlades les sortides quan és en un lloc tancat. Veure furgonetes blanques també li suposa un trasbals des del 17 d'agost del 2017. "Fa ràbia veure com molta gent s'omple la boca amb les víctimes i després no ens ajuden", diu. En aquest sentit, Aranda agraeix la feina feta per la UAVAT: "Si no fos per ells, ningú m'hauria dit els passos a seguir després del 17-A".
La UAVAT reclama canvis
La UAVAT va néixer a principis del 2018, després de constatar les mancances en l'atenció a les víctimes per part de les administracions. Immediatament després de l'atemptat, el Centre d'Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB) va atendre les víctimes.
Es tractava d'un pla de xoc que l'Ajuntament de Barcelona volia que tingués continuïtat en el temps. Per això, el consistori va signar un conveni amb la UAVAT el juny del 2018. L'Ajuntament va aportar 80.000 euros a la unitat amb l'objectiu de buscar totes les víctimes de l'atemptat i assessorar-les. "Qui té les competències no ho ha fet prou bé", deia aleshores l'alcaldessa, Ada Colau, en referència al ministeri d'Interior.
El termini per sol·licitar el reconeixement oficial com a víctima de l'atemptat a la Rambla acabava el 17 d'agost del 2018, però el ministre Fernando Grande-Marlaska es va comprometre a "fer prevaldre els drets per sobre de terminis legals". Un gest que, per la UAVAT, no és suficient.
La seva directora, Sara Bosch, insta l'Estat a "revisar" els criteris de reconeixement de víctimes. "Com pot ser que hi hagi gent atesa a la xarxa pública que no tingui el reconeixement?", es pregunta. En aquest sentit, Bosch també reclama una millor coordinació entre administracions, ja que en alguns casos el ministeri ha denegat reconeixements a afectats perquè no apareixien als llistats que la Generalitat va facilitar a l'Estat.
Bosch posa com a exemples de les mancances de l'engranatge administratiu el fet que, en molts casos, s'exigeixi als afectats psicològics un informe mèdic elaborat pocs dies després de l'atemptat. "Molts no ho van fer, perquè van intentar resistir i perquè pensaven que les seqüeles marxarien", argumenta.
El reconeixement com a víctima del terrorisme dona dret a una compensació econòmica, que es calcula en funció de la gravetat de les lesions i dels dies que la persona ha estat de baixa. En casos d'estrès posttraumàtic, la baixa acostuma a ser de 90 dies i es compensa per l'Estat amb 30 euros per dia. A banda de les compensacions, les víctimes reconegudes també tenen dret a rebre ajudes econòmiques per finançar tractaments psicològics -fins a un límit de 3.600 euros- i a demanar ajudes laborals, d'habitatge o educatives.
La UAVAT també posa el focus sobre les persones que van perdre familiars a l'atemptat de la Rambla però que no eren allà en el moment de l'atropellament massiu. En aquest cas, la unitat recorda que poden ser reconeguts només com a víctimes honorífiques.
Uns metres més enllà, Sílvia Aranda es va refugiar en una farmàcia després de veure l'atropellament massiu. Com ella, desenes de persones van quedar-se a l'establiment fins a les nou de la nit i van compartir espai amb el cadàver del nen australià Julian Cadman. Tant Aranda com López han sol·licitat al ministeri d'Interior el reconeixement com a víctimes psicològiques de l'atemptat. Ella ha vist com l'Estat li tombava dos cops la petició. Ell encara espera resposta.
La UAVAT assegura que Interior ha denegat el 82% de les sol·licituds d'afectats psicològics presentats per la unitat
Aranda i López són dues de les moltes persones que van ser diagnosticades amb estrès posttraumàtic després de viure l'atemptat, i denuncien que s'han sentit desemparades pel tracte dispensat pel ministeri d'Interior. Tots dos han estat atesos per la Unitat d'Atenció i Valoració a Afectats pel Terrorisme (UAVAT), que també ha criticat el paper fet per l'Estat. Segons la UAVAT, Interior ha denegat el 82% dels reconeixements com a víctimes psicològiques sol·licitats a través de l'associació, mentre que el govern espanyol assegura que ha reconegut 88 víctimes psicològiques del 17-A.
Una "pèrdua de temps"
Aranda és actriu, i tot just ara ha pogut tornar a treballar de manera continuada. Explica que la seva energia vital es va veure "minvada" arran de l'atemptat i assegura que els tràmits fets amb el ministeri d'Interior la van sorprendre. "He sentit que qüestionaven el que jo havia viscut", detalla, en relació a les visites amb els metges forenses del ministeri. "Vaig sortir plorant de les visites, no van mostrar cap mena d'empatia", apunta.
"Interior ha obviat el que va passar a la farmàcia, els informes mèdics i les proves que vaig presentar amb la sol·licitud", explica Aranda i considera que, vist amb perspectiva, els tràmits li han suposat una "pèrdua de temps".
Sílvia Aranda: "He sentit que qüestionaven el que jo havia viscut"
López encara espera una resposta del ministeri i confia que sigui positiva. Encara rep tractament psicològic i, a més, és una de les persones que apareixen com a víctimes físiques de l'atemptat en el sumari judicial, a causa dels hematomes que va fer-se durant l'atropellament massiu.
En declaracions a NacióDigital, lamenta els "problemes" que l'Estat posa al reconeixement de víctimes psicològiques i assegura que s'ha sentit "indefens". "Ningú m'ha trucat per veure com estem la meva filla i jo", afirma.
López necessita medicació des del dia de l'atemptat i confessa que des de llavors evita els llocs amb aglomeracions i que sempre té controlades les sortides quan és en un lloc tancat. Veure furgonetes blanques també li suposa un trasbals des del 17 d'agost del 2017. "Fa ràbia veure com molta gent s'omple la boca amb les víctimes i després no ens ajuden", diu. En aquest sentit, Aranda agraeix la feina feta per la UAVAT: "Si no fos per ells, ningú m'hauria dit els passos a seguir després del 17-A".
La UAVAT reclama canvis
La UAVAT va néixer a principis del 2018, després de constatar les mancances en l'atenció a les víctimes per part de les administracions. Immediatament després de l'atemptat, el Centre d'Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB) va atendre les víctimes.
Es tractava d'un pla de xoc que l'Ajuntament de Barcelona volia que tingués continuïtat en el temps. Per això, el consistori va signar un conveni amb la UAVAT el juny del 2018. L'Ajuntament va aportar 80.000 euros a la unitat amb l'objectiu de buscar totes les víctimes de l'atemptat i assessorar-les. "Qui té les competències no ho ha fet prou bé", deia aleshores l'alcaldessa, Ada Colau, en referència al ministeri d'Interior.
El termini per sol·licitar el reconeixement oficial com a víctima de l'atemptat a la Rambla acabava el 17 d'agost del 2018, però el ministre Fernando Grande-Marlaska es va comprometre a "fer prevaldre els drets per sobre de terminis legals". Un gest que, per la UAVAT, no és suficient.
Sara Bosch: "Com pot ser que hi hagi gent atesa a la xarxa pública que no tingui el reconeixement?"
La seva directora, Sara Bosch, insta l'Estat a "revisar" els criteris de reconeixement de víctimes. "Com pot ser que hi hagi gent atesa a la xarxa pública que no tingui el reconeixement?", es pregunta. En aquest sentit, Bosch també reclama una millor coordinació entre administracions, ja que en alguns casos el ministeri ha denegat reconeixements a afectats perquè no apareixien als llistats que la Generalitat va facilitar a l'Estat.
Bosch posa com a exemples de les mancances de l'engranatge administratiu el fet que, en molts casos, s'exigeixi als afectats psicològics un informe mèdic elaborat pocs dies després de l'atemptat. "Molts no ho van fer, perquè van intentar resistir i perquè pensaven que les seqüeles marxarien", argumenta.
El reconeixement com a víctima del terrorisme dona dret a una compensació econòmica, que es calcula en funció de la gravetat de les lesions i dels dies que la persona ha estat de baixa. En casos d'estrès posttraumàtic, la baixa acostuma a ser de 90 dies i es compensa per l'Estat amb 30 euros per dia. A banda de les compensacions, les víctimes reconegudes també tenen dret a rebre ajudes econòmiques per finançar tractaments psicològics -fins a un límit de 3.600 euros- i a demanar ajudes laborals, d'habitatge o educatives.
La UAVAT també posa el focus sobre les persones que van perdre familiars a l'atemptat de la Rambla però que no eren allà en el moment de l'atropellament massiu. En aquest cas, la unitat recorda que poden ser reconeguts només com a víctimes honorífiques.