MIGRACIONS

L'Open Arms espera autorització per atracar en un port italià

Els governs d'Espanya, França, Alemanya, Portugal, Romania i Luxemburg accedeixen a acollir part dels 147 migrants a bord del vaixell

per Andreu Merino , 15 d'agost de 2019 a les 08:30 |
L'Open Arms, a pocs quilòmetres de la costa italiana | Open Arms
Aquesta informació es va publicar originalment el 15 d'agost de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'Open Arms ha entrat aquesta matinada en aigües italianes després que ahir, després de 13 dies navegant amb 150 persones a bord, un jutge tombés el decret del primer ministre italià, Matteo Salvini. Ara, l'ONG espera autorització per poder atracar en un port. De fet, es troba només a mig quilòmetre de les costes de l'illa de Lampedusa, de manera que el vaixell està protegit del temporal que es preveia aquests dies.
 

En una entrevista a TV3, el fundador d'Open Arms, Òscar Camps, ha explicat que el vaixell de l'ONG es troba a l'espera que desembarquin els menors d'edat que hi ha a bord. Ha dit que de moment esperaran a què acabin les gestions per veure en quin port poden desembarcar o com es fa efectiva l'ordre del jutge, que no diu en quin port desembarcar però sí que es faci el desembarcament. Això es podria fer en les pròximes hores, ja sigui en un port o a través de vaixells de la guàrdia costanera. 

Sis estats europeus accedeixen a acollir els migrants

D'altra banda, diversos estats han accedit a acollir una part d'aquests migrants. Els governs d'Espanya, França, Alemanya, Portugal, Romania i Luxemburg mantenen converses per repartir de manera equitativa les 147 persones que hi ha a bord del vaixell. "Esperem que es posi en marxa aquest eix d'Alemanya, Fraça i Espanya per gestionar les migracions i que no es faci patir aquestes persones durant dues setmanes", ha dit Camps.

En el cas de l'estat espanyol, el govern confia en "poder trobar una solució" i per això ha informat a la Comissió Europa, al govern italià i als països implicats en l'operació que Espanya accedeix a participar en un "repartiment equilibrat" dels rescatats.

Així mateix, ha confirmat que està treballant amb la Comissió Europea i altres països de la UE per trobar una solució "comuna, europea, ordenada i solidaria" a la situació dels 147 migrants a bord de l'Open Arms, alguns d'ells des de fa dues setmanes. El "repte migratori" ha d'afrontar-se "conjuntament" per la Unió Europea, considera l'executiu de Pedro Sánchez, mitjançant "mecanismes de col·laboració" en els quals participin els països membres.

Un tribunal regional força Itàlia

La decisió la va prendre ahir a la tarda el tribunal administratiu de la regió del Lazio. Ha hagut de ser un tribunal regional, doncs, qui ha forçat Itàlia a obrir les seves portes, tot i la insistència del seu ministre de l'Interior ultradretà, líder de la Lliga i home fort de l'executiu italià, Matteo Salvini, a mantenir la política de ports tancats.

El tribunal ha justificat la mesura cautelar en el dret marítim per la situació de "gravetat i urgència excepcionals" del vaixell i les persones que hi viatgen. Salvini no ha encaixat bé el posicionament del tribunal i ha amenaçat d'incomplir la resolució judicial Carola Rackete, el precedent

És el segon revés judicial que rep Salvini per part de tribunals italians en un mes i mig. El primer es va produir quan la jutgessa d'instrucció del tribunal d'Agrigento (Sicília), Alessandra Vella, va alliberar la capitana del vaixell Sea Watch 3, Carola Rackete, arrestada prèviament per la policia italiana.

La capitana va guanyar al Capitano, nom amb què els simpatitzants de Salvini han batejat el líder de la Lliga. Rackete no només va quedar en llibertat després de portar fins a Lampedusa les 40 persones que havia rescatat al mar, sinó que la jutgessa va invalidar la detenció i va determinar que "complia el seu deure". Un desenllaç que quedava lluny de la petició de presó que Salvini havia fet per a Rackete.

La decisió judicial enterrava els càrrecs de resistència contra nau de guerra i intent de naufragi per haver xocat amb una patrulla de la policia fronterera alemanya. Dies després, la justícia italiana també considerava que Rackete no havia comès cap delicte per afavorir la immigració irregular i l'autoritzava a tornar a Alemanya com a ciutadana lliure.

La immigració com a arma electoral

El veto de Salvini a l'Open Arms ha arribat en un moment en què els índexs de popularitat del ministre ultradretà han tocat sostre, precisament a través del seu discurs contra la immigració. Això ha fet que Salvini optés per forçar un avançament electoral, i el vaixell de l'ONG catalana ha estat la víctima perfecta a l'hora de demostrar als seus votants que no cediria ni un mil·límetre en la seva política de ports tancats.

Salvini va retirar el suport als seus socis de govern, el Moviment 5 Estrelles (M5E), i va presentar una moció de censura contra el primer ministre, Giuseppe Conte. L'aliança entre l'M5E i el Partit Demòcrata, però, va evitar al Senat que la moció prosperés.

Pendents d'Europa

La decisió del tribunal regional del Lazio és una mesura cautelar i les ONG encara no poden cantar victòria. Pocs minuts després de conèixer-se la decisió judicial, Salvini ha reiterat que mantindrà la seva política de ports tancats, i de moment Europa no pressiona Itàlia perquè canviï de parer. De fet, a diferència dels tribunals italians, la justícia europea ha avalat implícitament les polítiques de Salvini. Al juny, el Tribunal Europeu de Drets Humans, va declinar la possibilitat d'ordenar a Itàlia que deixés atracar al vaixell de salvament alemany Sea Watch 3, capitanejat per Rackete.

La Unió Europea ha estat incapaç de posar-se d'acord sobre quin ha de ser el protocol a seguir quan una nau humanitària rescata persones al Mediterrani. El 22 de juliol va ser la data de l'última reunió dels ministres de l'Interior dels països de la Unió Europea i va acabar sense cap consens. França i Alemanya han posat sobre la taula una proposta perquè les embarcacions desembarquin al Mediterrani Central a canvi que altres països es comprometin a acollir les persones que hi viatgen a bord.

L'acord, però, no determina en quins ports s'haurien de desembarcar ni tampoc la quantitat de persones que altres països haurien de rebre. A més, Itàlia insisteix que un pacte d'aquestes característiques només podria aplicar-se a persones que reuneixin les condicions per rebre asil i no al perfil d'immigrant per raons econòmiques. 

Tot plegat mentre la UE manté amb Líbia l'acord que autoritza el patrullatge dels guardacostes del país africà al Mediterrani. Aquest cos acumula centenars de denúncies de vulneracions de drets humans, i quan intercepta persones migrants al mar les trasllada a centres de detenció on organitzacions com Metges Sense Fronteres han documentat tortures

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació