17
d'agost
del
2019
Actualitzat
el
18
d'agost
a la
13:07h
L'Ajuntament de Barcelona va fer públic al juny la darrera enquesta del Baròmetre municipal que recull les principals preocupacions dels veïns. La percepció d'inseguretat no només es mantenia en el primer lloc sinó que creixia fins a ser considerada el principal problema per un 27% dels enquestats. En aquest context, s'han produït diverses respostes. Les administracions han apostat per un increment de la presència policial al carrer i alguns grups veïnals també han reclamat més policia com a resposta al problema.
En paral·lel Barcelona ha experimentat un creixement de les patrulles ciutadanes i, mentrestant, veus significatives del Raval aposten per la solidaritat veïnal com a eina de treball.És el cas d'algunes de les entitats que integren la plataforma Xarxa Veïnal del Raval, presentada oficialment el 9 de maig i que agrupa col·lectius autònoms que ja funcionaven amb anterioritat.
Els impulsors de la plataforma justificaven la seva creació per la manca d'"utilitat" de l'Associació de Veïns del Raval en el context social actual. L'associació forma part del Tsunami Veïnal, una agrupació integrada per veïns de tot Barcelona que ha convertit la seguretat en el seu cavall de batalla, responsabilitzant l'alcaldessa, Ada Colau, de la creixent percepció d'inseguretat a la ciutat.
Des de la Xarxa Veïnal, col·lectius com Acció Raval o Acció Riera Baixa critiquen el camí iniciat pel Tsunami. "Són un moviment anti Colau i el problema de la seguretat no neix arran de la seva entrada a l'Ajuntament. És fruit de polítiques impulsades des de fa molts anys", argumenta el representant d'Acció Raval, Ángel Cordero. Des d'Acció Riera Baixa, Santi González, lamenta que l'Ajuntament i la Generalitat continuïn apostant per la recepta de més policia als carrers. "Si busques diferents resultats, no facis sempre el mateix", defensa.
Per això, aposten per la solidaritat veïnal com una eina per combatre els elements que generen inseguretat al barri, que ha estat assenyalat repetidament com l'epicentre del problema a Barcelona.
Narcopisos i furts
Tant González com Cordero es volen treure de sobre l'etiqueta d'"antipolicia". "No podem negar que cal una resposta policial, però no pot ser l'única", apunta el representant d'Acció Raval. Fa servir d'exemple la darrera macrooperació contra els narcopisos al barri, batejada amb el nom de Suricar. Més de mil agents de policia van desembarcar al barri i Cordero lamenta que l'actuació no hagi vingut acompanyada d'un desplegament ampli de treballadors socials al Raval, dedicats a atendre les necessitats dels consumidors.
En aquest sentit, el teixit veïnal reclama que les polítiques de seguretat vagin a l'arrel del problema. Una arrel que en el cas de la droga és, segons González, la "narcoespeculació". "Hi ha hagut interès per deixar pisos buits al barri i això ha provocat l'augment de narcopisos i les seves derivades: tràfic de droga i violència", diu. "Hi ha narcopisos perquè les polítiques públiques han permès especular amb l'habitatge", apunta Cordero, que alhora demana més valentia al sistema judicial. "Als jutges no els tremola el pols per desnonar famílies però costa molt que dictin entrades a narcopisos i ordenin investigar qui hi ha darrere", assenyala.
En aquest escenari, han passat a l'acció. Davant la possibilitat que algun traficant vulgui instal·lar-se en algun pis del Raval, reivindiquen l'ocupació per evitar-ho, sempre que els pisos siguin propietat de bancs o fons voltor. El darrer cas ha estat el de la Inés, una dona amb dos fills en situació d'emergència habitacional que ha ocupat, amb l'ajuda d'altres veïns, un immoble del carrer Riera Baixa. El propietari és el Banc Sabadell, que ha accedit a firmar un contracte de 100 euros al mes durant set anys.
Els veïns apliquen la mateixa lògica de buscar l'origen del problema en els furts. "Quan algú roba, on va després?", es pregunta Cordero. González recorre a un exemple concret per respondre. "Nosaltres vam detectar una màfia que compra material robat i obliga a nanos joves a cometre furts", assegura.
El primer pas va ser posar-se en contacte amb l'exregidora de Ciutat Vella, Gala Pin, per facilitar la informació a l'Ajuntament i reclamar un augment de la presència policial a la zona. El segon, posar el focus sobre la situació de qui comet els robatoris. "Són nois que no tenen cap alternativa i veuen com la màfia els paga 200 euros per deu mòbils robats", explica. "Cal incrementar el treball social per evitar això", afegeix, mentre que Cordero assenyala les "desigualtats socials" com l'origen de tot plegat i reclama fer-hi front amb mesures de prevenció i contra l'exclusió social.
Els veïns demanen respostes socials al problema de la inseguretat. Foto: Adrià Costa
El Raval és un dels barris de Barcelona on les famílies tenen menys renda per càpita i en aquesta classificació se situa en el lloc 51 de 73. Els desnonaments són una constant al barri, mentre que el risc de fracàs escolar a Ciutat Vella és el més alt de tot Barcelona. El curs 2016-17, el percentatge d'alumnes de 4t d'ESO del districte que van suspendre les proves de competències va ser del 29%. "El barri està abandonat, i fins i tot quan reclamem un nou CAP, resulta que al final l'espai ha de ser per al MACBA", lamenta Cordero.
L'inici d'un nou mandat és un bon moment per introduir canvis en les polítiques públiques, però tant Acció Raval com Acció Riera Baixa, critiquen les primeres mesures impulsades per Albert Batlle. "Des que va ser nomenat tinent d'alcaldia no ha trucat a la nostra porta. Ens agradaria que ho fes, tenint en compte que som dels que més hem treballat la seguretat al barri", reivindica Cordero.
El Tsunami, amb Batlle
L'altra cara de la moneda és el Tsunami Veïnal. Un dels seus representants al Raval és Miguel Nueva, també responsable de l'associació IllaRPR. "He parlat amb ell i m'ha agradat molt el que em deia", assegura. Nueva avança que el Tsunami donarà marge a Batlle abans d'iniciar noves mobilitzacions de protesta i valora que el nou tinent d'alcaldia de Seguretat i Prevenció té la responsabilitat d'"arreglar la desídia" del primer mandat de Colau.
El Tsunami acusa Colau de voler "desfer" la Guàrdia Urbana i demana prioritzar ara l'actuació policial. De fet, Nueva és crític amb les associacions veïnals que demanen donar més protagonisme a les polítiques socials com a resposta a la inseguretat. "Si no t'agrada la Guàrdia Urbana ni els Mossos d'Esquadra, no els cridis quan tinguis un problema. Arregla-t'ho tu sol", etziba.
Des del consum de droga al carrer fins a la venda ambulant, passant pels furts, el Tsunami és defensor de donar més potestat a la policia per actuar. "El top manta estava desmadrat i per això calia actuar. Barcelona i el Raval són molt bonics i no pot ser que estiguem així", defensa.
Precisament, el dispositiu policial sense precedents coordinat per l'Ajuntament, el Govern i l'Estat centra les crítiques de bona part dels col·lectius de la Xarxa Veïnal del Raval. "Venen el discurs que es vol garantir la seguretat dels veïns, però els manters també són veïns. Alguns fa més temps que viuen a Barcelona que Manuel Valls", defensa González.
Contra les patrulles ciutadanes
Si en una cosa coincideixen el Tsunami i les entitats agrupades en la Xarxa Veïnal és en l'oposició a les patrulles ciutadanes. Nueva reclama que la seguretat és "responsabilitat" de la policia, mentre que Acció Raval i Acció Riera Baixa critiquen les conseqüències que pot tenir l'acció d'aquests grups.
"Nosaltres tenim moltes fotografies i vídeos de robatoris però no ho publiquem. No aporta res i només contribueix a generar alarma social", defensa Cordero. Una alarma que, segons González, ha fet oblidar què significa exactament gaudir de seguretat al barri. "Seguretat és tenir un habitatge i una feina dignes, tenir serveis públics de qualitat i viure en una ciutat on tots els serveis es posin a disposició dels veïns i no de les grans empreses i el turisme", conclou.
En paral·lel Barcelona ha experimentat un creixement de les patrulles ciutadanes i, mentrestant, veus significatives del Raval aposten per la solidaritat veïnal com a eina de treball.És el cas d'algunes de les entitats que integren la plataforma Xarxa Veïnal del Raval, presentada oficialment el 9 de maig i que agrupa col·lectius autònoms que ja funcionaven amb anterioritat.
Els impulsors de la plataforma justificaven la seva creació per la manca d'"utilitat" de l'Associació de Veïns del Raval en el context social actual. L'associació forma part del Tsunami Veïnal, una agrupació integrada per veïns de tot Barcelona que ha convertit la seguretat en el seu cavall de batalla, responsabilitzant l'alcaldessa, Ada Colau, de la creixent percepció d'inseguretat a la ciutat.
Des de la Xarxa Veïnal, col·lectius com Acció Raval o Acció Riera Baixa critiquen el camí iniciat pel Tsunami. "Són un moviment anti Colau i el problema de la seguretat no neix arran de la seva entrada a l'Ajuntament. És fruit de polítiques impulsades des de fa molts anys", argumenta el representant d'Acció Raval, Ángel Cordero. Des d'Acció Riera Baixa, Santi González, lamenta que l'Ajuntament i la Generalitat continuïn apostant per la recepta de més policia als carrers. "Si busques diferents resultats, no facis sempre el mateix", defensa.
Per això, aposten per la solidaritat veïnal com una eina per combatre els elements que generen inseguretat al barri, que ha estat assenyalat repetidament com l'epicentre del problema a Barcelona.
Narcopisos i furts
Tant González com Cordero es volen treure de sobre l'etiqueta d'"antipolicia". "No podem negar que cal una resposta policial, però no pot ser l'única", apunta el representant d'Acció Raval. Fa servir d'exemple la darrera macrooperació contra els narcopisos al barri, batejada amb el nom de Suricar. Més de mil agents de policia van desembarcar al barri i Cordero lamenta que l'actuació no hagi vingut acompanyada d'un desplegament ampli de treballadors socials al Raval, dedicats a atendre les necessitats dels consumidors.
En aquest sentit, el teixit veïnal reclama que les polítiques de seguretat vagin a l'arrel del problema. Una arrel que en el cas de la droga és, segons González, la "narcoespeculació". "Hi ha hagut interès per deixar pisos buits al barri i això ha provocat l'augment de narcopisos i les seves derivades: tràfic de droga i violència", diu. "Hi ha narcopisos perquè les polítiques públiques han permès especular amb l'habitatge", apunta Cordero, que alhora demana més valentia al sistema judicial. "Als jutges no els tremola el pols per desnonar famílies però costa molt que dictin entrades a narcopisos i ordenin investigar qui hi ha darrere", assenyala.
En aquest escenari, han passat a l'acció. Davant la possibilitat que algun traficant vulgui instal·lar-se en algun pis del Raval, reivindiquen l'ocupació per evitar-ho, sempre que els pisos siguin propietat de bancs o fons voltor. El darrer cas ha estat el de la Inés, una dona amb dos fills en situació d'emergència habitacional que ha ocupat, amb l'ajuda d'altres veïns, un immoble del carrer Riera Baixa. El propietari és el Banc Sabadell, que ha accedit a firmar un contracte de 100 euros al mes durant set anys.
Els veïns apliquen la mateixa lògica de buscar l'origen del problema en els furts. "Quan algú roba, on va després?", es pregunta Cordero. González recorre a un exemple concret per respondre. "Nosaltres vam detectar una màfia que compra material robat i obliga a nanos joves a cometre furts", assegura.
El primer pas va ser posar-se en contacte amb l'exregidora de Ciutat Vella, Gala Pin, per facilitar la informació a l'Ajuntament i reclamar un augment de la presència policial a la zona. El segon, posar el focus sobre la situació de qui comet els robatoris. "Són nois que no tenen cap alternativa i veuen com la màfia els paga 200 euros per deu mòbils robats", explica. "Cal incrementar el treball social per evitar això", afegeix, mentre que Cordero assenyala les "desigualtats socials" com l'origen de tot plegat i reclama fer-hi front amb mesures de prevenció i contra l'exclusió social.
El Raval és un dels barris de Barcelona on les famílies tenen menys renda per càpita i en aquesta classificació se situa en el lloc 51 de 73. Els desnonaments són una constant al barri, mentre que el risc de fracàs escolar a Ciutat Vella és el més alt de tot Barcelona. El curs 2016-17, el percentatge d'alumnes de 4t d'ESO del districte que van suspendre les proves de competències va ser del 29%. "El barri està abandonat, i fins i tot quan reclamem un nou CAP, resulta que al final l'espai ha de ser per al MACBA", lamenta Cordero.
L'inici d'un nou mandat és un bon moment per introduir canvis en les polítiques públiques, però tant Acció Raval com Acció Riera Baixa, critiquen les primeres mesures impulsades per Albert Batlle. "Des que va ser nomenat tinent d'alcaldia no ha trucat a la nostra porta. Ens agradaria que ho fes, tenint en compte que som dels que més hem treballat la seguretat al barri", reivindica Cordero.
El Tsunami, amb Batlle
L'altra cara de la moneda és el Tsunami Veïnal. Un dels seus representants al Raval és Miguel Nueva, també responsable de l'associació IllaRPR. "He parlat amb ell i m'ha agradat molt el que em deia", assegura. Nueva avança que el Tsunami donarà marge a Batlle abans d'iniciar noves mobilitzacions de protesta i valora que el nou tinent d'alcaldia de Seguretat i Prevenció té la responsabilitat d'"arreglar la desídia" del primer mandat de Colau.
El Tsunami acusa Colau de voler "desfer" la Guàrdia Urbana i demana prioritzar ara l'actuació policial. De fet, Nueva és crític amb les associacions veïnals que demanen donar més protagonisme a les polítiques socials com a resposta a la inseguretat. "Si no t'agrada la Guàrdia Urbana ni els Mossos d'Esquadra, no els cridis quan tinguis un problema. Arregla-t'ho tu sol", etziba.
Des del consum de droga al carrer fins a la venda ambulant, passant pels furts, el Tsunami és defensor de donar més potestat a la policia per actuar. "El top manta estava desmadrat i per això calia actuar. Barcelona i el Raval són molt bonics i no pot ser que estiguem així", defensa.
Precisament, el dispositiu policial sense precedents coordinat per l'Ajuntament, el Govern i l'Estat centra les crítiques de bona part dels col·lectius de la Xarxa Veïnal del Raval. "Venen el discurs que es vol garantir la seguretat dels veïns, però els manters també són veïns. Alguns fa més temps que viuen a Barcelona que Manuel Valls", defensa González.
Contra les patrulles ciutadanes
Si en una cosa coincideixen el Tsunami i les entitats agrupades en la Xarxa Veïnal és en l'oposició a les patrulles ciutadanes. Nueva reclama que la seguretat és "responsabilitat" de la policia, mentre que Acció Raval i Acció Riera Baixa critiquen les conseqüències que pot tenir l'acció d'aquests grups.
"Nosaltres tenim moltes fotografies i vídeos de robatoris però no ho publiquem. No aporta res i només contribueix a generar alarma social", defensa Cordero. Una alarma que, segons González, ha fet oblidar què significa exactament gaudir de seguretat al barri. "Seguretat és tenir un habitatge i una feina dignes, tenir serveis públics de qualitat i viure en una ciutat on tots els serveis es posin a disposició dels veïns i no de les grans empreses i el turisme", conclou.