L'Estat preveu gastar 800.000 euros en condecoracions concedides per Felip VI i Borrell

Rajoy, Zapatero, Aznar i presidents o emirs d'altres estats han rebut la màxima distinció, amb un cost unitari de més de 6.000 euros

Joan Carles I, lliurant a la llavors presidenta del Brasil, Dilma Rousseff, el collar de l'orde d'Isabel la Catòlica, el 2012.
Joan Carles I, lliurant a la llavors presidenta del Brasil, Dilma Rousseff, el collar de l'orde d'Isabel la Catòlica, el 2012. | Casa Reial / Borja Fotógrafos
15 d'agost del 2019
Actualitzat el 19 d'agost a les 14:30h
La diplomàcia internacional i interna, amb profundes arrels històriques, no és barata. El govern espanyol està licitant un contracte per elaborar fins a 1.554 condecoracions dels ordes d'Isabel la Catòlica i del Mèrit Civil per un preu que podria assolir els 819.720,3 euros. Són concedides per Felip VI o -les de graus inferiors- pel ministre d'Afers Exteriors, Josep Borrell, i les més cares podran arribar a costar 6.727 euros cadascuna.

La d'aquest preu és la màxima distinció, el collar de cavaller de l'orde d'Isabel la Catòlica, del qual s'estima que caldrà quatre unitats en els propers dos anys. Curiosament, la mateixa distinció per a les dones -de les quals se'n preveuen només dues- és més barata i costaria, com a màxim, 6.524,6 euros. Igualment elevat és el preu màxim unitari per al collar de l'orde del Mèrit Civil, tant per a homes -6.034,8 euros- com per a dones -5.801,8 euros-, dels quals se'n preveuen les mateixes quantitats per als propers dos anys, quatre i dos respectivament. El preu unitari de la resta de condecoracions no arriba als 1.000 euros.

En concret, el preu base de licitació és de 372.600,1 euros, ja que l'adjudicació seria per a les condecoracions a lliurar els propers dos anys, però es pot prorrogar per dos anys més per acord de les parts -pel mateix preu- i augmentar-ne el cost per modificacions en fins a 74.520 euros. Igualment, el preu dependrà del nombre de condecoracions que es concedeixin, les quals depenen del monarca espanyol i el ministre d'Afers Exteriors i, en el cas de les de màxim rang, el consell de ministres les ha de validar amb un reial decret llei. Els plecs, però, fan estimacions de les quantitats a fabricar.

Les condecoracions de totes dues ordes es poden atorgar a ciutadans espanyols o estrangers. En el cas de les de l'orde d'Isabel la Catòlica, van ser creades el 1815 pel monarca espanyol Ferran VII per recompensar aquells funcionaris o ciutadans que col·laboraven amb la Corona per evitar la independència de les colònies, en un moment de debilitat del Regne d'Espanya.

Rajoy, Zapatero i Aznar, condecorats

Ara, però, busquen "premiar aquells comportaments extraordinaris de caràcter civil, realitzats per persones espanyoles i estrangeres, que redunden en benefici de la nació o que contribueixin, de manera rellevant, a afavorir les relacions d'amistat i cooperació de la nació espanyola amb la resta de la comunitat internacional". És costum que els presidents espanyols, en deixar el càrrec, en rebin el collar, la condecoració de més rang, i Mariano Rajoy ho va fer el 2018, però abans també José Luis Rodríguez Zapatero, José María Aznar o Felipe González.

De la mateixa manera, els monarques també la concedeixen quan fan trobades de màxim nivell en viatges internacionals i quan reben visites d'alt rang a la Zarzuela. Aquest 2019, ha rebut el collar el president del Perú, Martín Vizcarra, mentre que la seva dona i tres membres del seu executiu han rebut la gran creu del mateix orde -la condecoració de segon rang-. Anteriorment, van rebre el collar el president argentí, Mauricio Macri, i l'expresident del Kazakhstan Nursultan Nazarbáyev, el 2017; el president portuguès, Marcelo Rebelo de Sousa, el 2016; o els llavors presidents del Perú, Ollanta Humala, França, François Hollande, i Colòmbia, Juan Manuel Santos, i el Gran Mestre de l'Orde Sobirana i Militar de Malta, Matthew Festing, el 2015.

En aquest vídeo del ministeri d'Afers Exteriors i la Reial Casa de la Moneda, es fa un repàs de la història de l'orde d'Isabel la Catòlica:



Pel que fa a la l'orde del Mèrit Civil, aquest va ser creat pel rei Alfons XIII el 1926, a proposta de Miguel Primo de Rivera i, malgrat que el govern de la Segona República el va suprimir, Francisco Franco el va restituir el 1942 i, des de llavors, s'ha mantingut. Formalment, serveix per premiar "les virtuts cíviques dels funcionaris al servei de l'Estat, així com els serveis extraordinaris dels ciutadans espanyols i estrangers en el bé de la nació ".

Des del 2012, no s'entrega cap collar d'aquest orde, i l'últim a rebre-la va ser el llavors president mexicà, Felipe Calderón. Prèviament, s'havia entregat a l'exvicepresident segon del govern de Zapatero, Pedro Solbes, i al llavors governador general de Jamaica, Kenneth Octavius Hall, el 2009; o al president dels Emirats Àrabs Units, Khalifa Bin Zayed Al Nahyan, i a l'exemir de Kuwait Sabah Al-Ahmad Al-Yaber Al-Sabah. En tot cas, el nombre de condecoracions de rang inferior són molt més nombroses: 22.669, entre el 1979 i el 2013.

La plata, el principal material

Sobta que, després de set anys sense concedir el collar de l'orde del Mèrit Civil, la previsió sigui d'atorgar-ne sis els propers dos anys -quatre a homes i dos a dones-. En tot cas, el material principal per a totes aquestes condecoracions -de tots els rangs- és la plata, amb acabats d'or, plata i coure, segons els plecs del contracte. Els teixits, al seu torn, seran de "moaré de seda d'excel·lent qualitat".

Abans que aquesta, per la qual es poden presentar ofertes fins al dia 23 d'aquest mes, les últimes concessions publicades de condecoracions d'aquest tipus són del 2008, per un valor de 200.000 euros. L'any anterior, hi havia hagut una altra adjudicació per la mateixa quantitat.
Arxivat a